Artilleria catalana

Catalan Artillery - September 11, 1714 Project
BUM and Strelets plastic miniatures, 20mm

Aquí teniu una nova mostra de les miniatures de Guerra de Successió Espanyola que utilitzarem per al nostre Projecte 11 Setembre 1714; en aquest cas, es tracta d'una peça d'artilleria catalana, produïda pel fabricant BUM, amb dos artillers (un dels quals, de BUM també, mentre que l'altre és de Strelets). Tant el canó com el soldat de la firma BUM estan fabricats en un estrany material, que no sé com qualificar: per la seva consistència i porositat no és cap plàstic, ni tampoc sembla ser resina. Dóna la sensació de ser una mena de conglomerat o premsat de material no necessàriament plàstic. Segons el propietari de l'empresa fabricant, és completament innocu en cas d'ingestió, però no hem pogut esbrinar-ne més, per més que ho hem intentat.

De fet, el material de les figures de BUM reuneix les pitjors característiques d'ambdós materials, resina i plàstic: és massa inconsistent per a ser perforat amb tirabuixons manuals, doncs s'esmicola a mida que el trepant hi va penetrant. També és massa tou per a que les seves parts més primes (espases, fusells, beines...) siguin treballades amb cutter amb un mínim d'efectivitat. Si a això hi afegim la fragilitat extrema de les parts esmentades, que a la més petita tensió es trenquen (he vist partir-se en dos un fusell per un simple copet d'esbiaix amb una capsa de sabates); i si, per acabar, ens posem a recordar el seu preu exorbitant (una capsa de dues dotzenes i mitja de soldadets por costar gairebé el triple que una de Zvezda amb gairebé cinquanta figures), no podem deixar de concloure, molt a desgrat nostre, que les miniatures de la casa BUM són completament inadequades per a la funció que ens havíem proposat.

Tot i així, he decidit fer-ne una prova de muntatge i pintura, per tal de fer servir aquesta mena de figures als nostres playtestings... amb un parell de mesures precautòries prèvies, això sí: la primera, substituir l'escombra de l'artiller per una metxa lenta de plàstic, extreta d'un artiller de Strelets, per tal d'eliminar una possible font posterior de disgustos; la segona, aplicar a pinzell una generosa capa de cola blanca, gairebé sense dil·lució, abans de cap imprimació de canó i soldat. Degut a la relativa porositat del material, sembla que aquesta mesura ha contribuït a incrementar la rigidesa del material, tot i que dubto que n'hagi pogut reduir la fragilitat; com a mínim, m'ha permès manipular i pintar canó i artiller amb molta més confiança i sensació de seguretat (que ja és molt!).

L'artiller de Strelets, en canvi, no ha requerit cap manipulació especial, a part de retallar-li la base, que era massa grossa per a les meves necessitats. La pintura del conjunt no ha presentat especials complicacions. He cregut lògic pintar l'armó de color groc mostassa, per paral·lelisme amb els canons austríacs, tot i no tenir dades que avalin aquesta decisió (doncs podria ser que fossin també vermells, com els canons de l'exèrcit de Felip V). També ha estat més estètica que realista la tria de color del canó mateix, que ha estat pintat amb una mescla d'or i coure de Vallejo. Al capdavall, he enganxat el conjunt en una base provisional de cartró, amb les mides justes per a encabir-hi model i figures. Una lleugera capa de pintura d'un to argilós ha estat tota la feina d'acabat aplicada a la base (doncs de moment no cal escarrasar-s'hi més). En fi, el resultat és el que podeu veure a les fotos que acompanyen aquest article.

Bandera de Santa Eulàlia

St. Eulàlia Flag of Barcelona City - September 11, 1714 Project
Zvezda plastic miniatures, 20mm

Seguint amb els experiments del Projecte 11 Setembre 1714, aquesta és la Bandera Coronela de Barcelona, provenint del suplement que acompanyava el llibret Catalonia Stands Alone - 1713-1714: the Catalans' War, que vaig editar jo mateix el Setembre de l'any passat. La bandera ha estat adaptada per ordinador a l'escala 1/72, i ha estat després impresa en paper normal amb una Epson Stylus D68 domèstica (amb una resolució que podria haver estat millor). Igual com amb l'abanderat francès mostrat unes setmanes abans, les dues cares de la bandera han estat encolades i, abans no s'assequés la cola, l'hi hem donat forma. Un cop la cola s'havia assecat, hem repassat el fons de la bandera amb pintura vermella i hi hem aplicat una capa de vernís mat a pinzell.

