Polikàrpov I-16 "Mosca"

Spanish Republican Polikarpov I-16
Armaments in Miniature, escala 1/100

Ja fa un cert temps que m'havia plantejat de muntar una esquadreta d'avions capaç de donar suport aeri al meu exèrcit republicà de Guerra d'Espanya. De bon començament, vaig centrar els meus esforços en aconseguir avions d'escala 1/72, que són els que es corresponen per escala amb la mida dels meus soldadets (20mm). Aviat, però, vaig poder comprovar que els avions d'aquesta escala resultaven massa grossos per a una taula de joc normal. Per això, vaig acabar prenent la decisió d'utilitzar avions de l'escala immediatament inferior, que és la 1/100, i que en teoria s'hauria de correspondre amb els 15mm.

De fet, pel que he pogut veure és bastant usual que, en jocs que requereixen la intervenció de forces aèries, els avions no estiguin a escala amb les figures i models terrestres, sinó que siguin de l'escala immediatament inferior. Així, a Flames of War, que es juga amb miniatures de 15mm, els avions no són d'escala 1/100 (com en teoria hauria de ser) sinó d'escala 1/144. És a dir, sots-dimensionats.

Així que vaig deixar de banda els models d'avions d'escala 1/72 que ja havia començat a muntar, i em vaig dedicar a cercar-ne d'escala 1/100; fins que vaig trobar un fabricant nord-americà de bonics avions de resina, anomenat Armaments in Miniature, i vaig decidir de fer-ne una prova, comprant-los-hi tres models del Polikàrpov I-16 "Mosca" -a veure què tal resultava l'experiment. Tinc molt poca experiència en models de resina, així que (ho dic amb franquesa) esperava el moment de l'arribada dels avionets amb certa aprensió. Què passarà? Els sabré muntar? Trobaré dificultats que la meva inexperiència farà insalvables?

La primera sorpresa en rebre els models va ser molt agradable: quasi tot l'avió estava format d'una sola peça: casc, ales, timó, rotor, parabrises... tot d'una peça. Certament que hi havia moltes altres peces petites, però gairebé totes representaven elements opcionals (guies de bombes, coets, etc), dels què en podia prescindir per a muntar els meus "Mosques" republicans. La segona cosa que vaig poder comprovar fou la quasi total absència de rebaves, bombolles i torçadures de la resina, per la qual cosa la preparació del model es va limitar a uns pocs tocs de llima i una capa d'imprimació en spray.

La feina de pintura dels avions va seguir camins força estàndard: al dors dels avions, una primera capa en una mescla de 894-Verd Rus i 857-Oliva Daurat, seguida de l'aplicació d'ombres per dil·lució de Verd Rus + Negre + Pàtina Negra, i una tercera passada al pinzell sec, novament amb Verd Rus i Oliva Daurat (amb una proporció lleugerament superior d'aquest darrer). Per al ventre de l'avió no hi vaig tenir tants miraments, i em vaig limitar a aplicar-hi dues capes consecutives de 961-Blau Cel. Les franges identificatives vermelles del casc i les ales, així com la bandera tricolor al timó, hi han estat aplicades amb pinzell -a pols. Un cop completament pintats els models, els vaig cobrir amb una capa uniforme de vernís lluent a pinzell, en preparació del que en seria el pas següent: l'aplicació de calcomanies.

Després de regirar-ne la meva abundosa col·lecció, vaig poder trobar unes quantes calcomanies pertanyents al kit d'un I-16 d'escala 1/72 de la casa ucraïnesa A-Model, que per les seves mides reduïdes s'adaptarien més o menys bé a un avionet d'escala 1/100. Es tracta de les numeracions del casc (CM-125, CM-127 i CM-156). D'aquesta última numeració només en tenia un exemplar, així que de l'altre costat hi vaig aplicar una calcomania totalment diferent, la del provocatiu lema "No tocan". Disposava d'un quants distintius d'esquadreta per posar al timó, consistents en les caricatures de Popeye emprades per la 4ª Esquadreta de Caces de la FARE, però no en tenia prous; així que vaig decidir d'inventar-me un distintiu propi, consistent en l'escut de Catalunya sobreposat d'un estel blanc (aquest distintiu fictici ha estat pintat a pinzell, sí). Un cop identificats els avions, he rematat la feina aplicant dues capes consecutives de vernís mat a pinzell per tot l'avió, excepció feta del parabrises, que només té vernís lluent. Bé, aquest n'és el resultat! Fan patxoca, oi?

