Reina amazona

Amazon Queen
Eureka, 28mm

Enceto la col·lecció de personatges de la Mitologia Clàssica amb aquesta reina amazona muntada en carro de guerra. Totes les figures són de l'excel·lent firma australiana Eureka Miniatures, però el carro és un muntatge scratch a partir de peces de molt diversos origens: la barca és d'un fabricant de plàstic tou d'un parell de dècades enrere (Giant?), mentre que les rodes provenen d'una maqueta nord-americana també força antiga, etc. El carro original estava força bé, però d'aspecte molt simple per als meus propòsits, doncs tenia una aparença clarament inspirada en els carros minoics de guerra.

En aquesta vista posterior podeu veure dos detalls: en primer lloc, les malles ajustades que porta l'auriga, amb franges horitzontals de color, com els grecs solien representar les amazones; les combinacions de color estan directament inspirades per uns mitjons de la meva dona... ;)

I el segon detall, quelcom més difícil de copsar, és que les figures no estan fixades a la barca, sinó només subjectes per imants. Vaig enganxar una fina làmina de ferro al sòl de la barca, i vaig fer les peanyes de les dues noies amb cinta magnètica convencional, d'aquella que es fa servir per magnetitzar bases. És més fàcil de veure si també us mostro aquesta foto del costat, que representa la reina desmuntada del seu vehicle.

Les línies de la figura són, al meu parer, prou netes i elegants; no li ha calgut a l'escultor aplicar a la figura cap exuberància anatòmica per deixar clara la seva feminitat, cosa que particularment m'agrada força. La noia va vestida i armada com un hòplita clàssic, amb casc corinti de bronze i cuirassa de fil. L'escut i la llança tampoc no són originals; el primer prové d'una figura de plàstic de la casa Elastolin, mentre que la segona és de metall dur -segurament d'un soldadet de plom antic, dels de joguina infantil d'abans.

Bé, vist el resultat, sembla que no he començat la col·lecció amb mal peu, oi?

Stylish Blogger Award

> Poc que m'ho pensava, que un dia algú em faria mereixedor d'una nominació així!

Bé, sembla que això dels Stylish Blogger Awards funciona com una cadena, doncs va lligada a l'acompliment de 4 condicions per part del nominat, que són aquestes:

• Agrair públicament i enllaçar la persona que t'ha concedit la nominació.
• Explicar set coses de tu mateix.
• Seleccionar entre 10 i 15 blogs que en la teva opinió també haurien de ser nominats.
• Contactar aquests blocaires i assabentar-los de la seva nominació.

Doncs anem a gestionar el nostre acompliment:

1. Agraeixo sincerament a El Senyor Verd (http://elsenyorverd.blogspot.com/) la distinció que m'ha concedit; espero que em segueixi llegint per força temps!

2. - Visc en un poblet de no més de 750 habitants anomenat Les Cabanyes, que està literalment envoltat per un veritable oceà de vinyes. Aquest és el meu paisatge, el del Penedès!
- La meva meravellosa dona i jo compartim una antiga tradició, que es remunta a quan festejàvem de jovenets. Cada divendres a la nit hi ha una ampolla de cava a taula per sopar, i ningú s'alça de taula fins que l'ampolla és buida!!
- Em considero modestament un patriota, un republicà a la vella usança i provo infatigablement a comportar-me com un genuí lliurepensador -sense massa èxit, però.
- Només tinc 50 anys, i cada dia que passa em vaig fent més jove! :D
- La meva principal passió és el pintat de figures; de tant en tant, me'n recordo de jugar-hi! I en segon terme, viatjar. M'ho passo força bé planejant les meves rutes. I els llibres també, gairebé qualsevol mena de llibres -tot i que confesso que cada dia em decanto més per la novel·la, tant que pràcticament ha eclipsat les altres formes de literatura.
- TV? puecsssss...
- La meva dona sol dir que soc com un lloro. Això és degut a que, quan soc fora del país, no puc evitar parar atenció a què i com parla la gent al meu voltant (fins i tot quan en desconec l'idioma), pel simple plaer d'endevinar quina llengua parlen, establir paral·lelismes amb llengües conegudes i assajar d'entendre'n fragments, o per a memoritzar i repetir llurs particulars cantarelles i modismes.

