Guerrers dunlendins

Dunlending clansmen
Mithril i Reconquest miniatures, 32mm

A l'hora de representar guerrers dunlendins de la Terra Mitjana, em vénen a la imaginació dues possibles configuracions, en funció del status polític del clan a què pertanyen: o bé es tracta de dunlendins integrats en la xarxa de poder d'Ísengard, i per tant cal imaginar-se'ls com a més "militaritzats" i proveïts d'equipament força uniforme; o bé es tracta de guerrers pertanyents a clans més o menys independents dels tentacles de Sàruman, i en conseqüència llurs vestits i equipaments poden arribar a ser prou heterogenis.

Les figures que us presento avui representen aquesta segona categoria de dunlendins. En l'imaginari de la casa Mithril se'ls descriu amb trets força evocadors dels pobles celtes d'l'Antiguitat, i jo he mirat d'aprofondir-ho una mica més, tot substituint-los-hi els escuts hexagonals originals, que portaven inscrita la mà de Sàruman, per uns altres d'inequívocament cèltics provinents de Warlord. Aquests escuts anaven acompanyats d'un full de calcomanies que he aprofitat per a decorar els escuts.

Mithril LT12: heroi dunlendí

Aquesta figura pertany a la curta sèrie "LT" de Mithril. Igual com en el cas del cabdill dunlendí de la setmana passada, em vaig debatre entre aplicar-li un patró reminiscent d'un "tartan" a la capa o bé als pantalons, decidint-me al capdavall per aquests darrers. L'espasa original va ser reemplaçada per una altra de plàstic, d'una caixa de Warlord, perquè aquesta segona tenia un aire més cèltic.

Mithril M177: guerrers dunlendins

Aquestes altres dues componen el conjunt M177, també amb petites modificacions: els escuts originals d'Ísengard han estat substituïts per escuts celtes, així com una de les espases. Els pantalons exhibeixen un patró similar de línies horitzontals i verticals, cosa que he convertit en una mena de símbol identitari dunlendí.

Però encara, l'esperable heterogeneïtat dels guerrers d'un clan dunlendí m'ha permès d'esmunyir en aquest grup un parell de figures que no pertanyen a Mithril, sinó que són un producte d'impressió 3D de la marca Reconquer miniatures; en concret un parell d'almogàvers que un amic amb impressora 3D em va regalar temps enrere. Només m'ha calgut substituir-ne les rodelles originals per escuts cèltics i pintar-los en concordança amb la resta del grup.

Arquers de Hàrad

Haradrim Archers
Resin Warfare, 28mm

Després d'un obligat parèntesi d'un parell de setmanes, motivat per un tema de salut familiar, torno avui al banc de treball per mostrar-vos un parell de figures d'impressió 3D, de la marca Resin Warfare. Tècnicament es tracta d'arquers perses sassànides, dels mateixos que van a lloms de l'elefant que vaig compartir recentment; però vaig preferir de reutilitzar-los per a la meva col·lecció de la Terra Mitjana, tot caracteritzant-los d'arquers haràdrim.

Les figures no han patit cap transformació important, llevat de l'afegit d'un escut rodó d'estil rodella, que ambdós arquers duen penjant del cinyell. Vaig triar aquest model d'escut, d'entre els meus nombrosos recanvis, principalment a causa del seu disseny, que mostra un cos de múltiples radis evocador d'un símbol tradicional de Hàrad, el "Sol Immisericorde".

Deessa Atena

Goddess Athena
desconegut, 32mm

Tot tafanejant un d'aquests portals de dissenys digitals que han aparegut darrerament (no recordo quin devia ser, potser Cults3D?), vaig topar amb aquest delicat disseny, reproducció d'una escultura real d'Alexander Alekseèvitx Murzin a la Biblioteca Nacional de Rússia, ubicada a Sant Petersburg. Aquesta escultura, que hi és en representació de la Filosofia en companyia d'altres al·legories, és indubtablement una imatge de la deessa Atena, filla de Zeus i membre del Dodekathéon olímpic.

