Legionaris romans (III)

Roman Legionaries (III)
Elastolin i Germania, 40mm

Avui he pogut finalitzar una altra tanda de soldats romans de plàstic de la marca Elastolin, acompanyats aquest cop per un tercer legionari de resina, de la firma també alemanya Germania figuren. Com en d'altres ocasions, he acompanyat el trio amb els seus equivalents "inmodificats", a tall de comparança. A continuació en podeu veure cadascun d'ells, acompanyat pel seu "testimoni".

Elastolin 8401-4

Aquesta figura té la referència de catàleg 8401-4, que representa un legionari en actitud de marxa. Ha estat modificada en tres punts principals: en primer lloc, per la substitució de l'escut original per un altre de més gran, que és una còpia en green stuff d'un original de metall; en segon lloc, tot reemplaçant del pilum original de plàstic tou per un altre de plàstic dur procedent de la meva reserva de peces soltes; i, finalment, per la utilització d'una base quadrada imantada per sota en comptes de l'original. En comparació, la figura "testimoni" només ha vist canviat el pílum.

Els treballs de pintura respectius repeteixen els esquemes ja posats a la pràctica en conjunts previs: túniques vermelles, cuirasses de cuir o bronze i crineres negres a les figures que aniran a la meva col·lecció, mentre que túniques violeta, cuirasses de ferro i crineres blanques a la figures "testimoni" que en acabat m'he de vendre. Aquesta figura és una excepció a la regla de les cuirasses de cuir o bronze, doncs porta una lorica segmentata que hagués quedat fora de lloc si no la pintava de ferro.

Elastolin 8402-4

Aquesta altra figura, amb referència 8402-4, representa una altre legionari en actitud de marxa. Originalment duia un gladius a la mà dreta, com el de la figura "testimoni" a la seva dreta, però vaig decidir de canviar-l'hi per un pilum; aquesta modificació va comportar canviar-li també el braç dret i resstaurar-l'hi una espasa al cinto. Novament, l'escut original va ser reemplaçat per un de meu, del mateix tipus que els dels altres legionaris.

En aquesta ocasió, la figura "testimoni" també ha sofert una petita modificació; doncs, si bé la mà dreta segueix sostenint l'espasa original, l'hi he afegit un pilum a la mà que simultàniament sosté l'escut. Sembla talment que vagi amb ànims de "rematar la feina"...

Legionari de Germania

Paradoxalment, en aquest cas totes dues figures han patit cert grau de transformació, no només la destinada a la meva col·lecció. Aquesta ha sofert el reemplaçament habitual de base, escut i arma, així com el braç dret; però la segona ha patit una substitució del cap per un altre procedent d'un legionari sobrer d'Elastolin, cosa que he cregut que ajudaria a homogeneïtzar el seu aspecte amb la resta de la col·lecció. Amb la mateixa intenció li he donat un escut d'Elastolin també.

Espero que aquesta tongada us hagi agradat. Començo la feina amb un altre trio de romans.

Granaders prussians

Prussian grenadiers
Alymer i marca desconeguda, 33mm

Si hi ha algú que llegeixi regularment aquest blog, potser deu estar començant a avorrir-se de tantes entrades referides als models vintage de la casa Alymer. En tal cas, prego excuses i paciència per tanta reiteració; però és que tot de sobte hi he trobat un especial plaer tot reparant i restaurant aquestes miniatures, que havien protagonitzat tantes aventures a la meva infància. Certament que estic treballant en d'altres projectes simultàniament (com ara Terra Mitjana, Elastolin, Mitologia grega i històrics de 15mm), però reconec que aquest projecte en particular està agafant un innegable protagonisme, almenys actualment.

El conjunt de miniatures d'avui representa un grup de granaders prussians de mitjans del segle XVIII, caracteritzats per les altes mitres que solien cofar els caps dels granaders al nord d'Europa. Les miniatures no estaven en gaire males condicions, així que la meva feina aquí ha consistit essencialment en quatre pinzellades per retornar vividesa als colors, repintar els detalls daurats i envernissar el conjunt amb vernís satinat, per reforçar l'aire vintage de les figures. Novament, la bandera original de llautó pintada a mà ha estat reemplaçada per una de paper dissenyada per ordinador, quadrada de 2cm de costat.

