Secció de Heinkel He-51 (II)

Heinkel He-51 section (II)
Minairons, escala 1/144

Segueixo fent créixer la meva col·lecció d'avions a escala 1/144 de la Guerra d'Espanya, aquest cop amb una segona secció de caces feixistes Heinkel He-51. A diferència de la primera secció, composta per avions de metall de la casa Reviresco, els tres models d'avui són d'impressió 3D, de la meva marca Minairons.

No essent coneixedor en profunditat del periode ni disposant de guies fidedignes de pintura, he decidit de guiar-me tot just en l'aspecte de les diferents il·lustracions trobades per Internet, tot refiant l'elecció dels colors a la meva limitada experiència prèvia en aquesta mena de models. Com a resultat d'aquests assajos, tots tres avions tenen diferents esquemes cromàtics (bo i conservant certa aparença d'uniformitat, al meu modest entendre).

Així, un dels avions té una aplicació monocroma de 70.886 Gris verdós de Vallejo, mentre que els altres dos mostren un esquema tricolor, consistent en una base de 70.971 Gris verd pàl·lid amb amples taques irregulars i anguloses de dos colors contrastats: 70.823 Verd camuflatge de la Luftwaffe i 70.886 novament o 70.874 Terra seca. Pel que fa a les superfícies inferiors, hi he assajat dues alternatives diferents: 70.989 Gris cel i 70.906 Blau pàl·lid.

Pel que fa a les calcomanies, les escarapel·les són també de Minairons, mentre que els numerals i l'aspa de cua són de fabricació casolana. Crec que, al capdavall, aquests avions fan força millor fila que els de Reviresco!

Bugatti tipus 59

Bugatti type 59 racer
Minairons, escala 1/100

Us presento avui una altra parella d'automòbils de competició de la meva marca, Minairons miniatures. Es tracta de l'icònic Bugatti tipus 59, que fabrico a escales 1/100 i 1/72. Com en d'altres ocasions, me n'he reservat un parell per a la meva col·lecció.

Els models són força fàcils de muntar, doncs consten de només 5 peces de resina. En aquesta ocasió no he emprat el pilot de metall que vé per defecte amb el kit de Minairons, sinó un d'impressió 3D que es pot trobar a Shapeways. Els he pintat amb 70.841 Blau Andrea, un color que m'ha semblat que lligava prou bé amb la lliurea clàssica dels automòbils francesos.

Ara ja disposo de dotze vehicles, pertanyents a sis escuderies diferents. Comença a ser hora de pensar en una adaptació vintage de Formule Dé, oi?

Secció de Nieuport-Delage NiD-52

Nationalist section of Nieuport 52
Plane Printer & Minairons, escala 1/144

Alhora que pintava per encàrrec una secció de tres Hispano Nieuport 52 republicans, vaig decidir de pintar-ne tres més per a la meva col·lecció particular. Com ja havia comentat en l'article anterior, es tracta de models d'impressió 3D dissenyats per Plane Printer a escala 1/200 i comercialitzats per la meva marca Minairons a escala 1/144.

A diferència del grup anterior, que fou pintat en lliurea republicana, he decidit de donar als meus Nieuport distintius del bàndol feixista; per a la qual cosa els he pintat amb una base de color sorra (70.913 Yellow Ochre de Vallejo), amb taques de camuflatge irregulars de color verd (70.922 USA uniform); els ventres han estat pintats amb 70.906 Pale Blue.

Potser no és l'elecció cromàtica més fidedigna del punt de vista històric, però aquesta paleta de colors s'assemblava força a la d'alguna làmina que havia vist per Internet; en veient els resultats, crec que la tria ha estat prou encertada. Pel que fa a les calcomanies, n'hi ha de casolanes i de Minairons també. Les aspes de cua han estat pintades a mà alçada, en canvi.

Nieuport 52 republicans (encàrrec)

Republican section of Nieuport 52 (commission)
Plane Printer & Minairons, escala 1/144

Recentment he pintat per encàrrec una secció de tres Hispano Nieuport 52 en lliurea republicana. Els models són d'impressió 3D i per tant són d'una sola peça, sense necessitat de cap muntatge. Els fitxers STL originals provenen d'un creador que es pot trobar a Patreon sota el nom de Plane Printer, a quines creacions hi tinc accés mercès a ser-ne un dels patrons.

En realitat, aquest creador dissenya els seus models a escala 1/200; però la persona que em va fer l'encàrrec disposa d'una impressora 3D i va poder reescalar els Nieuport a 1/144. N'he quedat tan satisfet que m'he decidit a produir-los en aquesta escala sota la meva marca Minairons - mercès a un nivell de patronatge que compensarà l'autor a canvi.

