dijous, 4 de juny del 2026

Infanteria nord-americana


WW1 US Infantry
Alymer, 33mm

La meva col·lecció d'infantesa comptava amb un conjunt com aquest de soldats nord-americans de la 1ª Guerra Mundial, fabricats per la marca valenciana Alymer, però en algun moment els vaig perdre; l'últim record que en tinc és que tenien els fusells trencats, cosa que em fa pensar que devien patir més desperfectes encara. Afortunadament, poques setmanes enrere vaig tenir l'ocasió de localitzar-ne un altre conjunt sencer al portal Wallapop, que un brocanter basc tenia en venda a un preu raonable (bo i que erròniament etiquetats com a australians; així que en un tres i no res me'l vaig fer meu, amb intenció de retornar-lo a la col·lecció.

Les figures estaven en força bon estat, així que la meva obra de restauració hi ha estat mínima: les puntes dels fusells estaven parcialment estroncades, no per ruptura sinó per defecte de fosa, cosa que vaig solucionar amb unes baionetes fetes amb grapes. L'altra cosa que hi he modificat és la bandera, que era un rectangle de llautó pintat a mà i que, com sempre, he substituït per una de feta a l'ordinador. He preferit donar-los una "barres i estels" estàndard en lloc d'una bandera regimental, doncs trobo que les regimentals americanes són monòtones i un xic avorrides.

Dubto molt que el color realment lluït per les tropes nord-americanes fos d'aquest color ocre, sinó que penso que devien ser d'un to caqui; aquesta qüestió d'interpretar els caquis marronosos com a ocre l'he observada repetidament als productes d'Alymer (com es pot comprovar amb la infanteria otomana o la britànica, que encara he de restaurar). Però de moment m'he abstingut de rectificar aquesta raresa, per respectar l'aspecte original de les figures.

dimecres, 27 de maig del 2026

Infanteria espanyola


Spanish Infantry
Alymer, 33mm

La meva col·lecció d'infantesa de la marca valenciana Alymer incloïa aquest conjunt representant infanteria espanyola del darrer terç del segle XIX, quins uniformes eren fortament influïts pels francesos de l'època. Bo i el seu estat de conservació generalment bo, amb només unes poques senyals de desgast de la pintura a cares i braços, aquest conjunt m'ha donat més feina de la inicialment esperada, degut a la disparitat de tons de color entre figures.

Així, els pantalons dels oficials tiraven a vermell carmesí mentre que el dels soldats era més aviat vermelló; o també, les túniques d'aquests darrers eren més clares que les dels oficials. Fins i tot el color de pell de les cares era diferent, més cendrós als oficials que a la tropa. Els meus esforços aquí s'han centrat, doncs, en igualar els tons de color d'uns i altres a base de rentats i il·luminació.

El resultat pot considerar-se bo en termes generals, bo i no haver-ho aconseguit del tot al color dels rostres. La bandera era pintada a mà, així que l'he substituïda per una altra de meva, feta a l'ordinador i impresa en una impressora de copisteria professional.

dimarts, 19 de maig del 2026

Infanteria de línia francesa (I)


French Line Infantry (I)
Alymer, 33mm

Us presento avui un altre conjunt de la marca valenciana Alymer que he restaurat recentment. Es tracta d'un grup d'infanteria francesa de l'època de la Guerra del Francès, generalment anomenada "Guerra de Independencia" a Espanya. Bo i no ser gaire coneixedor del període, dedueixo pels uniformes dels soldats que es tracta de granaders d'infanteria de línia, en els seus uniformes de 1812.

El conjunt no estava en mal estat, però sí que mostrava alguns senyals de desgast de la pintura en determinades superfícies; per tant, només hi he hagut de renovar colors i fer-hi petits retocs. La bandera original era una petita làmina rectangular de llautó, pintada a mà amb el disseny de 1804, així que he decidit canviar-la per una de paper, elaborada per mi a l'ordinador; hi he conservat el model de 1804, tot i l'aparent contradicció amb els uniformes més tardans, doncs es tracta d'un disseny força vistós.

