dijous, 29 de desembre de 2011

Semi-orcs de Sàruman


M179, LT13 Half-orcs of Saruman
Mithril Miniatures, 32mm


Les tres figures que us mostro aquest cop pertanyen a la coneguda casa irlandesa Mithril, tot i que totes elles han estat modificades en major o menor grau. Formen part de dues sèries nominalment diferents, la clàssica "M" i la "LT"; aquesta darrera va tenir molt curta durada, amb només 15 referències relacionades amb la batalla de l'Abisme de Helm; en principi havia de substituir la sèrie "M", però al capdavall la casa se'n va fer enrere, potser a causa de les bases, que eren força diferents de les rectangulars típiques.

Aquesta figura a la vostra dreta és un semi-orc de la referència M179, si bé amb dues modificacions menors: en primer lloc, la llança original ha estat substituïda per la que podeu veure, amb un parell de caps humans penjant; és un recurs certament repulsiu, però al meu entendre reforça notablement la noció de ferotgia i salvatgisme d'aquestes criatures. L'altra variació consisteix en haaver-li remplaçat l'escut hexagonal original per un de plàstic, dels uruk-hai de Games Workshop. El disseny que d'aquests escuts en va fer Peter Jackson m'agrada força, i el trobo molt adient.

El segon semi-orc pertant a la sèrie "LT", i està força més ben equipat que l'anterior; a part de la cota de malla de tres quarts, duu un casc cònic amb una peça frontal característica, que simbolitza la torre d'Orthanc. A més de l'escut de Games Workshop, que en aquesta ocasió porta l'emblema de la mà pintada com a la pel·lícula de Peter Jackson, l'altra transformació patida per la figura consisteix en el remplaçament del braç original per un de plàstic; lògicament, també prové d'un uruk-hai de Games Workshop, i esgrimeix l'original arma que Peter Jackson va idear per a aquests éssers. M'agrada força, perquè les seves formes bastes suggereixen prou clarament quina devia ser la seva funció, més contundent que no pas de tall.


I finalment, aquí teniu la tercera figura, que és també de la sèrie "LT". Aquesta és la que més variacions ha sofert respecta a l'original, doncs no solament l'hi he posat al mateix escut que a les altres dues, i l'hi he substituït el braç original per un altre amb l'espasa orca de la pel·lícula, sinó que fins i tot m'he aventurat a remplaçar el cap primigeni per un altre. Naturalment, el cap de recanvi també prové d'una figura de plàstic de Games Workshop --per això trobo genials les miniatures de plàstic!! La modificació presentava una notable dificultat, degut a la difícil postura de la figura, molt decididament llençada cap endavant; però, tenint en compte la meva manca d'experiència en aquest camp, el resultat ha estat prou decent --o això em sembla.

diumenge, 4 de desembre de 2011

Regiment de Cav. Nebot


Nebot's Cav. Reg. 1713-1714
Dixon, Essex i Peter Pig, 15mm


Aquesta unitat recentment pintada representa un dels regiments més veterans de l'exèrcit català de 1713-1714, que els germans Nebot van formar i enquadrar a l'exèrcit de l'Arxiduc Carles cap al 1705. Colors i estendard són autèntics, d'acord amb els estudis uniformològics del professor F. X. Hernàndez i Francesc Riart. Les figures muntades són totes de la casa Dixon i presenten gran variació, cosa que pot xocar a algun lector; s'ha fet així del·liberadament, per tal de simular l'heterogeneïtat d'equipament de les tropes muntades catalanes. Els cavalls són també de Dixon, excepte el de l'oficial, que és d'Essex.

Pel que fa a composició de la variant desmuntada, hi he seguit el mateix patró que per al Regiment Sant Jordi, amb una mescla de figures de Dixon, Essex i Peter Pig per a la tropa, essent l'oficial d'Essex. Pot semblar estrany que m'hagi molestat a pintar una variant desmuntada d'un regiment de cuirassers, però es basa en fets històricament comprovats: tot i essent nominalment de cavalleria pesant, els regiments catalans de cuirassers anaven equipats com els dragons; la qual cosa implica que estaven entrenats per a lluitar a peu.

divendres, 18 de novembre de 2011

Ahhhhhh Còndor!!


