dimarts, 27 d’octubre del 2009

Projecte 11 Setembre 1714


September 11, 1714 Project

Fa uns dies, vàrem anunciar a les planes de The Catalan Wargames Resource una novedosa iniciativa, consistent en crear una versió tridimensional del joc Setge 11 Setembre 1714. Podeu consultar la crònica mitjançant aquest enllaç. Tot i haver-nos-ho parlat per correu electrònic prèviament, els companys de club encara estaven pendents de més detalls, que jo els havia de donar a la reunió del club immediatament posterior a l’anunci.

D’acord amb allò que s'havia quedat, dijous passat vaig presentar-los-hi formalment les grans línies del projecte. Val a dir que la majoria d’aspectes del projecte encara és molt obert, embrionari fins i tot, per la qual cosa l’actitud general del grup va ser, de bon començament, més aviat circumspecta; és a dir que, tot i mostrar-ne interès, hi prevalia certa prudència a l’hora de comprometre-s’hi en ferm, o potser un cert escepticisme respecte a les nostres capacitats d’abordar el projecte amb èxit. En la meva opinió, el compromís de cadascú anirà aflorant gradualment, a mida que se n’hi vagin acomplint etapes. Al capdavall, amb la participació de tots s’hi pogueren perfilar les següents línies mestres:

Terreny: Un tauler modular de fins a 160 x 120 cm, que s’ha suggerit que es composés de 4 peces de 60 x 80 cm. La superfície de cada mòdul reflectiria els diferents tipus de terreny a imitació del tauler del joc original, ampliant-ne les mides al 200%. Els espais on s'emplaçarien illes de cases, muralles i altres edificacions serien completament llisos, mentre que els corresponents a carrers i camp obert estarien degudament texturitzats. Caldrà fer-ne un esbós previ sobre paper, per a fer-nos una idea de dimensions i proporcions, i com a base per a treballar.

Muralles: S’observa que caldrà posar-hi especial cura, especialment a les muralles, doncs el seu efecte estètic serà determinant. Hauran de tenir alçada suficient per a donar una sensació òptica adequada, i prou amplada també per a que les figures hi puguin circular sense problemes. Caldrà tenir en compte l’existència d’una superfície enfonsada, que és el fossat entre els dos cordons de la muralla, i veure com resoldre-la.

Altres edificacions: hi predomina la idea que cada illa de cases completa constitueixi un element únic. Hauran de ser lleugeres i d’un material resistent, amb terrat en lloc de teulada, i potser aprofitant retallables per a decorar-ne les façanes. Moltes illes de cases es subdivideixen en diverses caselles, que podrien ser simulades mitjançant lleugeres diferències d’alçada dels terrats.

Figures: No hi ha objeccions a utilitzar figures de plàstic d’escala 1/72, si més no per ara.

Bases: Hi ha en canvi més diversitat d’opinions respecte a quines bases fer servir per emplaçar-hi les figures. S’ha suggerit de fer-ne servir de Flames of War, o fetes per encàrrec a Litko Aerosystems -una casa americana que fa peanyes de diferents mides amb fusta de balsa.

Consideracions meves a posteriori:
  • Terreny: M’inclino més per 6 peces modulars de 60 x 60 cm. Seran més fàcils de transportar i emmagatzemar. Això farà un tauler de 180 x 120 cm, però aquesta amplada addicional de 20 cm es pot aprofitar per a eixamplar el cantó de muntanya del mapa, que és molt just.
  • Muralles i edificis: Per als edificis, penso d’entrada en cartró ploma, que serà més fàcil de treballar. Quant a les muralles, caldrà seguir rumiant-s'ho amb calma.
  • Figures: Hi caldran entre 300 i 400 figures, entre soldats d'infanteria, genets, artilleries, generals i complements.En tinc la llista feta; un cop revisada, un dia d'aquests la penjaré d'aquest bloc. Hi estic fent també una guia de pintura regiment per regiment.
  • Bases: Prenent mesures, he vist que alguns carrers i panys de muralla tindran poc més de 3 cm d'amplada, cosa que limita la mida de les bases a utilitzar. A part de ser grosses, les bases de Flames of War resultarien massa cares. No així les de Litko Aerosystems, però crec que no haurien de tenir base magnètica, doncs les figures seran de plàstic i les sotmetríem a moltes tensions.