Secció de Mehal·la marroquina

Moroccan Mehalla Platoon
HPC/Bandera, Barcino i Irregular Miniatures, 20mm

Us presento aquí una altra unitat del meu exèrcit feixista de Guerra d'Espanya en 20mm. Es tracta d'una secció d'infanteria marroquina pertanyent a l'anomenada Mehal·la, un cos de tropa nominalment subjecte al Soldà del Marroc, però finançat per Espanya i a la pràctica subordinat a l'exèrcit espanyol -tot i que no en formava part. A diferència dels Regulars, doncs, la Mehal·la era comandada per oficials marroquins, si bé comptava amb l'assessorament d'oficials espanyols.

La unitat ha estat muntada majoritàriament amb figures de HPC/Bandera Miniatures, amb alguns elements de la casa catalana Barcino Miniatures. L'oficial i el porta-estendard són d'Irregular Miniatures. Han estat pintats amb la mateixa paleta de colors de la casa Vallejo que faig servir per a la Legió: una mescla de 967-Verd Oliva i 971-Verd Gris per als pantalons, i 971-Verd Gris per a les camises, amb alguna en 819-Arena Iraquiana. Els turbans han estat pintats en 886-Gris Oliva o 819-Arena Iraquiana. Per la seva banda, la gel·laba vestida per l'oficial porta per base el color 847-Arena Obscura.

Com la resta d'aquest exèrcit meu, aquesta unitat ha estat organitzada damunt bases de fusta de balsa compatibles amb FOW, de la casa Litko Aerosystems, seguint la pauta donada al suplement de FOW "España en Llamas".

Galàdriel, portadora de Nènia

LR9 Galadriel, bearer of Nenya
Mithril Miniatures, 32mm

Aquells que em coneixen de fa temps saben la meva especial debilitat per aquest personatge de la saga de ficció "El Senyor dels Anells", que ratlla la devoció. Per això, pintar aquesta figura de sèrie limitada de Galàdriel, senyora de Lothlórien, va representar per a mi un singular repte, per diferents raons. Per damunt de tot, pel compromís de com pintar una figura tan delicadament esculpida sense malmetre la sensació d'esveltesa i majestuositat que transmetia abans de pintar-la, en un moment que jo havia començat a canviar gradualment les meves tècniques d'il·luminació, des de la pràctica exclusiva del pinzell sec originària, fins a un mètode més mixt (i, al meu entendre, versàtil) que alterna els pinzells secs amb tocs de pintura fresca en funció de... bé, en funció del sisè sentit, deixem-nos de teoritzar que no n'hi ha per a tant.

Crec que me n'he sortit força bé, sobretot per la texturització de la túnica, on crec haver aconseguit donar la sensació de relleu sense farcir la superfície d'ombres (que és el que més por em feia). Algú m'ha comentat haver-li sobtat el to de pell, que s'esperava més pàl·lid; però a mi en canvi m'agrada aquest "to de salut" que la pell de la meva Gàladriel transmet. Bé, qüestió de gustos... Vaig dubtar força a l'hora d'aplicar les ombres a braços i espatlles, i en un primer moment vaig creure més prudent aplicar-hi pinzell sec, però al capdavall em vaig decidir per uns tocs de pintura fresca, i trobo que el resultat ha estat força bo, doncs al meu entendre ha quedat realçada la magror de les formes del personatge.

Bé, en resum, que n'estic força satisfet. Tot i que, ara que m'hi miro bé, potser hauria de retocar-l'hi l'ull esquerre, que, tot i la mata de cabell que li cau per davant, no acaba de quedar ben marcat. Vaja, aquesta feina mai no s'acaba!

