Infanteria espanyola

Spanish Infantry
Alymer, 33mm

La meva col·lecció d'infantesa de la marca valenciana Alymer incloïa aquest conjunt representant infanteria espanyola del darrer terç del segle XIX, quins uniformes eren fortament influïts pels francesos de l'època. Bo i el seu estat de conservació generalment bo, amb només unes poques senyals de desgast de la pintura a cares i braços, aquest conjunt m'ha donat més feina de la inicialment esperada, degut a la disparitat de tons de color entre figures.

Així, els pantalons dels oficials tiraven a vermell carmesí mentre que el dels soldats era més aviat vermelló; o també, les túniques d'aquests darrers eren més clares que les dels oficials. Fins i tot el color de pell de les cares era diferent, més cendrós als oficials que a la tropa. Els meus esforços aquí s'han centrat, doncs, en igualar els tons de color d'uns i altres a base de rentats i il·luminació.

El resultat pot considerar-se bo en termes generals, bo i no haver-ho aconseguit del tot al color dels rostres. La bandera era pintada a mà, així que l'he substituïda per una altra de meva, feta a l'ordinador i impresa en una impressora de copisteria professional.

Infanteria de línia francesa (I)

French Line Infantry (I)
Alymer, 33mm

Us presento avui un altre conjunt de la marca valenciana Alymer que he restaurat recentment. Es tracta d'un grup d'infanteria francesa de l'època de la Guerra del Francès, generalment anomenada "Guerra de Independencia" a Espanya. Bo i no ser gaire coneixedor del període, dedueixo pels uniformes dels soldats que es tracta de granaders d'infanteria de línia, en els seus uniformes de 1812.

El conjunt no estava en mal estat, però sí que mostrava alguns senyals de desgast de la pintura en determinades superfícies; per tant, només hi he hagut de renovar colors i fer-hi petits retocs. La bandera original era una petita làmina rectangular de llautó, pintada a mà amb el disseny de 1804, així que he decidit canviar-la per una de paper, elaborada per mi a l'ordinador; hi he conservat el model de 1804, tot i l'aparent contradicció amb els uniformes més tardans, doncs es tracta d'un disseny força vistós.

Un cop havent donat per acabada la restauració, he envernissat a mà les figures amb vernís setinat, i després les he emplaçades en una peanya rodona de plàstic.

Mosqueters catalans

Catalan musketeers
Alymer, 33mm

De la meva col·lecció d'infantesa, aquest conjunt de la veterana casa Alymer és dels que estava en pitjor estat. De jovenet havia jo intentat de modificar-los amb poques eines, menys traça i nul·la experiència, provant d'alterar-ne les positures per força bruta amb els desastrosos resultats previsibles. I encara hauria pogut ésser pitjor, si no fos per l'aliatge tou de les figures --possiblement ric en plom.

Si no em falla la memòria, el conjunt representava originalment mosqueters o arcabussers anglesos. A l'hora de restaurar-los, se'm va acudir de caracteritzar-los com a mosqueters catalans del temps de la Guerra de Separació (1640-1652), popularment més coneguda com a Guerra dels Segadors; tot enllaçant així les meves intencions d'infantesa amb l'abundor de material bibliogràfic que avui dia gaudim --mercès sobretot a la lloable tasca del prof. F. X. Hernàndez i l'il·lustrador Xavier Riart.

Així doncs, després de redreçar les figures com bonament he pogut (encara es pot percebre cert encorbament a la positura d'un dels mosqueters) i, en algun cas, de retornar-hi alguna extremitat desmembrada, he decapat les figures per poder imprimar-les i repintar-les amb l'esquema de color que podeu veure; que no és massa diferent del què les figures lluïen originalment com a angleses, amb calces tendint lleugerament al violaci i jupes d'un ocre més groguenc. Després d'alguns dubtes, he decidit d'aplicar a faixes i plomalls el color negre, seguint una il·lustració de Riart.

Per bandera, la Creu de Sant Jordi, com corresponia al Terç de la Generalitat.

Biga etrusca

Etruscan biga
Alymer, 33mm

No sabria dir si, quan el meu pare em va comprar aquest model de carro, estava realment etiquetat com a etrusc o si com a grec; però el cas és que sempre he donat per fet que es tractava d'una biga etrusca. De fet, en un primer intent de restauració anys enrere, ja vaig afegir al passatger un escut amb l'emblema d'una ciutat etrusca.

En aquell primer assaig de restauració, ja havia retocat homes i cavalls; de forma que la meva intervenció més recent ha consistit bàsicament en donar quatre pinzellades a carro i arnesos, i poca cosa més. Per algun motiu, les regnes dels cavalls van ser tallades temps enrere, així que la meva feina més costosa en aquesta ocasió ha estat la de refer-les, tot emprant un filferro molt prim que em va costar déu i ajuda posar al seu lloc.

