Navili de línia otomà

18th cent. Ottoman ship of the line
Portsmouth, escala 1/900 reaprofitada a 1/600 (=3mm)

Si unes setmanes enrere un havia parlat d'una fragata a escala 1/900 de la floridenca Portsmouth miniatures, potser ara podríem parlar de l'altre vaixell d'aquesta marca que vaig muntar, un vaixell de línia de dos ponts. Igual com passava amb la fragata, aquest navili tenia un aspecte massa modern per a ser del segle XVIII, així que l'hi vaig aplicar un parell de trucs senzills per donar-l'hi una aparença més antiga; bàsicament, l'hi vaig reemplaçar el velam original pel d'un galió de Minairons, i també vaig realçar l'aspecte de la secció de proa amb l'ajut d'unes quantes peces d'una maqueta de plàstic.

No vaig voler aprofondir-hi en les modificacions, insegur de com fer-ho sense malmetre res; així que al capdavall em vaig limitar a afegir-hi bauprès i uns quants tripulants de Peter Pig, i poca cosa més.

Un cop més, les banderes són també de Minairons. Sense deixar de ser un petit Frankenstein, opino que farà prou bé la seva feina. No?

Galiassa otomana

18th cent. Ottoman galleass
Skytrex, Minairons i Peter Pig, escala 1/600 (=3mm)

Seguint amb els models navals de Skytrex, un altre model que em vaig proposar de fer és una galiassa d'escala 1/600, que volia decorar també com a otomana, per a una campanya de gran abast que estic preparant. Les proporcions del model em van semblar correctes, però tenia l'inconvenient de ser de l'època de Lepant (1571); mentre que jo la necessitava ben bé un segle més tardana.

Essent tot el casc d'una sola peça, vaig descartar de modificar-ne drásticament les seccions de proa i popa, limitant-me a posar-hi un parell de superestructures al damunt, perquè el seu perfil recordés una mica més el d'un galió (almenys de lluny!). També vaig afegir profunditat a la secció central del casc mitjançant dues passeres laterals i baranes; i finalment en vaig descartar el velam original, substituïnt-lo per un joc de pals i veles de la meva marca, Minairons.

En canvi, tant el bauprès com la peça de popa provenen de sengles models de Peter Pig...

El vaixell porta pavelló, banderes i gallardet propis d'un galió de guerra otomà de principis del segle XVIII, i tots ells provenen de Minairons també. Els pavellons navals otomans foren predominantment vermells fins 1730, quan un esclat islamista a Turquia va substituir el vermell pel verd del Califat; no es va retornar al vermell fins el 1793.

Galera insígnia otomana

18th cent. Ottoman flagship galley
Skytrex, escala 1/600 (=3mm)

Aquesta és una galera renaixentista de la firma britànica Skytrex, teòricament a escala 1/600. Un cop comprada, però, vaig comprovar que les dimensions no quadraven per a l'escala teòrica, essent massa gran per com hauria de ser una galera ordinària d'aquesta escala (en termes generals, una galera bastarda faria uns 40m d'eslora, cosa que a 1/600 implicaria no més enllà de 7cm - gairebé dos per sota de la mida del model que tenia a les mans!

Després de molt donar-hi voltes, vaig decidir de transformar-la en una galera reial, de les més grans. Amb aquesta finalitat l'hi vaig afegir dos pals addicionals; però també l'hi vaig asserrar les porcions de proa i popa, que al meu parer eren massa amples, per a refer-les a base de peces de plàstic. També vaig modificar una mica el tendal de popa, fent-ne els vessants més pronunciats.

A l'hora de pintar, vaig acabar decantant-me per pintar-li el casc negre, amb la línia de flotació blanca; amb pals i antenes vermells, en contrast, i els tendals a franges verdes i grogues.

Finalment, l'hi vaig posar banderes i estendards turcs otomans de principis del segle XVIII, doncs tinc la idea en ment de fer aviat una campanya basada en la Guerra Otomano-Veneciana de 1714-1718. Cal destacar que l'estendard groc, blanc i vermell remarca el seu caràcter de "nau almirall", doncs l'esmentat estendard és el propi d'un Gran Visir.

