dimecres, 11 de desembre del 2019

Infanteria provincial otomana (I)


Ottoman provincial infantry (I)
Legio Heroica i Wargamer.pl, 15mm

Aquesta és el meu primer regiment d'infanteria regular otomana. No es tracta dels populars jeníssers, que depenien directament de la Sublim Porta, sinó d'infanteria provincial o Tüfekçi (=fusellers, en turc), vinculada als diferents governadors provincials de l'Imperi. Després de molts dubtes, he escollit per a muntar-la figures de les marques Legio Heroica (italiana) i Wargamer.pl (polonesa), quines respectives ofertes es complementen prou bé, tot abastant entre ambdues gran nombre de tropes diferents. Em resta al tinter una tercera marca, la nord-americana Khurasan, quines figures són de reconeguda qualitat.

D'acord amb les meves notes, l'exèrcit provincial otomà solia vestir guerreres vermelles i anaven cofats amb una mena de barret cònic també vermell, semblant a un fes però més alt. No hi he trobat més indicacions enlloc, així que he decidit donar diferents colors als pantalons de cada regiment, amb faixes a joc, així com eventuals plomalls o borles del barret. He pintat el kaftà i/o guerrera dels oficials de color blau per decisió arbitrària, doncs no hi tenia cap informació al respecte.

La bandera ha estat també arbitràriament escollida, si bé el seu anvers està pres directament d'un exemplar històric; ignorant com devia ser l'anvers, m'he limitat a posar-l'hi tres mitges llunes. No ho tenia planejat, però segurament seguiré la pauta d'assignar a cada regiment una bandera que hi combini pels colors.

Nota 12/12/2023: Aquesta unitat ha estat remodelada amb l'addició d'un sergent, amb la intenció d'incrementar-ne l'ample frontal sense haver de pintar 6 figures més, com es pot veure en aquesta entrada.

dissabte, 7 de desembre del 2019

12è R.I. de Lluisiana


CSA 12th Louisiana IR
QRF, OldGlory15 i Essex, 15mm

Fa anys que tenia pendent una restructuració del meu considerable exèrcit confederat; així que, malgrat la feinada que tinc ara mateix en un projecte nou de grans dimensions, m'he obligat jo mateix a posar fil a l'agulla amb un primer regiment. En el cas dels meus confederats, no es tracta de pintar res de nou, sinó tot just de retocar alguns detalls, canviar-ne les banderes i fer-ne bases noves.

El meu exèrcit sudista consta sobretot d'unitats del 2on Cos de l'Exèrcit del Tennesse, a les ordres del general Bragg, amb alguns afegitons relacionats amb el front del Trans-Mississippí. Aquest primer regiment, especialment vistós i ben equipat (quasi com si fos en una desfilada de Mardi Gras, si ho hem de jutjar per la nombrosa banda de música que l'integra), vol representar el Confederate Guards Response Battalion, format íntegrament per gent de Nova Orleans i que, segons les meves notes, era també conegut com a 12è de Lluisiana - tot i que posteriorment fou refós amb el 16è de Lluisiana, per la qual cosa també se'l coneix amb aquest altre nom.

La bandera que oneja és característica del cos de Bragg, amb 12 o 13 estels de 6 puntes, si bé l'he sobredimensionada una mica per motius exclusivament estètics. Val a dir també que la bandera històrica era molt probablement quadrada, però l'he feta rectangular pel mateix motiu. Pel que fa a les figures, els músics militars són tots d'Essex i els combatents són de QRF (l'antiga FreiKorps 15) - amb l'única excepció del coronel, que és d'Old Glory 15.

dissabte, 30 de novembre del 2019

Timariotes otomans (II)


18th cent. Ottoman timariots (II)
AB, Capitan i Peter Pig, 15mm

Ja us havia explicat abans que, quan vaig muntar la meva primera unitat d'infanteria provincial otomana, no havia quedat del tot satisfet amb la paleta de colors triada, per bé que m'havia inspirat en una il·lustració d'Angus McBride sobre el tema. Com no podia ser altrament, he aprofitat l'ocasió de pintar-ne una segona per assajar-hi una paleta diferent, de colors menys cridaners; i aquí en teniu el resultat.