Companyia de tancs pesants KV-1

Company of KV-1 heavy tanks
Battlefront i Old Glory, 15mm

Dos dels tancs d'aquesta unitats són totalment de metall, de la marca Old Glory (Quality Castings), mentre que el tercer, un KV-1s de la casa Battlefront amb distintius de la Guàrdia i camuflatge, té el casc de resina i el tren de rodatge i altres complements de metall. Precisament, a l'hora de pintar el camuflatge d'aquest formidable tanc, vaig fer com si hagués de pintar-lo d'un sol color, seguint el procediment habitual en aquests casos fins a determinat punt. Primerament, una capa base amb un to de color lleugerament més clar que el definitiu (en aquest cas, rebaixant el verd rus amb verd oliva); en segon lloc, l'aplicació d'ombres mitjançant el mateix verd apujat amb negre i, finalment, un pinzell sec amb parts iguals de verd oliva i verd rus. En aquest punt vaig abandonar el procediment habitual, per passar a l'aplicació del camuflatge. Per a la primera capa, hi vaig aplicar una mescla del color de fons del casc (verd rus) amb el que volia donar a les taques (terra fosca), amb un cert grau de dil·lució. D'aquesta forma es pretenia aconseguir una aparença difuminada en el trànsit d'un color a l'altre. Aleshores hi vaig aplicar al damunt el color terra, procurant deixar un contorn de capa base sense cobrir. Per a aquesta segona capa, després vaig seguir el sistema d'ombrejat i il·luminació abans descrit per al casc. En darrer terme, uns lleus tocs de pinzell sec als contorns de les taques acabarien de difuminar visualment els marges. En arribar a aquest punt, hi vaig enganxar les calcomanies i, per a adobar-ho tot plegat, un darrer pinzell sec, molt lleu, de terra seca. Et voilà!

Host d'Almogàvers

Almughavars Catalan Company
Alain Touller, Eureka, Essex, Irregular i Minifigs, 15mm

Fins a l'aparició de la sèrie 300ALM01-300ALM04 de la casa australiana Eureka Miniatures, les figures que marcaven la pauta en matèria d'almogàvers eren (en la meva opinió, si més no) les produïdes per la firma provençal Alain Touller, que són les formen el gruix de components de l'host almogàver que us presento en aquestes fotografies. De fet, analitzades unes i altres, les figures d'ambdues cases presenten nombroses similituds estilístiques, sobretot pel que fa a interpretació de peces de vestuari i equipament de les figures. Ara bé, les figures d'Alain Touller són lleugerament més rabassudes i de menor alçada que les seves homòlogues d'Eureka, responent segurament a la filosofia de fer les seves produccions compatibles amb les d'Essex (fabricant britànic del que, per cert, hi ha un parell de figures en aquesta unitat; són les dues que porten una modalitat de casc amb visera circular anomenada kettle hat -força popular a l'exèrcit catalano-aragonès del segle XIV, segons sembla. D'acord amb el meu costum d'intentar no repetir figures iguals en una mateixa unitat, l'host ha estat completada, a més de les ja anomenades, amb figures d'Irregular i Minifigs. A la darrera fotografia es pot veure una altra host almogàver, en segon terme; aquesta és integrada majoritàriament per figures d'Eureka.

Genet de Hàrad

M293 Haradan Mounted Chieftain
Mithril Miniatures i Zvezda, 32mm

Aquesta és una figura que he trigat força a completar, essencialment perquè no acabava de trobar-li una muntura que em convencés prou. Els cavalls són de les comptades produccions de Mithril que no m'han acabat de fer mai el pes -potser per formes excessivament simplificades, o molt escadussera varietat de postures. Finalment, per casualitat vaig trobar la solució l'any passat en una caixa de figures de plàstic dur de la firma russa Zvezda, de la seva sèrie de fantasia Ring of Rule.

Bo i essent de mida un xic justeta, em va semblar que aquest cavall armat combinaria a la perfecció amb el superb genet cuirassat de Mithril, i em vaig posar a la feina. Com que el cavall és de plàstic i ha de suportar una figura de metall, em vaig voler assegurar tot inserint un filferro a cada peülla anterior de l'animal, enganxant-lo amb cola de modelisme. Posteriorment, el cavall va ser fixat a una base estàndard de GW, també amb cola de modelisme.

Diria que els resultats finals són prou bons, almenys jo n'estic força satisfet!

32mm, Mithril, Zvezda, Terra Mitjana

Nota 7/06/2025: Aquesta figura ha estat remodelada per l'addició d'un escut rodó amb els símbols comuns de Hàrad; a més, li n'he imantat la base i n'he envernissat les superfícies metàl·liques amb vernís lluent.