En vaig trobar adorable aquesta representació, que mostra una Atena gairebé fràgil, tan allunyada de la seva majestàtica iconografia tradicional; així que no vaig dubtar ni un segon a descarregar-ne el fitxer STL i demanar-ne la impressió 3D a un amic, en diverses mides. Me la va imprimir en dues o tres mides diferents i aquesta n'és la més petita, de 32mm - circumstància que pot anar perfecta per al joc Warriors of Athena que l'editorial Osprey publicarà el proper 26 de Febrer i que ja tinc encomanat.

No hi ha gaire cosa a comentar de la feina de pintura en si, excepte que vaig fer tant com vaig poder per ser fidel a la imatge de delicadesa, quasi fragilitat, del personatge. Crec recordar que l'hi vaig canviar la llança original per una de metall, però ara mateix no ho recordo amb certesa.

A mi m'agrada molt; i a vosaltres?

Mûmak de Hàrad

Haradan Mûmak
Resin Warfare, 28mm

El model que us presento avui és d'impressió 3D, dissenyat per la marca Resin Warfare, dedicada a produir exèrcits de l'Antiguitat --romans i els seus adversaris, sobretot. Precisament, aquest elefant forma part d'una de les seves entregues, centrada en els perses sassànides. L'amic Àlex Felip, que va adquirir la col·lecció amb intenció de reescalar-la a 15mm, va tenir la gentilesa d'imprimir-me'n un a la mida original --entre 28 i 32mm. Jo volia incorporar aquesta bèstia a la meva col·lecció de Terra Mitjana, amb la intenció d'emprar-la com a mûmak dels exèrcits de Hàrad.

Des del meu punt de vista estètic, potser haguera estat preferible disposar d'un model de proboscidi extingit, com el mamut meridional (Mammuthus meridionalis) posem per cas, mentre que el meu model representa òbviament un elefant asiàtic modern (Elephas maximus). Bo i això, prefereixo aquesta tria més que no pas la l'absurdament gegantina interpretació que en va fer Peter Jackson a la seva trilogia cinematogràfica, entusiàsticament adoptada per Games Workshop. Entenguem-nos: estèticament, un gomfoteri (Gomphotherium steinheimense) no haguera estat una mala elecció del meu punt de vista, si no fos per les mides aberrantment colossals que P. Jackson l'hi va donar. Així que... em quedo l'elefant!

L'original quasi no ha patit transformacions, que he limitat a afegir-hi un parell d'estendards de Hàrad, per a més prestància; així com tres piques horitzontals en disposició radial a cada banda, per substituir uns escuts rodons que en opinió meva hi eren sobrers. L'aparença dels tripulants sassànides ja em quadrava prou amb els Haràdrim que tinc al cap, així que els vaig preservar sense alteracions. Per acabar d'arrodonir el conjunt, hi he afegit un guerrer d'escorta, que prové d'una matriu de guerrers àrabs de Gripping Beast. L'escut que branda és una còpia casolana d'un original de Mithril.

Les serps dels costats són calcomanies casolanes, fetes a partir del mateix disseny que les banderes. El sol al front de la bèstia és una calcomania comercial, de vés a saber quina marca.

Messerschmitt Me-262

Messerschmitt Me-262
Minairons, escala 1/144

Aquest és un model que vaig pintar força temps enrere, amb la intenció de fer-lo servir de mostra de la meva difunta marca Minairons. Representa un caça a reacció Messerschmitt Me-262 de la Segona Guerra Mundial, com es pot veure.

A l'hora de pintar-ne les superfícies superiors, vaig emprar 70.823 Luftwaffe Camo Green i 70.971 (Pale) Green Grey, mentre que als plans inferiors vaig utilitzar 70.906 Pale Blue --totes de Vallejo.

Els distintius provenen tots de calcomanies casolanes.

"Lorcha" portuguesa

Portuguese Lorcha
desconegut, escala 1/600

Aquest és un altre model ja acabat de fa temps, i que només ha requerit un retoc final. Es tracta d'una "lorcha", terme portuguès encunyat per designar els vaixells híbrids que els navegants d'aquest país van començar a emprar als mars d'Extrem Orient, a partir del segle XVI. Més tard van ser copiats per mariners d'altres nacions, com neerlandesos, britànics i àdhuc xinesos. En espanyol i anglès es fa servir la mateixa paraula i, com que no n'he trobat cap terme equivalent en català, ho he deixat com a "lorcha" bo i sospitar que fonèticament "lorxa" seria més apropiat.