Pel que fa als models en ells mateixos, els he pintat de color alumini amb taques verdes de camuflatge escampades per les seves superfícies superiors. Les calcomanies són totes casolanes i inclouen l'emblema de l'esquadrilla d'El Prat a la cua (un trèvol de quatre fulles).

Blindats Chevrolet i BA-6

Chevrolet and BA-6 armoured cars
Minairons i Pegasus, escala 1/72 (=20mm)

I aquests són els altres culpables de l'embús de miniatures experimentat darrerament al meu banc de treball. Es tracta d'un parell de blindats de la Guerra d'Espanya: un Chevrolet AAC de producció local, de la meva marca Minairons; i un BA-6 d'importació soviètica, de la marca nord-americana Pegasus.

Els he pintat tots dos a pinzell (ja sé que probablement sigui més recomanable emprar l'aerògraf, especialment en models d'aquesta escala; però què voleu que hi faci, és així com m'agrada fer-ho), tot emprant com a base un color verd oliva fosc (el mateix que faig servir per als tancs russos); i afegint més tard, en un d'ells, franges amb una mescla de verd i terra humida, que després pinto a sobre amb terra humida, deixant un estret espai d'un mil·límetre de mescla entre les superfícies verdes i les marrons. És un truc molt antic per simular transicions difuminades de color, com si efectivament hagués estat pintat a pistola.

La gràcia d'aquest mètode està en el rentat fosc posterior i els pinzells secs que s'hi apliquen a continuació. Després del rentat amb pàtines negra i marró, hi aplico un primer pinzell sec, més generós, per retornar el color original a les superfícies respectives. Tot seguit hi faig un segon pinzell sec amb color de terra seca per donar-hi un aspecte gastat i polsegós, però també per difuminar les transicions.

I encara, al capdavall, hi aplico un tercer pinzell sec amb color ivori, molt molt lleu, per resaltar-ne alguns angles i reblonats.

Un darrer apunt sobre la composició dels models: el BA-6 de Pegasus és sencerament de plàstic, amb torreta i comandament de Minairons, mentre que el Chevrolet de Minairons és un model compost amb carrosseria i rodes posteriors de resina, rodes davanteres de plàstic, llums i metralladora de metall i torreta d'impressió 3D. Ambdós entren en la categoria de "fast assembly" en tenir menys de dues dotzenes de peces.

Trimarans austronèsics

Austronesian outriggers
Ortus Novae, escala?

I avui us presento un dels motius principals de l'embús de miniatures experimentat darrerament al meu banc de treball. Com podeu veure, es tracta d'un conjunt de cinc trimarans austronèsics, dels què en vaig trobar el disseny 3D al portal Thingiverse, per part d'un autor que els havia posat a disposició del públic; sembla ser que estan relacionats amb un joc seu anomenat Ortus Novae.

Els fitxers descarregats inclouen cinc diferents models, dels què en vaig descartar el més gran; tot reservant el segon en mida per a la galera xinesa que us vaig presentar un parell de mesos enrere, i emprant els dos dissenys menors per al projecte actual. Com podeu veure per la mostra de sota, pintada per Ortus Novae mateix, no són pas extraordinaris ni en nivell de detall ni en fidelitat històrica, però vaig voler fer-ne una prova, a veure què en sortia.

L'amic EJV em va fer el favor d'imprimir-ne uns quants exemplars de cada. El primer que vaig fer fou prescindir dels pals i veles originals, que no eren del meu gust, tot reemplaçant-los per uns altres de plàstic i veles de cartró. Els nous pals tenen la configuració de "dos peus" o "tres peus" típica de les naus malaies i filipines, com el paraw, el lanong o el karakoa. També vaig reemplaçar els flotadors laterals per uns altres de més estilizats, fixats al buc principal per filferros.

Un primer problema que em vaig trobar és que el buc de totes aquests naus és molt alt. Si volia posar-hi algun remei que no impliqués massa feina, l'única opció que em va semblar assenyada fou pintar de color negre la meitat inferior de tots els bucs, per dissimular-ne l'alçada.

Un segon problema era que les cobertes eren molt llises i sense detall; per no haver-hi, ni bordes no hi havia! Novament, vaig creure que el més fàcil seria recórrer a certa il·lusió òptica amb pintura. Em sembla que no ha queda massa malament.

Les dues galeres més grans no tenien flotadors laterals, sinó només rems; però totes les publicacions que en parlen afirmen que tant els lanong filipins com els karakoa malais eren del tipus trimarà, així que també n'hi vaig afegir (fent servir fragments de brida!).

No són peces de col·lecció, certament; però faran la seva funció.