Junkers Ju-87 B "Stuka"
Zvezda, escala 1/144


Aquí teniu avui un grupet d'avions a escala 1/144 que he muntat expressament per a futures partides de combats aeris de la Guerra d'Espanya seguint el sistema Bag the Hun!. Es tracta dels famosos bombarders en picada Junkers Ju-87 "Stuka" utilitzats pel bàndol feixista, enquadrats a la Legió Còndor alemanya. Els models són de plàstic dur, de la prestigiosa casa russa Zvezda, i són molt fàcils de muntar, doncs no compten amb més enllà de mitja dotzena de peces. Per a pintar-los he emprat dos esquemes de camuflatge diferents, tots dos prou documentats a la bibliografia especialitzada; un de tres colors (gris, verd i bru), i l'altre de dos (dos tons de verd), però ambdós seguint la mateixa pauta d'alternança de colors amb línies rectes i angles aguts. Val a dir que hi ha encara un tercer esquema documentat, que és verd fosc, monocolor.

Un cop aplicada la imprimació com de costum, el ventre dels avions ha estat pintat amb 971 Verd-gris Pàl·lid de Vallejo, realçat després amb pàtina negra, sense més complicació. En canvi, per als dorsos he seguit una metodologia quelcom més elaborada, consistent en pintar primerament els avions de forma uniforme, amb el color més clar de la paleta respectiva, i en passes successives hi he anat aplicant els altres colors i efectes.

Per als avions d'esquema tricolor, la primera aplicació ha estat amb 989 Gris Cel de Vallejo, seguida pel clàssic 874 Terra Fosca i el 886 Gris Verdós. Al tercer avió hi he aplicat primerament 886 Gris Verdós i després 920 Uniforme alemany. Ja ho sé, ja ho sé: això no són pas els colors de la Luftwaffe, però m'ha semblat que no era qüestió d'enredar-se en anar comprant potets de pintura per a uns quants avionets d'escala 1/144... he mirat d'utilitzar els colors més semblants d'entre els que tenia en existències, i em sembla que l'efecte no és pas dolent, no?

Després ha vingut la feina d'aplicar-hi les ombres mitjançant pàtina negra de Vallejo, i després he tornat a il·luminar la part interior de cada taca novament amb el color original, procurant sempre no cobrir una fina àrea al voltant de les zones de contacte entre taques, de forma que les línies quedin més ressaltades. Les cabines dels avions eren de plàstic translúcid, i m'he limitat a pintar-ne els nervis de negre i després, amb un pinzell més fi, amb els mateixos colors del casc.

Finalment, unes paraules sobre els distintius dels avions. Es tracta de calcomanies casolanes, fetes amb ordinador i impreses amb una impresora domèstica de raig de tinta sobre un papel especial per a calcomanies. N'hi ha de dues menes, blanc o translúcid. Aquestes calcomanies s'han fet sobre paper translúcid, cosa que vol dir que, per a que les superfícies blanques es veiessin realment blanques, hi he hagut d'aplicar primer una calcomania rodona blanca (o pintar de blanc, en el cas del timó), posant-hi la negra al damunt.

No cal dir que, quan treballes amb calcomanies, és imprescindible l'ús dels productes Micro Set i Micro Sol de Microscale Industries, o substàncies equivalents d'altres marques. Hi fan meravelles!

dissabte, 12 de novembre de 2011

Personatges del segle XVIII (III)


18th Century Characters
Peter Pig, Blue Moon i Minifigs, 15mm


Aquí teniu un altre heterogeni grupet de les figures que darrerament col·lecciono relacionades amb el segle XVIII, amb intencions encara no prou clares (ho confesso). En tot cas, posades sobre bases individuals poden acomplir gran varietat de comeses, ja sigui com a elements escenogràfics figuratius en batalles campals, o per a escenaris de skirmish on cada figura representi una sola persona, o bé per a representar PJs i PNJs en jocs de rol, o per a qualsevol altra utilitat que se n'hi pugui arribar a trobar.

