dimarts, 14 d’abril del 2026

Cavalleria esquelètica


Skeleton cavalry
Zvezda i Games Workshop, 28mm

Tot prosseguint amb el recent projecte relacionat amb Mitologia clàssica, arribem al tema dels Σπαρτοί o "homes sembrats", que eren uns guerrers nascuts de les dents del drac mort per Cadme en ser sembrades a terra. Algunes d'aquestes dents eren atresorades pel rei Eetes de Còlquida, que més endavant les empraria de parany per a Jàson amb la intenció de desempallegar-se'n. Les fonts antigues no semblen esmentar per a res que aquests guerrers fossin esquelètics; però la cinematografia moderna els ha consagrat així, i m'ha semblat pràctic i útil no contradir aquesta visió.

Per a muntar els meus "homes sembrats" he fet servir uns genets esquelètics de la marca russa Zvezda, procedents de la seva sèrie de fantasia Ring of Rule. Les també esquelètiques muntures procedeixen de Games Workshop, doncs les originals de Zvezda eren cavalls normals i no els volia així. Els guerrers portaven equipament romà, així que he mirat de canviar-los-hi armes, escuts i algun casc per dsdibuixar-ne l'aparença.

Bo i compartir paleta de colors, homes i cavalls han sofert diferents procediments de pintura. Mentre que el color base és 70.921 English uniform en ambdós casos, per a il·luminar els esquelets equins he utilitzat successius pinzells secs de 70.976 Buff, 70.837 Pale sand i 70.918 Ivory, mentre que per als esquelets humans ho he fet a pinzellades humides.

Em va semblar que les superfícies metàl·liques havien de semblar ben rovellades, tot suggerint un llarg enterrament. He volgut experimentar-ho tot aplicant-hi una capa base amb mescla de 70.878 Old gold i 70.996 Gold, per passar després a embrutar-les amb un rentat verd i tornar a il·luminar-les amb pinzell sec de 70.996 Gold; tot repetint el procés un segon cop. Cosa semblant vaig amb la cota de malla d'anelles que dos dels guerrers llueixen, bo i que en aquest cas la capa base és de 70.864 Natural steel i el rovell és pàtina marró.

En el cas de roba i equipament, allò que he intentat representar és l'esvaïment de les tintures originals; cosa que he provat de fer tot emprant o bé colors pàl·lids (com el 70.904 Blue grey o el 70.837 Pale sand), o bé mesclant el color presumptament original (vermell o marró) amb 70.992 Neutral grey. En cada cas el rentat posterior es feia amb una pàtina diferent (blava, ocre, vermella o marró respectivament).

Per ser un primer experiment, crec que no han quedat malament, bo i que admeto que em caldria millorar el procediment. Si algú hi segueix una pràctica diferent, que m'ho faci saber!

dijous, 9 d’abril del 2026

Cavaller medieval


Medieval knight
Alymer, 33mm

Aquesta és una de les figures de la meva antiga col·lecció d'infantesa que més he hagut de retocar; no pas perquè estigués gaire malmesa ni n'hagués perdut la pintura per l'ús, sinó perquè la feina de pintura de fàbrica resultava massa justeta, fins i tot per als estàndards senzills de la casa Alymer de 50 anys enrere. No és que jo l'hagi hagut de decapar i pintar de nou, ni molt menys. Però el cert és que, per exemple, hi havia superfícies on la pintura de fàbrica no havia arribat, tot deixant clapes de metall nu; o les pinzellades havien sobreeixit l'àrea predestinada, tot envaïnt un element contigu. D'altra banda, alguns detalls semblaven una mica fora de lloc, com la sobrevesta del cavaller, que originalment era completament blanca; o la llança de justa que esgrimeix, que de fàbrica era de franges grogues i blaves --essent el blau un color que no apareixia enlloc més de la figura.

Així que ho he retocat tot una mica, sense arribar a capgirar-ne res: arnesos del cavall, l'escut al flanc esquerre de l'animal, sobrevesta, cota de malles i casc del cavaller, armadura del cavall, llança de justa i àdhuc petits retocs a les potes de la bèstia. L'espasa que penja del costat esquerre, al costat de l'escut, és un afegit meu tot substituïnt l'"espasa" original, que era una simple vareta de metall rectilínia soldada al costat del cavall, sense guardes ni cap altra mena de detallat.

Després d'emplaçar la figura en una peanya ovalada i envernissar-la amb vernís satinat, crec que li he retornat l'esplendor que el fabricant pretenia.

diumenge, 5 d’abril del 2026

Infanteria otomana


WWI Ottoman infantry
Alymer, 33mm

És meravellós adonar-se de com canvia i millora un conjunt de figures antigues, després de tot simplement haver-hi fet uns quants retocs per retornar la vividesa dels colors originals! Aquest és el cas que us mostro avui, d'un conjunt d'infanteria otomana de la 1ª Guerra Mundial de la casa valenciana Alymer. Els colors originals estaven força esvaïts, potser perquè les figures no anaven envarnissades de fàbrica, o potser degut a l'ús ben intensiu que en vaig fer a la meva infància.

Tot just m'ha calgut revifar el color de rostres, calçat, corretjam i parts dels vestits per retornar aquestes figures a la vida; només hi he fet dues modificacions dignes d'esment: d'una banda, hi he substituït la bandera de llautó pintada a mà per una altra més vistosa de paper, dissenyada a l'ordinador i impresa en impresora domèstica; mentre que, d'altra banda, he repintat de color caqui les polaines de veta, que originalment eren blaves. Per acabar d'arrodonir la millora, he envernissat les figures a mà amb vernís satinat.