El soldadet que fa d'abanderat prové de la casa Zvezda, i ha estat pintat com un oficial del regiment de milícia urbana de Barcelona (conegut com la Coronela), o del Regiment d'Infanteria de la Diputació General, amb una faixa groga en bandolera. En realitat, la faixa hauria d'envoltar la cintura; però no hi ha prou varietat de figures de 20mm d'aquest període per a poder triar. Un altre detall que caldria aclarir: degut a la utilització de "flash" a la fotografia, el blau de la casaca apareix més viu del que és realment (doncs es tracta de "Royal Blue" de la firma Vallejo).

Aquesta tercera fotografia respon a una petició que vaig rebre uns dies enrere als fòrums del conegut portal nord-americà The Miniatures Page (TMP), en el sentit de fer un petit estudi fotogràfic, comparant les figures de Zvezda amb les de BUM. En aquesta fotografia podeu veure l'abanderat (de Zvezda) envoltat de fusellers catalans (de BUM). Podeu copsar d'un primer cop d'ull que l'abanderat és almenys 1 o 2 mm més alt que els soldats que l'envolten. En realitat és més alt encara, però les grans dimensions de les bases de BUM emmascaren una mica la desproporció. Si prescindíssim de les bases, la diferència total seria no inferior als 2 o 3 mm. La conclusió que en podem obtenir és que més val no barrejar figures d'ambdós productors en una mateixa unitat -excepte en casos molt comptats.

En realitat, les figures de Zvezda són substancialment més altes que les de tots els altres productors de figures del Segle XVIII: no només BUM, sinó també Strelets, Orion i probablement també Mars. Ja us ho aniré mostrant en articles successius, que tinc en preparació.

Regiment de Quércy

Quércy Regiment - September 11, 1714 Project
Zvezda & BUM plastic miniatures, 20mm

Una de les primeres passes dintre el Projecte 11 Setembre 1714 consisteix a pintar una primera tongada de figures d'ambdós bàndols, muntades sobre bases provisionals, per tal de poder experimentar les mides i proporcions de l'escenografia que el Projecte requereix -no oblidem que es tracta de reproduir la secció nord-oriental de la ciutat de Barcelona i les seves defenses al segle XVIII, cosa que sembla prou complexa com per a esmerçar tant de temps com calgui en fer provatures. La idea és pintar un parell de batallons borbònics i una força catalana proporcional, i aquí us en mostrem un primer resultat.

Es tracta del Regiment Quércy, una de les unitats franceses més foguejades que prengueren part a la batalla. S'hi ha pintat una quinzena de figures, distribuïdes en bases provisionals de cartró, a raó de 3 figures per base. Cada base representa aproximadament una companyia (potser dues), i la força total mostrada en aquestes fotos és d'un batalló complet. Alguns companys del club han opinat que potser caldria posar menys figures per base, doncs la distribució actual dóna sensació d'atapeïment. Em penso que tenen raó, però aquest efecte que donen les figures d'estar "colze amb colze" no em desagrada pas, i crec que paga la pena mantenir aquest esquema -almenys, de moment. Totes les figures són de plàstic a escala 1/72 (=20mm), de l'excel·lent casa russa Zvezda, amb excepció de la base de granaders, que és de la firma catalana BUM. Es pot comprovar que les dimensions i proporcions d'unes i altres figures no acaben de ser iguals, però crec que es podran combinar sense massa problemes, sempre que es triïn acuradament les figures a combinar.

Val a dir que la varietat de figures de plàstic de s. XVIII és encara insuficient, i cal forçar certs arranjaments: les cases Zvezda i Strelets només han produïts russos i suecs, i BUM, catalans i espanyols -amb certes mancances, tot s'ha de dir. Així, hem reaprofitat soldats russos de Zvezda per a fer els fusellers francesos i, com que ningú no fabrica granaders d'aquesta nacionalitat, he hagut de reutilitzar granaders espanyols de BUM. Per cert, cal esmentar que la preparació prèvia de les figures de BUM difereix considerablement de la pauta donada al meu anterior article, Tutorial ràpid de pintura, degut a les peculiars característiques del material de què estan fetes; ja us n'explicaré com i per què al meu proper article, basat exclusivament en figures de BUM.

Finalment un detall, que és l'abanderat que es veia en segon terme a la primera foto d'aquest article. Es tractarà d'una base de general, més petita que les bases de tropa, i que contindrà només dues figures: el general mateix (que encara no està pintat) i un abanderat d'acompanyament. Gràcies a la bandera serà més fàcil per als jugadors localitzar els seus generals enmig la turbamolta del combat. L'abanderat és una altra figura de Zvwezda, i la bandera ha estat impresa sobre paper en una impressora convencional, a partir dels dissenys del proper llibret que traurem a la llum a Desperta Ferro! Edicions. El mètode de fabricació és força simple: s'imprimeix la bandereta, es retalla, s'encola i alhora se li'n dóna forma. Un cop seca la cola, es repinta la creu de Sant Denís amb pintura blanca, per a que ressalti més, i ho envernisses tot plegat.

