Infanteria sèrbia

WWI Serbian Infanry
Alymer, 33mm

Aquesta brutal calorada primerenca m'ha forçat a reduir dràsticament el ritme de pintura, tant per qüestions de comfort personal (amb temperatures tan altes no hi ha ventiladors que valguin!) com per problemes d'ordre tècnic (a l'hora d'emprar els pinzells més fins, la pintura se t'asseca al pinzell, àdhuc abans de tocar la superfície d'una figura!). Com a resultat, les meves sessions de pintura s'han tornat més curtes i espaiades en el temps. Davant la perspectiva d'un estiu particularment rigorós, també he decidit de centrar-me temporalment només en figures d'Alymer, tot deixant aparcats altres projectes que tenia entre mans (com és el cas d'un nou regiment confederat de 15mm, que em feia força il·lusió, i una nova tongada d'escultures de Mithril); doncs, per norma general, les figures d'Alymer només em requereixen feines de restauració de colors, que són molt menys exigents en quant a esforç i precisió.

Les figures d'aquesta ocasió representen un conjunt de soldats d'infanteria serbis de la Primera Guerra Mundial, pertanyents també a la meva col·lecció d'infantesa. No presentaven cap desperfecte important, sinó només algunes superfícies amb el color original esvaït. Tot i això, sí que hi he volgut corregir algun detall que no resultava del meu gust; com és el cas dels pantalons, que originalment eren blaus i que vaig decidir de repintar-los d'un caqui verdós, tot deixant-li només a l'oficial el color original. Igualment, els soldats portaven botes de mitja canya, aspecte que he volgut substituir per unes polaines de bena de color gris verdós.

Com faig sempre en aquesta col·lecció, les figures han estat envernissades a pinzell amb vernís setinat; excepte la bandera, recoberta amb vernís mat. El conjunt ha estat disposat sobre una peanya rodona de plàstic, adientment decorada.

Infanteria de línia britànica

British Line Infanry
Alymer, 33mm

Us presento avui un nou conjunt tot just restaurat de figures de 33mm fabricades per Alymer vers la dècada de 1960 a 1970, pertanyents a la meva col·lecció d'infantesa. Es tracta en aquesta ocasió d'infanteria de línia britànica del temps de la Guerra del Francès, amb els seus distintius uniformes vermells.

Les figures no presentaven cap desperfecte digne d'esment, per la qual cosa m'he pogut limitar a repassar-ne els colors originals allà on s'haguessin pogut esvair o estiguessin mal deliniats (com en el cas del corretjam). Com sempre, hi he substituït la bandera original pintada a mà per una de meva, elaborada a l'ordinador.

Com faig sempre també en aquesta col·lecció, les figures han estat envernissades a pinzell amb vernís setinat; excepte la bandera, recoberta amb vernís mat. El conjunt ha estat disposat sobre una peanya rodona de plàstic, adientment decorada.

Infanteria nord-americana

WW1 US Infantry
Alymer, 33mm

La meva col·lecció d'infantesa comptava amb un conjunt com aquest de soldats nord-americans de la 1ª Guerra Mundial, fabricats per la marca valenciana Alymer, però en algun moment els vaig perdre; l'últim record que en tinc és que tenien els fusells trencats, cosa que em fa pensar que devien patir més desperfectes encara. Afortunadament, poques setmanes enrere vaig tenir l'ocasió de localitzar-ne un altre conjunt sencer al portal Wallapop, que un brocanter basc tenia en venda a un preu raonable (bo i que erròniament etiquetats com a australians); així que en un tres i no res me'l vaig fer meu, amb intenció de retornar-lo a la col·lecció.

Les figures estaven en força bon estat, així que la meva obra de restauració hi ha estat mínima: les puntes dels fusells estaven parcialment estroncades, no per ruptura sinó per defecte de fosa, cosa que vaig solucionar amb unes baionetes fetes amb grapes. L'altra cosa que hi he modificat és la bandera, que era un rectangle de llautó pintat a mà i que, com sempre, he substituït per una de feta a l'ordinador. He preferit donar-los una "barres i estels" estàndard en lloc d'una bandera regimental, doncs trobo que les regimentals americanes són monòtones i un xic avorrides.

