dissabte, 21 d’agost del 2010

Panzerkampfwagen IV F2 capturat


Captured PzKpfw IV F2
Roskopf, escala 1/100 (=15mm)


Amb aquest article vinc a trencar la tònica de les darreres setmanes, potser una mica massa centrades en el segle XVIII -tot i que aquest fet reflecteix amb certa fidelitat quina és la meva activitat principal actualment... Sí, no deixo de pintar (o repintar) grecs clàssics, però el Segle de les Llums em té darrerament captivat...

En aquesta ocasió us voldria mostrar el resultat de pintar un model de plàstic a escala 1/100 d'un tanc PzKpfw IV F2 alemany de la 2ª Guerra Mundial, produït dècades enrere per la firma alemanya Roskopf. Cal dir d'entrada que les miniatures militars d'aquesta casa són completament compatibles amb els seus equivalents per a wargame de 15mm, com vaig comprovar personalment, tot comparant aquest model amb els mateixos tancs d'un company, produïts per la neo-zelandesa Battlefront en resina i metall.

No hi vaig haver de fer cap modificació ni arranjament especial, sinó només imprimir el model i posar-me a pintar-lo. Com podeu comprovar, no m'hi vaig complicar massa la vida i l'hi vaig aplicar directament l'esquema de pintura panzergrau, sense pretendre jugar amb esquemes de camuflatge. Com en d'altres ocasions, la primera capa va consistir en un gris panzer de Vallejo rebaixat amb blanc, sobre el què després hi vaig aplicar un rentat amb gris panzer amb una punteta de negre, per a rematar-ho amb un pinzell sec, novament amb gris panzer aclarit amb blanc.

Per a les insígnies i lemes, vaig utilitzar (si mal no recordo) les més petites que vaig trobar d'un joc de calcomanies de tancs capturats per l'URSS a escala 1/72, editat per la casa ACE. Les calcomanies venien acompanyades d'un fulletó explicatiu que mostrava diferents exemples de vehicles alemanys capturats, que vaig seguir amb relativa fidelitat; per la qual cosa, us puc garantir que els distintius lluïts per aquest tanc són força plausibles.

Ah, i per acabar, la mica d'embrutat amb un lleuger pinzell sec de marró terra -sempre després d'haver-hi aplicat les calcomanies, per a reforçar la idea que el fang s'ha escampat per damunt d'eventuals distintius...

dissabte, 7 d’agost del 2010

Bergantí espanyol del s. XVIII


18th Century Spanish Brig
"Souvenir" turístic de fusta


Sembla que l'estiu és una època propícia a les divagacions i experiments. En aquesta ocasió, allò que em vingué al cap fou la conversió d'un model naval de fusta, d'aquests que es venen per dos rals a les botigues de souvenirs de qualsevol localitat turística costanera, en una miniatura de vaixell de guerra del segle XVIII.

La idea era assajar una alternativa barata i senzilla per a fornir la força naval del meu Principat imaginari del Segle de les Llums, i en aquest article podeu veure'n el resultat. A la imatge de dalt a l'esquerra veieu el model en qüestió abans de ser modificat (el petit veler blanc i roig), i a la resta de fotos podeu apreciar-ne l'aspecte final, un cop completades les tasques de conversió. D'acord que no és cap obra d'art, però em fa l'efecte que la simulació és prou aconseguida...

Com a feina preliminar, va caldre desmuntar-ne eixàrcia, velam i pal originals, i rebaixar el tallamar de proa. Després vaig tornar a emplaçar el pal en una posició més endarrerida, per tal de fer lloc a un segon pal (fet amb un escuradents). Allò que més feina m'ha reportat és la col·locació de vergues (fetes amb petits llistons de modelisme naval) i refer l'eixàrcia. Un cop assegurats els pals mitjançant els pertinents estais i obencs, vaig enganxar-hi les veles; per no complicar-me la vida en aquesta primera ocasió, només hi vaig posar veles quadres, que estan fetes amb el paper d'estany d'una ampolla de cava. Després vaig acabar de posar drisses i escotes, emprant a tal efecte un senzill fil de cosir. Després d'això, ja només em restà una somera feina de pintat del casc i les veles, i col·locar pavelló i banderes menors (fets a l'ordinador i impresos en paper normal). I finalment era qüestió de finalitzar donant una bona capa de vernís mat a tot plegat.

Indubtablement que, amb l'experiència assolida, hi podré aconseguir millors resultats amb menys esforç (quatre tardes, tenint en compte els períodes d'espera per a l'assecament de la cola), però aquest primer model no fa pas mala fila, oi?