Aquí teniu un altre heterogeni grupet de les figures que darrerament col·lecciono relacionades amb el segle XVIII, amb intencions encara no prou clares (ho confesso). En tot cas, posades sobre bases individuals poden acomplir gran varietat de comeses, ja sigui com a elements escenogràfics figuratius en batalles campals, o per a escenaris de skirmish on cada figura representi una sola persona, o bé per a representar PJs i PNJs en jocs de rol, o per a qualsevol altra utilitat que se n'hi pugui arribar a trobar.
L'origen de les miniatures és força divers: el distingit cavaller de l'esquerra és del segell nord-americà Blue Moon, la senyora i el monjo són de la britànica Peter Pig, i el pagès que carrega una aixada és de la també anglesa MiniFigs; concretament, d'una referència que hi tenen dedicada a civils catalans en armes de mitjans del segle XVII (suposo que en relació amb la Guerra de Separació o "dels Segadors", 1640-1653). El mètode de pintura de la primera figura és diferent al de les altres tres, que originalment formaven part del cancel·lat Projecte 11 Setembre 1714; se'n diferencia bàsicament per un parell de tècniques particulars: primerament, per efectuar els ombrejats no només amb pàtines, sinó amb una mescla de pàtina amb pintura dil·luïda d'un to més fosc que el de la capa base; i, en segon lloc, per la utilització del pinzell sec a l'hora de fer la il·luminació de la superfície dominant (en aquest cas, la casaca).
En la meva modesta opinió, aquesta forma d'aplicar ombres ofereix una impressió final de conjunt més harmoniosa que el simple ombrejat amb pàtines soles, que produeixen un efecte de contrast massa acusat per al meu gust. Això sí, resulta més laboriós i lent, doncs, a diferència d'aquesta última tècnica, la utilització de mescles de pàtines i pintura t'obliga a efectuar els ombrejats per parts, en funció del color de la capa base.
L'origen de les miniatures és força divers: el distingit cavaller de l'esquerra és del segell nord-americà Blue Moon, la senyora i el monjo són de la britànica Peter Pig, i el pagès que carrega una aixada és de la també anglesa MiniFigs; concretament, d'una referència que hi tenen dedicada a civils catalans en armes de mitjans del segle XVII (suposo que en relació amb la Guerra de Separació o "dels Segadors", 1640-1653). El mètode de pintura de la primera figura és diferent al de les altres tres, que originalment formaven part del cancel·lat Projecte 11 Setembre 1714; se'n diferencia bàsicament per un parell de tècniques particulars: primerament, per efectuar els ombrejats no només amb pàtines, sinó amb una mescla de pàtina amb pintura dil·luïda d'un to més fosc que el de la capa base; i, en segon lloc, per la utilització del pinzell sec a l'hora de fer la il·luminació de la superfície dominant (en aquest cas, la casaca).
En la meva modesta opinió, aquesta forma d'aplicar ombres ofereix una impressió final de conjunt més harmoniosa que el simple ombrejat amb pàtines soles, que produeixen un efecte de contrast massa acusat per al meu gust. Això sí, resulta més laboriós i lent, doncs, a diferència d'aquesta última tècnica, la utilització de mescles de pàtines i pintura t'obliga a efectuar els ombrejats per parts, en funció del color de la capa base.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada