Regiment de Quércy

Quércy Regiment - September 11, 1714 Project
Zvezda & BUM plastic miniatures, 20mm

Una de les primeres passes dintre el Projecte 11 Setembre 1714 consisteix a pintar una primera tongada de figures d'ambdós bàndols, muntades sobre bases provisionals, per tal de poder experimentar les mides i proporcions de l'escenografia que el Projecte requereix -no oblidem que es tracta de reproduir la secció nord-oriental de la ciutat de Barcelona i les seves defenses al segle XVIII, cosa que sembla prou complexa com per a esmerçar tant de temps com calgui en fer provatures. La idea és pintar un parell de batallons borbònics i una força catalana proporcional, i aquí us en mostrem un primer resultat.

Es tracta del Regiment Quércy, una de les unitats franceses més foguejades que prengueren part a la batalla. S'hi ha pintat una quinzena de figures, distribuïdes en bases provisionals de cartró, a raó de 3 figures per base. Cada base representa aproximadament una companyia (potser dues), i la força total mostrada en aquestes fotos és d'un batalló complet. Alguns companys del club han opinat que potser caldria posar menys figures per base, doncs la distribució actual dóna sensació d'atapeïment. Em penso que tenen raó, però aquest efecte que donen les figures d'estar "colze amb colze" no em desagrada pas, i crec que paga la pena mantenir aquest esquema -almenys, de moment. Totes les figures són de plàstic a escala 1/72 (=20mm), de l'excel·lent casa russa Zvezda, amb excepció de la base de granaders, que és de la firma catalana BUM. Es pot comprovar que les dimensions i proporcions d'unes i altres figures no acaben de ser iguals, però crec que es podran combinar sense massa problemes, sempre que es triïn acuradament les figures a combinar.

Val a dir que la varietat de figures de plàstic de s. XVIII és encara insuficient, i cal forçar certs arranjaments: les cases Zvezda i Strelets només han produïts russos i suecs, i BUM, catalans i espanyols -amb certes mancances, tot s'ha de dir. Així, hem reaprofitat soldats russos de Zvezda per a fer els fusellers francesos i, com que ningú no fabrica granaders d'aquesta nacionalitat, he hagut de reutilitzar granaders espanyols de BUM. Per cert, cal esmentar que la preparació prèvia de les figures de BUM difereix considerablement de la pauta donada al meu anterior article, Tutorial ràpid de pintura, degut a les peculiars característiques del material de què estan fetes; ja us n'explicaré com i per què al meu proper article, basat exclusivament en figures de BUM.

Finalment un detall, que és l'abanderat que es veia en segon terme a la primera foto d'aquest article. Es tractarà d'una base de general, més petita que les bases de tropa, i que contindrà només dues figures: el general mateix (que encara no està pintat) i un abanderat d'acompanyament. Gràcies a la bandera serà més fàcil per als jugadors localitzar els seus generals enmig la turbamolta del combat. L'abanderat és una altra figura de Zvwezda, i la bandera ha estat impresa sobre paper en una impressora convencional, a partir dels dissenys del proper llibret que traurem a la llum a Desperta Ferro! Edicions. El mètode de fabricació és força simple: s'imprimeix la bandereta, es retalla, s'encola i alhora se li'n dóna forma. Un cop seca la cola, es repinta la creu de Sant Denís amb pintura blanca, per a que ressalti més, i ho envernisses tot plegat.