Tutorial ràpid de pintura

Painting fast guide
September 11, 1714 Project

Entre els diferents fronts oberts al Projecte 11 Setembre 1714, hi ha el de fixar mides, bases, quantitat i metodologia de pintura de les figures. Per això he preparat aquesta espècia de guia visual, amb la finalitat d'orientar els companys de projecte en aquesta matèria. Treballar amb figures de plàstic i metall presenta algunes diferències importants, sobretot de bon començament: deixant de banda l'eliminació de possibles rebaves, que aquí no es pot fer amb llimes sinó només amb cutters, cal després rentar les figures a fons, doncs cal assegurar-se que s'elimina tot rastre dels olis utilitzats en el procés de fabricació de la miniatura. S'haurà de rentar les figures amb aigua ensabonada, fregant-les amb un raspall de dents vell o cosa semblant. Un cop seques, s'aplicarà a cada figura una capa de cola blanca; segons les recomanacions llegides, la cola hauria de ser al 100%; però jo l'he aplicada dil·luïda al 50% en aigua, i sembla fer el mateix efecte. L'aplicació de cola té per finalitat impedir eventuals reaccions químiques del plàstic amb la imprimació. Només després de tot aquest ritual podrem fer el ruixat habitual de les figures amb spray d'imprimació. Per això proposo que aquesta primera part de la feina estigui centralitzada en mi (o algú altre que ho vulgui assumir, eh?): jo prepararia les figures i, un cop enllestides, les aniria distribuïnt per unitats entre els pintors voluntaris. Un cop acabada la pintura bàsica, les figures em retornarien, per a que jo hi apliqués els efectes de la meva xistera.

Com caldria abordar la feina de pintura, de forma que entre tots aconseguíssim un resultat uniforme? En primer lloc, disposarem d'una guia de pintura regiment per regiment, semblant al Catalonia Stands Alone, però en català; ja hi estic treballant, i en poques setmanes estarà enllestida. En segon lloc, caldrà fer l'esforç de fer servir tothom els mateixos tons de color: si un uniforme s'ha de pintar groc, no pot ser que jo el pinti de groc llimona i, un altre, de groc canari. En tercer lloc, us presento aquesta mena de guia ràpida de pintura, que en la meva opinió permetrà obtenir bons resultats en poc temps i esforç.

Les referències de pintura que segueixen són de la sèrie Model Color de la casa Vallejo. Es tracta de procedir per passades sobre el grup de figures que estem pintant, anant de dintre cap enfora, com si estiguéssim vestint-les. Vegeu la imatge 1: en una primera passada pintarem, per aquest ordre, els rostres i les mans (955 Flat Flesh), després el metall de les armes (997 Silver) i finalment els cabells (amb les combinacions de colors que es vulgui: negres, castanys, rossos, pèl-roigs, etc).

Anem ara per la segona passada (imatge 2). Aquí es tracta de fer tres coses més: primerament, pintar la fusta de les armes (bruns o marrons foscos, a triar; però que sigui el mateix to per a tot el regiment), en segon terme els barrets (negre) i després les peces de roba de color diferent del principal; en el cas concret que ens ocupa, coincideix que mitges, jupa i gires de la casaca són del mateix color. Els colors de cada uniforme seran al llibret que estic preparant, per això no especifico aquí de quin vermell es tracta. Ho rematarem pintant de negre barrets (950 Black) i els sabatots (en principi, negres també; es podria optar per un marró fosc, però ha de ser el mateix per a tot el regiment).

Tot seguit, la tercera passada, il·lustrada per la imatge 3: abordem la casaca i les calces de les figures, que en aquest cas són d'un color gris pàl·lid. Aquí s'ha de començar a anar amb una mica de compte, doncs el color de les casaques entrarà en contacte amb el d'altres superfícies. En segon lloc (que a la foto no es veu) pintem les fundes d'espases i baionetes (negres), amb un pinzell una mica més fi que fins ara. I en darrer terme pintarem les vores dels barrets. Normalment són blanques o grogues, depenent del regiment, però nosaltres hi aplicarem un truc: si han de ser blanques, de moment les pintarem d'un color gris mig (per exemple, 870 Sea Grey); si han de ser grogues, farem servir un taronja clar (911 Light Orange). Després ja veurem per què.

Ara ja arribem a la quarta fase (imatge 4), que seria el darrer que faria cadascú abans de retornar-me les figures, per a que jo hi fes els retocs finals. Com podeu veure per la imatge, es tracta de pintar les darreres superfícies que resten: corretjam i cartutxeres (jo aquí ho he pintat amb 816 Red Leather, però també es podria emprar 929 Light Brown, per exemple); després els mocadors de coll (si no s'hi diu res en contra, blancs) i en darrer terme els detalls metàl·lics: empunyadures d'espases (daurades), puntes de les seves fundes, i botons de casaques, mànigues i butxaques (això amb un pinzell força fi).

