dimecres, 26 d’octubre del 2011

Reaprofitament de generals


Recycling Generals, 1705-1715
Roundway, Essex i Dixon, 15mm

Encara una altra conseqüència positiva d'haver incorporat l'antic Projecte 11 Setembre 1714 dintre l'àmbit més ampli de la Imagi-nació Defiant Principality i la seva campanya 1713-1714 (seguint el reglament Beneath the Lily Banners): Dos dels generals que tenia pintats per al primer projecte han estat reconvertits per a jugar amb el segon, sense gaire més modificacions inicials que canviar-ne les bases i, posteriorment, les banderes que els acompanyen.

En el cas del general català, com aquí podeu veure, l'oficial a peu que l'acompanya està enarborant una bandera coronela de la infanteria austriacista, amb la Verge Maria a l'anvers i l'àguila bicèfala imperial al revers. Aquesta bandera és de la meva marca Minairons.

No m'estendré gaire més en aquest tema per no córrer el risc d'esdevindre fútilment repetitiu, doncs ambdós generals (borbònic i austriacista) ja van ser objecte d'un article específic en el seu degut moment, quan les vaig "presentar en societat": l'article del comandant espanyol és aquest, mentre que el del general català és aquest altre.

Nota d'estiu del 2023: Ambdues peces han estat remodeladed per adaptar-les millor als requeriments del reglament Maurice, com es pot veure en aquesta entrada (6/07/2023) i aquesta altra (18/09/2023).

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Reg. d'Inf. La Marine


"La Marine" Inf. Reg. 1705-1715
Essex, Roundway i Black Hat, 15mm


L'article d'avui us mostra una altra de les conseqüències positives que ha tingut abandonar el meu antic Projecte 11 Setembre 1714 en favor de la Imagi-nació Defiant Principality: Una bona pila de soldadets pintats per al projecte cancel·lat han pogut ser ràpidament reconvertits en un nou regiment borbònic per a Beneath the Lily Banners, ja de 18 figures com prescriu el reglament en lloc de 9, i sense cap altra feina suplementària que canviar-ne les bases i afegir-hi un porta-estendard i un sergent.

S'hi poden observar unes quantes diferències en comparació als altres regiments borbònics fins ara pintats: la primera, la composició i origen de les figures és diferent. En aquesta unitat hi predominen les figures d'Essex combinades amb d'altres de Roundway, a més del grup de comandament, que és de Black Hat; mentre que fins ara hi havia estat fent servir sobretot miniatures de Minifgs i Roundway. La segona, la manca de baionetes a la major part de les figures.

I la tercera és el mètode de pintura, que presenta diferències substancials respecte a l'utilitzat per a d'altres regiments. En aquest conjunt no hi ha hagut cap aplicació de pinzells secs, i l'ombrejat s'hi ha fet exclusivament a base de pàtines fosques de Vallejo, sense les mescles amb pintura que acostumo fer amb les figures de col·lecció pròpia. Tot i així, constato amb alleujament que l'efecte de conjunt apenes presenta visualment cap diferència amb els altres. Anem bé: endavat, doncs!

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Dewoitine D-510 de la República


Spanish Republican Dewoitine D-510
Reviresco, escala 1/144


Surto avui d'estudi una mica, per a mostrar-vos una de les meves darreres fixacions: avionets a escala 1/144, per a jugar a combats aeris ambientats en la Guerra d'Espanya (1936-1939). Amb aquesta finalitat, m'estic fent amb una bona col·lecció d'aparells de caça i bombardeig d'ambdós bàndols, tant de plàstic com de resina o metall, sempre en escala 1/144. Malauradament, l'únic aparell del conflicte que es pot trobar pre-pintat i en plàstic és el Messerschmitt Bf-109 E (un dia d'aquests us he d'ensenyar l'esquadreta de "messers" que m'he muntat...), o sigui que tenim una bona feinada per davant...

El primer aparell de la sèrie que us volia ensenyar és aquest caça de fabricació francesa, el Dewoitine D-510. La miniatura és de metall, produïda per la casa nord-americana Reviresco, i requereix certa dedicació a l'hora de llimar-la, polir-ne la superfície i enganxar-ne les peces -els elements de suspensió originals del tren d'aterratge han estat substituïts per filferro, molt més resistent que l'aliatge tou del metall blanc. Ah, i el pilot hi és afegit. Produït per la casa Reviresco, també.

La "joia de la corona" d'aquest model han estat les marques de nacionalitat circulars de l'avió o escarapeles. Són calcomanies casolanes, fetes per mi mateix per ordinador i impreses segons una misteriosa fórmula alquímica (he he he). Pel que fa als distintius alfanumèrics (el CW-15), també són calcomanies casolanes. Com es pot veure, després d'un bon nombre de proves infructuoses he aconseguit fabricar-me'n unes de prou decents... Ja ho anireu veient en articles successius.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Sometent


Catalan peasant Militia, or "Sometent", 1705-1714
Peter Pig, Minifigs, Blue Moon, 15mm


Dies enrere, vaig anunciar al portal The Catalan Wargames Resource que donava per cancel·lat el Projecte 11 Setembre 1714, per motius de pragmatisme que ja vaig explicar allà. Lluny de deixar-ho tot desat i oblidat al fons d'un calaix, aquests darrers dies he estat reaprofitant-ne el material per als meus exèrcits borbònic i català de la Guerra de Successió. Com que es dóna la circumstància que darrerament hem optat per un nou reglament de joc d'aquest període, anomenat Beneath the Lily Banners, l'adaptació al qual ens exigia doblar la mida dels nostres regiments, resulta que tot plegat m'ha anat de perles.

