


Junkers Ju-87 B "Stuka" section
Zvezda, escala 1/144
Aquí teniu avui un grupet d'avions a escala 1/144 que he muntat expressament per a futures partides de combats aeris de la Guerra d'Espanya seguint el sistema Bag the Hun!. Es tracta dels famosos bombarders en picada Junkers Ju-87 "Stuka" utilitzats pel bàndol feixista, enquadrats a la Legió Còndor alemanya. Els models són de plàstic dur, de la prestigiosa casa russa Zvezda i són molt fàcils de muntar, doncs no compten amb més enllà de mitja dotzena de peces.
Per a pintar-los he emprat dos esquemes de camuflatge diferents, tots dos prou documentats a la bibliografia especialitzada; un de tres colors (gris, verd i bru), i l'altre de dos (dos tons de verd), però ambdós seguint la mateixa pauta d'alternança de colors amb línies rectes i angles aguts. Val a dir que hi ha encara un tercer esquema documentat, que és verd fosc, monocolor.
Un cop aplicada la imprimació com de costum, el ventre dels avions ha estat pintat amb 971 Verd-gris Pàl·lid de Vallejo, realçat després amb pàtina negra, sense més complicació. En canvi, per als dorsos he seguit una metodologia quelcom més elaborada, consistent en pintar primerament els avions de forma uniforme, amb el color més clar de la paleta respectiva, i en passes successives hi he anat aplicant els altres colors i efectes.
Per als avions d'esquema tricolor, la primera aplicació ha estat amb 989 Gris Cel de Vallejo, seguida pel clàssic 874 Terra Fosca i el 886 Gris Verdós. Al tercer avió hi he aplicat primerament 886 Gris Verdós i després 920 Uniforme alemany. Ja ho sé, ja ho sé: això no són pas els colors de la Luftwaffe, però m'ha semblat que no era qüestió d'enredar-se en anar comprant potets de pintura per a uns quants avionets d'escala 1/144... he mirat d'utilitzar els colors més semblants d'entre els que tenia en existències, i em sembla que l'efecte no és pas dolent, no?
Després ha vingut la feina d'aplicar-hi les ombres mitjançant pàtina negra de Vallejo, i després he tornat a il·luminar la part interior de cada taca novament amb el color original, procurant sempre no cobrir una fina àrea al voltant de les zones de contacte entre taques, de forma que les línies quedin més ressaltades. Les cabines dels avions eren de plàstic translúcid, i m'he limitat a pintar-ne els nervis de negre i després, amb un pinzell més fi, amb els mateixos colors del casc.
Finalment, unes paraules sobre els distintius dels avions. Es tracta de calcomanies casolanes, fetes amb ordinador i impreses amb una impressora domèstica de raig de tinta sobre un papel especial per a calcomanies. N'hi ha de dues menes, blanc o translúcid. Aquestes calcomanies s'han fet sobre paper translúcid, cosa que vol dir que, per a que les superfícies blanques es veiessin realment blanques, hi he hagut d'aplicar primer una calcomania rodona blanca (o pintar de blanc, en el cas del timó), posant-hi la negra al damunt.
No cal dir que, quan treballes amb calcomanies, és imprescindible l'ús dels productes Micro Set i Micro Sol de Microscale Industries, o substàncies equivalents d'altres marques. Hi fan meravelles!
Recycling Generals, 1705-1715
Roundway, Essex i Dixon, 15mm
Encara una altra conseqüència positiva d'haver incorporat l'antic Projecte 11 Setembre 1714 dintre l'àmbit més ampli de la Imagi-nació Defiant Principality i la seva campanya 1713-1714 (seguint el reglament Beneath the Lily Banners): Dos dels generals que tenia pintats per al primer projecte han estat reconvertits per a jugar amb el segon, sense gaire més modificacions inicials que canviar-ne les bases i, posteriorment, les banderes que els acompanyen.
En el cas del general català, com aquí podeu veure, l'oficial a peu que l'acompanya està enarborant una bandera coronela de la infanteria austriacista, amb la Verge Maria a l'anvers i l'àguila bicèfala imperial al revers. Aquesta bandera és de la meva marca Minairons.
No m'estendré gaire més en aquest tema per no córrer el risc d'esdevindre fútilment repetitiu, doncs ambdós generals (borbònic i austriacista) ja van ser objecte d'un article específic en el seu degut moment, quan les vaig "presentar en societat": l'article del comandant espanyol és aquest, mentre que el del general català és aquest altre.