En arribar aquí, ja només restarà la feina de repassar les figures, per si alguna presenta alguna errada important: colors que han anat més enllà d'on els tocava, possibles oblits, etc. No es tracta d'intentar meravelles, sinó només de corregir els errors evidents. La figura ja estarà acabada, i només caldrà aplicar-hi un parell d'efectes de technicolor. El priemr que jo hi faré serà aplicar-hi ombres mitjançant una pàtina negra dil·luïda al 50% (més o menys, eh?), com podeu veure a la imatge 5. Podeu comprovar que, mercès a aquesta tècnica, la figura adquireix una insospitada prestància. Després hi aplicaré il·luminació, ja sigui per pinzell sec (cosa poc probable) o per sobreposició de tocs de pintura. Però fins aquí encara no he arribat, així que us haureu d'esperar uns dies a veuer la figura 6!!. Ho heu d'entendre, no estic només pintant aquestes figures, sinó tot un regiment, com podeu veure per la foto de dalt. En funció de l'escala de representació que finalment triem, hi haurà prou figures com per a representar un regiment (el de Quércy) o dos (l'esmentat i el de Médoc).

Forces de Seguretat de la República

Spanish Republic Security Forces
Barcino, BUM, Irregular, HPC/Bandera, 20mm

Aquesta unitat de la meva col·lecció n'és una de ben original, tant per l'origen de les miniatures com per la seva temàtica. Es tracta d'una secció mixta de Forces de Seguretat de la República Espanyola, composada per Guàrdies d'Assalt i (atenció!) Mossos d'Esquadra. Una agrupació així de tropes s'hauria pogut produir a la Catalunya republicana, doncs en aquells temps els contingents de la Guàrdia d'Assalt i la Guàrdia Civil destacats a Catalunya eren sota ordres directes del President de la Generalitat. Per aquest motiu, no era estrictament necessari un cos de policia específicament català, de forma que els Mossos d'Esquadra representaven un contingent força més reduït que avui dia, amb un ventall de tasques també més restringit -que em figuro més relacionat amb la seguretat del Govern català i la persona del President. Tot i que improbable, doncs, en circumstàncies excepcionals sí que hauria estat possible la formació d'un agrupament ad hoc d'aquestes tropes, que gaudirien de la màxima confiança de les autoritats republicanes en una hipotètica situació compromesa.

Directament relacionada amb aquesta original composició de la unitat, hi ha la singularitat que una part important de les figures pertanyen a un fabricant gairebé desconegut pels afeccionats, que és la firma catalana Barcino Miniatures. Aquesta casa artesana és l'obra individual de n'Òscar Alcalde, membre del Club Alpha-ARES de Barcelona i un apassionat de la Guerra Civil Espanyola. Insatisfet amb la gamma de figures de 20mm existent al mercat, va emprendre la titànica tasca de produir les seves pròpies figures -en la que lamentablement sembla no haver reeixit, doncs la pàgina web des d'on comercialitzava els seus productes és tancada des d'un temps enrere. És a Barcino Miniatures a qui devem, doncs, la pionera iniciativa d'haver dissenyat i produït figures de 20mm dels Mossos d'Esquadra, amb les seves característiques jupes d'aires napoleònics i faixa voltant la cintura. Ningú més al món ha fabricat Mossos d'Esquadra; així que, si per una estranya casualitat, un dia en trobeu, no dubteu pas a quedar-vos-les, doncs són una veritable peça de col·leccionista!

La unitat es completa amb un cert poti-poti de figures de gairebé tots els fabricants coneguts de miniatures d'aquesta temàtica: Irregular Miniatures (el policia en samarreta i amb el casc penjant del braç, basat en una cèl·lebre fotografia presa a Barcelona el Juliol del 1936), HPC/Bandera Miniatures (el guàrdia en mànigues de camisa i empunyant una pistola) i, sobretot, de Barcelona Universal Models (BUM). A diferència de totes les altres, les figures de BUM són de plàstic, no de metall; i resulten fàcilment reconeixibles per ser notablement més esveltes i de més delicada esculptura. Aquestes notables diferències d'aspecte i material feien una mica arriscat barrejar les figures de BUM a la mateixa unitat que les altres; però no he pogut resistir la temptació d'incloure-les-hi, pel dramàtic dinamisme i naturalitat de les seves postures, com podeu contrastar per les fotografies que acompanyen l'article.

Projecte 11 Setembre 1714

September 11, 1714 Project

Fa uns dies, vàrem anunciar a les planes de The Catalan Wargames Resource una novedosa iniciativa, consistent en crear una versió tridimensional del joc Setge 11 Setembre 1714. Podeu consultar la crònica mitjançant aquest enllaç. Tot i haver-nos-ho parlat per correu electrònic prèviament, els companys de club encara estaven pendents de més detalls, que jo els havia de donar a la reunió del club immediatament posterior a l’anunci.