Tutorial ràpid de pintura

Painting fast guide
September 11, 1714 Project

Entre els diferents fronts oberts al Projecte 11 Setembre 1714, hi ha el de fixar mides, bases, quantitat i metodologia de pintura de les figures. Per això he preparat aquesta espècia de guia visual, amb la finalitat d'orientar els companys de projecte en aquesta matèria. Treballar amb figures de plàstic i metall presenta algunes diferències importants, sobretot de bon començament: deixant de banda l'eliminació de possibles rebaves, que aquí no es pot fer amb llimes sinó només amb cutters, cal després rentar les figures a fons, doncs cal assegurar-se que s'elimina tot rastre dels olis utilitzats en el procés de fabricació de la miniatura. S'haurà de rentar les figures amb aigua ensabonada, fregant-les amb un raspall de dents vell o cosa semblant. Un cop seques, s'aplicarà a cada figura una capa de cola blanca; segons les recomanacions llegides, la cola hauria de ser al 100%; però jo l'he aplicada dil·luïda al 50% en aigua, i sembla fer el mateix efecte. L'aplicació de cola té per finalitat impedir eventuals reaccions químiques del plàstic amb la imprimació. Només després de tot aquest ritual podrem fer el ruixat habitual de les figures amb spray d'imprimació. Per això proposo que aquesta primera part de la feina estigui centralitzada en mi (o algú altre que ho vulgui assumir, eh?): jo prepararia les figures i, un cop enllestides, les aniria distribuïnt per unitats entre els pintors voluntaris. Un cop acabada la pintura bàsica, les figures em retornarien, per a que jo hi apliqués els efectes de la meva xistera.

Com caldria abordar la feina de pintura, de forma que entre tots aconseguíssim un resultat uniforme? En primer lloc, disposarem d'una guia de pintura regiment per regiment, semblant al Catalonia Stands Alone, però en català; ja hi estic treballant, i en poques setmanes estarà enllestida. En segon lloc, caldrà fer l'esforç de fer servir tothom els mateixos tons de color: si un uniforme s'ha de pintar groc, no pot ser que jo el pinti de groc llimona i, un altre, de groc canari. En tercer lloc, us presento aquesta mena de guia ràpida de pintura, que en la meva opinió permetrà obtenir bons resultats en poc temps i esforç.

Les referències de pintura que segueixen són de la sèrie Model Color de la casa Vallejo. Es tracta de procedir per passades sobre el grup de figures que estem pintant, anant de dintre cap enfora, com si estiguéssim vestint-les. Vegeu la imatge 1: en una primera passada pintarem, per aquest ordre, els rostres i les mans (955 Flat Flesh), després el metall de les armes (997 Silver) i finalment els cabells (amb les combinacions de colors que es vulgui: negres, castanys, rossos, pèl-roigs, etc).

Anem ara per la segona passada (imatge 2). Aquí es tracta de fer tres coses més: primerament, pintar la fusta de les armes (bruns o marrons foscos, a triar; però que sigui el mateix to per a tot el regiment), en segon terme els barrets (negre) i després les peces de roba de color diferent del principal; en el cas concret que ens ocupa, coincideix que mitges, jupa i gires de la casaca són del mateix color. Els colors de cada uniforme seran al llibret que estic preparant, per això no especifico aquí de quin vermell es tracta. Ho rematarem pintant de negre barrets (950 Black) i els sabatots (en principi, negres també; es podria optar per un marró fosc, però ha de ser el mateix per a tot el regiment).

Tot seguit, la tercera passada, il·lustrada per la imatge 3: abordem la casaca i les calces de les figures, que en aquest cas són d'un color gris pàl·lid. Aquí s'ha de començar a anar amb una mica de compte, doncs el color de les casaques entrarà en contacte amb el d'altres superfícies. En segon lloc (que a la foto no es veu) pintem les fundes d'espases i baionetes (negres), amb un pinzell una mica més fi que fins ara. I en darrer terme pintarem les vores dels barrets. Normalment són blanques o grogues, depenent del regiment, però nosaltres hi aplicarem un truc: si han de ser blanques, de moment les pintarem d'un color gris mig (per exemple, 870 Sea Grey); si han de ser grogues, farem servir un taronja clar (911 Light Orange). Després ja veurem per què.

Ara ja arribem a la quarta fase (imatge 4), que seria el darrer que faria cadascú abans de retornar-me les figures, per a que jo hi fes els retocs finals. Com podeu veure per la imatge, es tracta de pintar les darreres superfícies que resten: corretjam i cartutxeres (jo aquí ho he pintat amb 816 Red Leather, però també es podria emprar 929 Light Brown, per exemple); després els mocadors de coll (si no s'hi diu res en contra, blancs) i en darrer terme els detalls metàl·lics: empunyadures d'espases (daurades), puntes de les seves fundes, i botons de casaques, mànigues i butxaques (això amb un pinzell força fi).

