dilluns, 15 de juliol de 2019

Regiment d'Inf. Busquets


WSS Busquets' Catalan I.R.
Peter Pig, Dixon i Roundway, 15mm

Aquestes fotos corresponen al Regiment d'Infanteria organitzat el 1713 en terres de la Catalunya central per Francesc Busquets i Mitjans, qui n'havia rebut patent expressa de la Generalitat per a aquesta missió. Amb uns efectius inicials de 300 homes, aquest regiment tingué la fortalesa de Cardona com a base d'operacions i participà en nombrosos combats (entre ells, la batalla de Talamanca) abans de deposar les armes el 18 de Setembre del 1714.

Tot i haver estat organitzat com a regiment de línia, és molt improbable que rebés mai uniformes ni banderes d'ordenança, tot i que podria ser que el mateix Busquets cerqués d'improvisar-ne. Per aquest motiu, pintar aquest regiment ha estat tot un exercici especulatiu: per tal de simular la seva dubtosa uniformitat, per exemple, he procurat alternar-ne els colors, emprant-ne fins a tres de diferents per a cada peça (bru, musc i gris per a les casaques; vermell, blau i caqui per a mitges i calces, i negre i bru per als barrets).

Seguint amb l'exercici especulatiu, la tria del color vermell per a les gires és arbitrària, tot i que plausible. Finalment, pel que fa a la bandera, hi ha els mateixos dubtes que per als uniformes: tant podria haver estat que el Regiment Busquets no en portés cap com que, per l'orgull de fer-se reconèixer com a regiment de línia, n'hagués adoptat com a pròpia una d'improvisada. Una opció temptadora era la Creu de Sant Jordi, però finalment vaig optar per assignar-l'hi una variant de la mítica bandera negra, amb el lema "Viurem Lliures o Morirem" i una calavera i tíbies creuades; elecció que concorda amb la tradició, a més.

Amb excepció del grup de comandament i el granader a l'extrem dret, que són de Dixon, i del sergent en segona fila, que és de Roundway, la major part de figures d'aquesta unitat és de la marca Peter Pig; doncs per les seves singularitats d'equipament semblaven idònies per a representar un regiment tan singular com el Busquets.

Hi he mantingut el sistema de bases de 3 x 1,5 cm amb tres figures cadascuna, tot i que no en tenia l'estricta necessitat, doncs hi he vist una utilitat addicional --com veureu ben aviat.

diumenge, 14 de juliol de 2019

Regiment d'Inf. de la Diputació General


WSS General Deputation Catalan I.R.
Dixon, Roundway, Warrior i Minairons, 15mm

Aquest és el primer regiment que vaig pintar de la Guerra de Successió Espanyola; des d'un principi vaig muntar-lo emprant sobretot figures de la firma britànica Dixon complementades amb algunes de Roundway i Warrior; amb una distribució tal que totes les figures en posicició de marxa restessin en segona fila, acompanyades d'un sergent, mentre que les de postures dinàmiques i variades ocupaven la primera fila, acompanyades del grup de comandament i un granader. Aquest és un esquema que posteriorment he anat repetint en successius regiments, tant d'austriacistes com de borbònics.

Com en d'altres casos ja explicats, en un primer moment la unitat constava de només 9 figures, tot engrandint-la més tard a 18. El seu procés de creació i ampliació ja va ser objecte de sengles articles en aquest blog, de dates respectives 5 de Maig del 2009 i 18 de Febrer del 2012, però he volgut aprofitar l'avinentesa d'haver-l'hi implantat una bandera nova de la marca Minairons per a fer-ne un reportatge fotogràfic actualitzat.

Aquest regiment d'infanteria reglada (és a dir, de línia) fou creat i finançat per la Generalitat de Catalunya com a contribució de les institucions del Principat a la causa de l'Arxiduc Carles d'Àustria; acomplint al principi tasques de guarnició del territori, amb especial vigilància de la sempre amenaçadora frontera francesa. Quan el 1713 les forces imperials van abandonar la Corona d'Aragó a la seva sort, el Regiment de la Diputació General esdevingué el nucli a partir del què les institucions catalanes van organitzar l'exèrcit amb què Catalunya faria front a la imminent ocupació borbònica.

dimecres, 3 de juliol de 2019

Regiment d'Inf. Santa Eulàlia


WSS St. Eulalia Catalan I.R.
Black Hat, Dixon, Essex, Minairons, Minifigs, Roundway i Warrior, 15mm

He de reconèixer que és difícil imaginar una unitat de tan poques figures amb tanta varietat de marques! En fi, cadascú té les seves dèries, i una de les meves és intentar combinar figures de diferents fabricants, tant com em sigui possible. De vegades l'encerto, d'altres cops no. Em sembla que en aquesta ocasió la tria no ha estat desencertada.

El regiment era originalment de 9 figures, amb proporció majoritària de Dixon; però en ampliar-la a 18 figures per adaptar-la al reglament Beneath the Lily Banners, la balança ha quedat decantada vers Essex, que composa quasi tota la segona fila i un parell de figures de la primera. A l'esquerra de la foto de baix es pot veure una figura de Black Hat pintada com un sergent.