Tot tractant-se d'una unitat irregular, novament he mirat d'aprofitar figures de diferents origens que ja tenia en el meu poder, no necessàriament relacionades amb l'exèrcit otomà del segle XVIII (qüestions pressupostàries, tot s'ha de dir). Així, hi ha figures de 18mm representant corsaris berberiscos, de la casa Capitán, zuaus de la Guerra de Secessió del mai no prou lloat Anthony Barton i àdhuc un parell de figures de Peter Pig! D'aquestes darreres no n'hi he posat més perquè resultava massa arriscat, vistes les notables diferències de mida amb les primeres.

En aquesta ocasió he fet el regiment com de 18 figures, en lloc de 12 com l'anterior, com sempre distribuïdes en bases de 3 x 1,5 cm a raó de tres figures per base. Al seu torn, aquestes bases van agrupades en una safata de moviment magnetitzada, amb una forma peculiar de la meva invenció, ideada per a simular visualment la naturalesa irregular del regiment.

Ben aviat tindré també enllestit el meu primer regiment regular otomà. Per a unitats com aquestes, sí que utilitzaré figures específiques del període, com veureu. Les marques que hi he seleccionat són la italiana Legio Heroica i la polonesa Wargamer.pl. Resta també en cartera la nord-americana Khurasan; però la deixo en segon pla malgrat la seva innegable qualiltat, degut a una recent mala experiència amb les Duanes espanyoles. Novetats en pocs dies!

dilluns, 18 de novembre del 2019

Regiment d'Enginyers


WSS Catalan Engineers Regiment (fictional)
Dixon, Roundway, Essex, Minifigs, Blue Moon i Peter Pig, 15mm

Com en moltes altres ocasions, l'he muntat utilitzant figures de segona mà, bescanviades a Hinds Figures per unes altres que no volia conservar. Trobo particularment estimulant adquirir miniatures de segona mà, pintades amb més o menys gràcia, i aleshores transformar-les al meu gust, repintant allò que calgui per a revifar-les i donant-los-hi una nova utilitat.

Bo i que la majoria de figures són de Dixon, una gamma que m'agrada molt, n'hi ha també unes quantes d'altres marques: l'abanderat i tres fusellers de primera línia són d'Essex, timbaler i granader són de Roundway i el sergent en segona línia és de Peter Pig. Essent un regiment fictici, la paleta de colors és òbviament de la meva invenció, així com ho és també la bandera regimental - que mostra l'escut de Catalunya al revers i una imatge del semidéu grec Atlas.

He estructurat aquest regiment d'acord amb la meva pauta general per a aquest període, muntant les figures en sis bases de 3 x 1,5 cm, a raó de tres figures per base. A l'hora de jugar, disposo aquestes bases en una safata de moviment específica, folrada amb aquella mena de material flexible que en anglès se sol anomenar "ferro sheet", que és magnetitzable; com que les bases dels soldadets disposen d'imants, el conjunt queda prou sòlidament unit.

Tenint en compte la naturalesa especial d'aquest regiment, m'ha semblat que seria bona idea representar-lo per partida doble: d'una banda en formació de línia per al combat, com ja heu vist; però també, en una segona versió, fent les tasques d'enginyeria que els serien més pròpies: cavar trinxeres, alçar obstacles, reparar ponts, etc.

L'origen d'aquestes figures és molt variat, havent-n'hi sobretot de Minifigs, però també de Blue Moon, Peter Pig, Dixon, Essex i Roundway. Quin poti-poti, oi?

divendres, 1 de novembre del 2019

Cavalleria feudal otomana (I)


18th cent. Ottoman tımarlı sipahi (I)
Legio Heroica i Peter Pig, 15mm

Igual com amb les tropes a peu, he volgut començar la fracció muntada del meu exèrcit otomà amb una unitat de cavalleria provincial (tımarlı sipahi, en turc). Aquestes tropes a cavall eren reclutades per un timariota o senyor feudal a les terres que administrava, de forma molt semblant a com ho feien els cavallers europeus medievals. Arran d'un decret del 1635, aquesta mena de tropa era d'ètnia exclusivament turca.