3. Jo potser premiaria aquests blocs:
http://oci-ilerget.blogspot.com/
http://elsenyorverd.blogspot.com/
http://latrompadenyarla.blogspot.com/
http://jocsvexillum.blogspot.com/
http://juguemelsdivendres.blogspot.com/
http://mirosgames.blogspot.com/
http://syldavianchronicle.blogspot.com/
http://konigundkaiser.blogspot.com/
http://escenografiaepsilon.blogspot.com/
http://18thcenturysojourn.blogspot.com/
http://nba-sywtemplates.blogspot.com/

4. Doncs això, que els ho estic fent saber! ...però no em feu córrer, eh?

Un parell d'anuncis

He realitzat un parell de canvis en la classificació de les meves col·leccions de miniatures. En primer lloc, he introduït una nova secció de Descartats, on he recol·locat aquelles col·leccions que ja no em són de cap utilitat, així com els experiments fracassats. Desenganyem-nos, de vegades les coses no et surten bé...

D'altra banda, he reclassificat la col·lecció de personatges civils del segle XVIII (anomenada Pulp in the Age of Reason) com de 15mm en lloc de 20mm, doncs aquesta és la mida que finalment triaré. És una qüestió de comoditat, però també de preferències: reconec que els 15mm em tenen molt "enganxat".

Com que aquests canvis semblen més administratius que una altra cosa, us avanço també dues novetats imminents: la primera, que aviat començaré una altra col·lecció que fa temps que em venia de gust encetar: Mitologia clàssica en 28mm. Aquí sota us mostro una primera foto del proper article que publicaré, una reina amazona d'Eureka Miniatures. La segona notícia és que ben properament penjaré les primeres fotos d'una de les meves col·leccions més grans i més utilitzades, que fins ara estava injustament apartada d'aquest blog: confederats de Guerra de Secessió Americana en 15mm.

Dragons de Châteaufort

Châteaufort Dragoons - September 11, 1714 Project
Roundway i Essex, 15mm

Us presento avui una nova unitat que formarà part del Projecte 11 Setembre 1714, que té per finalitat portar a tridimensional el joc de tauler homònim. En aquest cas, es tracta del regiment francès de Dragons de Châteaufort, que ha estat pintat de manera equivalent al seu homòleg de la meva col·lecció particular (que ja va ser presentat en aquestes pàgines anteriorment).

Hi podreu observar entre ambdues un bon nombre de diferències: en primer lloc, la gamma de miniatures utilitzada, que en aquesta ocasió ha estat fortament restringida: tots els soldats són de la casa Roundway, i l'oficial és d'Essex. En canvi, al seu equivalent de la meva col·lecció vaig ser més agosarat a l'hora de fer combinacions.

En segon lloc, com de costum, el mètode de pintura. Per a les figures d'aquest projecte particular estic emprant un mètode experimental prou diferent del meu tradicional, amb una utilització molt liberal de les pàtines de Vallejo. Val a dir que aquest mètode, a part de ser quelcom més ràpid, ofereix uns resultats força bons -prou com per haver començat a adoptar-lo parcialment per a les figures de la meva col·lecció.

Finalment, la unitat és singular per la forma de representar les figures en bases. Per tal de no ocupar més espai del necessari, em vaig plantejar utilitzar les mateixes bases que hi estic fent servir per a la infanteria. Com que volia deixar clar el status d'aquest regiment en tant que tropa muntada, sense caure en l'error de representar-los muntats (quan en realitat combateren a peu), vaig decidir de posar-los a raó d'un soldat per base, acompanyat del seu cavall. D'acord, no és massa ortodox, però és força "pel·liculero" -com si haguessin tot just desmuntat en aquell moment...

