Infanteria mitjana carolíngia (encàrrec)

Carolingian medium infantry (commission)
Peter Pig, 15mm

Aquesta és la tercera entrega de la comanda de pintura que vaig rebre recentment, consistent en un exèrcit carolingi de la marca Peter Pig. En aquesta ocasió m'he centrat en la infanteria mitjana d'aquest exèrcit, que, d'acord amb les especificacions rebudes, s'havia de muntar en 10 de les habituals bases quadrades de 30mm, a raó de 4 figures per base. Al meu parer, el resultat transmet prou bé l'efecte de ser una unitat fiable i ben equopada, temible per als enemics.

Partint de la paleta de colors prèviament establerta, hi he fet un cert nombre de variacions, tant per insinuar una major homogeneïtat de l'equipament com una millor qualitat de les robes. Així, túniques i calces han estat pintades usant només 4 colors: 70.903 Intermediate blue, 70.967 Olive green, 70.908 Carmine red i una mescla de vermell i gris neutral que anomeno "musc". Algunes calces han estat pintades amb 70.879 Green brown. A més, la majoria de túniques (però no totes) tenen vores pintades de blanc, groc, blau pàl·lid o verd clar. Pel que fa als accessoris, hi he mantingut els colors ja utilitzats en la infanteria de lleva: 70.940 Saddle brown per als elements de cuir i 70.874 Tan earth per a les astes de llança i bandera.

També la paleta de colors dels escuts ha experimentat canvis respecte a unitats precedents, amb colors pàl·lids de fons 70.918 Ivory, 70.906 Pale blue, una mescla de groc i ivori, i una altra mescla de rosa i blanc; essent els colors intensos alterns els que més han canviat: 70.891 Intermediate green, 70.962 Flat blue, 70.908 Carmine red i 70.810 Royal purple. En un parell de casos hi he aplicat tres colors en lloc de només dos; i, com a novetat, en un parell més d'escuts he experimentat de pintar-los d'un sol color.

Pel que fa a l'estendard, la figura central és un pantocràtor obtingut d'Internet (d'algun mural romànic; ara no recordo exactament quin). L'estendard està directament inspirat en un exemplar històric de la catedral de La Seu d'Urgell i actualment preservat al Museu del Disseny de Barcelona, conegut com a Penó de Sant Ot. Essent del primer terç del s. XII, potser l'hauríem de considerar un estendard proto-català, més que no pas carolingi estricte; però és d'inspiració certament carolíngia.