"Pit Boxes"

Pit Boxes
scratch, escala 1/100

Com a cirereta del pastís, del meu projectat circuit de Gran Prix a escala 1/100, no hi podia faltar un conjunt de "pit boxes" per als meus bòlids dels anys 30. Havia pensat de fer-los sencerament de scratch, però al capdavall em vaig decantar per fer-ne de digitals, tot aprofitant i recombinant diversos elements que vaig anar trobant a les biblioteques de Tinkercad. Després l'amic Teri en va imprimir sis unitats a la seva Elegoo Mars.

Les he pintades seguint el repertori de "pit boxes" habitual al joc de taula Formula D (roig, groc, verd, blau, blanc i negre), i assignant cada color a una coneguda marca d'automòbils. No en tots els casos el color del "pit box" es correspon amb el que històricament duien els cotxes seleccionats: com que els cotxes italians anaven vermells, vaig deixar el "pit box" d'Alfa Romeo com a vermell, però vaig haver d'assignar el groc a Maserati.

Em vaig trobar en un dilema semblant amb els autos alemanys, que als anys 30 eren argentats; en darrera instància, vaig assignar el "pit box" negre a Auto Union i el blanc a Mercedes-Benz. Una característica particular del "pit box" blanc és que puc utilitzar-lo per a dues escuderies diferents (Mercedes-Benz i Miller-Ford), tot just reemplaçant-hi els rètols frontals i fent-ne les banderes intercanviables. Els rètols frontals estan magnetitzats, per cert.

Graderies de circuit

Racing circuit highstands
scratch, escala 1/100

Per complementar un circuit automobilístic amb què jugar els meus bòlids dels anys 30, m'he dedicat darrerament a muntar una mica d'escenografia per a acompanyar-los. És el cas de les graderies que us presento avui, realitzades a base de scratch i complementades amb un bon nombre d'espectadors de plàstic obtinguts d'un venedor d'AliExpress anomenat Hardware and Tools Store. Enlloc no se n'especifica la marca; només s'hi diu que són fabricats a la Xina. El plàstic és probablement PVC.

Cada grada ha estat feta amb una peça de cartró ploma de 5 mm de gruix, folrada amb un paper adhesiu amb una textura impresa simulant un empostissat de fusta. Parets i sòl han estat fets amb planxa de poliestirè expandit d'uns 2 o 3 mm de gruix.

Les figures són nominalment d'escala H0, prou compatibles doncs. Venien prepintades amb colors molt bàsics, vius i lluents, així que n'he retocat moltes repintant-les-hi la roba amb colors més neutres, per a després afegir-hi un ombrejat i finalment ressaltar-ne la pell. Havia estat considerant si ressaltar també les peces de roba però al capdavall ho he descartat, doncs les figures no tenen tant de detall fi com per a justificar-ne la feinada.

Com es pot veure en aquestes tres darreres fotos, les parets laterals i posterior de cada grada han estat recobertes amb cartells d'època que he estat cercant per Internet. Els cartells han estat impresos sobre paper adhesiu a la meva impresora domèstica, i n'hi ha de relacionats amb curses automobilístiques de 1936 (premi "Penya Rhin", Montecarlo, Monza i Budapest), de les Olimpiades alternatives de Barcelona, de publicitat comercial (Phoscao, Moritz i Damm - aquesta darrera segurament és moderna, però hi quedava bé), del Barça, de pel·lícules (Capità Blood i Romeu i Julieta) i polítiques (Front d'Esquerres i Dreta de Catalunya).

Galera "Santa Anna"

"St. Ann" Catalan galley
Made from scratch, 1/600 (=3mm)

Amb puntuals intermitències, durant l'Edat Moderna la Generalitat de Catalunya mantingué una flota de tres o quatre galeres, que darrerament m'he proposat de reproduir. A l'hora de començar aquest projecte, jo no coneixia cap marca fabricant de galeres a escala 1/600 que em fes prou el pes; excepció feta de Skytrex, de prou bona factura però molt voluminoses per al meu gust. És per aquest motiu que vaig decidir de fabricar-me'n una a partir de scratch --és a dir, amb elements improvisats, com ja us vaig mostrar fa ben pocs dies, amb ocasió d'una galiota que em va servir de prova.