Dubto molt que el color realment lluït per les tropes nord-americanes fos d'aquest color ocre, sinó que penso que devien ser d'un to caqui; aquesta qüestió d'interpretar els caquis marronosos com a ocre l'he observada repetidament als productes d'Alymer (com es pot comprovar amb la infanteria otomana o la britànica, que encara he de restaurar). Però de moment m'he abstingut de rectificar aquesta raresa, per respectar l'aspecte original de les figures.

Infanteria espanyola

Spanish Infantry
Alymer, 33mm

La meva col·lecció d'infantesa de la marca valenciana Alymer incloïa aquest conjunt representant infanteria espanyola del darrer terç del segle XIX, quins uniformes eren fortament influïts pels francesos de l'època. Bo i el seu estat de conservació generalment bo, amb només unes poques senyals de desgast de la pintura a cares i braços, aquest conjunt m'ha donat més feina de la inicialment esperada, degut a la disparitat de tons de color entre figures.

Així, els pantalons dels oficials tiraven a vermell carmesí mentre que el dels soldats era més aviat vermelló; o també, les túniques d'aquests darrers eren més clares que les dels oficials. Fins i tot el color de pell de les cares era diferent, més cendrós als oficials que a la tropa. Els meus esforços aquí s'han centrat, doncs, en igualar els tons de color d'uns i altres a base de rentats i il·luminació.

El resultat pot considerar-se bo en termes generals, bo i no haver-ho aconseguit del tot al color dels rostres. La bandera era pintada a mà, així que l'he substituïda per una altra de meva, feta a l'ordinador i impresa en una impressora de copisteria professional.

Infanteria de línia francesa (I)

French Line Infantry (I)
Alymer, 33mm

Us presento avui un altre conjunt de la marca valenciana Alymer que he restaurat recentment. Es tracta d'un grup d'infanteria francesa de l'època de la Guerra del Francès, generalment anomenada "Guerra de Independencia" a Espanya. Bo i no ser gaire coneixedor del període, dedueixo pels uniformes dels soldats que es tracta de granaders d'infanteria de línia, en els seus uniformes de 1812.

El conjunt no estava en mal estat, però sí que mostrava alguns senyals de desgast de la pintura en determinades superfícies; per tant, només hi he hagut de renovar colors i fer-hi petits retocs. La bandera original era una petita làmina rectangular de llautó, pintada a mà amb el disseny de 1804, així que he decidit canviar-la per una de paper, elaborada per mi a l'ordinador; hi he conservat el model de 1804, tot i l'aparent contradicció amb els uniformes més tardans, doncs es tracta d'un disseny força vistós.

Un cop havent donat per acabada la restauració, he envernissat a mà les figures amb vernís setinat, i després les he emplaçades en una peanya rodona de plàstic.

Mosqueters catalans

Catalan musketeers
Alymer, 33mm

De la meva col·lecció d'infantesa, aquest conjunt de la veterana casa Alymer és dels que estava en pitjor estat. De jovenet havia jo intentat de modificar-los amb poques eines, menys traça i nul·la experiència, provant d'alterar-ne les positures per força bruta amb els desastrosos resultats previsibles. I encara hauria pogut ésser pitjor, si no fos per l'aliatge tou de les figures --possiblement ric en plom.

Si no em falla la memòria, el conjunt representava originalment mosqueters o arcabussers anglesos. A l'hora de restaurar-los, se'm va acudir de caracteritzar-los com a mosqueters catalans del temps de la Guerra de Separació (1640-1652), popularment més coneguda com a Guerra dels Segadors; tot enllaçant així les meves intencions d'infantesa amb l'abundor de material bibliogràfic que avui dia gaudim --mercès sobretot a la lloable tasca del prof. F. X. Hernàndez i l'il·lustrador Xavier Riart.

Així doncs, després de redreçar les figures com bonament he pogut (encara es pot percebre cert encorbament a la positura d'un dels mosqueters) i, en algun cas, de retornar-hi alguna extremitat desmembrada, he decapat les figures per poder imprimar-les i repintar-les amb l'esquema de color que podeu veure; que no és massa diferent del què les figures lluïen originalment com a angleses, amb calces tendint lleugerament al violaci i jupes d'un ocre més groguenc. Després d'alguns dubtes, he decidit d'aplicar a faixes i plomalls el color negre, seguint una il·lustració de Riart.

Per bandera, la Creu de Sant Jordi, com corresponia al Terç de la Generalitat.