L'origen de les miniatures és força divers: el distingit cavaller de l'esquerra és del segell nord-americà Blue Moon, la senyora i el monjo són de la britànica Peter Pig, i el pagès que carrega una aixada és de la també anglesa MiniFigs; concretament, d'una referència que hi tenen dedicada a civils catalans en armes de mitjans del segle XVII (suposo que en relació amb la Guerra de Separació o "dels Segadors", 1640-1653). El mètode de pintura de la primera figura és diferent al de les altres tres, que originalment formaven part del cancel·lat Projecte 11 Setembre 1714; se'n diferencia bàsicament per un parell de tècniques particulars: primerament, per efectuar els ombrejats no només amb pàtines, sinó amb una mescla de pàtina amb pintura dil·luïda d'un to més fosc que el de la capa base; i, en segon lloc, per la utilització del pinzell sec a l'hora de fer la il·luminació de la superfície dominant (en aquest cas, la casaca).

En la meva modesta opinió, aquesta forma d'aplicar ombres ofereix una impressió final de conjunt més harmoniosa que el simple ombrejat amb pàtines soles, que produeixen un efecte de contrast massa acusat per al meu gust. Això sí, resulta més laboriós i lent, doncs, a diferència d'aquesta última tècnica, la utilització de mescles de pàtines i pintura t'obliga a efectuar els ombrejats per parts, en funció del color de la capa base.

dimecres, 26 d’octubre de 2011

Reaprofitament de generals


Recycling Generals, 1705-1715
Roundway, Essex i Dixon, 15mm


Encara una altra conseqüència positiva d'haver incorporat l'antic Projecte 11 Setembre 1714 dintre l'àmbit més ampli de la Imagi-nació Defiant Principality i la seva campanya 1713-1714 seguint el reglament Beneath the Lily Banners: Dos dels generals que tenia pintats per al primer projecte han estat reconvertits per a jugar amb el segon, sense gaire més modificacions que canviar-ne les bases -i, en el cas del general català, canviar la bandera del porta-estendard que l'acompanya.

No m'estendré gaire més en aquest tema per no córrer el risc d'esdevindre fútilment repetitiu, doncs ambdues figures ja van ser objecte d'un article específic en el seu degut moment, quan les vaig "presentar en societat": l'article del comandant espanyol és aquest, mentre que el del general català és aquest altre.

diumenge, 23 d’octubre de 2011

Reg. d'Inf. La Marine


"La Marine" Inf. Reg. 1705-1715
Essex, Roundway i Black Hat, 15mm


L'article d'avui us mostra una altra de les conseqüències positives que ha tingut abandonar el meu antic Projecte 11 Setembre 1714 en favor de la Imagi-nació Defiant Principality: Una bona pila de soldadets pintats per al projecte cancel·lat han pogut ser ràpidament reconvertits en un nou regiment borbònic per a Beneath the Lily Banners, ja de 18 figures com prescriu el reglament en lloc de 9, i sense cap altra feina suplementària que canviar-ne les bases i afegir-hi un porta-estendard i un sergent.

S'hi poden observar unes quantes diferències en comparació als altres regiments borbònics fins ara pintats: la primera, la composició i origen de les figures és diferent. En aquesta unitat hi predominen les figures d'Essex combinades amb d'altres de Roundway, a més del grup de comandament, que és de Black Hat; mentre que fins ara hi havia estat fent servir sobretot miniatures de Minifgs i Roundway. La segona, la manca de baionetes a la major part de les figures.

I la tercera és el mètode de pintura, que presenta diferències substancials respecte a l'utilitzat per a d'altres regiments. En aquest conjunt no hi ha hagut cap aplicació de pinzells secs, i l'ombrejat s'hi ha fet exclusivament a base de pàtines fosques de Vallejo, sense les mescles amb pintura que acostumo fer amb les figures de col·lecció pròpia. Tot i així, constato amb alleujament que l'efecte de conjunt apenes presenta visualment cap diferència amb els altres. Anem bé: endavat, doncs!