Vaig seguir el mateix procés de muntatge que amb la galiota, tot emprant també eñs mateixos materials: plàstic PVC de 2mm de gruix, làmines fines de plasticard (=plàstic de modelisme) i bastonets del mateix material i diferents gruixos per a les vergues, antenes i rems. Per a les veles vaig fer servir retalls de calendaris de plàstic, adientment doblegats per aplicació de calor.

L'estendard del pal major està inspirat en el que llueix una maqueta del Museu Marítim, a les Drassanes de Barcelona.

A les imatges següents podeu veure galera i galiota navegant costat per costat:

Val a dir que recentment he trobat una altra font de galeres en miniatura que m'agrada prou. Ben aviat us ho mostraré!

Galiota catalana

Catalan galiot
Made from scratch, 1/600 (=3mm)

Voldria encetar avui una curta sèrie d'articles dedicats a la meva flota catalana dels segles XVII i XVIII, més concretament a les galeres que he estat fent --algunes a partir de scratch, com és el cas de la present; i d'altres ja procedents d'una marca dedicada a fer models navals d'escala 1/600.

La idea que tenia jo al cap era d'utilitzar peces d'una làmina de plàstic PVC de 2mm de gruix per a conformar el casc de la galera, tot completant després el model amb peces de plasticard (plàstic HiPS, el de modelisme), per configurar-ne bancs, empavesats, peces d'artilleria, etc. Rems, pals i veles haurien de ser del mateix material.

Com podeu comprovar, resta lluny de ser cap prodigi del modelisme, però fa bona fila i queda bé damunt la taula. Val a dir que en el moment de decidir-me a construir-la no coneixia cap marca que fabriqués models de galeres a escala 1/600 a part de Skytrex, i aquestes darreres em semblaven massa voluminoses per a aquesta escala. Aquesta perspectiva ha canviat darrerament, com aviat veureu; però això ja és tema d'un altre article...

Blindats de Ciència-ficció

Sci-Fi surface AFVs for Traveller : TNE
de ca'l xino i scratch, 15mm

Ja m'enteneu quan parlo de ca'l xino, oi? ...Doncs això. La gràcia de muntar equipament i vehicles de ciència-ficció és que pots deixar volar la imaginació, oblidant-te del rigor històric o el nivell de detall, i així acudir a proveïdors inhabituals. En aquesta ocasió, estava jo un dia tafanejant l'apartat de joguines d'un d'aquests enormes supermercats de xinesos, quan va aparèixer als meus ulls una capsa que, pel preu de 1,99 €, m'oferia quatre tancs de formes agosarades i vius colors; així que vaig decidir comprar-me-la, persuadit que, si el producte era inaprofitable, no hauria arribat a perdre ni dos euros.

El contingut de la capsa eren quatre tancs de plàstic, de factura certament simple i pintats de colors molt llampants (negre, groc, vermell i argent). Cascs i trens de rodament eren idèntics en tots quatre, canviant només les torretes. Bo i essent productes barats, el nivell de detall era acceptable per als meus propòsits, així que els vaig desmuntar completament. No hi havia coles, pegaments ni cargols que unissin les peces: aquestes encaixaven entre elles per pressió, la qual cosa em facilità enormement la feina de desmuntatge.

Un cop fet això, vaig seleccionar dos conjunts de peces, amb la intenció de fer-ne quelcom semblant a un MBT o tanc modern; amb els altres dos tenia la idea d'improvisar algun tipus d'APC (transport de tropes) o vehicle de reconeixement. mentrestant, les dues torretes descartades se'n van anar a la capsa de recanvis, esperant una segona oportunitat.