dijous, 15 d’octubre del 2009

Polikàrpov I-16 "Mosca"


Spanish Republican Polikarpov I-16
Armaments in Miniature, escala 1/100


Ja fa un cert temps que m'havia plantejat de muntar una esquadreta d'avions capaç de donar suport aeri al meu exèrcit republicà de Guerra d'Espanya. De bon començament, vaig centrar els meus esforços en aconseguir avions d'escala 1/72, que són els que es corresponen per escala amb la mida dels meus soldadets (20mm). Aviat, però, vaig poder comprovar que els avions d'aquesta escala resultaven massa grossos per a una taula de joc normal. Per això, vaig acabar prenent la decisió d'utilitzar avions de l'escala immediatament inferior, que és la 1/100, i que en teoria s'hauria de correspondre amb els 15mm.

De fet, pel que he pogut veure és bastant usual que, en jocs que requereixen la intervenció de forces aèries, els avions no estiguin a escala amb les figures i models terrestres, sinó que siguin de l'escala immediatament inferior. Així, a Flames of War, que es juga amb miniatures de 15mm, els avions no són d'escala 1/100 (com en teoria hauria de ser) sinó d'escala 1/144. És a dir, sots-dimensionats.

Així que vaig deixar de banda els models d'avions d'escala 1/72 que ja havia començat a muntar, i em vaig dedicar a cercar-ne d'escala 1/100; fins que vaig trobar un fabricant nord-americà de bonics avions de resina, anomenat Armaments in Miniature, i vaig decidir de fer-ne una prova, comprant-los-hi tres models del Polikàrpov I-16 "Mosca" -a veure què tal resultava l'experiment. Tinc molt poca experiència en models de resina, així que (ho dic amb franquesa) esperava el moment de l'arribada dels avionets amb certa aprensió. Què passarà? Els sabré muntar? Trobaré dificultats que la meva inexperiència farà insalvables?

La primera sorpresa en rebre els models va ser molt agradable: quasi tot l'avió estava format d'una sola peça: casc, ales, timó, rotor, parabrises... tot d'una peça. Certament que hi havia moltes altres peces petites, però gairebé totes representaven elements opcionals (guies de bombes, coets, etc), dels què en podia prescindir per a muntar els meus "Mosques" republicans. La segona cosa que vaig poder comprovar fou la quasi total absència de rebaves, bombolles i torçadures de la resina, per la qual cosa la preparació del model es va limitar a uns pocs tocs de llima i una capa d'imprimació en spray.

La feina de pintura dels avions va seguir camins força estàndard: al dors dels avions, una primera capa en una mescla de 894-Verd Rus i 857-Oliva Daurat, seguida de l'aplicació d'ombres per dil·lució de Verd Rus + Negre + Pàtina Negra, i una tercera passada al pinzell sec, novament amb Verd Rus i Oliva Daurat (amb una proporció lleugerament superior d'aquest darrer). Per al ventre de l'avió no hi vaig tenir tants miraments, i em vaig limitar a aplicar-hi dues capes consecutives de 961-Blau Cel. Les franges identificatives vermelles del casc i les ales, així com la bandera tricolor al timó, hi han estat aplicades amb pinzell -a pols. Un cop completament pintats els models, els vaig cobrir amb una capa uniforme de vernís lluent a pinzell, en preparació del que en seria el pas següent: l'aplicació de calcomanies.

Després de regirar-ne la meva abundosa col·lecció, vaig poder trobar unes quantes calcomanies pertanyents al kit d'un I-16 d'escala 1/72 de la casa ucraïnesa A-Model, que per les seves mides reduïdes s'adaptarien més o menys bé a un avionet d'escala 1/100. Es tracta de les numeracions del casc (CM-125, CM-127 i CM-156). D'aquesta última numeració només en tenia un exemplar, així que de l'altre costat hi vaig aplicar una calcomania totalment diferent, la del provocatiu lema "No tocan". Disposava d'un quants distintius d'esquadreta per posar al timó, consistents en les caricatures de Popeye emprades per la 4ª Esquadreta de Caces de la FARE, però no en tenia prous; així que vaig decidir d'inventar-me un distintiu propi, consistent en l'escut de Catalunya sobreposat d'un estel blanc (aquest distintiu fictici ha estat pintat a pinzell, sí). Un cop identificats els avions, he rematat la feina aplicant dues capes consecutives de vernís mat a pinzell per tot l'avió, excepció feta del parabrises, que només té vernís lluent. Bé, aquest n'és el resultat! Fan patxoca, oi?

