dimarts, 19 de maig de 2020

General otomà


Ottoman General
Legio Heroica, 15mm

Retorno avui amb el tema principal que m'ha estat ocupant els darrers mesos, que en són els turcs otomans del segle XVIII. Aquesta vegada, com que ja començo a tenir-hi una bona colla de tropes, m'he dedicat a fornir el meu exèrcit d'un comandament; tot triant per a aquesta tasca la figura d'un general a cavall de la marca italiana Legio Heroica, que he pintat amb color força cridaners - que és tal com m'ha semblat que era moda a Constantinoble per aquella època.

Igual com amb els meus exèrcits espanyol i català d'aquest període, he triat de posar aquesta figura sobre una base quadrada de 2,5 cm de costat, i l'he complementada amb un porta-estendard a peu enarborant una bandera otomana de grans dimensions. Aquesta ha estat obtinguda d'una recerca per Internet, texturitzada amb l'ajut d'un programa informàtic i després impresa sobre paper d'impresora normal.

dissabte, 16 de maig de 2020

Infanteria britànica del s. XVIII


18th cent. British Infantry
Alymer i marca desconeguda, 33mm

Aquests d'avui són uns soldadets que formen part de la meva antiga col·lecció d'infantesa, com ja us vaig explicar en aquesta altra entrada del blog. Aquí es tracta d'un grupet de soldats britànics del segle XVIII, dels que només són de la marca Alymer les dues figures posteriors, l'oficial i l'abanderat. Els tres fusellers de la fila del davant són de marca desconeguda, formant part d'un lot de figures sense pintar que vaig comprar en algun mercat de les puces (al mercat de Sant Antoni, potser? No ho recordo, sincerament).

Òbviament, els fusellers sí que han estat pintats de dalt a baix, mentre que oficial i abanderat només han estat retocats una mica - molt poc, per no alterar-ne la personalitat. L'única modificació important n'ha estat la bandera, que originalment era pintada sobre una làmina de llautó, i que jo he bescanviat per una altra de feta per ordinador i impresa sobre paper normal. Després d'envernissar-les, les figures han estat disposades damunt una peanya ovalada de plàstic negre, i res més.

dissabte, 9 de maig de 2020

Infanteria provincial otomana (III)


Ottoman provincial infantry (III)
Legio Heroica i Wargamer.pl, 15mm

Avui us presento un tercer regiment d'infanteria regular provincial otomana o tüfekçi, composat com altres cops per una barreja paritària de figures de la marca italiana Legio Heroica i la polonesa Wargamer.pl, fins a un total de 18 figures en dues files, muntades en sis bases de 3 x 1,5 cm.

A l'hora de pintar aquest regiment, per una vegada m'he allunyat de l'esquema de color suggerit per la bibliografia consultada (que coincideix a assenyalar el vermell com a color dominant als tüfekçi); tot pintant les guerreres en verd oliva, amb pantalons i faixes de color bru clar. Per la seva banda, les túniques de la oficialitat han estat pintades de vermell carmí, en lloc de blau reial com havia estat fent fins ara. No hi ha cap motiu fonamentat al darrere, només el desig de mitigar una uniformitat potser excessiva.

D'altres elements d'uniformitat d'aquest regiment mantenen l'esquema general ja establert en ocasions anteriors (fez vermells amb borla a joc amb pantalons i faixes), corretjam de color cuir i funda d'espasa negra. Pel que fa a la bandera, és un reeelaboració pròpia a partir d'un original que la marca Wargamer.pl subministra en alguns dels seus blisters - bo i que redimensionada, doncs l'original em semblava massa gran.

dimarts, 5 de maig de 2020

16è R.I. de Lluisiana


CSA 16th Louisiana IR
AB, Totentanz, OldGlory15 i Essex, 15mm

Aquí teniu avui un segon regiment del meu Exèrcit del Tennesse, remodelat de dalt a baix i amb algunes figures noves. L'he batejat com a 16è de Lluisiana, però no hi tenia jo la pretensió de reflectir amb total precisió l'uniforme d'aquest regiment, pertanyent al Cos de Bragg, sinó de representar com devien ser, genèricament, els regiments de Lluisiana durant la primera meitat de la guerra.

Amb aquesta intenció, n'he pintat una majoria de figures amb l'uniforme que en podríem dir "de preguerra", blau marí amb vores blau cel a punys i camals, i cofats amb kepis vermells; mentre que una altra part ha estat pintada amb la lliurea grisa prescrita per les autoritats confederades, com si el regiment estigués en procés de remplaçar la uniformitat vella per la nova. Voldria remarcar aquí que, seguint els raonaments de diversos usuaris de TMP, aquí hi he utilitzat un gris més fosc, el 70.992 Neutral Grey en lloc del 70.989 Sky Grey habitual.

