En aquest punt vaig abandonar el procediment habitual, per passar a l'aplicació del camuflatge. Per a la primera capa, hi vaig aplicar una mescla del color de fons del casc (verd rus) amb el que volia donar a les taques (terra fosca), amb un cert grau de dil·lució. D'aquesta forma es pretenia aconseguir una aparença difuminada en el trànsit d'un color a l'altre. Aleshores hi vaig aplicar al damunt el color terra, procurant deixar un contorn de capa base sense cobrir. Per a aquesta segona capa, després vaig seguir el sistema d'ombrejat i il·luminació abans descrit per al casc. En darrer terme, uns lleus tocs de pinzell sec als contorns de les taques acabarien de difuminar visualment els marges. En arribar a aquest punt, hi vaig enganxar les calcomanies i, per a adobar-ho tot plegat, un darrer pinzell sec, molt lleu, de terra seca. Et voilà!divendres, 19 de juny del 2009
Companyia de tancs pesants KV-1
En aquest punt vaig abandonar el procediment habitual, per passar a l'aplicació del camuflatge. Per a la primera capa, hi vaig aplicar una mescla del color de fons del casc (verd rus) amb el que volia donar a les taques (terra fosca), amb un cert grau de dil·lució. D'aquesta forma es pretenia aconseguir una aparença difuminada en el trànsit d'un color a l'altre. Aleshores hi vaig aplicar al damunt el color terra, procurant deixar un contorn de capa base sense cobrir. Per a aquesta segona capa, després vaig seguir el sistema d'ombrejat i il·luminació abans descrit per al casc. En darrer terme, uns lleus tocs de pinzell sec als contorns de les taques acabarien de difuminar visualment els marges. En arribar a aquest punt, hi vaig enganxar les calcomanies i, per a adobar-ho tot plegat, un darrer pinzell sec, molt lleu, de terra seca. Et voilà!dissabte, 6 de juny del 2009
Host d'Almogàvers
De fet, analitzades unes i altres, les figures d'ambdues cases presenten nombroses similituds estilístiques, sobretot pel que fa a interpretació de peces de vestuari i equipament de les figures. Ara bé, les figures d'Alain Touller són lleugerament més rabassudes i de menor alçada que les seves homòlogues d'Eureka, responent segurament a la filosofia de fer les seves produccions compatibles amb les d'Essex (fabricant britànic del que, per cert, hi ha un parell de figures en aquesta unitat; són les dues que porten una modalitat de casc amb visera circular anomenada kettle hat -força popular a l'exèrcit catalano-aragonès del segle XIV, segons sembla.
D'acord amb el meu costum d'intentar no repetir figures iguals en una mateixa unitat, l'host ha estat completada, a més de les ja anomenades, amb figures d'Irregular i Minifigs. A la darrera fotografia es pot veure una altra host almogàver, en segon terme; aquesta és integrada majoritàriament per figures d'Eureka.dissabte, 23 de maig del 2009
Genet de Hàrad

M293 Haradan Mounted Chieftain
Mithril Miniatures i Zvezda, 32mm
Aquesta és una figura que he trigat força a completar, essencialment perquè no acabava de trobar-li una muntura que em convencés prou. Els cavalls són de les comptades produccions de Mithril que no m'han acabat de fer mai el pes -potser per formes excessivament simplificades, o molt escadussera varietat de postures. Finalment, per casualitat vaig trobar la solució l'any passat en una caixa de figures de plàstic dur de la firma russa Zvezda, de la seva sèrie de fantasia Ring of Rule.
Bo i essent de mida un xic justeta, em va semblar que aquest cavall armat combinaria a la perfecció amb el superb genet cuirassat de Mithril, i em vaig posar a la feina. Com que el cavall és de plàstic i ha de suportar una figura de metall, em vaig voler assegurar tot inserint un filferro a cada peülla anterior de l'animal, enganxant-lo amb cola de modelisme. Posteriorment, el cavall va ser fixat a una base estàndard de GW, també amb cola de modelisme.
Diria que els resultats finals són prou bons, almenys jo n'estic força satisfet!
32mm, Mithril, Zvezda, Terra MitjanaNota 7/06/2025: Aquesta figura ha estat remodelada per l'addició d'un escut rodó amb els símbols comuns de Hàrad; a més, li n'he imantat la base i n'he envernissat les superfícies metàl·liques amb vernís lluent.
diumenge, 17 de maig del 2009
9è Regiment d'Inf. austríac, Czartovsky
Potser pagaria la pena afegir que aquí vaig provar una nova forma de donar color a galons, colls i gires de la casaca, consistent en pintar-los primer amb un to de color força més fosc que el definitiu, i després aplicar-hi el color realment volgut al damunt, de forma que s'hauria d'aconseguir -en teoria, si més no- un efecte de ressaltat d'aquestes peces sobre el blanc de l'uniforme. L'efecte finalment aconseguit no és dolent, tot i que tinc la sensació que m'ha sortit millor en provatures posteriors.dissabte, 9 de maig del 2009
Gastraphétoi siracusans
Tenim associades les ballestes a l'Edat Mitjana europea, però no és així. Ja al Període Hel·lenístic s'empraven ballestes per a la caça i la guerra, i en època romana es mantingué la utilització d'aquesta arma. Els antics grecs les anomenaven gastraphetes (γαστραφέτης), cosa que vol dir "arc de ventre". El motiu d'aquest nom tan curiós sembla ser que les ballestes de l'Antiguitat no tenien encara un mecanisme de tensió de l'arma, sinó que aquesta es forçava reposant amb força el cos sobre la culata. S'atribueix la invenció del gastraphetes al govern de Dionís I de Siracusa, cap al 399 AC.
El reglament i les llistes d'exèrcit de WRG 7ª edició contemplaven aquest tipus de tropa, atribuïnt-li característiques d'infanteria lleugera (IL) similars als arquers, però els sistemes de joc més populars nascuts amb posterioritat (DBM, FoG) han fet saltar els gastraphétoi de les seves llistes -sembla que per algun motiu els fa nosa, aquesta mena d'arma, en un exèrcit de l'Antiguitat Clàssica. Nogensmenys, al meu exèrcit siracusà no hi podia faltar una unitat de gastraphétoi, i així els he pintat i els penso fer servir. Són de la veterana casa Minifigs, amb escorta d'Essex i oficial d'Alain Touller. Per estalviar-me discussions, els he muntat damunt bases de 4 x 4cm, pròpies de l'artilleria.dissabte, 2 de maig del 2009
Secció d'infanteria de l'URSS
Les fotografies m'han quedat un pèl fosques degut a l'escassedat de llum natural, nogensmenys, es pot comprovar que no he fet servir un únic esquema de color per als uniformes, sinó que n'he utilitzat tres de diferents, per tal de simular distints estadis d'esvaïment del tint.
Aquesta va ser la primera unitat soviètica que vaig pintar (tots uns veterans de Stalingrad, vaja), i alguns dels esquemes de colors no m'acabaven de quedar clars encara. Això es nota especialment en alguns detalls, com són les bosses del pa, algunes de les quals són de color verd-gris, mentre que d'altres són un color terrós que ara em sembla massa pujat de to.
Com gairebé sempre, aquesta secció està formada per figuretes de diferents marques: hi predominen les de Battlefront i Skytrex, però també n'hi ha tres o quatre de Preiser (de plàstic dur, a escala 1/87), alguna d'Old Glory (com l'oficial, per exemple) i fins i tot alguna de les de joguina, de plàstic tou (de la casa BUM, també a escala 1/87). Una mica poti-poti, tot plegat, oi?