Als exèrcits otomans de l'època, la cavalleria solia ser molt nombrosa i jugava un paper clau a les batalles, sempre molt agressiu. No sé si per aquest motiu precisament, les formacions de cavalleria podien ser molt grans; és per això que he volgut fer aquest regiment el doble de gran que els seus equivalents europeus occidentals - comptant doncs amb 4 esquadrons, a raó de 4 figures per esquadró.

Aquest regiment m'ha permès de tastar el producte d'una marca que fabrica figures específicament otomanes; és italiana, es diu Legio Heroica i en la meva humil opinió les seves miniatures són força bones. Són a la banda alta dels 15mm, força ben detallades i dinàmiques, i amb poques rebaves o altres defectes. L'única cosa que hi he canviat són les llances originals, que eren de metall blanc, per unes altres de plàstic de 35mm d'alçada i diàmetre de 0,75mm (de la casa Evergreen).

No disposant de totes les figures necessàries de Legio Heroica, i amb la intenció de reaprofitar materials que ja tenia, he acabat de completar el regiment amb unes quantes figures de pseudo-àrabs de fantasia, de la casa Peter Pig. Com que són més petites que les italianes, hi he practicat un parell de trucs visuals per a dissimular-ne la diferència de mides; bàsicament, reemplaçar-ne els cavalls originals per uns d'altres procedències, i en alguns casos afegir un xic d'alçada a les bases (1mm com a molt). El resultat és prou bo, al meu modest entendre.

divendres, 25 d’octubre del 2019

Hússars catalans


WSS Catalan Hussars
Minifigs, Roundway i Essex, 15mm

El Juliol de 1713, coincidint amb l'evacuació d'imperials de la Península Ibèrica, la Diputació General (=Generalitat) va organitzar dues companyies d'hússars, majoritàriament integrades al principi per soldats austro-alemanys i hongaresos, per bé que amb oficials catalans. No hi ha certesa sobre el seu enquadrament definitiu: mentre que alguns indicis apunten a que van operar com a companyies independents, d'altres assenyalen que foren formalment assignats al Regiment de Sant Jordi. Bo i que, en conseqüència, segurament no eren més enllà de dues companyies, jo els he pintat com si de d'un regiment complet de dos esquadrons es tractés.

Un primer grupet de sis figures ja fou pintat fa uns anys, però aquesta setmana he aprofitat que estava treballant amb un altre regiment a cavall per a acabar de completar els hússars amb dos genets més, i així disposar de dos esquadrons complets. Les figures de comandament (oficial, porta-estendard i corneta) són de la veterana firma Minifigs, així com els seus cavalls; mentre que els soldats són d'una altra marca que al principi jo no recordava (però que a TMP em van aclarir que són de Roundway); per la seva banda, els cavalls de la tropa són de Minifigs, Roundway i Essex.

Els he pintat seguint l'esquema suggerit al llibre del Dr. Hernàndez i Francesc Riart, consistent amb caçadora i pellissa blanques amb vius vermells i cordons negres, pantalons vermells i bótes de cuir natural. El corneta va amb colors invertits, però aquest detall és mera suposició meva. Pel que fa a la bandera, se sap que cada companyia enarborava un estendard diferent, l'un vermell i l'altre blau, però no se'n coneixen més detalls. Davant la incertesa, i com que la unitat havia estat deliberadament sobredimensionada a mida regiment, he optat per inventar-me'n també l'estendard; fent-n'hi un de fictici, similar als dels dragons.

dilluns, 30 de setembre del 2019

Timariotes otomans (I)


18th cent. Ottoman timariots (I)
AB i Capitan, 15mm

Igual com havia estat pintant uns quants vaixells otomans del segle XVIII per a una campanya que aviat començarem, darrerament també hi he començat a pintar infanteries de 15mm. Disposant d'un pressupost força limitat, he hagut de restringir molt la compra de figures noves, mirant en canvi de reaprofitar-ne tantes com fos possible d'altres origens --que en principi no serien otomans estrictes.

