diumenge, 15 de setembre del 2013

Miquelets del Regiment Molins


Molins' Mountain Fusiliers Regt.
Eureka, Roundway i Essex, 15mm

Inicialment integrant del contingent de tropes sota ordres del Marquès del Poal amb base a Cardona, el Regiment Molins fou destacat al Penedès el Febrer del 1714, per donar suport a la violenta revolta pagesa de la comarca contra l'invasor borbònic. Els homes de Molins prengueren l'estratègic castell de Sant Martí Sarroca i des d'allà hostilitzaren los tropes borbòniques, fins que en foren desallotjats per un nombrós contingent enemic. En la seva fugida, els homes de Molins reberen el suport del Sometent de Sant Quintí de Mediona, que va obstaculitzar els perseguidors. En represàlia, les tropes de Felip V van arrasar la població, cremant-la i executant-ne tots els habitants de sexe masculí, sense distinció d'edat --episodi que aquesta població commemora anualment amb la gràfica denominació de El Mata-degolla.

Segons Hernàndez & Riart, aquest era un dels regiments de miquelets amb uniformitat més ben documentada, descrita com: gambeto blau amb gires vermelles; jupa, calces i mitges blanques. S'hi explicita que el cornaire duia una ploma blava al barret de tres pics, cosa que per paral·lelisme jo he aplicat a d'altres regiments. No està acreditat que duguessin banderes, tot i que per raons estètiques jo els hi he assignat un estendard vermell amb la Verge de la Concepció a ambdós costats, flanquejada de sengles escuts de Catalunya i Àustria.

Gairebé totes les figures són d'Eureka, excepte un parell de fusellers de Roundway i l'abanderat, que és d'Essex. Aquest últim l'he hagut de falcar amb un bocí de cartró sota la base, perquè no es notés tant la diferència d'alçada amb les figures d'Eureka.

Després d'un llarg període de provatures i indecisió, al final vaig decidir de muntar els regiments de miquelets per a Beneath the Lily Banners com de 12 figures en lloc de 18, tot i que històricament tenien la mateixa mida que un batalló de línia; doncs amb divuit gaudien de massa possibilitats d'aguantar bé front a un batalló de línia en camp obert, i en canvi tenien massa poca mobilitat. Amb el posterior canvi a Maurice, uns anys després, no han experimentat cap canvi.

dilluns, 9 de setembre del 2013

Tanc IGC Sadurní d'Anoia


IGC Sadurní d'Anoia light tank, 1937
Minairons, escala 1/72 (=20mm)


Alguna compensació havia de tenir, una tasca tan feixuga i arriscada com crear la teva pròpia marca de miniatures! Gràcies a això, seré amb tota probabilitat el primer aficionat individual de tot el món mundial de pintar, per a mi solet, un tanc Sadurní d'Anoia de la Comissió d'Indústries de Guerra de Catalunya (IGC)! Però, orgull patriòtic a part, s'ha de reconèixer que aquest tanc era petitó de veres, poca cosa més que una tanqueta CV-33 italiana; i no pas millor armat, doncs només comptava amb una metralladora Hotchkiss de calibre 7mm, que havia de ser operada pel segon ocupant del tanc, que n'exercia alhora de comandant... En fi, tot és començar; segur que els alemanys no devien començar gaire millor, i aquí tens els seus formidables Leopard II d'avui dia. O què?


Inici del treball / Work start

La maqueta en si (que sortirà públicament a la llum en els propers dies) és de muntatge extraordinàriament simple, doncs consta de només quatre (4) peces: casc, ambdós trens de rodament i metralladora. Els prototips originals (dels què en circulen algunes fotografies per la Xarxa) no tenien parafangs; però havent vist l'evidència fotogràfica que la versió tractor d'artilleria sí que en portava al camp de batalla, tot i que el prototip tampoc no en duia, he optat per afegir uns parafangs al meu model, així com uns pocs elements més de "stowage": cadenes de recanvi, pala i tenalles, i un dipòsit addicional de combustible manllevat d'una capsa de T-34s de Flames of War.

A les fotografies següents us mostro els treballs preliminars de pintura del vehicle, que encara està a mig pintar:

La idea motriu serà pintar el tanc amb l'aspecte que podria haver tingut en cas d'haver anat al front, amb un esquema de pintura disruptiu verd/bru/sorra similar a l'utilitzat en altres blindats de l'IGC, com els Torras o els Hispano Suiza. Seguint també aquesta filosofia d'intentar recrear el seu hipotètic aspecte en acció, a més de parafangs i elements de "stowage" l'hi he col·locat un llum frontal.

El procés de pintura (encara inacabat) consistirà en un seguit de passes successives: primerament he donat a tota la superfície una capa base uniforme de 913 Yellow Ochre de Vallejo, a la què després hi he aplicat ombres i llums. Amb la idea d'alternar aquest color amb taques de terra fosca i verd bosc, hi he escampat després taques successives amb: primerament, una mescla equilibrada del color base amb 983 Flat Earth, lleugerament dil·luïda en aigua. I un altre cop amb una segona mescla del mateix ocre base amb 975 Military Green i 967 Olive Green.

La intenció és que aquestes taques originals de color mesclat siguin després sobreposades amb una capa del color final: 983 Flat Earth i la mescla de 975 Military Green i 967 Olive Green, respectivament. Podeu veure que la capa bruna ja hi ha estat aplicada, mentre que la verda és encara pendent d'aplicar. Observeu també que entre una capa i l'altra hi he deixat una finíssima separació, de menys d'un mil·límetre. Això permetrà que, en aplicar posteriorment ombres i llums per pinzell sec, l'aspecte de conjunt sembli un pintat a pistola (un procediment un xic antiquat, però molt útil per a aquells que encara no fem servir aerògraf).

En espera de veure el tanc acabat, aquí el teniu acompanyat d'un T-26 en una fase de pintura més avançada:

I en aquesta altra foto el podeu veure acompanyat d'un exemplar de la seva versió de transport universal (que l'estic pintant al mateix temps):

Encara hi ha molta feina per fer. Tan prompte el tingui acabat, us en mostraré el resultat!