divendres, 18 de novembre del 2011

Ahhhhhh Còndor!!


Junkers Ju-87 B "Stuka" section
Zvezda, escala 1/144

Aquí teniu avui un grupet d'avions a escala 1/144 que he muntat expressament per a futures partides de combats aeris de la Guerra d'Espanya seguint el sistema Bag the Hun!. Es tracta dels famosos bombarders en picada Junkers Ju-87 "Stuka" utilitzats pel bàndol feixista, enquadrats a la Legió Còndor alemanya. Els models són de plàstic dur, de la prestigiosa casa russa Zvezda i són molt fàcils de muntar, doncs no compten amb més enllà de mitja dotzena de peces.

Per a pintar-los he emprat dos esquemes de camuflatge diferents, tots dos prou documentats a la bibliografia especialitzada; un de tres colors (gris, verd i bru), i l'altre de dos (dos tons de verd), però ambdós seguint la mateixa pauta d'alternança de colors amb línies rectes i angles aguts. Val a dir que hi ha encara un tercer esquema documentat, que és verd fosc, monocolor.

Un cop aplicada la imprimació com de costum, el ventre dels avions ha estat pintat amb 971 Verd-gris Pàl·lid de Vallejo, realçat després amb pàtina negra, sense més complicació. En canvi, per als dorsos he seguit una metodologia quelcom més elaborada, consistent en pintar primerament els avions de forma uniforme, amb el color més clar de la paleta respectiva, i en passes successives hi he anat aplicant els altres colors i efectes.

Per als avions d'esquema tricolor, la primera aplicació ha estat amb 989 Gris Cel de Vallejo, seguida pel clàssic 874 Terra Fosca i el 886 Gris Verdós. Al tercer avió hi he aplicat primerament 886 Gris Verdós i després 920 Uniforme alemany. Ja ho sé, ja ho sé: això no són pas els colors de la Luftwaffe, però m'ha semblat que no era qüestió d'enredar-se en anar comprant potets de pintura per a uns quants avionets d'escala 1/144... he mirat d'utilitzar els colors més semblants d'entre els que tenia en existències, i em sembla que l'efecte no és pas dolent, no?

Després ha vingut la feina d'aplicar-hi les ombres mitjançant pàtina negra de Vallejo, i després he tornat a il·luminar la part interior de cada taca novament amb el color original, procurant sempre no cobrir una fina àrea al voltant de les zones de contacte entre taques, de forma que les línies quedin més ressaltades. Les cabines dels avions eren de plàstic translúcid, i m'he limitat a pintar-ne els nervis de negre i després, amb un pinzell més fi, amb els mateixos colors del casc.

Finalment, unes paraules sobre els distintius dels avions. Es tracta de calcomanies casolanes, fetes amb ordinador i impreses amb una impressora domèstica de raig de tinta sobre un papel especial per a calcomanies. N'hi ha de dues menes, blanc o translúcid. Aquestes calcomanies s'han fet sobre paper translúcid, cosa que vol dir que, per a que les superfícies blanques es veiessin realment blanques, hi he hagut d'aplicar primer una calcomania rodona blanca (o pintar de blanc, en el cas del timó), posant-hi la negra al damunt.

No cal dir que, quan treballes amb calcomanies, és imprescindible l'ús dels productes Micro Set i Micro Sol de Microscale Industries, o substàncies equivalents d'altres marques. Hi fan meravelles!

dissabte, 12 de novembre del 2011

Personatges del segle XVIII (III)


18th Century Characters
Peter Pig, Blue Moon i Minifigs, 15mm


Aquí teniu un altre heterogeni grupet de les figures que darrerament col·lecciono relacionades amb el segle XVIII, amb intencions encara no prou clares (ho confesso). En tot cas, posades sobre bases individuals poden acomplir gran varietat de comeses, ja sigui com a elements escenogràfics figuratius en batalles campals, o per a escenaris de skirmish on cada figura representi una sola persona, o bé per a representar PJs i PNJs en jocs de rol, o per a qualsevol altra utilitat que se n'hi pugui arribar a trobar.

L'origen de les miniatures és força divers: el distingit cavaller de l'esquerra és del segell nord-americà Blue Moon, la senyora i el monjo són de la britànica Peter Pig, i el pagès que carrega una aixada és de la també anglesa MiniFigs; concretament, d'una referència que hi tenen dedicada a civils catalans en armes de mitjans del segle XVII (suposo que en relació amb la Guerra de Separació o "dels Segadors", 1640-1653). El mètode de pintura de la primera figura és diferent al de les altres tres, que originalment formaven part del cancel·lat Projecte 11 Setembre 1714; se'n diferencia bàsicament per un parell de tècniques particulars: primerament, per efectuar els ombrejats no només amb pàtines, sinó amb una mescla de pàtina amb pintura dil·luïda d'un to més fosc que el de la capa base; i, en segon lloc, per la utilització del pinzell sec a l'hora de fer la il·luminació de la superfície dominant (en aquest cas, la casaca).

En la meva modesta opinió, aquesta forma d'aplicar ombres ofereix una impressió final de conjunt més harmoniosa que el simple ombrejat amb pàtines soles, que produeixen un efecte de contrast massa acusat per al meu gust. Això sí, resulta més laboriós i lent, doncs, a diferència d'aquesta última tècnica, la utilització de mescles de pàtines i pintura t'obliga a efectuar els ombrejats per parts, en funció del color de la capa base.