Paga la pena apuntar que Alymer comercialitzava les seves figures en capsetes de quatre (oficial, abanderat i dos soldats), mentre que aquí n'hi podeu veure cinc. El motiu és que hi he afegit un timbaler procedent d'un lot que havia comprat en un mercat de les puces; les figures d'aquest lot són de marca desconeguda però resulten perfectament compatibles amb les d'Alymer; així que, de tant en tant, n'hi faig servir alguna per completar un conjunt.

Infanteria confederada

CSA infantry
Alymer, 33mm

Aquest és un conjunt d'Alymer que a la meva infància va patir moltes guerres, i que ja en el seu moment havia jo retocat una mica. Els darrers dies m'he estat dedicant només a afinar aquells retocs llunyans, amb la intenció de deixar les miniatures acabades i a punt de mostra.

Un canvi notori ha estat, emperò, el de repintar blaus els pantalons (doncs inicialment eren grisos) i, ja de passada, afegir el color blau distintiu de la infanteria a colls, punys i gorres. La idea és que, com que aquestes miniatures estan d'ara endavant destinades exclusivament a exposició, resulta més vistós de reflectir-hi l'uniforme d'ordenança, bo i sabent que al camp de batalla seria ben poc comú.

Seguint aquesta mateixa filosofia, he reemplaçat la bandera de llautó pintada a mà que hi havia originalment per una de quadrada amb vora blanca, feta de paper com acostumo, tal com les utilitzava el cos d'exèrcit del nord de Virgínia (ANV); força que de lluny era la més ben organitzada i equipada de tota la Confederació i on no resultaria tan extremadament difícil trobar-hi algun regiment uniformat d'acord amb les ordenances.

Les figures han estat envernissades a pinzell amb vernís satinat i emplaçades en una base rodona de plàstic, com de costum amb aquesta col·lecció.

General en cap siracusà

Syracusian C-in-C
Metal Magic i Essex, 15mm

Ara fa anys que no parava atenció al meu exèrcit grec siracusà de 15mm. Tot prosseguint amb els meus renovats esforços per posar-ho tot al dia arran de la meva jubilació, darrerament he estat fent els darrers retocs al general en cap de dit exèrcit, que feia temps que s'esperava. Es tracta d'un conjunt de figures de la desapareguda casa alemanya Metal Magic; si no vaig errat, els seus motlles van ser adquirits per la britànica Gladiator i actualment encara se'n pot trobar una part a Fighting 15s.

Són figures ni molt grans ni molt petites dintre la gamma de 15mm (lleugerament menors que les de Xyston); però molt ben proporcionades i detallades al meu entendre, cosa que les fa molt agraïdes de pintar. Un possible inconvenient que s'hi podria objectar és la manca de diversitat postural tant en homes com cavalls --cosa que en aquest cas he solucionat donant un cavall d'Essex al genet a l'esquerra del grup, mentre que el portaestendard conserva el cavall original de Metal Magic. El general i el seu cavall estan fets d'una sola peça, emperò.

Les trisqueles als escuts i estendard són calcomanies que m'he fet jo mateix. Encara n'he de polir algun detall, com el color de fons idoni abans d'emplaçar la calcomania, però el resultat m'ha semblat prou prometedor com per a tornar-ho a provar més endavant. La base imantada és de 4 x 3 cm, com és el costum.

Cavalleria esquelètica

Skeleton cavalry
Zvezda i Games Workshop, 28mm

Tot prosseguint amb el recent projecte relacionat amb Mitologia clàssica, arribem al tema dels Σπαρτοί o "homes sembrats", que eren uns guerrers nascuts de les dents del drac mort per Cadme en ser sembrades a terra. Algunes d'aquestes dents eren atresorades pel rei Eetes de Còlquida, que més endavant les empraria de parany per a Jàson amb la intenció de desempallegar-se'n. Les fonts antigues no semblen esmentar per a res que aquests guerrers fossin esquelètics; però la cinematografia moderna els ha consagrat així, i m'ha semblat pràctic i útil no contradir aquesta visió.

