Infanteria prussiana

Prussian infantry
Alymer, 33mm

Les quatre figures d'avui formen també part de la meva col·lecció d'infantesa, fabricades cap a finals dels 60 o principis dels 70 del segle XX per la marca valenciana Alymer, com una categoria especial de miniatures de 33mm anomenada "Miniploms". El conjunt representa uns soldats prussians d'infanteria d'algun moment entre 1842 i 1907, quan els uniformes blaus van ser reemplaçats pels de color gris verdós que serien emprats durant la Primera Guerra Mundial.

La meva feina en aquesta ocasió s'ha limitat a restaurar alguns colors que amb el pas dels anys s'havien anat esvaïnt, particularment els daurats; així com molt lleus retocs en determinades superfícies, tot respectant escrupolosament l'aparença general del conjunt.

Per acabar d'arrodonir l'aire vintage del conjunt, he envernissat les figures amb vernís satinat i les he disposades en una base circular de plàstic, de 70mm de diàmetre.

L'única modificació d'importància soferta pel conjunt és la substitució de la bandera original, que era un rectangle de llautó pintat amb la tricolor horitzontal del II Reich, per una altra de paper dissenyada i impresa al meu ordinador. Aquesta darrera és un estendard regimental d'infanteria, que em va semblar més apropiat i elegant que la genèrica tricolor.

Semi-orcs d'Ísengard

Isengard half-orcs
Mithril, 32mm

Les quatre figures que us mostro aquest cop pertanyen a la coneguda casa irlandesa Mithril, bo i que totes elles han estat modificades en major o menor grau. Formen part de dues sèries nominalment diferents, la clàssica "M" i la "LT"; aquesta darrera va tenir molt curta durada, amb només 15 referències relacionades amb la batalla de l'Abisme de Helm; en principi havia de substituir la sèrie "M", però al capdavall la casa se'n va fer enrere, potser a causa de les bases, que eren força diferents de les rectangulars típiques.

Només una d'aquestes figures ha estat pintada recentment, mentre que les altres tres daten d'almenys una dècada i mitja enrere; es nota força pels diferents mètodes de fer-ne les bases. Tot i així, he aconseguit de mantenir-ne un esquema de colors força coherent al llarg dels anys, com podreu comprovar.

Mithril M179: semi-orcs d'Ísengard

Aquesta referència reuneix les dues figures que han estat pintades en primer i darrer lloc, com podeu veure per la disparitat de bases. Totes dues n'han vist reemplaçat l'escut hexagonal original per un altre visualment més atractiu, de la casa Games Workshop, doncs relliga directament amb la cèlebre trilogia cinematògrafica. Una d'elles, a més, ha vist substituïda la llança original per una altra de prou més tètrica (ves a saber d'on). És un recurs certament repulsiu, però al meu entendre reforça notablement la noció de ferotgia i salvatgisme d'aquestes criatures.

Mithril LT13: semi-orcs d'Ísengard

Les dues figures que componen la referència LT13 han vist també substituïts els escuts originals per uns altres de Games Workshop, així com també les espases; he de confessar que aquestes espases m'agraden prou, doncs les seves formes bastes suggereixen prou clarament quina devia ser la seva funció, més contundent que no pas de tall. Finalment, el cap original d'una figura ha estat reemplaçat per la d'un uruk-hai de Games Workshop també.

Hoplites grecs

Greek hoplites
Mirliton SG, 28mm

Aquest és un altre exemple de figures adquirides fa molt de temps, i que van quedar oblidades en una capsa de sabates fins al meu recentment despertat interès per la Mitologia clàssica. Es tracta de tres hoplites grecs clàssics de la firma italiana Mirliton SG que havien quedat a mig pintar, que aquests darrers dies he estat retocant i finalitzant.

Tots els elements de les figures són originals, bo i que vaig estar temptat de reemplaçar-ne les llances de peltre per unes altres de plàstic, que no és tan propens a doblegar-se a la primera de canvi. Pel que fa a la decoració dels escuts, els símbols de la trinàcria i la gòrgona són calcomanies, mentre que la serp és pintada.

Totes tres figures han estat muntades sobre bases rodones magnetitzades. Espero poder-les emprar properament en alguna partida del recentment publicat joc Warriors of Athena, de l'editorial Osprey.

Fanfàrria romana

Roman musicians
Elastolin, 40mm

Aquesta és una nova entrega de la col·lecció d'Elastolin que últimament estic restaurant, en la mateixa línia dels que us he mostrat anteriorment. Les figures d'aquesta tongada són els músics d'una legió, i totes tres tenien un defecte o un altre: alguna peça o extremitat trencades, manca de la base original, etc. Bona part de la feina ha consistit doncs en reparar la figura malmesa, amb resultats jo diria que prou bons.

L'esquema de pintura aplicat és l'habitual de túniques roges, cascs de bronze, cuirasses de cuir o bronze i resta d'elements en bronze o ferro. L'única diferència amb els legionaris combatents és que les crineres dels meus músics són blanques en lloc de negres. Les bases originals (allà on n'hi havia) han estat substituïdes per bases quadrades de plàstic de 20x20mm, imantades per sota.