Aquest és el cas que ens ocupa avui, per exemple. Volia fer un regiment d'infanteria feudal provincial (ja fossin azab anatolis, arnaut albanesos, amartoloi grecs o derbentçi balcànics). Com que per a aquest tipus de tropes auxiliars no hi volia fer cap compra de figures noves, hi he reaprofitat un grapat de figures que tenia penjades, sense utillitat fins ara. En concret, hi veureu zuaus de la Guerra de Secessió americana, d'Anthony Barton, mesclats amb una colla de corsaris berberiscs de Capitan Games. D'acord, d'acord, us semblarà alguna mena d'heretgia; però la pela és la pela, nanos.

Per a la paleta de colors m'he inspirat en una il·lustració d'Angus McBride d'un llibre sobre la matèria d'Osprey Publishing, consistent essencialment en pantalons d'un blau turquí (quin sinó?), amb armilles o jaquetes vermelles, camises blanques i faixa verda. La uniformitat d'aquesta unitat no és estricta, per tal de remarcar el seu caràcter d'irregulars. Pel que fa a la bandera, me l'he feta amb ordinador a partir d'una mostra que vaig veure per Internet.

Les figures han estat posades en les bases acostumades de 3 x 1,5 cm, a raó de tres figures per base; a més, en aquesta ocasió he experimentat per primer cop una safata de moviment especial de la meva invenció per a tropes irregulars. Com es pot veure a la foto, les bases no estan disposades regularment en 2 de front per 2 de costat, sinó que les que hi ha "en segona fila" hi estan posades més a l'atzar, per remarcar la manca d'una formació definida.

Quan més endavant comenci a pintar jeníssers i sipahis, sí que faré servir figures específiques del periode; però de moment encara em queden molts corsaris i zuaus al calaix...

diumenge, 15 de setembre del 2019

Navili de línia otomà


18th cent. Ottoman ship of the line
Portsmouth, escala 1/900 reaprofitada a 1/600 (=3mm)

Si unes setmanes enrere un havia parlat d'una fragata a escala 1/900 de la floridenca Portsmouth miniatures, potser ara podríem parlar de l'altre vaixell d'aquesta marca que vaig muntar, un vaixell de línia de dos ponts. Igual com passava amb la fragata, aquest navili tenia un aspecte massa modern per a ser del segle XVIII, així que l'hi vaig aplicar un parell de trucs senzills per donar-l'hi una aparença més antiga; bàsicament, l'hi vaig reemplaçar el velam original pel d'un galió de Minairons, i també vaig realçar l'aspecte de la secció de proa amb l'ajut d'unes quantes peces d'una maqueta de plàstic.

No vaig voler aprofondir-hi en les modificacions, insegur de com fer-ho sense malmetre res; així que al capdavall em vaig limitar a afegir-hi bauprès i uns quants tripulants de Peter Pig, i poca cosa més.

Un cop més, les banderes són també de Minairons. Sense deixar de ser un petit Frankenstein, opino que farà prou bé la seva feina. No?

dilluns, 9 de setembre del 2019

Galiassa otomana


18th cent. Ottoman galleass
Skytrex, Minairons i Peter Pig, escala 1/600 (=3mm)

Seguint amb els models navals de Skytrex, un altre model que em vaig proposar de fer és una galiassa d'escala 1/600, que volia decorar també com a otomana, per a una campanya de gran abast que estic preparant. Les proporcions del model em van semblar correctes, però tenia l'inconvenient de ser de l'època de Lepant (1571); mentre que jo la necessitava ben bé un segle més tardana.

Essent tot el casc d'una sola peça, vaig descartar de modificar-ne drásticament les seccions de proa i popa, limitant-me a posar-hi un parell de superestructures al damunt, perquè el seu perfil recordés una mica més el d'un galió (almenys de lluny!). També vaig afegir profunditat a la secció central del casc mitjançant dues passeres laterals i baranes; i finalment en vaig descartar el velam original, substituïnt-lo per un joc de pals i veles de la meva marca, Minairons.

En canvi, tant el bauprès com la peça de popa provenen de sengles models de Peter Pig...