Biga etrusca

Etruscan biga
Alymer, 33mm

No sabria dir si, quan el meu pare em va comprar aquest model de carro, estava realment etiquetat com a etrusc o si com a grec; però el cas és que sempre he donat per fet que es tractava d'una biga etrusca. De fet, en un primer intent de restauració anys enrere, ja vaig afegir al passatger un escut amb l'emblema d'una ciutat etrusca.

En aquell primer assaig de restauració, ja havia retocat homes i cavalls; de forma que la meva intervenció més recent ha consistit bàsicament en donar quatre pinzellades a carro i arnesos, i poca cosa més. Per algun motiu, les regnes dels cavalls van ser tallades temps enrere, així que la meva feina més costosa en aquesta ocasió ha estat la de refer-les, tot emprant un filferro molt prim que em va costar déu i ajuda posar al seu lloc.

Abans de col·locar el model en una base ovalada de plàstic, he tingut cura d'enganxar a l'arbre del carro un petit pilar de plàstic transparent, perquè les peülles dels cavalls no toquessin a terra. Com sempre, el conjunt ha estat envernissat a mà amb vernís satinat.

Infanteria austro-hongaresa

WWI Austro-hungarian infantry
Alymer, 33mm

Us presento avui un nou conjunt de soldadets de la meva infància, pertanyents a la firma valenciana Alymer. Es tracta d'un grup d'infanteria austro-hongaresa de la 1ª Guerra Mundial compost d'oficial, abanderat i dos soldats, com de costum. Quan m'hi vaig posar, vaig comprovar que les figures no havien patit cap desperfecte; bo i que a moltes superfícies els colors originals estaven força desgastats, com a resultat d'un ús intensiu en temps passats.

Consegüentment, la meva feina de restauració aquí ha consistit només en renovar el color una mica per tot arreu, tot respectant la paleta de colors original. Potser assenyalaria aquí dues excepcions: d'una banda les faixes dels oficials eren d'un groc massa pàl·lid pel meu gust, o que deixava entreveure el blau de sota, o ambdues coses alhora; hi he canviat el to de groc per un altre de més intens. D'altra banda, els canons dels fusells eren platejats, i m'he estimat més canviar-ho per 70.863 Gunmetal grey.

També la bandera original, que era una làmina de llautó pintada a mà, ha estat reemplaçada per una altra de paper, que m'he fet jo mateix a l'ordinador. Un cop havent envernissat les figures amb vernís satinat, com de costum, les he emplaçades en una base rodona de plàstic a efectes d'exposició.

Legionaris romans (III)

Roman Legionaries (III)
Elastolin i Germania, 40mm

Avui he pogut finalitzar una altra tanda de soldats romans de plàstic de la marca Elastolin, acompanyats aquest cop per un tercer legionari de resina, de la firma també alemanya Germania figuren. Com en d'altres ocasions, he acompanyat el trio amb els seus equivalents "inmodificats", a tall de comparança. A continuació en podeu veure cadascun d'ells, acompanyat pel seu "testimoni".

Elastolin 8401-4

Aquesta figura té la referència de catàleg 8401-4, que representa un legionari en actitud de marxa. Ha estat modificada en tres punts principals: en primer lloc, per la substitució de l'escut original per un altre de més gran, que és una còpia en green stuff d'un original de metall; en segon lloc, tot reemplaçant del pilum original de plàstic tou per un altre de plàstic dur procedent de la meva reserva de peces soltes; i, finalment, per la utilització d'una base quadrada imantada per sota en comptes de l'original. En comparació, la figura "testimoni" només ha vist canviat el pílum.

Els treballs de pintura respectius repeteixen els esquemes ja posats a la pràctica en conjunts previs: túniques vermelles, cuirasses de cuir o bronze i crineres negres a les figures que aniran a la meva col·lecció, mentre que túniques violeta, cuirasses de ferro i crineres blanques a la figures "testimoni" que en acabat m'he de vendre. Aquesta figura és una excepció a la regla de les cuirasses de cuir o bronze, doncs porta una lorica segmentata que hagués quedat fora de lloc si no la pintava de ferro.

Elastolin 8402-4

Aquesta altra figura, amb referència 8402-4, representa una altre legionari en actitud de marxa. Originalment duia un gladius a la mà dreta, com el de la figura "testimoni" a la seva dreta, però vaig decidir de canviar-l'hi per un pilum; aquesta modificació va comportar canviar-li també el braç dret i resstaurar-l'hi una espasa al cinto. Novament, l'escut original va ser reemplaçat per un de meu, del mateix tipus que els dels altres legionaris.

