dijous, 9 d’abril del 2026

Cavaller medieval


Medieval knight
Alymer, 33mm

Aquesta és una de les figures de la meva antiga col·lecció d'infantesa que més he hagut de retocar; no pas perquè estigués gaire malmesa ni n'hagués perdut la pintura per l'ús, sinó perquè la feina de pintura de fàbrica resultava massa justeta, fins i tot per als estàndards senzills de la casa Alymer de 50 anys enrere. No és que jo l'hagi hagut de decapar i pintar de nou, ni molt menys. Però el cert és que, per exemple, hi havia superfícies on la pintura de fàbrica no havia arribat, tot deixant clapes de metall nu; o les pinzellades havien sobreeixit l'àrea predestinada, tot envaïnt un element contigu. D'altra banda, alguns detalls semblaven una mica fora de lloc, com la sobrevesta del cavaller, que originalment era completament blanca; o la llança de justa que esgrimeix, que de fàbrica era de franges grogues i blaves --essent el blau un color que no apareixia enlloc més de la figura.

Així que ho he retocat tot una mica, sense arribar a capgirar-ne res: arnesos del cavall, l'escut al flanc esquerre de l'animal, sobrevesta, cota de malles i casc del cavaller, armadura del cavall, llança de justa i àdhuc petits retocs a les potes de la bèstia. L'espasa que penja del costat esquerre, al costat de l'escut, és un afegit meu tot substituïnt l'"espasa" original, que era una simple vareta de metall rectilínia soldada al costat del cavall, sense guardes ni cap altra mena de detallat.

Després d'emplaçar la figura en una peanya ovalada i envernissar-la amb vernís satinat, crec que li he retornat l'esplendor que el fabricant pretenia.

diumenge, 5 d’abril del 2026

Infanteria otomana


WWI Ottoman infantry
Alymer, 33mm

És meravellós adonar-se de com canvia i millora un conjunt de figures antigues, després de tot simplement haver-hi fet uns quants retocs per retornar la vividesa dels colors originals! Aquest és el cas que us mostro avui, d'un conjunt d'infanteria otomana de la 1ª Guerra Mundial de la casa valenciana Alymer. Els colors originals estaven força esvaïts, potser perquè les figures no anaven envarnissades de fàbrica, o potser degut a l'ús ben intensiu que en vaig fer a la meva infància.

Tot just m'ha calgut revifar el color de rostres, calçat, corretjam i parts dels vestits per retornar aquestes figures a la vida; només hi he fet dues modificacions dignes d'esment: d'una banda, hi he substituït la bandera de llautó pintada a mà per una altra més vistosa de paper, dissenyada a l'ordinador i impresa en impresora domèstica; mentre que, d'altra banda, he repintat de color caqui les polaines de veta, que originalment eren blaves. Per acabar d'arrodonir la millora, he envernissat les figures a mà amb vernís satinat.

Com sempre, he emplaçat el conjunt en una peanya rodona de plàstic de 70mm de diàmetre. En resum, es tracta d'una intervenció prou limitada, que ha donat molt bon fruit al meu parer.

dijous, 2 d’abril del 2026

Legionaris romans


Roman legionaries
Alymer, 33mm

Aquest és un dels conjunts de l'antiga casa Alymer que més m'ha fascinat sempre, per la seva inusual i heterodoxa aparença. Es tracta d'uns legionaris romans que cal presumir com a imperials tardans, i molt possiblement pertanyents a una guarnició del Rhin o del mur d'Adrià, com semblaria indicar la seva abrigada vestimenta. Cal destacar-ne l'estranya armadura corporal, que no és lorica segmentata ni hamata, sinó una jupa de cuir reforçada frontalment amb unes phalerae o condecoracions discoidals. Això darrer faria pensar que els d'Alymer hi volien representar alguna unitat d'elit o veterana.

En tot cas, totes elles ja van ser força modificades en la meva infantesa, essencialment amb escuts sobrants d'Elastolin i armes de metall; el portaestendard va rebre, a més, un vexillum de plàstic procedent també d'Elastolin. Les meves modificacions primerenques n'afectaven també la pintura; però, com que aquestes figures estan descatalogades i no en sé l'esquema de color original, he optat per respectar-ne l'aparença general en lloc de restaurar-los, tot limitant-me a retocar-ne detalls, millorar clarobscurs i revifar colors metàl·lics.

En aquesta vista posterior podeu veure una altra característica curiosa (i diria que ben poc rigorosa) d'aquestes figures, que són els dos cinturons creuats a l'estil de les pistoleres del Far West hollywoodià. Com de costum, he emplaçat les quatre figures en una base de plàstic rodona de 70mm de diàmetre, després d'envernissar-les a mà amb vernís satinat.