Fanfàrria romana

Roman musicians
Elastolin, 40mm

Aquesta és una nova entrega de la col·lecció d'Elastolin que últimament estic restaurant, en la mateixa línia dels que us he mostrat anteriorment. Les figures d'aquesta tongada són els músics d'una legió, i totes tres tenien un defecte o un altre: alguna peça o extremitat trencades, manca de la base original, etc. Bona part de la feina ha consistit doncs en reparar la figura malmesa, amb resultats jo diria que prou bons.

L'esquema de pintura aplicat és l'habitual de túniques roges, cascs de bronze, cuirasses de cuir o bronze i resta d'elements en bronze o ferro. L'única diferència amb els legionaris combatents és que les crineres dels meus músics són blanques en lloc de negres. Les bases originals (allà on n'hi havia) han estat substituïdes per bases quadrades de plàstic de 20x20mm, imantades per sota.

Elastolin 8404-4

Aquesta és la figura d'un tubicen; que, com podeu comprovar per la figura testimoni a la seva dreta, tenia la tuba trencada a l'alçada de la mà. Vaig mirar de substituir la part mancant amb una peça de plàstic corresponent a la guarda d'una llança de torneig de cavaller medieval, que és la cosa més propera que vaig trobar tot regirant les capses de recanvis. Si ho comparem amb la figura original intacta, es pot observar que la corbatura del pavelló de l'instrument no és igual en totes dues figures --però el resultat em va semblar suficient.

Elastolin 8405-4

Aquesta altra figura correspon a un cornicen, la barra transversal de quin instrument musical estava trencada. En aquest cas la reparació es va limitar a reencolar el punt de rotura. Per cert, les figures testimoni d'aquest conjunt han estat pintades amb túniques de color groc en lloc de violeta, amb crineres també grogues en lloc de blanques. La resta de l'esquema de pintura és idèntic, però.

Elastolin 8406-4

Per acabar, aquesta és la figura d'un timbaler. Val a dir que les legions romanes no usaven cap instrument de percussió, sinó només de vent: tubes, corns i sembla ser que xiulets (aquests darrers, per a ordres tàctiques). Tot i això, la figura és prou bonica com per haver merescut una restauració malgrat la incorrecció històrica. En el seu cas, allò que hi havia trencat eren les baquetes. Ho vaig mirar d'arreglar amb un parell de vidrets de bijuteria, enfilats en dos bastonets de filferro. Els bastonets són una mica més llargs que l'original, però em va semblar que quedaven prou reeixits per no haver d'escurçar-los.

Guerrers dunlendins

Dunlending clansmen
Mithril i Reconquest miniatures, 32mm

A l'hora de representar guerrers dunlendins de la Terra Mitjana, em vénen a la imaginació dues possibles configuracions, en funció del status polític del clan a què pertanyen: o bé es tracta de dunlendins integrats en la xarxa de poder d'Ísengard, i per tant cal imaginar-se'ls com a més "militaritzats" i proveïts d'equipament força uniforme; o bé es tracta de guerrers pertanyents a clans més o menys independents dels tentacles de Sàruman, i en conseqüència llurs vestits i equipaments poden arribar a ser prou heterogenis.

Les figures que us presento avui representen aquesta segona categoria de dunlendins. En l'imaginari de la casa Mithril se'ls descriu amb trets força evocadors dels pobles celtes d'l'Antiguitat, i jo he mirat d'aprofondir-ho una mica més, tot substituint-los-hi els escuts hexagonals originals, que portaven inscrita la mà de Sàruman, per uns altres d'inequívocament cèltics provinents de Warlord. Aquests escuts anaven acompanyats d'un full de calcomanies que he aprofitat per a decorar els escuts.

Mithril LT12: heroi dunlendí

Aquesta figura pertany a la curta sèrie "LT" de Mithril. Igual com en el cas del cabdill dunlendí de la setmana passada, em vaig debatre entre aplicar-li un patró reminiscent d'un "tartan" a la capa o bé als pantalons, decidint-me al capdavall per aquests darrers. L'espasa original va ser reemplaçada per una altra de plàstic, d'una caixa de Warlord, perquè aquesta segona tenia un aire més cèltic.

Mithril M177: guerrers dunlendins

Aquestes altres dues componen el conjunt M177, també amb petites modificacions: els escuts originals d'Ísengard han estat substituïts per escuts celtes, així com una de les espases. Els pantalons exhibeixen un patró similar de línies horitzontals i verticals, cosa que he convertit en una mena de símbol identitari dunlendí.

Però encara, l'esperable heterogeneïtat dels guerrers d'un clan dunlendí m'ha permès d'esmunyir en aquest grup un parell de figures que no pertanyen a Mithril, sinó que són un producte d'impressió 3D de la marca Reconquer miniatures; en concret un parell d'almogàvers que un amic amb impressora 3D em va regalar temps enrere. Només m'ha calgut substituir-ne les rodelles originals per escuts cèltics i pintar-los en concordança amb la resta del grup.