En aquesta ocasió, la figura "testimoni" també ha sofert una petita modificació; doncs, si bé la mà dreta segueix sostenint l'espasa original, l'hi he afegit un pilum a la mà que simultàniament sosté l'escut. Sembla talment que vagi amb ànims de "rematar la feina"...

Legionari de Germania

Paradoxalment, en aquest cas totes dues figures han patit cert grau de transformació, no només la destinada a la meva col·lecció. Aquesta ha sofert el reemplaçament habitual de base, escut i arma, així com el braç dret; però la segona ha patit una substitució del cap per un altre procedent d'un legionari sobrer d'Elastolin, cosa que he cregut que ajudaria a homogeneïtzar el seu aspecte amb la resta de la col·lecció. Amb la mateixa intenció li he donat un escut d'Elastolin també.

Espero que aquesta tongada us hagi agradat. Començo la feina amb un altre trio de romans.

Granaders prussians

Prussian grenadiers
Alymer i marca desconeguda, 33mm

Si hi ha algú que llegeixi regularment aquest blog, potser deu estar començant a avorrir-se de tantes entrades referides als models vintage de la casa Alymer. En tal cas, prego excuses i paciència per tanta reiteració; però és que tot de sobte hi he trobat un especial plaer tot reparant i restaurant aquestes miniatures, que havien protagonitzat tantes aventures a la meva infància. Certament que estic treballant en d'altres projectes simultàniament (com ara Terra Mitjana, Elastolin, Mitologia grega i històrics de 15mm), però reconec que aquest projecte en particular està agafant un innegable protagonisme, almenys actualment.

El conjunt de miniatures d'avui representa un grup de granaders prussians de mitjans del segle XVIII, caracteritzats per les altes mitres que solien cofar els caps dels granaders al nord d'Europa. Les miniatures no estaven en gaire males condicions, així que la meva feina aquí ha consistit essencialment en quatre pinzellades per retornar vividesa als colors, repintar els detalls daurats i envernissar el conjunt amb vernís satinat, per reforçar l'aire vintage de les figures. Novament, la bandera original de llautó pintada a mà ha estat reemplaçada per una de paper dissenyada per ordinador, quadrada de 2cm de costat.

Paga la pena apuntar que Alymer comercialitzava les seves figures en capsetes de quatre (oficial, abanderat i dos soldats), mentre que aquí n'hi podeu veure cinc. El motiu és que hi he afegit un timbaler procedent d'un lot que havia comprat en un mercat de les puces; les figures d'aquest lot són de marca desconeguda però resulten perfectament compatibles amb les d'Alymer; així que, de tant en tant, n'hi faig servir alguna per completar un conjunt.

Infanteria confederada

CSA infantry
Alymer, 33mm

Aquest és un conjunt d'Alymer que a la meva infància va patir moltes guerres, i que ja en el seu moment havia jo retocat una mica. Els darrers dies m'he estat dedicant només a afinar aquells retocs llunyans, amb la intenció de deixar les miniatures acabades i a punt de mostra.

Un canvi notori ha estat, emperò, el de repintar blaus els pantalons (doncs inicialment eren grisos) i, ja de passada, afegir el color blau distintiu de la infanteria a colls, punys i gorres. La idea és que, com que aquestes miniatures estan d'ara endavant destinades exclusivament a exposició, resulta més vistós de reflectir-hi l'uniforme d'ordenança, bo i sabent que al camp de batalla seria ben poc comú.

Seguint aquesta mateixa filosofia, he reemplaçat la bandera de llautó pintada a mà que hi havia originalment per una de quadrada amb vora blanca, feta de paper com acostumo, tal com les utilitzava el cos d'exèrcit del nord de Virgínia (ANV); força que de lluny era la més ben organitzada i equipada de tota la Confederació i on no resultaria tan extremadament difícil trobar-hi algun regiment uniformat d'acord amb les ordenances.

Les figures han estat envernissades a pinzell amb vernís satinat i emplaçades en una base rodona de plàstic, com de costum amb aquesta col·lecció.