I doncs, aqui teniu els MBTs:

Com que volia fer que un dels tancs anés armat amb un canó de projectils convencionals, i el seu canó original em semblava massa gruixut, el vaig remplaçar pel respectable canó llarg de 75mm d'un Panzer IV G, complementat per un pretès visor infraroig al costat (que en realitat és un canó de 75mm curt del Panzer IV D). De l'altre tanc vaig respectar-ne el canó, tot i el seu gruix, perquè el volia amb una arma més "exòtica": un canó de plasma. Els models van ser muntats i imprimats com de costum, i després els vaig pintar amb un esquema de camuflatge a base de tres tons de gris. Les calcomanies provenen del meu sac de recanvis, naturalment; i les antenes són... er... pèls d'escombra.

Si els MBTs van patir l'afegit d'algun complement addicional (bidons de combustible de tancs soviètics, bateria de recanvi d'un tanc alemany...), a l'hora de fabricar-me els transports cuirassats, allò ja va ser una epopeia. Com podeu veure a les fotos de sota, els APCs són veritables frankensteins muntats a base d'anar afegint al casc original tot de peces d'allò més diverses: frontals i darreres d'un Panzer IV de 15mm, escotilles d'aquest mateix origen però també d'un Panzer I de 20mm, metralladores d'un tanc soviètic, caixes d'eines de ves a saber on... Bé, al capdavall no han quedat tan malament, no?

Novament els vaig muntar i pintar seguint el mateix esquema tricolor que per als tancs, aplicant-los-hi també calcomanies de diferents procedències. No resulten cap prodigi tecnològic, però damunt la taula faran el fet: ja sigui per fer d'amenaçadors blindats enemics, com per transportar els nostres passatgers per terrenys hostils.

Una casa retallable

A cut-out house
Susaeta Editores & scratch, 15mm

L'escenografia de resina que es pot trobar al mercat està francament bé, però no és apta per a totes les butxaques. Així que he decidit retornar a la infantesa i tornar a emprar els clàssics retallables de paper; si més no per a determinats elements escenogràfics, com poden ser les cases. En concret, l'editorial Susaeta comercialitzava una sèrie de llibrets d'edificacions retallables de l'Edat Mitjana europea, a escala H0 (1/87) que per les seves característiques podrien fàcilment passar per posteriors: Renaixement, Segle de les Llums i àdhuc per al període napoleònic. Per les seves mides, calculo que podran ser emprades igualment en escenografies de 15mm i de 20mm.

Em cal disposar d'un nombre moderadament important de cases, per a un escenari de skirmish urbà del segle XVIII, així que n'he fet una prova construint 3 edificis de la "ciutat" de Susaeta, seguits d'una quarta edificació quelcom més complexa, de la que us en parlaré més endavant. No m'he limitat pas a retallar i enganxar les peces de paper, sinó que hi he construït una superestructura de cartró ploma, damunt la què hi van enganxades les peces. Això me n'assegurarà major durabilitat i resistència al mal tracte. Com podeu veure per la foto de l'esquerra, les he anades edificant "en cadena", fent cada dia un bocí de cadascuna.

Aquest procediment de treball produeix la sensació "de no acabar mai"; però, a mida que vas avançant i t'acostes al final, aleshores tens el gratificant efecte d'enllestir-les en un marge molt curt de temps. Avui us en presento la primera i més senzilla de les 3 cases. Les fotografies han estat preses amb una càmera de butxaca, amb poca resolució, per la qual cosa no mostren tota la nitidesa que caldria; tot i això, em penso que serveixen prou bé per a donar-vos una idea de la fila que fan aquestes casetes.

Cal fer notar que m'ha calgut rebaixar l'angle de les teulades, doncs les originals en formaven un d'excessivament pronunciat per a una casa mediterrània. Les peces de teulada originals simulaven cobertes medievals de palla, així que les he recobertes amb un paper adhesiu pre-imprès amb textura de teules de terra cuita, que he pogut trobar a eBay. Materials similars conformen el pis de l'interior de la casa i les voreres exteriors. Les parets interiors han estat simplement pintades, sense cap detall. En principi no és esperable que calgui jugar dintre les cases gaire sovint, però per si de cas he deixat solt el conjunt de la teulada, per si hi arriba l'ocasió.