Pel que fa a les figures, totes les que es poden veure a l'esquerra d'aquesta imatge, avançant amb el fusell a l'espatlla, són esculpides per Xan per a la marca Totentanz (marca que, segons els darrers rumors, podria ser al caire del tancament), mentre que la resta són majoritàriament d'Anthony Barton (comercialitzades per Battle Honours quan les vaig comprar, si no m'equivoco; però ara a mans d'Old Glory) amb un parell d'excepcions de la pròpia Old Glory i un timbaler d'Essex.

Un darrer apunt sobre la bandera regimental, que és una curiosa variant de la de l'Estat de Lluisiana, on el requadre superior vermell ha estat remplaçat per una tricolor francesa, amb l'estel groc més petit del normal i centrat a la franja blanca. No tinc cap constància que aquesta bandera pertangués realment al 16è de Lluisiana; però no tenint cap informació de quina utilitzaven els hi he assignat aquesta, que és prou vistosa.

dimarts, 14 d’abril de 2020

Regiment d'Inf. Sant Patrici


WSS St. Patrick's Irish IR in Catalan service (fictional)
Dixon i Peter Pig, 15mm

L'any passat vaig bescanviar un lot de figures velles al comerç britànic Hinds Figures per un altre lot que em resultava de més interès immediat - diferents regiments del segle XVIII, majoritàriament composats per figures de la marca Dixon, que m'agraden molt. Aleshores vaig reunir un grapat d'elles, que tenien uniforme del mateix color, i les vaig modificar per a fer-ne un regiment nou de trinca.

Com he dit, les casaques ja eren blaves i només hi calgué afegir-hi una mica d'ombres i llums; les gires de la casaca foren repintades d'un mateix color, així com mitges i calces - essent el color escollit un verd mig de Vallejo, doncs hi volia representar un (fictici) regiment irlandès al servei de Catalunya. En consonància amb aquesta finalitat, vaig repintar grogues les escarapeles dels soldats, així com les faixes dels oficials.

Totes les figures són de Dixon excepte el suboficial que es pot veure en segona línia, que és de Peter Pig. La bandera ha estat dissenyada per mi seguint la pauta comú a regiments irlandesos en servei estranger, amb una creu de Sant Jordi ribetejada de blanc sobre fons verd, en concordança amb les gires de l'uniforme. L'anvers mostra una efígie de Sant Patrici, patró d'Irlanda, i el revers mostra les armes majors o completes de la Corona d'Aragó.

Aquest regiment és òbviament fictici, però ha estat pensat per a resultar plausible, versemblant. Crec que ho he aconseguit.

divendres, 10 d’abril de 2020

English Racing Automobiles tipus A/B


A/B Type E.R.A. racing car
Minairons, escala 1/100

Aquesta és la meva quarta parella d'automòbils de competició de la meva marca, Minairons miniatures. Es tracta de l'E.R.A. (sigles d'English Racing Automobiles), que fabrico a escales 1/100 i 1/72, del què me n'he agençat un parell d'exemplars d'escala més petita.

Els models són força simples i consten de només 7 peces de resina, a més corresponent del pilot de metall. Els he pintat amb una mescla de verds fosc i mig de Vallejo, per imitar el color verd dels automòbils de competició anglesos (els escocesos anaven pintats d'un blau intens). Aquí a sota podeu veure la meva col·lecció actual al complet. Amb el temps, espero completar-la amb un parell de Maserati 8CTF i, si els déus ens acompanyen, uns Bugatti tipus 59/50 també.

Se m'acut que amb la col·lecció actual ja es podria fer alguna prova de Formule Dé amb un circuit a la mida d'aquests petits torpedes; amb quatre jugadors portant dos vehicles cadascun, ja faríem. Es podria agafar un dels circuits estàndard i reescalar-lo de forma que un vehicle cabés en una casella del joc; a tall d'orientació, les bases d'aquests cotxes són de 4 x 2 cm...

El Gran Premi de 1938 tenia quatre curses puntuables: Reims-Gueux (França), Bremgarten (Suïssa), Nürburgring (Alemanya) i Monza (Itàlia). Recordo que aquests dos darrers estaven contemplats al joc Formule Dé, o sigui que ja tindríem alguna base de partida... Hum, caldrà pensar-hi.