Thorakitai hel·lenístics

Hellenistic Thorakitai
Metal Magic (Gladiator), 15mm

El Thorakites (plural Thorakitai) és una novedosa modalitat de soldat desenvolupada pels estats hel·lenístics cap al 200 AC. Es tractava d'un tipus de tropa mòbil però fortament armada, entrenada per a combatre en situacions tàctiques que aconsellaven no operar en formació rígida -com les falanxs. Els Thorakitai solien anar armats de llança llarga, espasa i javelines, i es protegien amb casc, cota de malla i un escut oval anomenat thureos -ambdós elements, copiats dels celtes, igual com van fer els romans.

Hi ha disparitat d'opinions sobre l'origen dels Thorakitai i Thureophoroi (una tropa similar però més lleugerament equipada); alguns els fan aparèixer arran de la necessitat, pels colonitzadors grecs de les terres d'Àsia, de contra-restar les tàctiques de lluita locals, mentre que d'altres ho atribueixen a la creixent influència romana -equiparant-los a legionaris d'imitació. El cert és que en un primer moment no substituïren les falanxs de piques, sinó que només les complementaren, fent-hi tasques de cobertura de flancs, enllaç entre falanxs o "caça de fustigadors" en terreny abrupte.

En tot cas, tenia jo previst utilitzar aquesta unitat allà on fos requerit representar una versió més tardana del meu exèrcit siracusà, per si els havia d'enfrontar amb les temibles legions romanes... Cert que les "llistes d'exèrcit" que solen circular pels nostres ambients no contemplen la utilització de Thorakitai per part d'exèrcits grecs de la Mediterrània Occidental, però sí la de Thureophoroi. Un cop més, aquest batalló (per dir-ho amb la nostra terminologia moderna) ha estat muntat exclusivament amb figures de la desapareguda casa alemanya Metal Magic, que és una de les que més m'agraden per a aquest període.

Personatges del segle XVIII (I)

18^th Century Characters
Blue Moon i Peter Pig, 15mm

Com podeu veure, les figures que en aquesta ocasió us presento no formen part de cap exèrcit concret; sinó que es tracta de personatges individuals del segle XVIII, majoritàriament civils. Pertanyen a dues sèries paral·leles de dos fabricants diferents, la nord-americana Blue Moon i la britànica Peter Pig, i la veritat és que encara no sé per a què les puc fer servir; però em feia molta gràcia pintar-les, i aquí les teniu.

Les dues figures femenines de cada extrem són de Peter Pig, d'una sèrie dedicada als pirates del Carib. Han estat lleugerament modificades en allò que es refereix al cap, doncs he afegit un barret a ambdues -la de l'esquerra anava amb el cap descobert, i la de la dreta portava el típic mocador pirata. La de l'esquerra ha estat pintada com si fos un oficial d'infanteria de l'exèrcit català de 1713-1714 -i ben aviat sabreu per què, doncs està en relació directa amb un regiment fictici que tot just he acabat de pintar també per aquestes dates...

Pel que fa a les altres tres figures, són d'una excel·lent sèrie recentment estrenada de la casa Blue Moon, també dedicada als pirates del Carib. Són d'una mida lleugerament superior a les altres dues, i presenten un disseny molt detallista i elegant. No cal dir que representen una dama i un cavaller de l'època, i una noia de classe treballadora. L'únic defecte que els puc retreure és la imprecisió que mostra la figura del noble de genolls en avall, de forma que els contorns d'ambdues cames es confonen. No em vaig adonar d'aquest defecte fins un moment molt avançat del procés, i de bon començament vaig optar per no fer-hi res d'especial, confiant que el joc d'il·luminació i ombres jugaria al meu favor -però veig que no ha estat així. Després de donar-hi molts tombs, és possible que al capdavall em decanti per simular el buit entre les cuixes aplicant-hi directament pintura negra; doncs és una veritable llàstima deixar-ho així, en una figura que altrament és ben elegant...

L'experiència m'ha resultat prou gratificant, així que ben aviat en seguiran unes quantes més.