Com sempre, he emplaçat el conjunt en una peanya rodona de plàstic de 70mm de diàmetre. En resum, es tracta d'una intervenció prou limitada, que ha donat molt bon fruit al meu parer.

dijous, 2 d’abril del 2026

Legionaris romans


Roman legionaries
Alymer, 33mm

Aquest és un dels conjunts de l'antiga casa Alymer que més m'ha fascinat sempre, per la seva inusual i heterodoxa aparença. Es tracta d'uns legionaris romans que cal presumir com a imperials tardans, i molt possiblement pertanyents a una guarnició del Rhin o del mur d'Adrià, com semblaria indicar la seva abrigada vestimenta. Cal destacar-ne l'estranya armadura corporal, que no és lorica segmentata ni hamata, sinó una jupa de cuir reforçada frontalment amb unes phalerae o condecoracions discoidals. Això darrer faria pensar que els d'Alymer hi volien representar alguna unitat d'elit o veterana.

En tot cas, totes elles ja van ser força modificades en la meva infantesa, essencialment amb escuts sobrants d'Elastolin i armes de metall; el portaestendard va rebre, a més, un vexillum de plàstic procedent també d'Elastolin. Les meves modificacions primerenques n'afectaven també la pintura; però, com que aquestes figures estan descatalogades i no en sé l'esquema de color original, he optat per respectar-ne l'aparença general en lloc de restaurar-los, tot limitant-me a retocar-ne detalls, millorar clarobscurs i revifar colors metàl·lics.

En aquesta vista posterior podeu veure una altra característica curiosa (i diria que ben poc rigorosa) d'aquestes figures, que són els dos cinturons creuats a l'estil de les pistoleres del Far West hollywoodià. Com de costum, he emplaçat les quatre figures en una base de plàstic rodona de 70mm de diàmetre, després d'envernissar-les a mà amb vernís satinat.

dimecres, 25 de març del 2026

Infanteria prussiana


Prussian infantry
Alymer, 33mm

Les quatre figures d'avui formen també part de la meva col·lecció d'infantesa, fabricades cap a finals dels 60 o principis dels 70 del segle XX per la marca valenciana Alymer, com una categoria especial de miniatures de 33mm anomenada "Miniploms". El conjunt representa uns soldats prussians d'infanteria d'algun moment entre 1842 i 1907, quan els uniformes blaus van ser reemplaçats pels de color gris verdós que serien emprats durant la Primera Guerra Mundial.

La meva feina en aquesta ocasió s'ha limitat a restaurar alguns colors que amb el pas dels anys s'havien anat esvaïnt, particularment els daurats; així com molt lleus retocs en determinades superfícies, tot respectant escrupolosament l'aparença general del conjunt.

Per acabar d'arrodonir l'aire vintage del conjunt, he envernissat les figures amb vernís satinat i les he disposades en una base circular de plàstic, de 70mm de diàmetre.

L'única modificació d'importància soferta pel conjunt és la substitució de la bandera original, que era un rectangle de llautó pintat amb la tricolor horitzontal del II Reich, per una altra de paper dissenyada i impresa al meu ordinador. Aquesta darrera és un estendard regimental d'infanteria, que em va semblar més apropiat i elegant que la genèrica tricolor.

divendres, 20 de març del 2026

Semi-orcs d'Ísengard


Isengard half-orcs
Mithril, 32mm

Les quatre figures que us mostro aquest cop pertanyen a la coneguda casa irlandesa Mithril, bo i que totes elles han estat modificades en major o menor grau. Formen part de dues sèries nominalment diferents, la clàssica "M" i la "LT"; aquesta darrera va tenir molt curta durada, amb només 15 referències relacionades amb la batalla de l'Abisme de Helm; en principi havia de substituir la sèrie "M", però al capdavall la casa se'n va fer enrere, potser a causa de les bases, que eren força diferents de les rectangulars típiques.

Només una d'aquestes figures ha estat pintada recentment, mentre que les altres tres daten d'almenys una dècada i mitja enrere; es nota força pels diferents mètodes de fer-ne les bases. Tot i així, he aconseguit de mantenir-ne un esquema de colors força coherent al llarg dels anys, com podreu comprovar.

Mithril M179: semi-orcs d'Ísengard

Aquesta referència reuneix les dues figures que han estat pintades en primer i darrer lloc, com podeu veure per la disparitat de bases. Totes dues n'han vist reemplaçat l'escut hexagonal original per un altre visualment més atractiu, de la casa Games Workshop, doncs relliga directament amb la cèlebre trilogia cinematògrafica. Una d'elles, a més, ha vist substituïda la llança original per una altra de prou més tètrica (ves a saber d'on). És un recurs certament repulsiu, però al meu entendre reforça notablement la noció de ferotgia i salvatgisme d'aquestes criatures.

Mithril LT13: semi-orcs d'Ísengard

Les dues figures que componen la referència LT13 han vist també substituïts els escuts originals per uns altres de Games Workshop, així com també les espases; he de confessar que aquestes espases m'agraden prou, doncs les seves formes bastes suggereixen prou clarament quina devia ser la seva funció, més contundent que no pas de tall. Finalment, el cap original d'una figura ha estat reemplaçat per la d'un uruk-hai de Games Workshop també.