Les definicions canòniques d'aquest tipus de vaixell el solen descriure com de casc occidental i velam xinès, però en una pintura oriental n'hi vaig veure un que tenia velam híbrid --vela llatina a proa, veles xinesa i quadrada al pal major--, i en això em vaig basar per confegir el meu model.

El casc és d'impressió 3D i el vaig trobar com a recurs gratuït en algun d'aquests portals que hi ha avui dia; lamento no recordar quin. Els pals són simples filferros i els tripulants són figuretes de Peter Pig, així com el canó de proa; mentre que les veles provenen del meu fons d'armari.

Fokker F.VII

Fokker F.VII
Minairons, escala 1/144

Estic més content que un gínjol, avui. Amb la situació familiar quasi normalitzada i després d'haver tancat Minairons definitivament, avui ha estat el primer dia en 5 o 6 mesos que he tornat a agafar el pinzell per pintar una miqueta. Ha estat una sessió més aviat curta, que no deu haver arribat a una hora i mitja, però tot és començar!

Encara trigaré una mica en mostrar resultats d'allò que estic pintant actualment, així que mentrestant reprendre la tasca de fotografiar i catalogar miniatures acabades temps enrere; com és el cas que avui m'ocupa, el d'un trimotor Fokker F.VII a escala 1/144 de la meva (ja difunta) marca Minairons.

Tot i l'escala, el model és de respectables dimensions; així que la fabricació per impressió 3D es feia en 3 peces, perquè no ocupés massa espai. Un cop muntat, doncs, vaig haver d'aplicar una mica de masilla per dissimular les juntes d'unió, amb resultat prou acceptable.

L'avió ha estat pintat seguint un esquema clàssic de les forces aèries feixistes de la Guerra d'Espanya, consistent en una base de 70.971 Gris verd pàl·lid de Vallejo, alternant amb 70.823 Verd camuflatge de la Luftwaffe i 70.874 Terra seca. Pel que fa a les superfícies inferiors, hi he fet servir 70.906 Blau pàl·lid. Les calcomanies amb els numerals són casolanes, mentre que la resta provenen del meu fons d'armari.

Mikoian-Gurévitx MiG-3

Mikoyan-Gurevich MiG-3
Minairons, escala 1/144

Un cop conclòs l'interminable tractament de radioteràpia i quimioteràpia de la meva dona, reprenc avui la tasca de mostrar-vos la meva col·lecció de miniatures. Encara es tracta de figures o models acabats temps enrere, però encara no publicats; doncs, bo i haver començat a pintar de nou, estic encara força lluny de poder mostrar-vos cap novetat.

El cas d'avui és el d'un avió soviètic de la Segona Guerra Mundial, que vaig pintar l'any passat amb la intenció d'utilitzar-lo com a mostra per al seu llançament comercial sota la meva marca Minairons.

En lloc d'emprar els colors de camuflatge habituals, vaig decidir d'aplicar-li una lliurea d'hivern que havia vist en una làmina trobada a Internet. Les calcomanies del fuselatge són de la marca russa Zvezda, mentre que les del timó de cua són de Minairons mateix.

Autobús de línia

Countryside omnibus
Minairons, escala 1/72 (=20mm)

Això d'avui és el prototip d'un model de vehicle civil que ben aviat treuré al mercat sota la meva marca, Minairons. Es tracta d'una adaptació del Ford AA que em vaig fer jo mateix per Tinkercad, dedicada al servei de transport de passatgers en àrees rurals. Està basat en diversos models que he anat veient, ja sigui personalment o per fotografies a Internet. Consta de dues parts principals, casc i capota; a més d'algun accessori addicional, com la roda de recanvi posterior o el conductor.

A l'hora de pintar-lo, vaig acabar optant per donar-li la lliurea clàssica de l'empresa Alsina Graells, per a la que he emprat els colors 70.947 Dark Vermillion i 70.837 Pale Sand de Vallejo. Per al vidre de les finestres he utilitzat làmines d'acetat. El conjunt ha estat envernissat amb vernís satinat; excepció feta de finestres i llums, que han rebut un parell de capes de vernís lluent.