Un cop havent donat per acabada la restauració, he envernissat a mà les figures amb vernís setinat, i després les he emplaçades en una peanya rodona de plàstic.

dimarts, 12 de maig del 2026

Mosqueters catalans


Catalan musketeers
Alymer, 33mm

De la meva col·lecció d'infantesa, aquest conjunt de la veterana casa Alymer és dels que estava en pitjor estat. De jovenet havia jo intentat de modificar-los amb poques eines, menys traça i nul·la experiència, provant d'alterar-ne les positures per força bruta amb els desastrosos resultats previsibles. I encara hauria pogut ésser pitjor, si no fos per l'aliatge tou de les figures --possiblement ric en plom.

Si no em falla la memòria, el conjunt representava originalment mosqueters o arcabussers anglesos. A l'hora de restaurar-los, se'm va acudir de caracteritzar-los com a mosqueters catalans del temps de la Guerra de Separació (1640-1652), popularment més coneguda com a Guerra dels Segadors; tot enllaçant així les meves intencions d'infantesa amb l'abundor de material bibliogràfic que avui dia gaudim --mercès sobretot a la lloable tasca del prof. F. X. Hernàndez i l'il·lustrador Xavier Riart.

Així doncs, després de redreçar les figures com bonament he pogut (encara es pot percebre cert encorbament a la positura d'un dels mosqueters) i, en algun cas, de retornar-hi alguna extremitat desmembrada, he decapat les figures per poder imprimar-les i repintar-les amb l'esquema de color que podeu veure; que no és massa diferent del què les figures lluïen originalment com a angleses, amb calces tendint lleugerament al violaci i jupes d'un ocre més groguenc. Després d'alguns dubtes, he decidit d'aplicar a faixes i plomalls el color negre, seguint una il·lustració de Riart.

Per bandera, la Creu de Sant Jordi, com corresponia al Terç de la Generalitat.

diumenge, 10 de maig del 2026

Biga etrusca


Etruscan biga
Alymer, 33mm

No sabria dir si, quan el meu pare em va comprar aquest model de carro, estava realment etiquetat com a etrusc o si com a grec; però el cas és que sempre he donat per fet que es tractava d'una biga etrusca. De fet, en un primer intent de restauració anys enrere, ja vaig afegir al passatger un escut amb l'emblema d'una ciutat etrusca.

En aquell primer assaig de restauració, ja havia retocat homes i cavalls; de forma que la meva intervenció més recent ha consistit bàsicament en donar quatre pinzellades a carro i arnesos, i poca cosa més. Per algun motiu, les regnes dels cavalls van ser tallades temps enrere, així que la meva feina més costosa en aquesta ocasió ha estat la de refer-les, tot emprant un filferro molt prim que em va costar déu i ajuda posar al seu lloc.

Abans de col·locar el model en una base ovalada de plàstic, he tingut cura d'enganxar a l'arbre del carro un petit pilar de plàstic transparent, perquè les peülles dels cavalls no toquessin a terra. Com sempre, el conjunt ha estat envernissat a mà amb vernís satinat.

dilluns, 4 de maig del 2026

Infanteria austro-hongaresa


WWI Austro-hungarian infantry
Alymer, 33mm

Us presento avui un nou conjunt de soldadets de la meva infància, pertanyents a la firma valenciana Alymer. Es tracta d'un grup d'infanteria austro-hongaresa de la 1ª Guerra Mundial compost d'oficial, abanderat i dos soldats, com de costum. Quan m'hi vaig posar, vaig comprovar que les figures no havien patit cap desperfecte; bo i que a moltes superfícies els colors originals estaven força desgastats, com a resultat d'un ús intensiu en temps passats.

Consegüentment, la meva feina de restauració aquí ha consistit només en renovar el color una mica per tot arreu, tot respectant la paleta de colors original. Potser assenyalaria aquí dues excepcions: d'una banda les faixes dels oficials eren d'un groc massa pàl·lid pel meu gust, o que deixava entreveure el blau de sota, o ambdues coses alhora; hi he canviat el to de groc per un altre de més intens. D'altra banda, els canons dels fusells eren platejats, i m'he estimat més canviar-ho per 70.863 Gunmetal grey.

També la bandera original, que era una làmina de llautó pintada a mà, ha estat reemplaçada per una altra de paper, que m'he fet jo mateix a l'ordinador. Un cop havent envernissat les figures amb vernís satinat, com de costum, les he emplaçades en una base rodona de plàstic a efectes d'exposició.