El vaixell porta pavelló, banderes i gallardet propis d'un galió de guerra otomà de principis del segle XVIII, i tots ells provenen de Minairons també. Els pavellons navals otomans foren predominantment vermells fins 1730, quan un esclat islamista a Turquia va substituir el vermell pel verd del Califat; no es va retornar al vermell fins el 1793.

divendres, 6 de setembre del 2019

Galera insígnia otomana


18th cent. Ottoman flagship galley
Skytrex, escala 1/600 (=3mm)

Aquesta és una galera renaixentista de la firma britànica Skytrex, teòricament a escala 1/600. Un cop comprada, però, vaig comprovar que les dimensions no quadraven per a l'escala teòrica, essent massa gran per com hauria de ser una galera ordinària d'aquesta escala (en termes generals, una galera bastarda faria uns 40m d'eslora, cosa que a 1/600 implicaria no més enllà de 7cm - gairebé dos per sota de la mida del model que tenia a les mans!

Després de molt donar-hi voltes, vaig decidir de transformar-la en una galera reial, de les més grans. Amb aquesta finalitat l'hi vaig afegir dos pals addicionals; però també l'hi vaig asserrar les porcions de proa i popa, que al meu parer eren massa amples, per a refer-les a base de peces de plàstic. També vaig modificar una mica el tendal de popa, fent-ne els vessants més pronunciats.

A l'hora de pintar, vaig acabar decantant-me per pintar-li el casc negre, amb la línia de flotació blanca; amb pals i antenes vermells, en contrast, i els tendals a franges verdes i grogues.

Finalment, l'hi vaig posar banderes i estendards turcs otomans de principis del segle XVIII, doncs tinc la idea en ment de fer aviat una campanya basada en la Guerra Otomano-Veneciana de 1714-1718. Cal destacar que l'estendard groc, blanc i vermell remarca el seu caràcter de "nau almirall", doncs l'esmentat estendard és el propi d'un Gran Visir.

En aquesta darrera foto es pot comrpovar que, malgrat refer-l'hi les parts de proa i popa no vaig aconseguir d'escurçar la nau com era la meva intenció inicial - però sí que vaig assolir l'efecte de fer-la sembllar més esvelta, afusada.

dilluns, 2 de setembre del 2019

Fragata "Santa Madrona"


WSS, Catalan frigate Santa Madrona
Portsmouth, escala 1/900 reaprofitada a 1/600 (=3mm)

Us n'havia parlat abans, d'un parell de vaixells napoleònics a escala 1/900, d'una marca de Florida anomenada Portsmouth miniatures? Em sembla que encara no; bé, la qüestió és que els vaig comprar la passada primavera, amb la intenció de comprovar si els podia compatibilitzar amb els models amb què acostumem jugar, que són d'escales entre 1/450 i 1/600... i aquest n'és el resultat, com veureu.

Els resultats de modificar el vaixell més gran els explicaré un altre dia. Deixeu-me que avui em centri en el més petit d'ambdós, un "single decker" que volia reaprofitar per a representar la Santa Madrona, una fragata que fou una peça cabdal de la petita flota que la Diputació General de Catalunya va improvisar durant la Guerra de Successió, per a fer front al bloqueig naval borbònic de les costes catalanes.

Confesso que no era dintre les meves habilitats o capacitats fer que el casc semblés més antic del que realment volia representar, així que em vaig limitar a aplicar-l'hi un parell de trucs visuals: primer, tot donat alçada suplementària al casc per damunt de la línia de flotació, mitjançant una làmina de plàstic de 2mm de gruix, i després utilitzant el joc de pals i velam d'un vaixell de Peter Pig, complementat amb peces de Minairons, amb la intenció de donar-l'hi un aire més propi de principis del segle XVIII que del XIX.

No em vaig sentir capaç en aquesta ocasió de remodar-l'hi la peça de popa, que segueix semblant massa moderna. Suposo que aquí m'hauria anat bé disposar d'una mica de masilla o "green stuff". Bé, en una altra ocasió serà!

Pel que fa a compatibilitat de mides, aquí la podeu veure al costat d'una altra fragata, del catàleg de Peter Pig a 1/450. Jo m'atreviria a afirmar que, després dels trucs visuals realitzats, sí que en resulta força compatible!