Cavalleria feudal otomana (I)

18th cent. Ottoman tımarlı sipahi (I)
Legio Heroica i Peter Pig, 15mm

Igual com amb les tropes a peu, he volgut començar la fracció muntada del meu exèrcit otomà amb una unitat de cavalleria provincial (tımarlı sipahi, en turc). Aquestes tropes a cavall eren reclutades per un timariota o senyor feudal a les terres que administrava, de forma molt semblant a com ho feien els cavallers europeus medievals. Arran d'un decret del 1635, aquesta mena de tropa era d'ètnia exclusivament turca.

Als exèrcits otomans de l'època, la cavalleria solia ser molt nombrosa i jugava un paper clau a les batalles, sempre molt agressiu. No sé si per aquest motiu precisament, les formacions de cavalleria podien ser molt grans; és per això que he volgut fer aquest regiment el doble de gran que els seus equivalents europeus occidentals - comptant doncs amb 4 esquadrons, a raó de 4 figures per esquadró.

Aquest regiment m'ha permès de tastar el producte d'una marca que fabrica figures específicament otomanes; és italiana, es diu Legio Heroica i en la meva humil opinió les seves miniatures són força bones. Són a la banda alta dels 15mm, força ben detallades i dinàmiques, i amb poques rebaves o altres defectes. L'única cosa que hi he canviat són les llances originals, que eren de metall blanc, per unes altres de plàstic de 35mm d'alçada i diàmetre de 0,75mm (de la casa Evergreen).

No disposant de totes les figures necessàries de Legio Heroica, i amb la intenció de reaprofitar materials que ja tenia, he acabat de completar el regiment amb unes quantes figures de pseudo-àrabs de fantasia, de la casa Peter Pig. Com que són més petites que les italianes, hi he practicat un parell de trucs visuals per a dissimular-ne la diferència de mides; bàsicament, reemplaçar-ne els cavalls originals per uns d'altres procedències, i en alguns casos afegir un xic d'alçada a les bases (1mm com a molt). El resultat és prou bo, al meu modest entendre.

Hússars catalans

WSS Catalan Hussars
Minifigs, Roundway i Essex, 15mm

El Juliol de 1713, coincidint amb l'evacuació d'imperials de la Península Ibèrica, la Diputació General (=Generalitat) va organitzar dues companyies d'hússars, majoritàriament integrades al principi per soldats austro-alemanys i hongaresos, per bé que amb oficials catalans. No hi ha certesa sobre el seu enquadrament definitiu: mentre que alguns indicis apunten a que van operar com a companyies independents, d'altres assenyalen que foren formalment assignats al Regiment de Sant Jordi. Bo i que, en conseqüència, segurament no eren més enllà de dues companyies, jo els he pintat com si de d'un regiment complet de dos esquadrons es tractés.

Un primer grupet de sis figures ja fou pintat fa uns anys, però aquesta setmana he aprofitat que estava treballant amb un altre regiment a cavall per a acabar de completar els hússars amb dos genets més, i així disposar de dos esquadrons complets. Les figures de comandament (oficial, porta-estendard i corneta) són de la veterana firma Minifigs, així com els seus cavalls; mentre que els soldats són d'una altra marca que al principi jo no recordava (però que a TMP em van aclarir que són de Roundway); per la seva banda, els cavalls de la tropa són de Minifigs, Roundway i Essex.

Els he pintat seguint l'esquema suggerit al llibre del Dr. Hernàndez i Francesc Riart, consistent amb caçadora i pellissa blanques amb vius vermells i cordons negres, pantalons vermells i bótes de cuir natural. El corneta va amb colors invertits, però aquest detall és mera suposició meva. Pel que fa a la bandera, se sap que cada companyia enarborava un estendard diferent, l'un vermell i l'altre blau, però no se'n coneixen més detalls. Davant la incertesa, i com que la unitat havia estat deliberadament sobredimensionada a mida regiment, he optat per inventar-me'n també l'estendard; fent-n'hi un de fictici, similar als dels dragons.

Timariotes otomans (I)

18th cent. Ottoman timariots (I)
AB i Capitan, 15mm

Igual com havia estat pintant uns quants vaixells otomans del segle XVIII per a una campanya que aviat començarem, darrerament també hi he començat a pintar infanteries de 15mm. Disposant d'un pressupost força limitat, he hagut de restringir molt la compra de figures noves, mirant en canvi de reaprofitar-ne tantes com fos possible d'altres origens --que en principi no serien otomans estrictes.

Aquest és el cas que ens ocupa avui, per exemple. Volia fer un regiment d'infanteria feudal provincial (ja fossin azab anatolis, arnaut albanesos, amartoloi grecs o derbentçi balcànics). Com que per a aquest tipus de tropes auxiliars no hi volia fer cap compra de figures noves, hi he reaprofitat un grapat de figures que tenia penjades, sense utillitat fins ara. En concret, hi veureu zuaus de la Guerra de Secessió americana, d'Anthony Barton, mesclats amb una colla de corsaris berberiscs de Capitan Games. D'acord, d'acord, us semblarà alguna mena d'heretgia; però la pela és la pela, nanos.