D’acord amb allò que s'havia quedat, dijous passat vaig presentar-los-hi formalment les grans línies del projecte. Val a dir que la majoria d’aspectes del projecte encara és molt obert, embrionari fins i tot, per la qual cosa l’actitud general del grup va ser, de bon començament, més aviat circumspecta; és a dir que, tot i mostrar-ne interès, hi prevalia certa prudència a l’hora de comprometre-s’hi en ferm, o potser un cert escepticisme respecte a les nostres capacitats d’abordar el projecte amb èxit. En la meva opinió, el compromís de cadascú anirà aflorant gradualment, a mida que se n’hi vagin acomplint etapes. Al capdavall, amb la participació de tots s’hi pogueren perfilar les següents línies mestres:

Terreny: Un tauler modular de fins a 160 x 120 cm, que s’ha suggerit que es composés de 4 peces de 60 x 80 cm. La superfície de cada mòdul reflectiria els diferents tipus de terreny a imitació del tauler del joc original, ampliant-ne les mides al 200%. Els espais on s'emplaçarien illes de cases, muralles i altres edificacions serien completament llisos, mentre que els corresponents a carrers i camp obert estarien degudament texturitzats. Caldrà fer-ne un esbós previ sobre paper, per a fer-nos una idea de dimensions i proporcions, i com a base per a treballar.

Muralles: S’observa que caldrà posar-hi especial cura, especialment a les muralles, doncs el seu efecte estètic serà determinant. Hauran de tenir alçada suficient per a donar una sensació òptica adequada, i prou amplada també per a que les figures hi puguin circular sense problemes. Caldrà tenir en compte l’existència d’una superfície enfonsada, que és el fossat entre els dos cordons de la muralla, i veure com resoldre-la.

Altres edificacions: hi predomina la idea que cada illa de cases completa constitueixi un element únic. Hauran de ser lleugeres i d’un material resistent, amb terrat en lloc de teulada, i potser aprofitant retallables per a decorar-ne les façanes. Moltes illes de cases es subdivideixen en diverses caselles, que podrien ser simulades mitjançant lleugeres diferències d’alçada dels terrats.

Figures: No hi ha objeccions a utilitzar figures de plàstic d’escala 1/72, si més no per ara.

Bases: Hi ha en canvi més diversitat d’opinions respecte a quines bases fer servir per emplaçar-hi les figures. S’ha suggerit de fer-ne servir de Flames of War, o fetes per encàrrec a Litko Aerosystems -una casa americana que fa peanyes de diferents mides amb fusta de balsa.

Consideracions meves a posteriori:

• Terreny: M’inclino més per 6 peces modulars de 60 x 60 cm. Seran més fàcils de transportar i emmagatzemar. Això farà un tauler de 180 x 120 cm, però aquesta amplada addicional de 20 cm es pot aprofitar per a eixamplar el cantó de muntanya del mapa, que és molt just.
• Muralles i edificis: Per als edificis, penso d’entrada en cartró ploma, que serà més fàcil de treballar. Quant a les muralles, caldrà seguir rumiant-s'ho amb calma.
• Figures: Hi caldran entre 300 i 400 figures, entre soldats d'infanteria, genets, artilleries, generals i complements.En tinc la llista feta; un cop revisada, un dia d'aquests la penjaré d'aquest bloc. Hi estic fent també una guia de pintura regiment per regiment.
• Bases: Prenent mesures, he vist que alguns carrers i panys de muralla tindran poc més de 3 cm d'amplada, cosa que limita la mida de les bases a utilitzar. A part de ser grosses, les bases de Flames of War resultarien massa cares. No així les de Litko Aerosystems, però crec que no haurien de tenir base magnètica, doncs les figures seran de plàstic i les sotmetríem a moltes tensions.

Polikàrpov I-16 "Mosca"

Spanish Republican Polikarpov I-16
Armaments in Miniature, escala 1/100

Ja fa un cert temps que m'havia plantejat de muntar una esquadreta d'avions capaç de donar suport aeri al meu exèrcit republicà de Guerra d'Espanya. De bon començament, vaig centrar els meus esforços en aconseguir avions d'escala 1/72, que són els que es corresponen per escala amb la mida dels meus soldadets (20mm). Aviat, però, vaig poder comprovar que els avions d'aquesta escala resultaven massa grossos per a una taula de joc normal. Per això, vaig acabar prenent la decisió d'utilitzar avions de l'escala immediatament inferior, que és la 1/100, i que en teoria s'hauria de correspondre amb els 15mm.