En arribar aquí, ja només restarà la feina de repassar les figures, per si alguna presenta alguna errada important: colors que han anat més enllà d'on els tocava, possibles oblits, etc. No es tracta d'intentar meravelles, sinó només de corregir els errors evidents. La figura ja estarà acabada, i només caldrà aplicar-hi un parell d'efectes de technicolor. El priemr que jo hi faré serà aplicar-hi ombres mitjançant una pàtina negra dil·luïda al 50% (més o menys, eh?), com podeu veure a la imatge 5. Podeu comprovar que, mercès a aquesta tècnica, la figura adquireix una insospitada prestància. Després hi aplicaré il·luminació, ja sigui per pinzell sec (cosa poc probable) o per sobreposició de tocs de pintura. Però fins aquí encara no he arribat, així que us haureu d'esperar uns dies a veuer la figura 6!!. Ho heu d'entendre, no estic només pintant aquestes figures, sinó tot un regiment, com podeu veure per la foto de dalt. En funció de l'escala de representació que finalment triem, hi haurà prou figures com per a representar un regiment (el de Quércy) o dos (l'esmentat i el de Médoc).

Forces de Seguretat de la República

Spanish Republic Security Forces
Barcino, BUM, Irregular, HPC/Bandera, 20mm

Aquesta unitat de la meva col·lecció n'és una de ben original, tant per l'origen de les miniatures com per la seva temàtica. Es tracta d'una secció mixta de Forces de Seguretat de la República Espanyola, composada per Guàrdies d'Assalt i (atenció!) Mossos d'Esquadra. Una agrupació així de tropes s'hauria pogut produir a la Catalunya republicana, doncs en aquells temps els contingents de la Guàrdia d'Assalt i la Guàrdia Civil destacats a Catalunya eren sota ordres directes del President de la Generalitat. Per aquest motiu, no era estrictament necessari un cos de policia específicament català, de forma que els Mossos d'Esquadra representaven un contingent força més reduït que avui dia, amb un ventall de tasques també més restringit -que em figuro més relacionat amb la seguretat del Govern català i la persona del President. Tot i que improbable, doncs, en circumstàncies excepcionals sí que hauria estat possible la formació d'un agrupament ad hoc d'aquestes tropes, que gaudirien de la màxima confiança de les autoritats republicanes en una hipotètica situació compromesa.

Directament relacionada amb aquesta original composició de la unitat, hi ha la singularitat que una part important de les figures pertanyen a un fabricant gairebé desconegut pels afeccionats, que és la firma catalana Barcino Miniatures. Aquesta casa artesana és l'obra individual de n'Òscar Alcalde, membre del Club Alpha-ARES de Barcelona i un apassionat de la Guerra Civil Espanyola. Insatisfet amb la gamma de figures de 20mm existent al mercat, va emprendre la titànica tasca de produir les seves pròpies figures -en la que lamentablement sembla no haver reeixit, doncs la pàgina web des d'on comercialitzava els seus productes és tancada des d'un temps enrere. És a Barcino Miniatures a qui devem, doncs, la pionera iniciativa d'haver dissenyat i produït figures de 20mm dels Mossos d'Esquadra, amb les seves característiques jupes d'aires napoleònics i faixa voltant la cintura. Ningú més al món ha fabricat Mossos d'Esquadra; així que, si per una estranya casualitat, un dia en trobeu, no dubteu pas a quedar-vos-les, doncs són una veritable peça de col·leccionista!

La unitat es completa amb un cert poti-poti de figures de gairebé tots els fabricants coneguts de miniatures d'aquesta temàtica: Irregular Miniatures (el policia en samarreta i amb el casc penjant del braç, basat en una cèl·lebre fotografia presa a Barcelona el Juliol del 1936), HPC/Bandera Miniatures (el guàrdia en mànigues de camisa i empunyant una pistola) i, sobretot, de Barcelona Universal Models (BUM). A diferència de totes les altres, les figures de BUM són de plàstic, no de metall; i resulten fàcilment reconeixibles per ser notablement més esveltes i de més delicada esculptura. Aquestes notables diferències d'aspecte i material feien una mica arriscat barrejar les figures de BUM a la mateixa unitat que les altres; però no he pogut resistir la temptació d'incloure-les-hi, pel dramàtic dinamisme i naturalitat de les seves postures, com podeu contrastar per les fotografies que acompanyen l'article.