La primera mostra de tot això és aquest batalló de Sometent, que inicialment havia previst com de 9 figures i que, mercès al reaprofitament de materials del projecte difunt, he pogut completar a 18 figures. Una cosa important que hi he pogut verificar és que, malgrat que les figures d'una i altra procedència havien estat pintades seguint diferent metodologia, el resultat final de conjunt és força bo, sense contrastos visibles.

La major part de les miniatures emprades provenen de la línia de pirates de Peter Pig, amb unes poques figures corresponent a pagesos catalans de la Guerra dels Segadors, produïts per Minifigs. Finalment, hi he mesclat també una miniatura de la nord-americana Blue Moon -la del pagès amb una falç a la mà, que es pot veure a la dreta d'aquesta foto.

Pel que fa a l'estendard, és una reproducció de l'exemplar real recentment descobert, que ha estat datat precisament com del període 1650-1700. La imatge ha estat portada a PC a dues cares, impresa sobre paper normal i retocada a pinzell abans d'enganxar-la al màstil. Els flocs de la vora hi han estat pintats a posteriori, per tal de dissimular la unió entre les dues cares de l'estendard. Trobo que l'efecte final és de gran vividesa, tot i l'escassedat de plecs que hi he volgut aplicar.

Els propers dies us aniré oferint més mostres d'altres reaprofitaments semblants a aquest.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Arquers orcs de Sàruman


White Hand orc archers
Games Workshop, 28mm


Em sembla que aquestes són les primeres figures de Games Workshop que us mostro. No us penseu, n'hi tinc alguna més! Bromes a part, suposo que a molta gent li deu passar el mateix que a mi: tot i que, en termes generals, trobo encertades les interpretacions que fa Mithril de l'univers de Tolkien, hi ha excepcions que m'agrada contemplar. Una d'aquestes excepcions són els uruk-hai de la pel·lícula, fidelment reproduïts per Games Workshop.

Certament que tant un com l'altre s'aparten força de les novel·les de Tolkien en aquest aspecte -doncs de totes les abominacions engendrades a Orthanc, aquella que més blasma Tolkien no en són pas els uruk-hai, sinó els seus semi-orcs: resultat d'espantosos mestissatges contra natura d'humans i orcs... i ves per on que ni la pel·lícula ni Games Workshop no n'hi han fet ni p... cas.

Bé, és igual: els uruk-hai de la Workshop són força fotogènics (!), especialment els de metall -com és el cas de les tres figures que us mostro avui, i només per això ja paga la pena de pintar-los. Del procés de pintura de les figuretes, no hi ha gaire cosa especial a destacar: potser la insistència en la combinació de colors terrosos, o la reducció de l'equipament metàl·lic a tot just el casc i prou -m'agrada imaginar-me'ls embotits en cuir brut i mal adobat!

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Pintura per encàrrec

En espera que se'n publiqui el corresponent anunci al portal The Miniatures Page (TMP), per la meva part ja considero formalment encetat el meu servei de pintura per encàrrec. A manca de decidir-ne una URL definitiva, provisionalment l'he ubicat en una pàgina especial del portal The Catalan Wargame Resource, sota el títol precisament de "servei de pintura" i accessible des del menú principal del web. A l'espai esmentat hi he penjat els meus quadrants de tarifes per a 15, 20 i 28mm.

Per a anar penjant fotos dels treballs realitzats, en un primer moment havia pensat en aquest mateix blog que esteu llegint, però la idea d'utilitzar el mateix espai per a figures meves i d'altres persones no m'acaba d'agradar. És possible que acabi obrint un blog específic per a les tasques fetes professionalment, però tot depèn del nivell de consolidació del projecte. No debades, a hores d'ara ja estic mantenint 4 webs i blogs simultàniament, i un de cinquè podria arribar a ser un xic excessiu.

Doncs això, per a qualsevol encàrrec de pintura podeu contactar amb mi ja des d'ara, que us atendré de bon grat.

dissabte, 1 d’octubre del 2011

Dama noble


Noblewoman
Dark Sword Miniatures, 32mm


En un article anterior ja us n'havia parlat, de les miniatures de la nord-americana Dark Sword Miniatures. Torno a fer-ho avui tot reiterant que les trobo d'una excepcional qualitat i delicadesa. La figura d'aquest article n'és una altra mostra; forma part de la col·lecció Parkinson Masterworks i ha estat realitzada per l'esculptor Tom Meier sobre la base d'una coneguda il·lustració de Keith Parkinson.

Sense ser dinàmica, la positura resulta molt natural i vívida. Els volums generals són de gran elegància, t'ho miris per on t'ho miris; cosa que resulta realçada pel vol de les vestidures. Certs detalls de la figura hi contribueixen força, com el mocador penjant del cinyell, l'òliba que reposa a la seva mà, o encara el braçalet que l'adorna. No sé què en pensareu, però cada cop m'agraden més, les produccions d'aquesta casa.