En aquesta darrera foto es pot comrpovar que, malgrat refer-l'hi les parts de proa i popa no vaig aconseguir d'escurçar la nau com era la meva intenció inicial - però sí que vaig assolir l'efecte de fer-la sembllar més esvelta, afusada.

Fragata "Santa Madrona"

WSS, Catalan frigate Santa Madrona
Portsmouth, escala 1/900 reaprofitada a 1/600 (=3mm)

Us n'havia parlat abans, d'un parell de vaixells napoleònics a escala 1/900, d'una marca de Florida anomenada Portsmouth miniatures? Em sembla que encara no; bé, la qüestió és que els vaig comprar la passada primavera, amb la intenció de comprovar si els podia compatibilitzar amb els models amb què acostumem jugar, que són d'escales entre 1/450 i 1/600... i aquest n'és el resultat, com veureu.

Els resultats de modificar el vaixell més gran els explicaré un altre dia. Deixeu-me que avui em centri en el més petit d'ambdós, un "single decker" que volia reaprofitar per a representar la Santa Madrona, una fragata que fou una peça cabdal de la petita flota que la Diputació General de Catalunya va improvisar durant la Guerra de Successió, per a fer front al bloqueig naval borbònic de les costes catalanes.

Confesso que no era dintre les meves habilitats o capacitats fer que el casc semblés més antic del que realment volia representar, així que em vaig limitar a aplicar-l'hi un parell de trucs visuals: primer, tot donat alçada suplementària al casc per damunt de la línia de flotació, mitjançant una làmina de plàstic de 2mm de gruix, i després utilitzant el joc de pals i velam d'un vaixell de Peter Pig, complementat amb peces de Minairons, amb la intenció de donar-l'hi un aire més propi de principis del segle XVIII que del XIX.

No em vaig sentir capaç en aquesta ocasió de remodar-l'hi la peça de popa, que segueix semblant massa moderna. Suposo que aquí m'hauria anat bé disposar d'una mica de masilla o "green stuff". Bé, en una altra ocasió serà!

Pel que fa a compatibilitat de mides, aquí la podeu veure al costat d'una altra fragata, del catàleg de Peter Pig a 1/450. Jo m'atreviria a afirmar que, després dels trucs visuals realitzats, sí que en resulta força compatible!

Reials Guàrdies Catalanes

WSS Archduke Charles' Catalan Guards
Blue Moon, Minifigs, Black Hat, Dixon, Roundway i Warrior, 15mm

Vaig començar aquest vistós regiment el 2011, tot ampliant-lo l'any següent i escrivint-ne el corresponent article en aquest blog. Hi havia encara una cosa que em tenia insatisfet, que era el meu desconeixement de com eren les banderes d'aquesta unitat. En assabentar-me recentment de com era realment, em vaig afanyar a canviar la que hi havia improvisat, n'he fet una nova tongada de fotografies i n'he refet també l'article que ho explicava.

Trobo que aquesta és una de les unitats més espectaculars estèticament de tot l'exèrcit austriacista. Constituït i comanat bàsicament per catalans, aquest regiment constituïa la infanteria de la guàrdia reial de l'Arxiduc Carles; a la pràctica, no es va limitar a tasques de guàrdia de palau, sinó que actuà a primera línia durant tota la guerra, acompanyant les dues ofensives aliades sobre Madrid i participant activament a batalles tan significatives com Almenar i Saragossa (1710). El Juliol de 1713, la majoria de soldats i oficials van rebutjar ser evacuats a Nàpols amb la resta de l'exèrcit imperial, i amb ells la Generalitat constituí el Regiment de Nostra Senyora del Roser, conservant els uniformes originals.

Hi ha testimoniatge dels uniformes grocs (seguint la tradició dels Habsburg hispànics) des de la seva constitució com a regiment, si bé el color de les gires sembla haver anat canviant amb el decurs de la guerra: hi ha documentada una partida d'equipament finançada per Anglaterra el 1707, d'on sembla deduir-se que aleshores les gires eren blaves. Més tard haurien adoptat la vistosa divisa roja.

