Spanish Republican Polikarpov I-16
Armaments in Miniature, escala 1/100
Ja fa un cert temps que m'havia plantejat de muntar una esquadreta d'avions capaç de donar suport aeri al meu exèrcit republicà de Guerra d'Espanya. De bon començament, vaig centrar els meus esforços en aconseguir avions d'escala 1/72, que són els que es corresponen per escala amb la mida dels meus soldadets (20mm). Aviat, però, vaig poder comprovar que els avions d'aquesta escala resultaven massa grossos per a una taula de joc normal. Per això, vaig acabar prenent la decisió d'utilitzar avions de l'escala immediatament inferior, que és la 1/100, i que en teoria s'hauria de correspondre amb els 15mm.
De fet, pel que he pogut veure és bastant usual que, en jocs que requereixen la intervenció de forces aèries, els avions no estiguin a escala amb les figures i models terrestres, sinó que siguin de l'escala immediatament inferior. Així, a
Flames of War, que es juga amb miniatures de 15mm, els avions no són d'escala 1/100 (com en teoria hauria de ser) sinó d'escala 1/144. És a dir, sots-dimensionats.
Així que vaig deixar de banda els models d'avions d'escala 1/72 que ja havia començat a muntar, i em vaig dedicar a cercar-ne d'escala 1/100; fins que vaig trobar un fabricant nord-americà de bonics avions de resina, anomenat
Armaments in Miniature, i vaig decidir de fer-ne una prova, comprant-los-hi tres models del Polikàrpov I-16 "Mosca" -a veure què tal resultava l'experiment. Tinc molt poca experiència en models de resina, així que (ho dic amb franquesa) esperava el moment de l'arribada dels avionets amb certa aprensió. Què passarà? Els sabré muntar? Trobaré dificultats que la meva inexperiència farà insalvables?
La primera sorpresa en rebre els models va ser molt agradable: quasi tot l'avió estava format d'una sola peça: casc, ales, timó, rotor, parabrises... tot d'una peça. Certament que hi havia moltes altres peces petites, però gairebé totes representaven elements opcionals (guies de bombes, coets, etc), dels què en podia prescindir per a muntar els meus "Mosques" republicans. La segona cosa que vaig poder comprovar fou la quasi total absència de rebaves, bombolles i torçadures de la resina, per la qual cosa la preparació del model es va limitar a uns pocs tocs de llima i una capa d'imprimació en
spray.
La feina de pintura dels avions va seguir camins força estàndard: al dors dels avions, una primera capa en una mescla de 894-Verd Rus i 857-Oliva Daurat, seguida de l'aplicació d'ombres per dil·lució de Verd Rus + Negre + Pàtina Negra, i una tercera passada al pinzell sec, novament amb Verd Rus i Oliva Daurat (amb una proporció lleugerament superior d'aquest darrer). Per al ventre de l'avió no hi vaig tenir tants miraments, i em vaig limitar a aplicar-hi dues capes consecutives de 961-Blau Cel. Les franges identificatives vermelles del casc i les ales, així com la bandera tricolor al timó, hi han estat aplicades amb pinzell -a pols. Un cop completament pintats els models, els vaig cobrir amb una capa uniforme de vernís lluent a pinzell, en preparació del que en seria el pas següent: l'aplicació de calcomanies.
Després de regirar-ne la meva abundosa col·lecció, vaig poder trobar unes quantes calcomanies pertanyents al
kit d'un I-16 d'escala 1/72 de la casa ucraïnesa A-Model, que per les seves mides reduïdes s'adaptarien més o menys bé a un avionet d'escala 1/100. Es tracta de les numeracions del casc (CM-125, CM-127 i CM-156). D'aquesta última numeració només en tenia un exemplar, així que de l'altre costat hi vaig aplicar una calcomania totalment diferent, la del provocatiu lema
"No tocan". Disposava d'un quants distintius d'esquadreta per posar al timó, consistents en les caricatures de Popeye emprades per la 4ª Esquadreta de Caces de la FARE, però no en tenia prous; així que vaig decidir d'inventar-me un distintiu propi, consistent en l'escut de Catalunya sobreposat d'un estel blanc (aquest distintiu fictici ha estat pintat a pinzell, sí). Un cop identificats els avions, he rematat la feina aplicant dues capes consecutives de vernís mat a pinzell per tot l'avió, excepció feta del parabrises, que només té vernís lluent. Bé, aquest n'és el resultat! Fan patxoca, oi?
Aquells qui heu tingut un contacte amb el sistema de joc Flames of War coneixereu la vessant "èpica" o "heroica" del reglament, que permet introduir a les forces que desplegues personatges o equipament sigulars; deixant de banda temes de verosimilitud (a fi de comptes, això és un joc), aquesta facultat permet als jugadors introduir a les seves col·leccions figures personalitzades que resultin fàcilment reconeixibles sobre el tauler de joc. Aquest és el cas del tanc T-34 soviètic que us presento avui, inicialment concebut per a fer de líder d'una companyia de tancs; però que també pot ser utilitzat per a assenyalar la presència d'un "heroi" a la tripulació del blindat, o fins i tot per a indicar quin és el tanc de comandament de batalló, en l'hipotètic cas que un dia opti per fer un desplegament completament blindat.
El vehicle en si té força elements de "scratch", doncs el casc i la torreta provenen d'un T-34 de plàstic de la desapareguda firma alemanya Roskopf (que molts recordareu per les còpies que aquí en va fer EKO), mentre que el tren de rodament i els dipòsits de carburant són de metall, de Battlefront. Pel que fa a les figures, provenen d'un kit de plàstic a escala 1/87 de la casa alemanya Preiser, que quedaven prou bé malgrat ser lleugerament més grans que 15mm. Em feia gràcia muntar-los i pintar-los, però la seva relativa fragilitat feia aconsellable no utilitzar-los en bases d'infanteria, on perillarien massa; així que se'm va acudir afegir-los com a "decoració" del tanc.