Elastolin 8404-4

Aquesta és la figura d'un tubicen; que, com podeu comprovar per la figura testimoni a la seva dreta, tenia la tuba trencada a l'alçada de la mà. Vaig mirar de substituir la part mancant amb una peça de plàstic corresponent a la guarda d'una llança de torneig de cavaller medieval, que és la cosa més propera que vaig trobar tot regirant les capses de recanvis. Si ho comparem amb la figura original intacta, es pot observar que la corbatura del pavelló de l'instrument no és igual en totes dues figures --però el resultat em va semblar suficient.

Elastolin 8405-4

Aquesta altra figura correspon a un cornicen, la barra transversal de quin instrument musical estava trencada. En aquest cas la reparació es va limitar a reencolar el punt de rotura. Per cert, les figures testimoni d'aquest conjunt han estat pintades amb túniques de color groc en lloc de violeta, amb crineres també grogues en lloc de blanques. La resta de l'esquema de pintura és idèntic, però.

Elastolin 8406-4

Per acabar, aquesta és la figura d'un timbaler. Val a dir que les legions romanes no usaven cap instrument de percussió, sinó només de vent: tubes, corns i sembla ser que xiulets (aquests darrers, per a ordres tàctiques). Tot i això, la figura és prou bonica com per haver merescut una restauració malgrat la incorrecció històrica. En el seu cas, allò que hi havia trencat eren les baquetes. Ho vaig mirar d'arreglar amb un parell de vidrets de bijuteria, enfilats en dos bastonets de filferro. Els bastonets són una mica més llargs que l'original, però em va semblar que quedaven prou reeixits per no haver d'escurçar-los.

Guerrers dunlendins

Dunlending clansmen
Mithril i Reconquest miniatures, 32mm

A l'hora de representar guerrers dunlendins de la Terra Mitjana, em vénen a la imaginació dues possibles configuracions, en funció del status polític del clan a què pertanyen: o bé es tracta de dunlendins integrats en la xarxa de poder d'Ísengard, i per tant cal imaginar-se'ls com a més "militaritzats" i proveïts d'equipament força uniforme; o bé es tracta de guerrers pertanyents a clans més o menys independents dels tentacles de Sàruman, i en conseqüència llurs vestits i equipaments poden arribar a ser prou heterogenis.

Les figures que us presento avui representen aquesta segona categoria de dunlendins. En l'imaginari de la casa Mithril se'ls descriu amb trets força evocadors dels pobles celtes d'l'Antiguitat, i jo he mirat d'aprofondir-ho una mica més, tot substituint-los-hi els escuts hexagonals originals, que portaven inscrita la mà de Sàruman, per uns altres d'inequívocament cèltics provinents de Warlord. Aquests escuts anaven acompanyats d'un full de calcomanies que he aprofitat per a decorar els escuts.

Mithril LT12: heroi dunlendí

Aquesta figura pertany a la curta sèrie "LT" de Mithril. Igual com en el cas del cabdill dunlendí de la setmana passada, em vaig debatre entre aplicar-li un patró reminiscent d'un "tartan" a la capa o bé als pantalons, decidint-me al capdavall per aquests darrers. L'espasa original va ser reemplaçada per una altra de plàstic, d'una caixa de Warlord, perquè aquesta segona tenia un aire més cèltic.

Mithril M177: guerrers dunlendins

Aquestes altres dues componen el conjunt M177, també amb petites modificacions: els escuts originals d'Ísengard han estat substituïts per escuts celtes, així com una de les espases. Els pantalons exhibeixen un patró similar de línies horitzontals i verticals, cosa que he convertit en una mena de símbol identitari dunlendí.

Però encara, l'esperable heterogeneïtat dels guerrers d'un clan dunlendí m'ha permès d'esmunyir en aquest grup un parell de figures que no pertanyen a Mithril, sinó que són un producte d'impressió 3D de la marca Reconquer miniatures; en concret un parell d'almogàvers que un amic amb impressora 3D em va regalar temps enrere. Només m'ha calgut substituir-ne les rodelles originals per escuts cèltics i pintar-los en concordança amb la resta del grup.

Medusa

Medusa
Otherworld miniatures, 28mm

En mitologia grega, les gòrgones eren temibles monstres vinculats a les divinitats marines preolímpiques. N'hi havia tres, de gòrgones: Esteno, Euríale i Medusa; i, mentre que totes tres compartien trets comuns, com un bust femení, dentadures prominents i esmolades, cabelleres formades de serps verinoses i un esguard esfereïdor que convertia en pedra, Medusa era l'única de les tres que era mortal. Potser per això, alguns autors de l'Antiguitat no li atribuïen ascendència divina, sinó que la feien una simple humana que havia estat cruelment castigada per Atena.

Aquesta escultura pertany a la marca Otherworld; que, si no m'equivoco, ja no és activa. L'he triada per a representar el paper de Medusa per tenir el cos sencerament de dona. Si en el futur hagués de representar les altres dues gòrgones, probablement triaria escultures amb cos de peix o amb ales, que són altres dues formes de representar-les i que amb aquests atributs mostren la seva ascendència ctònica.

Pel que fa al treball de pintura en si, veureu que és força simple, amb tons de color deliberadament apagats que pretenen contrastar amb la lluentor dels ulls i la intrincada mata de serps que corona el seu cap.