Per a muntar els meus "homes sembrats" he fet servir uns genets esquelètics de la marca russa Zvezda, procedents de la seva sèrie de fantasia Ring of Rule. Les també esquelètiques muntures procedeixen de Games Workshop, doncs les originals de Zvezda eren cavalls normals i no els volia així. Els guerrers portaven equipament romà, així que he mirat de canviar-los-hi armes, escuts i algun casc per desdibuixar-ne l'aparença.

Bo i compartir paleta de colors, homes i cavalls han sofert diferents procediments de pintura. Mentre que el color base és 70.921 English uniform en ambdós casos, per a il·luminar els esquelets equins he utilitzat successius pinzells secs de 70.976 Buff, 70.837 Pale sand i 70.918 Ivory, mentre que per als esquelets humans ho he fet a pinzellades humides.

He cregut que les superfícies metàl·liques havien de semblar ben rovellades, tot suggerint un llarg enterrament. He volgut experimentar-ho tot aplicant-hi una capa base amb mescla de 70.878 Old gold i 70.996 Gold, per passar després a embrutar-les amb un rentat verd i tornar a il·luminar-les amb pinzell sec de 70.996 Gold; tot repetint el procés un segon cop. Cosa semblant he fet amb la cota de malla d'anelles que dos dels guerrers llueixen, bo i que en aquest cas la capa base és de 70.864 Natural steel i el rovell és pàtina marró.

En el cas de roba i equipament, allò que he intentat representar és l'esvaïment de les tintures originals; cosa que he provat d'assolir tot emprant o bé colors pàl·lids (com el 70.904 Blue grey o el 70.837 Pale sand), o bé mesclant el color presumptament original (vermell o marró) amb 70.992 Neutral grey. En cada cas el rentat posterior es feia amb una pàtina diferent (blava, ocre, vermella o marró respectivament).

Per ser un primer experiment, crec que no han quedat malament, bo i que admeto que em caldria millorar el procediment. Si algú hi segueix una pràctica diferent, que m'ho faci saber!

Cavaller medieval

Medieval knight
Alymer, 33mm

Aquesta és una de les figures de la meva antiga col·lecció d'infantesa que més he hagut de retocar; no pas perquè estigués gaire malmesa ni n'hagués perdut la pintura per l'ús, sinó perquè la feina de pintura de fàbrica resultava massa justeta, fins i tot per als estàndards senzills de la casa Alymer de 50 anys enrere. No és que jo l'hagi hagut de decapar i pintar de nou, ni molt menys. Però el cert és que, per exemple, hi havia superfícies on la pintura de fàbrica no havia arribat, tot deixant clapes de metall nu; o les pinzellades havien sobreeixit l'àrea predestinada, tot envaïnt un element contigu. D'altra banda, alguns detalls semblaven una mica fora de lloc, com la sobrevesta del cavaller, que originalment era completament blanca; o la llança de justa que esgrimeix, que de fàbrica era de franges grogues i blaves --essent el blau un color que no apareixia enlloc més de la figura.

Així que ho he retocat tot una mica, sense arribar a capgirar-ne res: arnesos del cavall, l'escut al flanc esquerre de l'animal, sobrevesta, cota de malles i casc del cavaller, armadura del cavall, llança de justa i àdhuc petits retocs a les potes de la bèstia. L'espasa que penja del costat esquerre, al costat de l'escut, és un afegit meu tot substituïnt l'"espasa" original, que era una simple vareta de metall rectilínia soldada al costat del cavall, sense guardes ni cap altra mena de detallat.

Després d'emplaçar la figura en una peanya ovalada i envernissar-la amb vernís satinat, crec que li he retornat l'esplendor que el fabricant pretenia.