Medusa

Medusa
Otherworld miniatures, 28mm

En mitologia grega, les gòrgones eren temibles monstres vinculats a les divinitats marines preolímpiques. N'hi havia tres, de gòrgones: Esteno, Euríale i Medusa; i, mentre que totes tres compartien trets comuns, com un bust femení, dentadures prominents i esmolades, cabelleres formades de serps verinoses i un esguard esfereïdor que convertia en pedra, Medusa era l'única de les tres que era mortal. Potser per això, alguns autors de l'Antiguitat no li atribuïen ascendència divina, sinó que la feien una simple humana que havia estat cruelment castigada per Atena.

Aquesta escultura pertany a la marca Otherworld; que, si no m'equivoco, ja no és activa. L'he triada per a representar el paper de Medusa per tenir el cos sencerament de dona. Si en el futur hagués de representar les altres dues gòrgones, probablement triaria escultures amb cos de peix o amb ales, que són altres dues formes de representar-les i que amb aquests atributs mostren la seva ascendència ctònica.

Pel que fa al treball de pintura en si, veureu que és força simple, amb tons de color deliberadament apagats que pretenen contrastar amb la lluentor dels ulls i la intrincada mata de serps que corona el seu cap.

Cabdill dunlendí

M008 Dunlending Chieftain
Mithril, 32mm

Aquesta figura recentment finalitzada m'ha fet dubtar una mica abans de començar a pintar-la, doncs en aquell moment no m'havia acabat de formar una idea de com pintar els meus dunlendins; al capdavall m'he decidit, amb l'ajut d'unes quantes figures més que us mostraré més endavant. Com que els dunlendins de Mithril tenen un aire evocador dels pobles celtes, he mirat d'incidir en aquest aspecte amb la tria d'un patró de línies verticals i horitzontals, reminiscent d'un "tartan"; que no he aplicat a túniques ni eventuals capes, sinó als pantalons.

He estat dubtant de si també aplicar aquest patró a la capa, però al capdavall ho he acabat descartant, tot deixant-l'hi una capa sencerament vermella. La figura ha estat envernissada a pinzell amb vernís mat, però el resultat final ha quedat una mica brillant, no sé per quin motiu. Potser és que el vernís del pot estava mal barrejat?

Minotaures armats

Armed Minotaurs
Ral Partha, 28mm

Segueixo ampliant la col·lecció de miniatures relacionades amb la mitologia grega, en previsió de la imminent aparició del joc Warriors of Athena d'Osprey; de moment, però, estic només aprofitant models antics que guardava en el meu fons d'armari. Aquest és el cas de les figures d'avui, un trio de minotaures de la casa Ral Partha armats com a soldats romans --o una cosa semblant.

Les figures originals portaven armes i armament inequívocamnt romans: pílum, gladius i scutum; però vaig voler atenuar un caràcter tan marcat a base de donar-los escut rodó d'estil hòplon i llances d'hoplita anomenades dory. Els escuts són de plàstic, segurament de Games Workshop, mentre que les llances deuen ser de Wargames Foundry.

No descarto comprar en un futur una altra mena de minotaures, que tinguin un aspecte més aviat bestial i vagin despullats; però aquests faran el fet, de moment.

Reina Bruixa d'Úmbar

Witch Queen of Umbar
Dark Sword, 32mm

Qui diu que en l'imaginari de Tolkien tots els Nazgûl havien de ser del gènere masculí? Bé, honestament no hi ha res que insinuï el contrari, així que estic sortint-me del cànon sense pal·liatius; però el fet és que em feia il·lusió integrar aquesta preciosa figura de la casa nord-americana Dark Sword en la meva col·lecció de la Terra Mitjana, i el mètode que se'm va acudir fou de caracteritzar-la d'una poderosa servent de Sàuron.

La figura en si està etiquetada com a Evil Female Sorceress dintre la col·lecció Visions in Fantasy de la marca abans esmentada, així que tampoc no m'allunyo tant del concepte original de l'escultor. He procurat triar-l'hi una paleta de colors més aviat fosca, que n'evoqués alhora l'alineament malvat i la dignitat del càrrec. El color fosc de pell no va ser del·liberat, sinó que tot just em semblà el més adient a les formes altives de la figura.

L'única modificació experimentada en aquesta figura fou la substitució del braç dret, que es limitava a apuntar endavant, per un altre de protegit esgrimint una katana de través. Amb això pretenia donar a la figura un aire físicament més letal, que permetés la possibilitat de posar-la al taulell de joc acompanyant d'altres Nazgûls, o liderant una partida de hàradrim potser.