General en cap siracusà

Syracusian C-in-C
Metal Magic i Essex, 15mm

Ara fa anys que no parava atenció al meu exèrcit grec siracusà de 15mm. Tot prosseguint amb els meus renovats esforços per posar-ho tot al dia arran de la meva jubilació, darrerament he estat fent els darrers retocs al general en cap de dit exèrcit, que feia temps que s'esperava. Es tracta d'un conjunt de figures de la desapareguda casa alemanya Metal Magic; si no vaig errat, els seus motlles van ser adquirits per la britànica Gladiator i actualment encara se'n pot trobar una part a Fighting 15s.

Són figures ni molt grans ni molt petites dintre la gamma de 15mm (lleugerament menors que les de Xyston); però molt ben proporcionades i detallades al meu entendre, cosa que les fa molt agraïdes de pintar. Un possible inconvenient que s'hi podria objectar és la manca de diversitat postural tant en homes com cavalls --cosa que en aquest cas he solucionat donant un cavall d'Essex al genet a l'esquerra del grup, mentre que el portaestendard conserva el cavall original de Metal Magic. El general i el seu cavall estan fets d'una sola peça, emperò.

Les trisqueles als escuts i estendard són calcomanies que m'he fet jo mateix. Encara n'he de polir algun detall, com el color de fons idoni abans d'emplaçar la calcomania, però el resultat m'ha semblat prou prometedor com per a tornar-ho a provar més endavant. La base imantada és de 4 x 3 cm, com és el costum.

Cavalleria esquelètica

Skeleton cavalry
Zvezda i Games Workshop, 28mm

Tot prosseguint amb el recent projecte relacionat amb Mitologia clàssica, arribem al tema dels Σπαρτοί o "homes sembrats", que eren uns guerrers nascuts de les dents del drac mort per Cadme en ser sembrades a terra. Algunes d'aquestes dents eren atresorades pel rei Eetes de Còlquida, que més endavant les empraria de parany per a Jàson amb la intenció de desempallegar-se'n. Les fonts antigues no semblen esmentar per a res que aquests guerrers fossin esquelètics; però la cinematografia moderna els ha consagrat així, i m'ha semblat pràctic i útil no contradir aquesta visió.

Per a muntar els meus "homes sembrats" he fet servir uns genets esquelètics de la marca russa Zvezda, procedents de la seva sèrie de fantasia Ring of Rule. Les també esquelètiques muntures procedeixen de Games Workshop, doncs les originals de Zvezda eren cavalls normals i no els volia així. Els guerrers portaven equipament romà, així que he mirat de canviar-los-hi armes, escuts i algun casc per desdibuixar-ne l'aparença.

Bo i compartir paleta de colors, homes i cavalls han sofert diferents procediments de pintura. Mentre que el color base és 70.921 English uniform en ambdós casos, per a il·luminar els esquelets equins he utilitzat successius pinzells secs de 70.976 Buff, 70.837 Pale sand i 70.918 Ivory, mentre que per als esquelets humans ho he fet a pinzellades humides.

He cregut que les superfícies metàl·liques havien de semblar ben rovellades, tot suggerint un llarg enterrament. He volgut experimentar-ho tot aplicant-hi una capa base amb mescla de 70.878 Old gold i 70.996 Gold, per passar després a embrutar-les amb un rentat verd i tornar a il·luminar-les amb pinzell sec de 70.996 Gold; tot repetint el procés un segon cop. Cosa semblant he fet amb la cota de malla d'anelles que dos dels guerrers llueixen, bo i que en aquest cas la capa base és de 70.864 Natural steel i el rovell és pàtina marró.

En el cas de roba i equipament, allò que he intentat representar és l'esvaïment de les tintures originals; cosa que he provat d'assolir tot emprant o bé colors pàl·lids (com el 70.904 Blue grey o el 70.837 Pale sand), o bé mesclant el color presumptament original (vermell o marró) amb 70.992 Neutral grey. En cada cas el rentat posterior es feia amb una pàtina diferent (blava, ocre, vermella o marró respectivament).

Per ser un primer experiment, crec que no han quedat malament, bo i que admeto que em caldria millorar el procediment. Si algú hi segueix una pràctica diferent, que m'ho faci saber!