De fet, pel que he pogut veure és bastant usual que, en jocs que requereixen la intervenció de forces aèries, els avions no estiguin a escala amb les figures i models terrestres, sinó que siguin de l'escala immediatament inferior. Així, a Flames of War, que es juga amb miniatures de 15mm, els avions no són d'escala 1/100 (com en teoria hauria de ser) sinó d'escala 1/144. És a dir, sots-dimensionats.

Així que vaig deixar de banda els models d'avions d'escala 1/72 que ja havia començat a muntar, i em vaig dedicar a cercar-ne d'escala 1/100; fins que vaig trobar un fabricant nord-americà de bonics avions de resina, anomenat Armaments in Miniature, i vaig decidir de fer-ne una prova, comprant-los-hi tres models del Polikàrpov I-16 "Mosca" -a veure què tal resultava l'experiment. Tinc molt poca experiència en models de resina, així que (ho dic amb franquesa) esperava el moment de l'arribada dels avionets amb certa aprensió. Què passarà? Els sabré muntar? Trobaré dificultats que la meva inexperiència farà insalvables?

La primera sorpresa en rebre els models va ser molt agradable: quasi tot l'avió estava format d'una sola peça: casc, ales, timó, rotor, parabrises... tot d'una peça. Certament que hi havia moltes altres peces petites, però gairebé totes representaven elements opcionals (guies de bombes, coets, etc), dels què en podia prescindir per a muntar els meus "Mosques" republicans. La segona cosa que vaig poder comprovar fou la quasi total absència de rebaves, bombolles i torçadures de la resina, per la qual cosa la preparació del model es va limitar a uns pocs tocs de llima i una capa d'imprimació en spray.

La feina de pintura dels avions va seguir camins força estàndard: al dors dels avions, una primera capa en una mescla de 894-Verd Rus i 857-Oliva Daurat, seguida de l'aplicació d'ombres per dil·lució de Verd Rus + Negre + Pàtina Negra, i una tercera passada al pinzell sec, novament amb Verd Rus i Oliva Daurat (amb una proporció lleugerament superior d'aquest darrer). Per al ventre de l'avió no hi vaig tenir tants miraments, i em vaig limitar a aplicar-hi dues capes consecutives de 961-Blau Cel. Les franges identificatives vermelles del casc i les ales, així com la bandera tricolor al timó, hi han estat aplicades amb pinzell -a pols. Un cop completament pintats els models, els vaig cobrir amb una capa uniforme de vernís lluent a pinzell, en preparació del que en seria el pas següent: l'aplicació de calcomanies.

Després de regirar-ne la meva abundosa col·lecció, vaig poder trobar unes quantes calcomanies pertanyents al kit d'un I-16 d'escala 1/72 de la casa ucraïnesa A-Model, que per les seves mides reduïdes s'adaptarien més o menys bé a un avionet d'escala 1/100. Es tracta de les numeracions del casc (CM-125, CM-127 i CM-156). D'aquesta última numeració només en tenia un exemplar, així que de l'altre costat hi vaig aplicar una calcomania totalment diferent, la del provocatiu lema "No tocan". Disposava d'un quants distintius d'esquadreta per posar al timó, consistents en les caricatures de Popeye emprades per la 4ª Esquadreta de Caces de la FARE, però no en tenia prous; així que vaig decidir d'inventar-me un distintiu propi, consistent en l'escut de Catalunya sobreposat d'un estel blanc (aquest distintiu fictici ha estat pintat a pinzell, sí). Un cop identificats els avions, he rematat la feina aplicant dues capes consecutives de vernís mat a pinzell per tot l'avió, excepció feta del parabrises, que només té vernís lluent. Bé, aquest n'és el resultat! Fan patxoca, oi?

Secció de Mehal·la marroquina

Moroccan Mehalla Platoon
HPC/Bandera, Barcino i Irregular Miniatures, 20mm

Us presento aquí una altra unitat del meu exèrcit feixista de Guerra d'Espanya en 20mm. Es tracta d'una secció d'infanteria marroquina pertanyent a l'anomenada Mehal·la, un cos de tropa nominalment subjecte al Soldà del Marroc, però finançat per Espanya i a la pràctica subordinat a l'exèrcit espanyol -tot i que no en formava part. A diferència dels Regulars, doncs, la Mehal·la era comandada per oficials marroquins, si bé comptava amb l'assessorament d'oficials espanyols.

La unitat ha estat muntada majoritàriament amb figures de HPC/Bandera Miniatures, amb alguns elements de la casa catalana Barcino Miniatures. L'oficial i el porta-estendard són d'Irregular Miniatures. Han estat pintats amb la mateixa paleta de colors de la casa Vallejo que faig servir per a la Legió: una mescla de 967-Verd Oliva i 971-Verd Gris per als pantalons, i 971-Verd Gris per a les camises, amb alguna en 819-Arena Iraquiana. Els turbans han estat pintats en 886-Gris Oliva o 819-Arena Iraquiana. Per la seva banda, la gel·laba vestida per l'oficial porta per base el color 847-Arena Obscura.