Abans de col·locar el model en una base ovalada de plàstic, he tingut cura d'enganxar a l'arbre del carro un petit pilar de plàstic transparent, perquè les peülles dels cavalls no toquessin a terra. Com sempre, el conjunt ha estat envernissat a mà amb vernís satinat.

Infanteria austro-hongaresa

WWI Austro-hungarian infantry
Alymer, 33mm

Us presento avui un nou conjunt de soldadets de la meva infància, pertanyents a la firma valenciana Alymer. Es tracta d'un grup d'infanteria austro-hongaresa de la 1ª Guerra Mundial compost d'oficial, abanderat i dos soldats, com de costum. Quan m'hi vaig posar, vaig comprovar que les figures no havien patit cap desperfecte; bo i que a moltes superfícies els colors originals estaven força desgastats, com a resultat d'un ús intensiu en temps passats.

Consegüentment, la meva feina de restauració aquí ha consistit només en renovar el color una mica per tot arreu, tot respectant la paleta de colors original. Potser assenyalaria aquí dues excepcions: d'una banda les faixes dels oficials eren d'un groc massa pàl·lid pel meu gust, o que deixava entreveure el blau de sota, o ambdues coses alhora; hi he canviat el to de groc per un altre de més intens. D'altra banda, els canons dels fusells eren platejats, i m'he estimat més canviar-ho per 70.863 Gunmetal grey.

També la bandera original, que era una làmina de llautó pintada a mà, ha estat reemplaçada per una altra de paper, que m'he fet jo mateix a l'ordinador. Un cop havent envernissat les figures amb vernís satinat, com de costum, les he emplaçades en una base rodona de plàstic a efectes d'exposició.

Legionaris romans (III)

Roman Legionaries (III)
Elastolin i Germania, 40mm

Avui he pogut finalitzar una altra tanda de soldats romans de plàstic de la marca Elastolin, acompanyats aquest cop per un tercer legionari de resina, de la firma també alemanya Germania figuren. Com en d'altres ocasions, he acompanyat el trio amb els seus equivalents "inmodificats", a tall de comparança. A continuació en podeu veure cadascun d'ells, acompanyat pel seu "testimoni".

Elastolin 8401-4

Aquesta figura té la referència de catàleg 8401-4, que representa un legionari en actitud de marxa. Ha estat modificada en tres punts principals: en primer lloc, per la substitució de l'escut original per un altre de més gran, que és una còpia en green stuff d'un original de metall; en segon lloc, tot reemplaçant del pilum original de plàstic tou per un altre de plàstic dur procedent de la meva reserva de peces soltes; i, finalment, per la utilització d'una base quadrada imantada per sota en comptes de l'original. En comparació, la figura "testimoni" només ha vist canviat el pílum.

Els treballs de pintura respectius repeteixen els esquemes ja posats a la pràctica en conjunts previs: túniques vermelles, cuirasses de cuir o bronze i crineres negres a les figures que aniran a la meva col·lecció, mentre que túniques violeta, cuirasses de ferro i crineres blanques a la figures "testimoni" que en acabat m'he de vendre. Aquesta figura és una excepció a la regla de les cuirasses de cuir o bronze, doncs porta una lorica segmentata que hagués quedat fora de lloc si no la pintava de ferro.

Elastolin 8402-4

Aquesta altra figura, amb referència 8402-4, representa una altre legionari en actitud de marxa. Originalment duia un gladius a la mà dreta, com el de la figura "testimoni" a la seva dreta, però vaig decidir de canviar-l'hi per un pilum; aquesta modificació va comportar canviar-li també el braç dret i resstaurar-l'hi una espasa al cinto. Novament, l'escut original va ser reemplaçat per un de meu, del mateix tipus que els dels altres legionaris.

En aquesta ocasió, la figura "testimoni" també ha sofert una petita modificació; doncs, si bé la mà dreta segueix sostenint l'espasa original, l'hi he afegit un pilum a la mà que simultàniament sosté l'escut. Sembla talment que vagi amb ànims de "rematar la feina"...

Legionari de Germania

Paradoxalment, en aquest cas totes dues figures han patit cert grau de transformació, no només la destinada a la meva col·lecció. Aquesta ha sofert el reemplaçament habitual de base, escut i arma, així com el braç dret; però la segona ha patit una substitució del cap per un altre procedent d'un legionari sobrer d'Elastolin, cosa que he cregut que ajudaria a homogeneïtzar el seu aspecte amb la resta de la col·lecció. Amb la mateixa intenció li he donat un escut d'Elastolin també.

Espero que aquesta tongada us hagi agradat. Començo la feina amb un altre trio de romans.