Ruc d'equipatge

Package donkey 1705-1715
Preiser i Minifigs, 15mm

Aquesta vinyeta no té cap finalitat específica, i difícilment podré mai col·locar-la en un camp de batalla; però de vegades et vé la idea i no et pots aturar fins que la veus realitzada. Una cosa així vaig experimentar quan em va arribar a les mans una capsa de figures de plàstic a escala 1/87 de la casa alemanya Preiser, quina temàtica era la vida rural. Em vaig literalment enamorar del ruquet tossut, i... aquí en teniu el resultat!

El principal repte consistia a trobar una figura humana adient a la vinyeta; finalment vaig escollir-ne la d'un artiller del fabricant britànic Minifigs, en actitud de prendre la metxa i sortir corrents. La postura era quasi exactament allò que cercava; només em va caldre modificar lleugerament el seu equipament, per penjar-l'hi un mosquet en bandolera. Aquesta arma era originalment la carrabina d'un guerriller català del segle XIX a escala 1/72, provenint d'un kit de plàstic de la casa Hät. Vista la diferència d'escales, trobo que la carrabina fa molt bé l'efecte d'un mosquet de 15mm.

Un darrer apunt sobre el matoll que apareix a la composició: també és de plàstic, de la casa Noch, productora de complements de modelisme ferroviari.

General espanyol

Spanish General 1705-1715
Essex, 15mm

No tinc una especial preferència per les figures de la casa britànica Essex, degut a la seva particular concepció de les proporcions anatòmiques, que generalment em resulta desagradable; quan en faig servir, sol ser en alternança amb figures d'altres marques i relegant-los a posicions secundàries. Tot i així, cal reconèixer que gairebé sempre són miniatures que es deixen pintar molt bé, amb un nivell de detall molt adequat a les necessitats pràctiques de l'aficionat. I de vegades algunes de les seves composicions resulten especialment brillants -com és el cas d'aquest general del segle XVIII, que no destaca precisament pel tema anatòmic, però sí per la seva força plàstica, que desprèn molt de dinamisme.

D'acord amb els manuals de pintura d'aquesta època, els generals espanyols vestien igual que els francesos, amb casaques blaves de gira vermella, diferenciant-se d'aquests per les faixes vermelles i les escarapeles del barret, també vermelles. Ara bé, tenint en compte les dificultats que històricament va tenir Lluís XIV per a aconseguir que els seus generals es deixessin uniformar, molt m'estranyaria que Felip V ho hagués aconseguit abans... Bé, de totes formes m'he deixat endur per la convenció i l'he pintat d'acord amb el canon (tot i que és possible que la uniformitat completa no s'aconseguís fins a la Guerra de la Triple Aliança, com a França).

Pel que fa a la bandera, he seguit la tonica habitual als meus exèrcits de la Guerra de Successió: com que als regiments només hi poso una bandera, que sol ser sempre la regimental, als generals els distingeixo per adjuntar-los-hi una bandera coronela. Aquesta és la clàssica bandera coronela de la infanteria espanyola de Felip V.

Nota 18/09/2023: Aquesta peça ha estat remodelada per adaptar-la millor als requeriments del reglament Maurice, com es pot veure en aquesta entrada.

Guerrer de Lothlórien

M214 Lorien Elvish Swordsman
Mithril Miniatures, 32mm

Juntament amb l'aventurera èlfica M212, que ja us vaig mostrar un parell d'anys enrere, aquesta és una de les primeres figures que vaig pintar de la marca irlandesa Mithtril, productora de figures d'El Senyor dels Anells per al joc de rol JRTM. En certa mesura, la pauta de colors que m'hi vaig marcar va fixar amb poques alteracions els criteris amb què pintaria d'aleshores endavant els personatges èlfics de Lothlórien i el Bosc Llobregós. A les seves robes hi dominen els colors bruns i caquis profunds, de vegades amb decoracions de metall si el personatge denota un cert status (com en aquest cas, en què se suposa que l'individu és d'ètnia Síndar). Els cinyells i altres elements de cuir solen ser d'un verd intens. En canvi, per als personatges més prominents acostumo a fer dominar tons blancs i grisos (associats a l'ètnia Síndar), o blancs i blaus (que acostumo a relacionar amb els Noldor).

No es tracta de normes fixes i inalterables, doncs de vegades ho he alterat en funció d'allò que la figura em suggeria, però sí que ho podríem considerar una pauta general. Tot i que m'agrada interpretar fidelment allò que crec les idees de Tolkien, reconec que no segueixo les seves especificacions en matèria de colors de cabell dels elfs; doncs ell les associa a l'ètnia (els silvans, rossos; els síndar, bruns, i els noldor, negres): Jo en canvi acostumo a fer-hi predominar sempre els cabells d'un ros molt intens i castany clar, o blanc, en cas de personatges de la reialesa èlfica. Pel que fa a armes i armadures, assumeixo l'excel·lència de la forja èlfica, de forma que faig servir sempre combinacions de metall fred amb l'argent com a color base, per suggerir que són fetes d'acer trempat. Les empunyadures solen ser d'ívori amb guardes d'or.

Properament miraré de mostrar-vos-en més exemples.