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Dewoitine D-510 de la República


Spanish Republican Dewoitine D-510
Reviresco, escala 1/144


Surto avui d'estudi una mica, per a mostrar-vos una de les meves darreres fixacions: avionets a escala 1/144, per a jugar a combats aeris ambientats en la Guerra d'Espanya (1936-1939). Amb aquesta finalitat, m'estic fent amb una bona col·lecció d'aparells de caça i bombardeig d'ambdós bàndols, tant de plàstic com de resina o metall, sempre en escala 1/144. Malauradament, l'únic aparell del conflicte que es pot trobar pre-pintat i en plàstic és el Messerschmitt Bf-109 E (un dia d'aquests us he d'ensenyar l'esquadreta de "messers" que m'he muntat...), o sigui que tenim una bona feinada per davant...

El primer aparell de la sèrie que us volia ensenyar és aquest caça de fabricació francesa, el Dewoitine D-510. La miniatura és de metall, produïda per la casa nord-americana Reviresco, i requereix certa dedicació a l'hora de llimar-la, polir-ne la superfície i enganxar-ne les peces -els elements de suspensió originals del tren d'aterratge han estat substituïts per filferro, molt més resistent que l'aliatge tou del metall blanc. Ah, i el pilot hi és afegit. Produït per la casa Reviresco, també.

La "joia de la corona" d'aquest model han estat les marques de nacionalitat circulars de l'avió o escarapeles. Són calcomanies casolanes, fetes per mi mateix per ordinador i impreses segons una misteriosa fórmula alquímica (he he he). Pel que fa als distintius alfanumèrics (el CW-15), també són calcomanies casolanes. Com es pot veure, després d'un bon nombre de proves infructuoses he aconseguit fabricar-me'n unes de prou decents... Ja ho anireu veient en articles successius.

diumenge, 16 d’octubre de 2011

Sometent


Catalan peasant Militia, or "Sometent", 1705-1714
Peter Pig, Minifigs, Blue Moon, 15mm


Dies enrere, vaig anunciar al portal The Catalan Wargames Resource que donava per cancel·lat el Projecte 11 Setembre 1714, per motius de pragmatisme que ja vaig explicar allà. Lluny de deixar-ho tot desat i oblidat al fons d'un calaix, aquests darrers dies he estat reaprofitant-ne el material per als meus exèrcits borbònic i català de la Guerra de Successió. Com que es dóna la circumstància que darrerament hem optat per un nou reglament de joc d'aquest període, anomenat Beneath the Lily Banners, l'adaptació al qual ens exigia doblar la mida dels nostres regiments, resulta que tot plegat m'ha anat de perles.

La primera mostra de tot això és aquest batalló de Sometent, que inicialment havia previst com de 9 figures i que, mercès al reaprofitament de materials del projecte difunt, he pogut completar a 18 figures. Una cosa important que hi he pogut verificar és que, malgrat que les figures d'una i altra procedència havien estat pintades seguint diferent metodologia, el resultat final de conjunt és força bo, sense contrastos visibles.

La major part de les miniatures emprades provenen de la línia de pirates de Peter Pig, amb unes poques figures corresponent a pagesos catalans de la Guerra dels Segadors, produïts per Minifigs. Finalment, hi he mesclat també una miniatura de la nord-americana Blue Moon -la del pagès amb una falç a la mà, que es pot veure a la dreta d'aquesta foto.

Pel que fa a l'estendard, és una reproducció de l'exemplar real recentment descobert, que ha estat datat precisament com del període 1650-1700. La imatge ha estat portada a PC a dues cares, impresa sobre paper normal i retocada a pinzell abans d'enganxar-la al màstil. Els flocs de la vora hi han estat pintats a posteriori, per tal de dissimular la unió entre les dues cares de l'estendard. Trobo que l'efecte final és de gran vividesa, tot i l'escassedat de plecs que hi he volgut aplicar.

Els propers dies us aniré oferint més mostres d'altres reaprofitaments semblants a aquest.

dimarts, 11 d’octubre de 2011

Arquers orcs de Sàruman


White Hand orc archers
Games Workshop, 28mm


Em sembla que aquestes són les primeres figures de Games Workshop que us mostro. No us penseu, n'hi tinc alguna més! Bromes a part, suposo que a molta gent li deu passar el mateix que a mi: tot i que, en termes generals, trobo encertades les interpretacions que fa Mithril de l'univers de Tolkien, hi ha excepcions que m'agrada contemplar. Una d'aquestes excepcions són els uruk-hai de la pel·lícula, fidelment reproduïts per Games Workshop.