Com la resta d'aquest exèrcit meu, aquesta unitat ha estat organitzada damunt bases de fusta de balsa compatibles amb FOW, de la casa Litko Aerosystems, seguint la pauta donada al suplement de FOW "España en Llamas".

Gàladriel, portadora de Nènia

LR9 Galadriel, bearer of Nenya
Mithril Miniatures, 32mm

Aquells que em coneixen de fa temps saben la meva especial debilitat per aquest personatge de la saga de ficció "El Senyor dels Anells", que ratlla la devoció. Per això, pintar aquesta figura de sèrie limitada de Gàladriel, senyora de Lothlórien, va representar per a mi un singular repte, per diferents raons. Per damunt de tot, pel compromís de com pintar una figura tan delicadament esculpida sense malmetre la sensació d'esveltesa i majestuositat que transmetia abans de pintar-la, en un moment que jo havia començat a canviar gradualment les meves tècniques d'il·luminació, des de la pràctica exclusiva del pinzell sec originària, fins a un mètode més mixt (i, al meu entendre, versàtil) que alterna els pinzells secs amb tocs de pintura fresca en funció de... bé, en funció del sisè sentit, deixem-nos de teoritzar que no n'hi ha per a tant.

Crec que me n'he sortit força bé, sobretot per la texturització de la túnica, on crec haver aconseguit donar la sensació de relleu sense farcir la superfície d'ombres (que és el que més por em feia). Algú m'ha comentat haver-li sobtat el to de pell, que s'esperava més pàl·lid; però a mi en canvi m'agrada aquest "to de salut" que la pell de la meva Gàladriel transmet. Bé, qüestió de gustos... Vaig dubtar força a l'hora d'aplicar les ombres a braços i espatlles, i en un primer moment vaig creure més prudent aplicar-hi pinzell sec, però al capdavall em vaig decidir per uns tocs de pintura fresca, i trobo que el resultat ha estat força bo, doncs al meu entendre ha quedat realçada la magror de les formes del personatge. Bé, en resum, que n'estic força satisfet. Tot i que, ara que m'hi miro bé, potser hauria de retocar-l'hi l'ull esquerre, que, tot i la mata de cabell que li cau per davant, no acaba de quedar ben marcat. Vaja, aquesta feina mai no s'acaba!

Companyia de tancs pesants KV-1

Company of KV-1 heavy tanks
Battlefront i Old Glory, 15mm

Dos dels tancs d'aquesta unitats són totalment de metall, de la marca Old Glory (Quality Castings), mentre que el tercer, un KV-1s de la casa Battlefront amb distintius de la Guàrdia i camuflatge, té el casc de resina i el tren de rodatge i altres complements de metall. Precisament, a l'hora de pintar el camuflatge d'aquest formidable tanc, vaig fer com si hagués de pintar-lo d'un sol color, seguint el procediment habitual en aquests casos fins a determinat punt. Primerament, una capa base amb un to de color lleugerament més clar que el definitiu (en aquest cas, rebaixant el verd rus amb verd oliva); en segon lloc, l'aplicació d'ombres mitjançant el mateix verd apujat amb negre i, finalment, un pinzell sec amb parts iguals de verd oliva i verd rus. En aquest punt vaig abandonar el procediment habitual, per passar a l'aplicació del camuflatge. Per a la primera capa, hi vaig aplicar una mescla del color de fons del casc (verd rus) amb el que volia donar a les taques (terra fosca), amb un cert grau de dil·lució. D'aquesta forma es pretenia aconseguir una aparença difuminada en el trànsit d'un color a l'altre. Aleshores hi vaig aplicar al damunt el color terra, procurant deixar un contorn de capa base sense cobrir. Per a aquesta segona capa, després vaig seguir el sistema d'ombrejat i il·luminació abans descrit per al casc. En darrer terme, uns lleus tocs de pinzell sec als contorns de les taques acabarien de difuminar visualment els marges. En arribar a aquest punt, hi vaig enganxar les calcomanies i, per a adobar-ho tot plegat, un darrer pinzell sec, molt lleu, de terra seca. Et voilà!