La retolació de l'autobús ha estat feta emprant paper adhesiu, mentre que la numeració dels laterals prové d'una calcomania d'aviació de la meva col·lecció de recanvis.

En el moment de fer aquesta foto, el model encara no estava fixat a la base; que és de DM, rectangular de 4 x 10 cm, decorada amb un motiu de llambordes (i imantada per baix, com de costum).

"Pit Boxes"

Pit Boxes
scratch, escala 1/100

Com a cirereta del pastís, del meu projectat circuit de Gran Prix a escala 1/100, no hi podia faltar un conjunt de "pit boxes" per als meus bòlids dels anys 30. Havia pensat de fer-los sencerament de scratch, però al capdavall em vaig decantar per fer-ne de digitals, tot aprofitant i recombinant diversos elements que vaig anar trobant a les biblioteques de Tinkercad. Després l'amic Teri en va imprimir sis unitats a la seva Elegoo Mars.

Les he pintades seguint el repertori de "pit boxes" habitual al joc de taula Formula D (roig, groc, verd, blau, blanc i negre), i assignant cada color a una coneguda marca d'automòbils. No en tots els casos el color del "pit box" es correspon amb el que històricament duien els cotxes seleccionats: com que els cotxes italians anaven vermells, vaig deixar el "pit box" d'Alfa Romeo com a vermell, però vaig haver d'assignar el groc a Maserati.

Em vaig trobar en un dilema semblant amb els autos alemanys, que als anys 30 eren argentats; en darrera instància, vaig assignar el "pit box" negre a Auto Union i el blanc a Mercedes-Benz. Una característica particular del "pit box" blanc és que puc utilitzar-lo per a dues escuderies diferents (Mercedes-Benz i Miller-Ford), tot just reemplaçant-hi els rètols frontals i fent-ne les banderes intercanviables. Els rètols frontals estan magnetitzats, per cert.

Secció de "Mosques" (II)

Polikarpov I-16 section (II)
Minairons i Zvezda, escala 1/144

Ja fa temps que tinc pintada aquesta patrulla de tres Polikàrpov I-16 "Mosca", però confesso que em va passar per alt de fer-ne un article en aquest blog. Un dels models és de plàstic, de la marca russa Zvezda, mentre que els altres dos són d'impressió 3D, de la meva pròpia marca Minairons.

Com es pot veure en aquesta foto, la principal diferència entre aquests avions i els d'una altra patrulla que tinc és que aquests són de cabina oberta, mentre que els precedents la tenen tancada.

Per ajudar a diferenciar més fàcilment els avions d'una patrulla i l'altra, vaig pintar de vermell els rotors d'aquest nou grup. Altrament, l'esquema de pintura és idèntic.

Miller-Ford de 1935

1935 Miller-Ford
Minairons, escala 1/100

Això que us presento avui és el prototip d'un automòbil de competició que ben aviat sortirà comercialitzat sota la meva marca Minairons; el nord-americà Miller-Ford de 1935. A diferència dels models precedents, aquest no es produirà en resina i metall, sinó que el faré imprimir en 3D d'una sola peça - conductor a part. L'única observació que aquí he de fer és que el tub d'escapament dels primers prototips no va sortir ben imprès, per la qual cosa el vaig haver d'improvisar amb varetes de poliestirè.

Igual com havia fet amb els bòlids d'altres marques, n'hi he pintat dos amb la intenció d'utilitzar-los com a "escuderia" en futures partides de Formula D. Els he pintat blancs amb laterals blaus, com se solien pintar els bòlids nord-americans de l'època. Els pilots són de metall, també de Minairons.

Galeres gregues

Ancient Greek Galleys
JulioCesar76, escala 1/400?

