Galiassa otomana

18th cent. Ottoman galleass
Minairons, escala 1/600 (=3mm)

Aquest model constitueix la darrera producció de Minairons abans del seu tancament definitiu, una galiassa veneciana de finals del segle XVII o principis del XVIII basada en un vaixell històric real, la "Gabriella" de 1654. El model concret que vaig utilitzar era un prototip defectuós, amb la proa mal conformada i els rems trencats, no apte per a la venda. En lloc del velam desplegat que originalment hi pertocava, vaig proveir el vaixell amb un joc de pals amb velam recollit de la marca Skytrex --que, com podeu veure, queden prou bé.

Per tal de solucionar el problema dels rems trencats, vaig acudir a una solució relativament fàcil: les pintes de cabell que molts hotels deixen com a cortesia a les habitacions --de les què, com podeu imaginar, en tenia unes quantes... Només calia retallar les pintes (les pues i una secció del mànec) a les dimensions idònies per encaixar; va ser una mica laboriós, però res inassolible amb una serreta de disc.

Vaig refer la secció de proa emprant una peça d'un kit de plàstic i una mica de masilla; els resultats no foren perfectes, però sí suficients al meu entendre; amb l'avantatge addicional de diferenciar la meva galiassa del model venecià original, doncs pensava utilitzar el model com a vaixell otomà. Per acabar de reblar-ne la personalització, vaig afegir-hi quatre garites extretes d'un galió de Skytrex, que pel seu sostre com de cúpula havien d'accentuar-ne l'aire oriental.

No acabo d'estar satisfet amb el treball de pintura --o potser és el de fotografia?--, però prego una mica de comprensió, després de ben bé un any sense haver abordat una feina de pintura seriosa. És possible que properament miri de retocar-ne algun detall defectuós. Malgrat tot, em satisfà prou pel simple fet de significar la meva represa del hobby.

Mûmak de Hàrad

Haradan Mûmak
Resin Warfare, 28mm

El model que us presento avui és d'impressió 3D, dissenyat per la marca Resin Warfare, dedicada a produir exèrcits de l'Antiguitat --romans i els seus adversaris, sobretot. Precisament, aquest elefant forma part d'una de les seves entregues, centrada en els perses sassànides. L'amic Àlex Felip, que va adquirir la col·lecció amb intenció de reescalar-la a 15mm, va tenir la gentilesa d'imprimir-me'n un a la mida original --entre 28 i 32mm. Jo volia incorporar aquesta bèstia a la meva col·lecció de Terra Mitjana, amb la intenció d'emprar-la com a mûmak dels exèrcits de Hàrad.

Des del meu punt de vista estètic, potser haguera estat preferible disposar d'un model de proboscidi extingit, com el mamut meridional (Mammuthus meridionalis) posem per cas, mentre que el meu model representa òbviament un elefant asiàtic modern (Elephas maximus). Bo i això, prefereixo aquesta tria més que no pas la l'absurdament gegantina interpretació que en va fer Peter Jackson a la seva trilogia cinematogràfica, entusiàsticament adoptada per Games Workshop. Entenguem-nos: estèticament, un gomfoteri (Gomphotherium steinheimense) no haguera estat una mala elecció del meu punt de vista, si no fos per les mides aberrantment colossals que P. Jackson l'hi va donar. Així que... em quedo l'elefant!

L'original quasi no ha patit transformacions, que he limitat a afegir-hi un parell d'estendards de Hàrad, per a més prestància; així com tres piques horitzontals en disposició radial a cada banda, per substituir uns escuts rodons que en opinió meva hi eren sobrers. L'aparença dels tripulants sassànides ja em quadrava prou amb els Haràdrim que tinc al cap, així que els vaig preservar sense alteracions. Per acabar d'arrodonir el conjunt, hi he afegit un guerrer d'escorta, que prové d'una matriu de guerrers àrabs de Gripping Beast. L'escut que branda és una còpia casolana d'un original de Mithril.

Les serps dels costats són calcomanies casolanes, fetes a partir del mateix disseny que les banderes. El sol al front de la bèstia és una calcomania comercial, de vés a saber quina marca.