Secció de Mehal·la marroquina


Moroccan Mehalla Platoon
HPC/Bandera, Barcino i Irregular Miniatures, 20mm

Us presento aquí una altra unitat del meu exèrcit feixista de Guerra d'Espanya en 20mm. Es tracta d'una secció d'infanteria marroquina pertanyent a l'anomenada Mehal·la, un cos de tropa nominalment subjecte al Soldà del Marroc, però finançat per Espanya i a la pràctica subordinat a l'exèrcit espanyol -tot i que no en formava part. A diferència dels Regulars, doncs, la Mehal·la era comandada per oficials marroquins, si bé comptava amb l'assessorament d'oficials espanyols.

La unitat ha estat muntada majoritàriament amb figures de HPC/Bandera Miniatures, amb alguns elements de la casa catalana Barcino Miniatures. L'oficial i el porta-estendard són d'Irregular Miniatures. Han estat pintats amb la mateixa paleta de colors de la casa Vallejo que faig servir per a la Legió: una mescla de 967-Verd Oliva i 971-Verd Gris per als pantalons, i 971-Verd Gris per a les camises, amb alguna en 819-Arena Iraquiana. Els turbans han estat pintats en 886-Gris Oliva o 819-Arena Iraquiana. Per la seva banda, la gel·laba vestida per l'oficial porta per base el color 847-Arena Obscura.

Com la resta d'aquest exèrcit meu, aquesta unitat ha estat organitzada damunt bases de fusta de balsa compatibles amb FOW, de la casa Litko Aerosystems, seguint la pauta donada al suplement de FOW "España en Llamas".


dijous, 8 d’octubre del 2009

Gàladriel, portadora de Nènia


LR9 Galadriel, bearer of Nenya
Mithril Miniatures, 32mm


Aquells que em coneixen de fa temps saben la meva especial debilitat per aquest personatge de la saga de ficció "El Senyor dels Anells", que ratlla la devoció. Per això, pintar aquesta figura de sèrie limitada de Gàladriel, senyora de Lothlórien, va representar per a mi un singular repte, per diferents raons. Per damunt de tot, pel compromís de com pintar una figura tan delicadament esculpida sense malmetre la sensació d'esveltesa i majestuositat que transmetia abans de pintar-la, en un moment que jo havia començat a canviar gradualment les meves tècniques d'il·luminació, des de la pràctica exclusiva del pinzell sec originària, fins a un mètode més mixt (i, al meu entendre, versàtil) que alterna els pinzells secs amb tocs de pintura fresca en funció de... bé, en funció del sisè sentit, deixem-nos de teoritzar que no n'hi ha per a tant.

Crec que me n'he sortit força bé, sobretot per la texturització de la túnica, on crec haver aconseguit donar la sensació de relleu sense farcir la superfície d'ombres (que és el que més por em feia). Algú m'ha comentat haver-li sobtat el to de pell, que s'esperava més pàl·lid; però a mi en canvi m'agrada aquest "to de salut" que la pell de la meva Gàladriel transmet. Bé, qüestió de gustos... Vaig dubtar força a l'hora d'aplicar les ombres a braços i espatlles, i en un primer moment vaig creure més prudent aplicar-hi pinzell sec, però al capdavall em vaig decidir per uns tocs de pintura fresca, i trobo que el resultat ha estat força bo, doncs al meu entendre ha quedat realçada la magror de les formes del personatge. Bé, en resum, que n'estic força satisfet. Tot i que, ara que m'hi miro bé, potser hauria de retocar-l'hi l'ull esquerre, que, tot i la mata de cabell que li cau per davant, no acaba de quedar ben marcat. Vaja, aquesta feina mai no s'acaba!