A les fotos hi he afegit una figura de 15mm, per a que s'hi puguin veure les proporcions relatives. Reitero que em sap greu la baixa resolució de les fotos; la propera tongada, la tornaré a fer amb una càmera com cal!

Església mediterrània

Mediterranean Church
Scratch, 15mm

Avui em surto una mica de la tònica habitual, per tal de presentar-vos una peça d'escenografia consistent en una església catòlica mediterrània, que m'he fabricat aprofitant una colla d'elements ben dispars. La idea em va venir després d'estar cercant inútilment un producte comercial que s'ajustés a les meves necessitats. Volia quelcom que semblés una església amb planta de creu llatina i absis semicircular, de transició entre el romànic i el gòtic, amb teulades baixes i campanar fortificat -com les que tot sovint es veuen a la Mediterrània Occidental.

Tot i que no es pot considerar acabat del tot, el model que us mostro en aquestes fotos n'és el resultat. Les parets rectes han estat alçades amb cartró ploma prèviament folrat amb paper adhesiu texturat, i enganxades entre elles amb cola blanca, de la de fuster. Pel que fa a l'absis, hi he aprofitat el potet de plàstic d'un producte farmacèutic, igualment folrat amb el paper adhesiu texturat abans esmentat -comprat per eBay a un venedor canadenc.

Portes i finestres provenen d'un retallable de la Seu Vella de Lleida, mentre que les teulades vénen d'una motllura de plàstic comprada a una botiga andorrana de miniatures ferroviàries. Xiprer, corona de flors, creu i làpides són també elements escenogràfics ferroviaris adquirits temps enrere, que esperaven pacientment la seva oportunitat al fons d'una capsa. La base és un rectangle de cartró d'uns 3mm de gruix, folrat per damunt amb paper texturat i per sota amb Aironfix vellutat. Sense constituir cap peça artística, acomplirà més que sobradament la funció volguda, no trobeu?

Bergantí espanyol del s. XVIII

18th Century Spanish Brig
"Souvenir" turístic de fusta

Sembla que l'estiu és una època propícia a les divagacions i experiments. En aquesta ocasió, allò que em vingué al cap fou la conversió d'un model naval de fusta, d'aquests que es venen per dos rals a les botigues de souvenirs de qualsevol localitat turística costanera, en una miniatura de vaixell de guerra del segle XVIII.

La idea era assajar una alternativa barata i senzilla per a fornir la força naval del meu Principat imaginari del Segle de les Llums, i en aquest article podeu veure'n el resultat. A la imatge de dalt a l'esquerra veieu el model en qüestió abans de ser modificat (el petit veler blanc i roig), i a la resta de fotos podeu apreciar-ne l'aspecte final, un cop completades les tasques de conversió. D'acord que no és cap obra d'art, però em fa l'efecte que la simulació és prou aconseguida...

Com a feina preliminar, va caldre desmuntar-ne eixàrcia, velam i pal originals, i rebaixar el tallamar de proa. Després vaig tornar a emplaçar el pal en una posició més endarrerida, per tal de fer lloc a un segon pal (fet amb un escuradents). Allò que més feina m'ha reportat és la col·locació de vergues (fetes amb petits llistons de modelisme naval) i refer l'eixàrcia. Un cop assegurats els pals mitjançant els pertinents estais i obencs, vaig enganxar-hi les veles; per no complicar-me la vida en aquesta primera ocasió, només hi vaig posar veles quadres, que estan fetes amb el paper d'estany d'una ampolla de cava. Després vaig acabar de posar drisses i escotes, emprant a tal efecte un senzill fil de cosir. Després d'això, ja només em restà una somera feina de pintat del casc i les veles, i col·locar pavelló i banderes menors (fets a l'ordinador i impresos en paper normal). I finalment era qüestió de finalitzar donant una bona capa de vernís mat a tot plegat.

Indubtablement que, amb l'experiència assolida, hi podré aconseguir millors resultats amb menys esforç (quatre tardes, tenint en compte els períodes d'espera per a l'assecament de la cola), però aquest primer model no fa pas mala fila, oi?