Guerrer de Hàrad amb cota de malla

M294 Haradan Mailed Infantryman
Mithril Miniatures, 32mm

Segueixo amb la tasca començada mesos enrere de mostrar-vos figures i models acabats fa temps, però que per un motiu o altre no us havia mostrat en aquest blog. En aquesta ocasió, es tracta d'una altra figura de la meva col·lecció de la Terra Mitjana, de la coneguda casa Mithril com de costum. La figura representa un guerrer de Hàrad amb escut, simitarra i cota de malla.

Bo i que Tolkien sol descriure els uniformes de Hàrad com a predominantment vermells i porpres, estètica habitualment seguida per molts afeccionats, en aquest cas particular vaig decidir vestir la figura amb un esquema diferent de colors: pantalons i túnica negres amb vores grogues, i un turbant blau al voltant del casc. La idea al darrere era de representar la figura com a no directament vinculada a Mòrdor --potser un aventurer independent, o un soldat d'un principat no sotmès a Sàuron. Aquesta perspectiva vindria reforçada per la simbologia de l'escut, que combina el sol i les serps tradicionals de Hàrad sobre fons vermell, però desproveïda de cap símbol mordorià.

La figura ha estat lleugerament retocada aquests darrers dies, afegint-hi una mica de contrastos, envernissant-la a pinzell i enganxant-hi un imant a sota.

"Lorcha" portuguesa

Portuguese Lorcha
desconegut, escala 1/600

Aquest és un altre model ja acabat de fa temps, i que només ha requerit un retoc final. Es tracta d'una "lorcha", terme portuguès encunyat per designar els vaixells híbrids que els navegants d'aquest país van començar a emprar als mars d'Extrem Orient, a partir del segle XVI. Més tard van ser copiats per mariners d'altres nacions, com neerlandesos, britànics i àdhuc xinesos. En espanyol i anglès es fa servir la mateixa paraula i, com que no n'he trobat cap terme equivalent en català, ho he deixat com a "lorcha" bo i sospitar que fonèticament "lorxa" seria més apropiat.

Les definicions canòniques d'aquest tipus de vaixell el solen descriure com de casc occidental i velam xinès, però en una pintura oriental n'hi vaig veure un que tenia velam híbrid --vela llatina a proa, veles xinesa i quadrada al pal major--, i en això em vaig basar per confegir el meu model.

El casc és d'impressió 3D i el vaig trobar com a recurs gratuït en algun d'aquests portals que hi ha avui dia; lamento no recordar quin. Els pals són simples filferros i els tripulants són figuretes de Peter Pig, així com el canó de proa; mentre que les veles provenen del meu fons d'armari.

Maserati 8CTF

Maserati 8CTF racer
Minairons, escala 1/100

Segueixo mostrant-vos feina feta amb anterioritat, mentre guanyo temps per posar-me al dia en projectes nous. En aquest cas es tracta d'un parell d'automòbils de competició dels anys 1930, els Maserati 8CTF que vaig estar comercialitzant sota la meva ja difunta marca Minairons.

Els models són d'escala 1/100, compatibles per tant amb figures de 15mm, i estan impresos en 3D. L'única feina de muntatge requerida era la d'inserir-hi els pilots, que són de metall.

Igual com els Alfa Romeo, aquests Maserati han estat pintats del vermell carmí normatiu a les escuderies italianes d'aquell temps.

Fokker F.VII

Fokker F.VII
Minairons, escala 1/144

Estic més content que un gínjol, avui. Amb la situació familiar quasi normalitzada i després d'haver tancat Minairons definitivament, avui ha estat el primer dia en 5 o 6 mesos que he tornat a agafar el pinzell per pintar una miqueta. Ha estat una sessió més aviat curta, que no deu haver arribat a una hora i mitja, però tot és començar!

Encara trigaré una mica en mostrar resultats d'allò que estic pintant actualment, així que mentrestant reprendre la tasca de fotografiar i catalogar miniatures acabades temps enrere; com és el cas que avui m'ocupa, el d'un trimotor Fokker F.VII a escala 1/144 de la meva (ja difunta) marca Minairons.

Tot i l'escala, el model és de respectables dimensions; així que la fabricació per impressió 3D es feia en 3 peces, perquè no ocupés massa espai. Un cop muntat, doncs, vaig haver d'aplicar una mica de masilla per dissimular les juntes d'unió, amb resultat prou acceptable.

L'avió ha estat pintat seguint un esquema clàssic de les forces aèries feixistes de la Guerra d'Espanya, consistent en una base de 70.971 Gris verd pàl·lid de Vallejo, alternant amb 70.823 Verd camuflatge de la Luftwaffe i 70.874 Terra seca. Pel que fa a les superfícies inferiors, hi he fet servir 70.906 Blau pàl·lid. Les calcomanies amb els numerals són casolanes, mentre que la resta provenen del meu fons d'armari.

Mikoian-Gurévitx MiG-3

Mikoyan-Gurevich MiG-3
Minairons, escala 1/144

Un cop conclòs l'interminable tractament de radioteràpia i quimioteràpia de la meva dona, reprenc avui la tasca de mostrar-vos la meva col·lecció de miniatures. Encara es tracta de figures o models acabats temps enrere, però encara no publicats; doncs, bo i haver començat a pintar de nou, estic encara força lluny de poder mostrar-vos cap novetat.

El cas d'avui és el d'un avió soviètic de la Segona Guerra Mundial, que vaig pintar l'any passat amb la intenció d'utilitzar-lo com a mostra per al seu llançament comercial sota la meva marca Minairons.

En lloc d'emprar els colors de camuflatge habituals, vaig decidir d'aplicar-li una lliurea d'hivern que havia vist en una làmina trobada a Internet. Les calcomanies del fuselatge són de la marca russa Zvezda, mentre que les del timó de cua són de Minairons mateix.

Capità de Hàrad

M153 Haradrim Captain
Mithril Miniatures, 32mm

Segueixo amb el recompte de figures d'El Senyor dels Anells que tenia acabades, o gairebé acabades, des de força temps enrere i que encara no havien merescut una entrada al meu blog. Aquesta és el cas d'una altra bella escultura de la marca irlandesa Mithril, que representa un cabdill o capità de Hàrad, al què només he aplicat un únic canvi de darrera hora abans de fotografiar-lo: en lloc de l'enorme escut rodó, de tipus hòplon, amb què en un principi l'havia equipat, l'hi he retornat el seu escut original, que queda força més elegant.

En el seu moment havia dubtat de quin color pintar-ne la pell, però al capdavall vaig optar per un to més fosc que el de la gent de l'Oest, seguint l'ambientació del propi Tolkien. Igualment, vaig pintar-ne les robes amb colors predominantment vermells i liles, tal com Tolkien mateix les descrivia. Finalment, abans de fer-ne les fotos vaig imantar-ne la base i vaig envernissar-ne les superfícies metàl·liques amb vernís lluent, tal com estic fent darrerament.

Paga la pena apuntar que l'escut del guerrer no és ben bé l'original, sinó una còpia que me n'he fet jo mateix, tot emprant blue stuff per a motlle i green stuff per la còpia. És una tècnica ben senzilla, tot i que òbviament pot ser refinada encara molt més.