Per a la paleta de colors m'he inspirat en una il·lustració d'Angus McBride d'un llibre sobre la matèria d'Osprey Publishing, consistent essencialment en pantalons d'un blau turquí (quin sinó?), amb armilles o jaquetes vermelles, camises blanques i faixa verda. La uniformitat d'aquesta unitat no és estricta, per tal de remarcar el seu caràcter d'irregulars. Pel que fa a la bandera, me l'he feta amb ordinador a partir d'una mostra que vaig veure per Internet.

Les figures han estat posades en les bases acostumades de 3 x 1,5 cm, a raó de tres figures per base; a més, en aquesta ocasió he experimentat per primer cop una safata de moviment especial de la meva invenció per a tropes irregulars. Com es pot veure a la foto, les bases no estan disposades regularment en 2 de front per 2 de costat, sinó que les que hi ha "en segona fila" hi estan posades més a l'atzar, per remarcar la manca d'una formació definida.

Quan més endavant comenci a pintar jeníssers i sipahis, sí que faré servir figures específiques del periode; però de moment encara em queden molts corsaris i zuaus al calaix...

Navili de línia otomà

18th cent. Ottoman ship of the line
Portsmouth, escala 1/900 reaprofitada a 1/600 (=3mm)

Si unes setmanes enrere un havia parlat d'una fragata a escala 1/900 de la floridenca Portsmouth miniatures, potser ara podríem parlar de l'altre vaixell d'aquesta marca que vaig muntar, un vaixell de línia de dos ponts. Igual com passava amb la fragata, aquest navili tenia un aspecte massa modern per a ser del segle XVIII, així que l'hi vaig aplicar un parell de trucs senzills per donar-l'hi una aparença més antiga; bàsicament, l'hi vaig reemplaçar el velam original pel d'un galió de Minairons, i també vaig realçar l'aspecte de la secció de proa amb l'ajut d'unes quantes peces d'una maqueta de plàstic.

No vaig voler aprofondir-hi en les modificacions, insegur de com fer-ho sense malmetre res; així que al capdavall em vaig limitar a afegir-hi bauprès i uns quants tripulants de Peter Pig, i poca cosa més.

Un cop més, les banderes són també de Minairons. Sense deixar de ser un petit Frankenstein, opino que farà prou bé la seva feina. No?

Galiassa otomana

18th cent. Ottoman galleass
Skytrex, Minairons i Peter Pig, escala 1/600 (=3mm)

Seguint amb els models navals de Skytrex, un altre model que em vaig proposar de fer és una galiassa d'escala 1/600, que volia decorar també com a otomana, per a una campanya de gran abast que estic preparant. Les proporcions del model em van semblar correctes, però tenia l'inconvenient de ser de l'època de Lepant (1571); mentre que jo la necessitava ben bé un segle més tardana.

Essent tot el casc d'una sola peça, vaig descartar de modificar-ne drásticament les seccions de proa i popa, limitant-me a posar-hi un parell de superestructures al damunt, perquè el seu perfil recordés una mica més el d'un galió (almenys de lluny!). També vaig afegir profunditat a la secció central del casc mitjançant dues passeres laterals i baranes; i finalment en vaig descartar el velam original, substituïnt-lo per un joc de pals i veles de la meva marca, Minairons.

En canvi, tant el bauprès com la peça de popa provenen de sengles models de Peter Pig...

El vaixell porta pavelló, banderes i gallardet propis d'un galió de guerra otomà de principis del segle XVIII, i tots ells provenen de Minairons també. Els pavellons navals otomans foren predominantment vermells fins 1730, quan un esclat islamista a Turquia va substituir el vermell pel verd del Califat; no es va retornar al vermell fins el 1793.

Galera insígnia otomana

18th cent. Ottoman flagship galley
Skytrex, escala 1/600 (=3mm)

Aquesta és una galera renaixentista de la firma britànica Skytrex, teòricament a escala 1/600. Un cop comprada, però, vaig comprovar que les dimensions no quadraven per a l'escala teòrica, essent massa gran per com hauria de ser una galera ordinària d'aquesta escala (en termes generals, una galera bastarda faria uns 40m d'eslora, cosa que a 1/600 implicaria no més enllà de 7cm - gairebé dos per sota de la mida del model que tenia a les mans!

Després de molt donar-hi voltes, vaig decidir de transformar-la en una galera reial, de les més grans. Amb aquesta finalitat l'hi vaig afegir dos pals addicionals; però també l'hi vaig asserrar les porcions de proa i popa, que al meu parer eren massa amples, per a refer-les a base de peces de plàstic. També vaig modificar una mica el tendal de popa, fent-ne els vessants més pronunciats.

A l'hora de pintar, vaig acabar decantant-me per pintar-li el casc negre, amb la línia de flotació blanca; amb pals i antenes vermells, en contrast, i els tendals a franges verdes i grogues.

Finalment, l'hi vaig posar banderes i estendards turcs otomans de principis del segle XVIII, doncs tinc la idea en ment de fer aviat una campanya basada en la Guerra Otomano-Veneciana de 1714-1718. Cal destacar que l'estendard groc, blanc i vermell remarca el seu caràcter de "nau almirall", doncs l'esmentat estendard és el propi d'un Gran Visir.

En aquesta darrera foto es pot comrpovar que, malgrat refer-l'hi les parts de proa i popa no vaig aconseguir d'escurçar la nau com era la meva intenció inicial - però sí que vaig assolir l'efecte de fer-la sembllar més esvelta, afusada.