Cavaller medieval

Medieval knight
Alymer, 33mm

Aquesta és una de les figures de la meva antiga col·lecció d'infantesa que més he hagut de retocar; no pas perquè estigués gaire malmesa ni n'hagués perdut la pintura per l'ús, sinó perquè la feina de pintura de fàbrica resultava massa justeta, fins i tot per als estàndards senzills de la casa Alymer de 50 anys enrere. No és que jo l'hagi hagut de decapar i pintar de nou, ni molt menys. Però el cert és que, per exemple, hi havia superfícies on la pintura de fàbrica no havia arribat, tot deixant clapes de metall nu; o les pinzellades havien sobreeixit l'àrea predestinada, tot envaïnt un element contigu. D'altra banda, alguns detalls semblaven una mica fora de lloc, com la sobrevesta del cavaller, que originalment era completament blanca; o la llança de justa que esgrimeix, que de fàbrica era de franges grogues i blaves --essent el blau un color que no apareixia enlloc més de la figura.

Així que ho he retocat tot una mica, sense arribar a capgirar-ne res: arnesos del cavall, l'escut al flanc esquerre de l'animal, sobrevesta, cota de malles i casc del cavaller, armadura del cavall, llança de justa i àdhuc petits retocs a les potes de la bèstia. L'espasa que penja del costat esquerre, al costat de l'escut, és un afegit meu tot substituïnt l'"espasa" original, que era una simple vareta de metall rectilínia soldada al costat del cavall, sense guardes ni cap altra mena de detallat.

Després d'emplaçar la figura en una peanya ovalada i envernissar-la amb vernís satinat, crec que li he retornat l'esplendor que el fabricant pretenia.

Infanteria otomana

WWI Ottoman infantry
Alymer, 33mm

És meravellós adonar-se de com canvia i millora un conjunt de figures antigues, després de tot simplement haver-hi fet uns quants retocs per retornar la vividesa dels colors originals! Aquest és el cas que us mostro avui, d'un conjunt d'infanteria otomana de la 1ª Guerra Mundial de la casa valenciana Alymer. Els colors originals estaven força esvaïts, potser perquè les figures no anaven envarnissades de fàbrica, o potser degut a l'ús ben intensiu que en vaig fer a la meva infància.

Tot just m'ha calgut revifar el color de rostres, calçat, corretjam i parts dels vestits per retornar aquestes figures a la vida; només hi he fet dues modificacions dignes d'esment: d'una banda, hi he substituït la bandera de llautó pintada a mà per una altra més vistosa de paper, dissenyada a l'ordinador i impresa en impresora domèstica; mentre que, d'altra banda, he repintat de color caqui les polaines de veta, que originalment eren blaves. Per acabar d'arrodonir la millora, he envernissat les figures a mà amb vernís satinat.

Com sempre, he emplaçat el conjunt en una peanya rodona de plàstic de 70mm de diàmetre. En resum, es tracta d'una intervenció prou limitada, que ha donat molt bon fruit al meu parer.

Legionaris romans

Roman legionaries
Alymer, 33mm

Aquest és un dels conjunts de l'antiga casa Alymer que més m'ha fascinat sempre, per la seva inusual i heterodoxa aparença. Es tracta d'uns legionaris romans que cal presumir com a imperials tardans, i molt possiblement pertanyents a una guarnició del Rhin o del mur d'Adrià, com semblaria indicar la seva abrigada vestimenta. Cal destacar-ne l'estranya armadura corporal, que no és lorica segmentata ni hamata, sinó una jupa de cuir reforçada frontalment amb unes phalerae o condecoracions discoidals. Això darrer faria pensar que els d'Alymer hi volien representar alguna unitat d'elit o veterana.

En tot cas, totes elles ja van ser força modificades en la meva infantesa, essencialment amb escuts sobrants d'Elastolin i armes de metall; el portaestendard va rebre, a més, un vexillum de plàstic procedent també d'Elastolin. Les meves modificacions primerenques n'afectaven també la pintura; però, com que aquestes figures estan descatalogades i no en sé l'esquema de color original, he optat per respectar-ne l'aparença general en lloc de restaurar-los, tot limitant-me a retocar-ne detalls, millorar clarobscurs i revifar colors metàl·lics.

En aquesta vista posterior podeu veure una altra característica curiosa (i diria que ben poc rigorosa) d'aquestes figures, que són els dos cinturons creuats a l'estil de les pistoleres del Far West hollywoodià. Com de costum, he emplaçat les quatre figures en una base de plàstic rodona de 70mm de diàmetre, després d'envernissar-les a mà amb vernís satinat.