Polikàrpov I-16 "Mosca"

Spanish Republican Polikarpov I-16
Armaments in Miniature, escala 1/100

Ja fa un cert temps que m'havia plantejat de muntar una esquadreta d'avions capaç de donar suport aeri al meu exèrcit republicà de Guerra d'Espanya. De bon començament, vaig centrar els meus esforços en aconseguir avions d'escala 1/72, que són els que es corresponen per escala amb la mida dels meus soldadets (20mm). Aviat, però, vaig poder comprovar que els avions d'aquesta escala resultaven massa grossos per a una taula de joc normal. Per això, vaig acabar prenent la decisió d'utilitzar avions de l'escala immediatament inferior, que és la 1/100, i que en teoria s'hauria de correspondre amb els 15mm.

De fet, pel que he pogut veure és bastant usual que, en jocs que requereixen la intervenció de forces aèries, els avions no estiguin a escala amb les figures i models terrestres, sinó que siguin de l'escala immediatament inferior. Així, a Flames of War, que es juga amb miniatures de 15mm, els avions no són d'escala 1/100 (com en teoria hauria de ser) sinó d'escala 1/144. És a dir, sots-dimensionats.

Així que vaig deixar de banda els models d'avions d'escala 1/72 que ja havia començat a muntar, i em vaig dedicar a cercar-ne d'escala 1/100; fins que vaig trobar un fabricant nord-americà de bonics avions de resina, anomenat Armaments in Miniature, i vaig decidir de fer-ne una prova, comprant-los-hi tres models del Polikàrpov I-16 "Mosca" -a veure què tal resultava l'experiment. Tinc molt poca experiència en models de resina, així que (ho dic amb franquesa) esperava el moment de l'arribada dels avionets amb certa aprensió. Què passarà? Els sabré muntar? Trobaré dificultats que la meva inexperiència farà insalvables?

La primera sorpresa en rebre els models va ser molt agradable: quasi tot l'avió estava format d'una sola peça: casc, ales, timó, rotor, parabrises... tot d'una peça. Certament que hi havia moltes altres peces petites, però gairebé totes representaven elements opcionals (guies de bombes, coets, etc), dels què en podia prescindir per a muntar els meus "Mosques" republicans. La segona cosa que vaig poder comprovar fou la quasi total absència de rebaves, bombolles i torçadures de la resina, per la qual cosa la preparació del model es va limitar a uns pocs tocs de llima i una capa d'imprimació en spray.

La feina de pintura dels avions va seguir camins força estàndard: al dors dels avions, una primera capa en una mescla de 894-Verd Rus i 857-Oliva Daurat, seguida de l'aplicació d'ombres per dil·lució de Verd Rus + Negre + Pàtina Negra, i una tercera passada al pinzell sec, novament amb Verd Rus i Oliva Daurat (amb una proporció lleugerament superior d'aquest darrer). Per al ventre de l'avió no hi vaig tenir tants miraments, i em vaig limitar a aplicar-hi dues capes consecutives de 961-Blau Cel. Les franges identificatives vermelles del casc i les ales, així com la bandera tricolor al timó, hi han estat aplicades amb pinzell -a pols. Un cop completament pintats els models, els vaig cobrir amb una capa uniforme de vernís lluent a pinzell, en preparació del que en seria el pas següent: l'aplicació de calcomanies.

Després de regirar-ne la meva abundosa col·lecció, vaig poder trobar unes quantes calcomanies pertanyents al kit d'un I-16 d'escala 1/72 de la casa ucraïnesa A-Model, que per les seves mides reduïdes s'adaptarien més o menys bé a un avionet d'escala 1/100. Es tracta de les numeracions del casc (CM-125, CM-127 i CM-156). D'aquesta última numeració només en tenia un exemplar, així que de l'altre costat hi vaig aplicar una calcomania totalment diferent, la del provocatiu lema "No tocan". Disposava d'un quants distintius d'esquadreta per posar al timó, consistents en les caricatures de Popeye emprades per la 4ª Esquadreta de Caces de la FARE, però no en tenia prous; així que vaig decidir d'inventar-me un distintiu propi, consistent en l'escut de Catalunya sobreposat d'un estel blanc (aquest distintiu fictici ha estat pintat a pinzell, sí). Un cop identificats els avions, he rematat la feina aplicant dues capes consecutives de vernís mat a pinzell per tot l'avió, excepció feta del parabrises, que només té vernís lluent. Bé, aquest n'és el resultat! Fan patxoca, oi?