Aquests models que us presento avui són d'impressió 3D, impreses amb l'Elegoo Mars de l'amic Teri per cert; dissenyades per un tal Julio Cesar 76, qui exposa i ven els seus productes al web Wargaming3D. Val a dir que el disseny per se d'aquests vaixells és tan minimalista i ambigu que no m'he atrevit a etiquetar-los com a pentecònters, triacònters, birems ni trirems; doncs la presència d'una sola fila de rems per banda faria pensar en un dels dos primers tipus de galera, mentre que l'existència d'una coberta superior que oculta els remers fa pensar inequívocament en un trieres o trirem.

En tot cas, el disseny era tan simple que he decidit de millorar-lo una mica prescindit dels pals i veles originals, tot reemplaçant-los per pals de poliestirè de la casa Evergreen; pel que fa a la vela major respectiva, en un cas prové d'una maqueta de plàstic i, en l'altre, ha estat feta amb cartró. Els pals i veles detrinquet eren absents al disseny original i els he fet pel mateix mètode.

Com a nota final, els soldats de coberta són també d'impressió 3D, adaptats d'un disseny trobat a Tinkercad. Deuen fer entre 3 i 4 mm d'alçada.

Secció de Spitfires

WWII Spitfires flight
Minairons i Revell, escala 1/144

D'entrada, una notícia (crec que bona): m'he jubilat!! Espero que la meva productivitat pintant en surti favorablement repercutida d'ara endavant...

Com a primera mostra d'aquest desig d'accelerar les coses del hobby, aquí va un primer lliurament, consistent en un parell de Supermarine Spitfires britànics a escala 1/144. El que es pot veure a l'esquerra de les fotos, amb cabina transparent, és de plàstic de la casa Revell; mentre que l'altre és d'impressió 3D, de la meva marca Minairons.

Volia pintar aquests bonics avionets en la lliurea de la RAF a la Batalla d'Anglaterra; a l'hora de triar-ne els colors adients de la gamma Model Color de Vallejo, m'he guiat per aquesta exhaustiva guia online, que determina l'ús dels colors 70.893 US Dark Green, 70.873 US Field Drab i 70.971 (Pale) Green Grey. Els avions han estat envernissats a pinzell amb vernís satinat, excepte les cabines, per a les que he emprat vernís lluent.

Les calcomanies del fuselatge i el pla superior de les ales són de la meva marca Minairons, mentre que les del pla inferior són casolanes. Les petites tricolors de cua han estat pintades amb pinzell fi.

Vehicles de serveis

Service vehicles
Minairons i M. Bergman, escala 1/100

He pintat aquests tres vehicles civils amb la intenció de fer-los servir com a accessoris, o elements escenogràfics, en les meves futures partides del joc de curses automobilístiques Formula D, motiu pel què darrerament he estat també pintant graderies de públic --i els bòlids mateixos, és clar.

Tots tres models són d'impressió 3D, a escala 1/100; d'esquerra a dreta, hi podeu veure un Citroën C14 en la vistosa lliurea de taxi de Barcelona, una grua Ford AA i una ambulància FIAT 508. Els dos primers models són de la meva marca Minairons, mentre que el darrer és un dissenyador neozelandès conegut com a m_bergman, que ven els seus productes digitals al portal Wargaming3D.

Un cop pintats, han estat posats en bases de plàstic imantades, de 40 x 20 mm.

Sergents de tüfekçi

Tüfekçi sergeants
HeroForge, 15mm

Tal com ja vaig explicar en l'article anterior, els darrers mesos hem començat a adaptar els nostres exèrcits del s. XVIII al reglament Maurice en allò referent a la mida de les unitats. La nostra idea consisteix en incrementar el frontal dels regiments a una amplada de 4 bases sense haver de pintar moltes figures suplementàries. El truc és refer l'amplada de les nostres safates de moviment, cobrint l'espai addicional amb cavitats per a marcadors i eventual figura addicional (ja sigui un notable o, per defecte, un sergent).

En no disposar de figures que poguessin fer de sergents per als meus regiments de tüfekçi (infanteria provincial), en vaig dissenyar un a HeroForge i el vaig fer imprimir 3D. No és terriblement fidedigne històricament, però fa el fet. Així es com es veuen ara els meus regiments de provincials amb el nou frontal i el sergent afegit:

Vam imprimir més figures de sergent de les que ens calien realment, amb la qual cosa en tenim de reserva per si hem de pintar més regiments en el futur.