Certament que tant un com l'altre s'aparten força de les novel·les de Tolkien en aquest aspecte -doncs de totes les abominacions engendrades a Orthanc, aquella que més blasma Tolkien no en són pas els uruk-hai, sinó els seus semi-orcs: resultat d'espantosos mestissatges contra natura d'humans i orcs... i ves per on que ni la pel·lícula ni Games Workshop no n'hi han fet ni p... cas.

Bé, és igual: els uruk-hai de la Workshop són força fotogènics (!), especialment els de metall -com és el cas de les tres figures que us mostro avui, i només per això ja paga la pena de pintar-los. Del procés de pintura de les figuretes, no hi ha gaire cosa especial a destacar: potser la insistència en la combinació de colors terrosos, o la reducció de l'equipament metàl·lic a tot just el casc i prou -m'agrada imaginar-me'ls embotits en cuir brut i mal adobat!

dissabte, 8 d’octubre de 2011

Pintura per encàrrec

En espera que se'n publiqui el corresponent anunci al portal The Miniatures Page (TMP), per la meva part ja considero formalment encetat el meu servei de pintura per encàrrec. A manca de decidir-ne una URL definitiva, provisionalment l'he ubicat en una pàgina especial del portal The Catalan Wargame Resource, sota el títol precisament de "servei de pintura" i accessible des del menú principal del web. A l'espai esmentat hi he penjat els meus quadrants de tarifes per a 15, 20 i 28mm.

Per a anar penjant fotos dels treballs realitzats, en un primer moment havia pensat en aquest mateix blog que esteu llegint, però la idea d'utilitzar el mateix espai per a figures meves i d'altres persones no m'acaba d'agradar. És possible que acabi obrint un blog específic per a les tasques fetes professionalment, però tot depèn del nivell de consolidació del projecte. No debades, a hores d'ara ja estic mantenint 4 webs i blogs simultàniament, i un de cinquè podria arribar a ser un xic excessiu.

Doncs això, per a qualsevol encàrrec de pintura podeu contactar amb mi ja des d'ara, que us atendré de bon grat.

dissabte, 1 d’octubre de 2011

Dama noble


Noblewoman
Dark Sword Miniatures, 32mm


En un article anterior ja us n'havia parlat, de les miniatures de la nord-americana Dark Sword Miniatures. Torno a fer-ho avui tot reiterant que les trobo d'una excepcional qualitat i delicadesa. La figura d'aquest article n'és una altra mostra; forma part de la col·lecció Parkinson Masterworks i ha estat realitzada per l'esculptor Tom Meier sobre la base d'una coneguda il·lustració de Keith Parkinson.

Sense ser dinàmica, la positura resulta molt natural i vívida. Els volums generals són de gran elegància, t'ho miris per on t'ho miris; cosa que resulta realçada pel vol de les vestidures. Certs detalls de la figura hi contribueixen força, com el mocador penjant del cinyell, l'òliba que reposa a la seva mà, o encara el braçalet que l'adorna. No sé què en pensareu, però cada cop m'agraden més, les produccions d'aquesta casa.

dimecres, 28 de setembre de 2011

Dénethor, Senescal de Góndor


M195 Denethor, Steward of Gondor
Mithril Miniatures, 32mm


Heus aquí una nova figura de la casa Mithril, dedicada com sabeu a la producció de figures de la Terra Mitjana en 32mm. En aquest cas, es tracta d'una composició que mostra el darrer Senescal de Góndor, Dénethor, en actitud d'estar concedint una audiència al palau reial de Minas Tírith. Curiosament, la peça central que domina la composició no és pas el personatge en si, sinó el majestuós tron reial. Tal com ho descriu Tolkien, Dénethor hi ha estat representat assegut en una cadireta al costat del tron -que roman vacant des de fa segles. L'he pintat amb robes molt austeres, gairebé sacerdotals, sense més senyals de luxe que el ceptre i la pesant cadena que duu al coll -segurament, un distintiu del càrrec.