Secció de Mehal·la marroquina

Moroccan Mehalla Platoon
HPC/Bandera, Barcino i Irregular Miniatures, 20mm

Us presento aquí una altra unitat del meu exèrcit feixista de Guerra d'Espanya en 20mm. Es tracta d'una secció d'infanteria marroquina pertanyent a l'anomenada Mehal·la, un cos de tropa nominalment subjecte al Soldà del Marroc, però finançat per Espanya i a la pràctica subordinat a l'exèrcit espanyol -tot i que no en formava part. A diferència dels Regulars, doncs, la Mehal·la era comandada per oficials marroquins, si bé comptava amb l'assessorament d'oficials espanyols.

La unitat ha estat muntada majoritàriament amb figures de HPC/Bandera Miniatures, amb alguns elements de la casa catalana Barcino Miniatures. L'oficial i el porta-estendard són d'Irregular Miniatures. Han estat pintats amb la mateixa paleta de colors de la casa Vallejo que faig servir per a la Legió: una mescla de 967-Verd Oliva i 971-Verd Gris per als pantalons, i 971-Verd Gris per a les camises, amb alguna en 819-Arena Iraquiana. Els turbans han estat pintats en 886-Gris Oliva o 819-Arena Iraquiana. Per la seva banda, la gel·laba vestida per l'oficial porta per base el color 847-Arena Obscura.

Com la resta d'aquest exèrcit meu, aquesta unitat ha estat organitzada damunt bases de fusta de balsa compatibles amb FOW, de la casa Litko Aerosystems, seguint la pauta donada al suplement de FOW "España en Llamas".

Galàdriel, portadora de Nènia

LR9 Galadriel, bearer of Nenya
Mithril Miniatures, 32mm

Aquells que em coneixen de fa temps saben la meva especial debilitat per aquest personatge de la saga de ficció "El Senyor dels Anells", que ratlla la devoció. Per això, pintar aquesta figura de sèrie limitada de Galàdriel, senyora de Lothlórien, va representar per a mi un singular repte, per diferents raons. Per damunt de tot, pel compromís de com pintar una figura tan delicadament esculpida sense malmetre la sensació d'esveltesa i majestuositat que transmetia abans de pintar-la, en un moment que jo havia començat a canviar gradualment les meves tècniques d'il·luminació, des de la pràctica exclusiva del pinzell sec originària, fins a un mètode més mixt (i, al meu entendre, versàtil) que alterna els pinzells secs amb tocs de pintura fresca en funció de... bé, en funció del sisè sentit, deixem-nos de teoritzar que no n'hi ha per a tant.

Crec que me n'he sortit força bé, sobretot per la texturització de la túnica, on crec haver aconseguit donar la sensació de relleu sense farcir la superfície d'ombres (que és el que més por em feia). Algú m'ha comentat haver-li sobtat el to de pell, que s'esperava més pàl·lid; però a mi en canvi m'agrada aquest "to de salut" que la pell de la meva Gàladriel transmet. Bé, qüestió de gustos... Vaig dubtar força a l'hora d'aplicar les ombres a braços i espatlles, i en un primer moment vaig creure més prudent aplicar-hi pinzell sec, però al capdavall em vaig decidir per uns tocs de pintura fresca, i trobo que el resultat ha estat força bo, doncs al meu entendre ha quedat realçada la magror de les formes del personatge.

Bé, en resum, que n'estic força satisfet. Tot i que, ara que m'hi miro bé, potser hauria de retocar-l'hi l'ull esquerre, que, tot i la mata de cabell que li cau per davant, no acaba de quedar ben marcat. Vaja, aquesta feina mai no s'acaba!