La composició de la unitat és molt heterogènia i s'aparta de la meva norma habitual. A l'element de comandament, l'oficial és de Black Hat mentre que abanderat i timbaler són de Dixon. Les bases de segona fila contenen figures de Blue Moon i Minifigs, amb un sergent de Roundway. Les bases de primera línia són sobretot de Minifigs amb elements de Dixon i Warrior. Malgrat l'heterogeneitat, opino que l'efecte de conjunt de la unitat és molt harmoniós, malgrat les òbvies diferències de mida i estil.

Un apunt final sobre la bandera del regiment, que és blanca amb l'escut reial dels Habsburg espanyols i un lema en llatí que diu "Donec Perficiam" [=Fins a assolir-ho]. Quan la Generalitat se'n va fer càrrec, el Juliol de 1713, l'hi va assignar noves banderes, que portaven la imatge de Nostra Senyora del Roser i presuposem que devien ser vermelles.

Com podeu veure per aquestes fotos, recentment hi he afegit una base de comandament alternativa, constituïda només per figures de Dixon, que llueix una bandera lleugerament diferent, en correspondència amb una campanya ucrònica que porto temps jugant. La nova bandera és essencialment igual, amb el mateix lema, però l'escut reial és el de la Casa d'Aragó.

Regiment d'Inf. Sant Andreu

WSS Scots IR in Catalan service (fictional)
Peter Pig, 15mm

Mai abans havia jo pintat un regiment de highlanders de cap període, i la ucronia de la Guerra de Successió que porto anys jugant me n'ha donat l'excusa perfecta. Òbviament es tracta d'un regiment totalment fictici d'escocesos al servei del Principat, que he muntat utilitzant exclusivament figures de la casa Peter Pig, de la seva sèrie de la Guerra d'Independència Americana.

He seguit el mateix esquema bàsic que per a d'altres regiments d'aquest període, de forma que la unitat es composa de 18 figures en 6 bases de 3 x 1,5 cm, incloent-ne una de comandament. Hi ha en primera línia una figura de granader que he improvisat canviant-l'hi el cap, i a l'extrem dret de la segona línia hi ha una segona figura d'oficial fent l'ofici de sergent.

Els uniformes són de color blau reial, seguint la pauta comú dels regiments catalans de l'època, amb gires de color blau cel. Les boines són d'aquests mateixos colors, amb un plomall al cantó esquerre que és vermell per al coronel, blanc per a oficials subordinats i negre per a la tropa. En tots els casos, a la base del plomall hi ha una petita escarapel·la groga. Groga és també la faixa del coronel, com de costum.

Donat el predomini dels blaus en l'uniforme, vaig pensar que convindria aplicar als kilts una combinació de colors que hi contrastés, així que hi vaig triar un esquema de quadres vermells i verds. Finalment, la bandera mostra la tradicional creu blanca de Sant Andreu sobre fons blau, amb l'escut d'Escòcia a l'anvers i el de la Corona d'Aragó al revers.

Com que era la primera vegada que intentava pintar kilts escocesos, vaig estar investigant primer per Internet quina mena de procediment havien seguit d'altres pintors, i al final em vaig decantar per aquest que us detallo a continuació:

1) Seleccionar un dels dos colors que planejàvem donar al kilt (vermell i verd, recordem) i aplicar-lo a la faldilla a mode de capa base. Jo vaig triar el vermell, com podeu veure.

2) En una segona passada, aplicar-hi al damunt una retícula amb una mescla de vermell i verd. Si la part posterior del kilt mostra un plisat prou apreciable, aplicar-hi només línies horitzontals, estalviant-se'n les verticals.

3) A mida que va progressant el pintat de la figura, hi arribarà el moment d'aplicar-hi l'ombrejat, que es farà amb normalitat (en aquest cas concret, amb una mescla de pàtines negra i bruna de Vallejo).

4) A les interseccions de la retícula, fer-hi diminutes aplicacions de color verd. Com us podeu imaginar, això s'ha de fer amb el pinzell més fi que tingueu a la vostra panòplia.

5) I el darrer pas consistirà en fer unes altres petites aplicacions de color vermell al centre dels quadrats. Et voilà! No és el mètode més super-artístic per a pintar kilts, possiblement; però, si pensem en figures de 15mm com aquí, diria que és un dels més efectius i amb millor resultat final, sense ésser especialment difícil.