Host d'Almogàvers

Almughavars Catalan Company
Alain Touller, Eureka, Essex, Irregular i Minifigs, 15mm

Fins a l'aparició de la sèrie 300ALM01-300ALM04 de la casa australiana Eureka Miniatures, les figures que marcaven la pauta en matèria d'almogàvers eren (en la meva opinió, si més no) les produïdes per la firma provençal Alain Touller, que són les formen el gruix de components de l'host almogàver que us presento en aquestes fotografies. De fet, analitzades unes i altres, les figures d'ambdues cases presenten nombroses similituds estilístiques, sobretot pel que fa a interpretació de peces de vestuari i equipament de les figures. Ara bé, les figures d'Alain Touller són lleugerament més rabassudes i de menor alçada que les seves homòlogues d'Eureka, responent segurament a la filosofia de fer les seves produccions compatibles amb les d'Essex (fabricant britànic del que, per cert, hi ha un parell de figures en aquesta unitat; són les dues que porten una modalitat de casc amb visera circular anomenada kettle hat -força popular a l'exèrcit catalano-aragonès del segle XIV, segons sembla. D'acord amb el meu costum d'intentar no repetir figures iguals en una mateixa unitat, l'host ha estat completada, a més de les ja anomenades, amb figures d'Irregular i Minifigs. A la darrera fotografia es pot veure una altra host almogàver, en segon terme; aquesta és integrada majoritàriament per figures d'Eureka.

Genet hàradan

M293 Haradan Mounted Chieftain
Mithril Miniatures, 32mm

Aquesta és una figura que he trigat força a completar, essencialment perquè no acabava de trobar-li una muntura que em convencés prou. Els cavalls són de les comptades produccions de Mithril que no m'han acabat de fer mai el pes -potser per traços excessivament simples, o molt escadussera varietat de postures. Finalment, per casualitat vaig trobar la solució l'any passat en una caixa de figures de plàstic dur de la firma russa Zvezda, de la seva sèrie de fantasia Ring of Rule. Tot i que de mida un xic justeta, em va semblar que aquest cavall armat de Zvezda combinaria a la perfecció amb el superb genet cuirassat de Mithril, i em vaig posar a la feina. Com que el cavall és de plàstic i ha de suportar una figura de metall, em vaig voler assegurar inserint un filferro a cada peülla anterior de l'animal, enganxant-lo amb pegament de modelisme. Posteriorment, el cavall va ser fixat a una base estàndard de GW, també amb pegament de modelisme. Diria que els resultats finals són prou bons, almenys jo n'estic força satisfet!

9è Regiment d'Inf. austríac, Czartovsky

Austrian 9th Inf. Reg. "Czartovsky"
AB i WarModelling Miniatures, 15mm

Aquest és un altre regiment d'infanteria austro-hongaresa de l'època de les guerres del francès. Igual com els que hi he mostrat anteriorment, Würzburg i Beaulieu, ha estat muntat a partir d'una selecció de figures d'Anthony Barton (AB) i WarModelling (l'antiga Fantassin). Les pautes generals de pintura són les mateixes que als regiments precedents, així que no hi ha gaire cosa més a afegir. Potser pagaria la pena afegir que aquí vaig provar una nova forma de donar color a galons, colls i gires de la casaca, consistent en pintar-los primer amb un to de color força més fosc que el definitiu, i després aplicar-hi el color realment volgut al damunt, de forma que s'hauria d'aconseguir -en teoria, si més no- un efecte de ressaltat d'aquestes peces sobre el blanc de l'uniforme. L'efecte finalment aconseguit no és dolent, tot i que tinc la sensació que m'ha sortit millor en provatures posteriors.

Gastraphétoi siracusans

Syracusian Gastraphetoi
Minifigs, Essex i Alain Touller, 15mm

La ballesta és una arma de projectils basada en el mateix principi de tensió que l'arc, però amb un mecanisme de parament i dispar en substitució de l'esforç físic de l'arquer. Tenim associades les ballestes a l'Edat Mitjana europea, però no és així. Ja al Període Hel·lenístic s'empraven ballestes per a la caça i la guerra, i en època romana es mantingué la utilització d'aquesta arma. Els antics grecs les anomenaven gastraphetes (γαστραφέτης), cosa que vol dir "arc de ventre". El motiu d'aquest nom tan curiós sembla ser que les ballestes de l'Antiguitat no tenien encara un mecanisme de tensió de l'arma, sinó que aquesta es forçava reposant amb força el cos sobre la culata. S'atribueix la invenció del gastraphetes al govern de Dionís I de Siracusa, cap al 399 AC. El reglament i les llistes d'exèrcit de WRG 7ª edició contemplaven aquest tipus de tropa, atribuïnt-li característiques d'infanteria lleugera (IL) similars als arquers, però els sistemes de joc més populars nascuts amb posterioritat (DBM, FoG) han fet saltar els gastraphétoi de les seves llistes -sembla que per algun motiu els fa nosa, aquesta mena d'arma, en un exèrcit de l'Antiguitat Clàssica. Nogensmenys, al meu exèrcit siracusà no hi podia faltar una unitat de gastraphétoi, i així els he pintat i els penso fer servir. Són de la veterana casa Minifigs, amb escorta d'Essex i oficial d'Alain Touller. Per estalviar-me discussions, els he muntat damunt bases de 4 x 4cm, pròpies de l'artilleria.