Nota d'estiu del 2023: Ambdues peces han estat remodeladed per adaptar-les millor als requeriments del reglament Maurice, com es pot veure en aquesta entrada (6/07/2023) i aquesta altra (18/09/2023).
Noblewoman
Dark Sword Miniatures, 32mm
En un article anterior ja us n'havia parlat, de les miniatures de la nord-americana Dark Sword Miniatures. Torno a fer-ho avui, tot reiterant que les trobo d'una excepcional qualitat i delicadesa. La figura d'aquest article n'és una altra mostra; forma part de la col·lecció Parkinson Masterworks i ha estat realitzada per l'esculptor Tom Meier sobre la base d'una coneguda il·lustració de Keith Parkinson.
Sense ser dinàmica, la positura resulta molt natural i vívida. Els volums generals són de gran elegància, t'ho miris per on t'ho miris; cosa que resulta realçada pel vol de les vestidures. Certs detalls de la figura hi contribueixen força, com el mocador penjant del cinyell, l'òliba que reposa a la seva mà, o encara el braçalet que l'adorna. No sé què en pensareu, però cada cop m'agraden més, les produccions d'aquesta casa.
M195 Denethor, Steward of Gondor
Mithril Miniatures, 32mm
Heus aquí una nova figura de la casa Mithril, dedicada com sabeu a la producció de figures de la Terra Mitjana en 32mm. En aquest cas, es tracta d'una composició que mostra el darrer Senescal de Góndor, Dénethor, en actitud d'estar concedint una audiència al palau reial de Minas Tírith. Curiosament, la peça central que domina la composició no és pas el personatge en si, sinó el majestuós tron reial. Tal com ho descriu Tolkien, Dénethor hi ha estat representat assegut en una cadireta al costat del tron -que roman vacant des de fa segles. L'he pintat amb robes molt austeres, gairebé sacerdotals, sense més senyals de luxe que el ceptre i la pesant cadena que duu al coll -segurament, un distintiu del càrrec.
Aquest conjunt seria molt apropiat per a fer-hi diorames, si en sou aficionats. No era pas el meu cas, per la qual cosa m'he limitat a disposar els elements damunt una base quadrada de Games Workshop, per tal de mantenir-ne la utilitat com a peça jugable -i la comoditat d'emmagatzematge i transport, tot sigui dit. Només afegir que, vist en perspectiva uns mesos després d'haver-la acabada, he de dir que el paviment escollit per al sòl no em satisfà gens. Avui dia n'hi hauria posat un de més adient, més fi. Però bé, a lo hecho, pecho, com diuen a les Espanyes.
Female Armoured Warrior
Dark Sword Miniatures, 32mm
Els aficionats a les obres d'il·lustradors com Larry Elmore, Keith Parkinson, Clyde Caldwell o Jeff Easley, així com els seguidors de les sagues de George R. R. Martin no us hauríeu de perdre la marca Dark Sword Miniatures, una casa nord-americana especialitzada en produir figures de metall en 28-32mm, basades en les obres mestres d'aquests artistes o que representen els principals personatges de Joc de Trons.
La figura que us presento avui és precisament d'aquesta marca, de la sèrie Visions in Fantasy per a ser més concret. La noia representada és molt alta, fins i tot per als estàndards de 32mm; a més, els contorns i trets facials fan pensar que és extremament prima (ratllant l'anorèxia, diria jo), de forma que vaig pensar que seria millor no caracteritzar-la com a humana, sinó més aviat com una elfa Noldo de la Terra Mitjana.
Amb aquesta finalitat al cap, l'hi vaig substituir l'escut original (un de triangular típicament medieval) per un altre de rodó, manllevat d'una figura de Mithril, que porta la divisa de la Casa de Fëanor. Vaig pensar que així acabava de reblar la seva pertinença a una estirp Noldor. Podria fins i tot representar la mateixa Galàdriel si convingués, per la qual cosa la vaig vestir amb els mateixos colors que la Galàdriel LR9 de Mithril que us vaig mostrar temps enrere.
Confesso estar descontent amb com m'han quedat els seus ulls. "¡Xec, que estem parlant d'un ninot de només 32mm!", potser direu alguns. Però és que no m'haurien de quedar així. He observat darrerament aquest problema en alguna altra ocasió. Em temo que l'edat i l'efecte "vista cansada" m'estan començant a jugar males passades. M'hauré d'anar a acostumar a pintar aquesta mena de detalls amb lupa... Ai, que l'edat no perdona!