Aquest conjunt seria molt apropiat per a fer-hi diorames, si en sou aficionats. No era pas el meu cas, per la qual cosa m'he limitat a disposar els elements damunt una base quadrada de Games Workshop, per tal de mantenir-ne la utilitat com a peça jugable -i la comoditat d'emmagatzematge i transport, tot sigui dit. Només afegir que, vist en perspectiva uns mesos després d'haver-la acabada, he de dir que el paviment escollit per al sòl no em satisfà gens. Avui dia n'hi hauria posat un de més adient. Però bé, a lo hecho, pecho, com diuen a les Espanyes.

dilluns, 19 de setembre de 2011

Guerrera en armadura


Female Armoured Warrior
Dark Sword Miniatures, 32mm


Els aficionats a les obres d'il·lustradors com Larry Elmore, Keith Parkinson, Clyde Caldwell o Jeff Easley, així com els seguidors de les sagues de George R. R. Martin no us hauríeu de perdre la marca Dark Sword Miniatures, una casa nord-americana especialitzada en produir figures de metall en 28-32mm, basades en les obres mestres d'aquests artistes o que representen els principals personatges de Joc de Trons.

La figura que us presento avui és precisament d'aquesta marca, de la sèrie Visions in Fantasy per a ser més concret. La noia representada és molt alta, fins i tot per als estàndards de 32mm; a més, els contorns i trets facials fan pensar que és extremament prima (ratllant l'anorèxia, diria jo), de forma que vaig pensar que seria millor no caracteritzar-la com a humana, sinó més aviat com una elfa Noldo d'El Senyor dels Anells.

Amb aquesta finalitat al cap, l'hi vaig substituir l'escut original (un de triangular típicament medieval) per un altre de rodó, manllevat d'una figura de Mithril, que porta la divisa de la Casa de Fëanor. Vaig pensar que així acabava de reblar la seva pertinença a una estirp Noldor. Podria fins i tot representar la mateixa Gàladriel si convingués, per la qual cosa la vaig vestir amb els mateixos colors que la Gàladriel LR9 de Mithril que us vaig mostrar temps enrere.

Confesso estar descontent amb com m'han quedat els seus ulls. "¡Xec, que estem parlant d'un ninot de només 32mm!", potser direu alguns. Però és que no m'haurien de quedar així. He observat darrerament aquest problema en alguna altra ocasió. Em temo que l'edat i l'efecte "vista cansada" m'estan començant a jugar males passades. M'hauré d'anar a acostumar a pintar aquesta mena de detalls amb lupa... Ai, que l'edat no perdona!

dimecres, 14 de setembre de 2011

Assajant nous camins (2)


Starting to paint under commission

En aquest procés de reordenament de la meva vida quotidiana, a què ja havia fet referència uns dies enrere, crec arribat el moment de donar-vos a conèixer la segona fase a què al·ludia, que puc donar per encetada des d'ara mateix. Es tracta de començar a pintar figures per encàrrec. A hores d'ara ja he finalitzat una primera comanda, per compte d'un client de la botiga online ValkyGames, consistent en una companyia de fusellers britànica de 2ª GM, muntada segons els patrons de Flames of War. No disposo encara d'un espai web que allotgi aquesta activitat, així que de moment n'he penjat les fotografies aquí, com podeu veure tot seguit.


Per tal d'economitzar al màxim, el client va demanar un treball molt bàsic, a base de colors plans si calia; la decoració de les bases ja l'assumiria ell mateix. Vaig optar per un esquema molt senzill, de mínims, però sense aplicar colors totalment plans: imprimació amb aerosol gris, capa base (amb acrílics sempre), rentat per donar ombres i envernissat mat en spray. Atesa la voluntat del client de muntar-se ell mateix les bases, he fixat les figures de forma provisional amb Blue Tac, per tal de facilitar el seu transport.


1ª secció


Detall del comandament de la 1ª secció


2ª secció


Esquadres d'armes (PIAT i fusells AT)


Secció de morters


Grup de comandament


Detall del Big Boss


Quarter general / objectiu

Estic encara enllestint un quadre de tarifes definitiu, que penjaré adientment per a consulta (reitero que no sé encara d'on: si d'aquest bloc o del webzine que porto, www.wargames.cat). Per a qualsevol consulta sobre la matèria, no dubteu a consultar-m'ho directament, o adreceu-vos a ValkyGames si sou de l'àrea de Tarragona.