Com en ocasions anteriors, he aprofitat l'avinentesa per substituir l'antiga bandera, que era sencerament pintada a pinzell damunt un rectangle de paper d'estany, per una bandera nova de Minairons, que en la meva modesta opinió en realça molt l'aspecte. Això m'ha donat peu a fer-ne fotos noves i redactar un article nou substituïnt els dos fins ara existents, que eren de 23 d'Abril del 2009 i 4 de Juny del 2006.

divendres, 28 de juny de 2019

Regiment d'Inf. Nª Sª de la Concepció


WSS Our Lady of Conception Catalan I.R.
Dixon, Roundway, Warrior i Minairons, 15mm

Com la resta de les meves unitats de la Guerra de Successió, aquest regiment estava inicialment muntat per a Principles of War, en 3 bases de 3 x 1,5 cm amb tres figures cadascuna; i en adoptar el sistema de joc Beneath the Lily Banners en vaig doblar la mida sense canviar les bases, aprofitant per fer-ne una distribució postural més homogènia que anteriorment, de forma que les postures més estàtiques i uniformes restin en segon terme, mentre que les més dinàmiques i variades són a primera fila.

Així doncs, el regiment va ser pintat en dues tandes entre 2010 i 2013; però, com que darrerament l'hi he posat una bandera nova de Minairons que en realça molt l'aspecte, m'ha semblat adient fer-ne fotos noves i actualitzar-ne l'article.

Pel que fa a la seva composició, es pot comprovar que la majoria de figures són de Dixon, excepció feta del sergent i un fuseller en segona fila que són de Roundway, i un altre soldat en primera fila que és de Warrior.

Estic content d'haver doblat la mida dels regiments de 9 a 18 figures; trobo que així han guanyat molt estèticament.

dijous, 27 de juny de 2019

Regiment d'Inf. de Mallorca


WSS Majorca Catalan I.R.
Dixon, Roundway, Peter Pig i Minairons, 15mm

El Regiment de Mallorca va ser format el 1713 pel virrei de l'Arxiduc Carles a les Balears, el marquès de Rubí --qui segurament també el va finançar íntegrament. Per tal de completar-ne les files i dotar-lo de tropa experimentada, se'n va fer part del reclutament a Barcelona; tant amb voluntaris catalans com amb desertors espanyols i francesos. Com era lògic esperar, el regiment va rebre el seu baptisme de foc a Barcelona mateix, mentre estava essent constituït. Un cop havent passat a Mallorca, el regiment tingué una vida sense massa ensurts (degut a l'escassedat de vaixells de guerra que patia Espanya al Mediterrani), fins la definitiva ocupació de l'arxipèlag pels borbònics l'any 1715.

La uniformitat del regiment, que està força ben documentada, segueix el patró general de la infanteria austríaca: casaques blanques amb gires, calces, mitges i mocador del color regimental --en aquest cas, blau. En canvi, de les banderes no se'n sap res. Davant la incertesa, tenia jo dues opcions: o bé l'hi assignava una bandera blanca amb creu de Borgonya i l'àguila imperial dels Habsburg, seguint les tesis de Giancarlo Boeri, o bé optava per una bandera més d'acord amb les que en aquell moment enarboraven els regiments del Principat. Com podeu veure, vaig triar la segona opció: la bandera és doncs del color regimental, amb anvers i revers diferents: d'una banda, les armes del marquès de Rubí (seguint una pauta molt imperial, també) i, de l'altra, l'escut del Regne de Mallorca.

La composició del regiment segueix la pauta habitual que acostumo utilitzar per a unitats aliades de la Guerra de Successió, amb un predomini clar de figures de Dixon i una petita selecció de figures provenint d'altres marques: en aquesta ocasió, Roundway i Peter Pig. La distribució postural és també l'habitual, amb totes les figures més dinàmiques a primera fila, i totes les de marxa en segon terme.

Ja vaig dedicar un primer article a aquest regiment temps enrere (15 de Maig del 2012), però he volgut aprofitar l'avinentesa d'haver-li afegit una bandera nova de trinca, dissenyada per ordinador seguint l'estil de les que estic comercialitzant per Minairons miniatures, per a fer-ne fotos noves i actualitzar l'article.

dilluns, 24 de juny de 2019

Regiment d'Inf. Sant Narcís


WSS St. Narcissus Catalan I.R.
Dixon, Roundway, Essex i Minairons, 15mm

Com tots els meus regiments d'aquesta època, el d'avui ha estat muntat en diverses etapes, i a cadascuna d'elles en vaig fer una petita crònica (14 de Novembre de 2010 i 3 de Maig del 2017). Com que fa poc vaig començar a comercialitzar les banderes de la Guerra de Successió sota la marca Minairons miniatures, he aprofitat l'avinentesa per a guarnir el meu Regiment de Sant Narcís amb una d'aquestes banderes, fent-ne després unes quantes fotos noves amb millor il·luminació (o això em sembla).

Igual que en la resta de casos, el regiment ha vist doblada la quantitat de figures de 9 a 18; passant així de la mida utilitzada a Principles of War a la recomanada per a Beneath the Lily Banners; però amb la particularitat de no canviar les bases originals de 3 x 1,5 cm amb tres figures per base, sinó només doblant el nombre d'aquestes. Aquesta solució m'estalviava la sempre molesta i avorrida feina de canviar bases, i m'hauria de permetre en un futur major flexibilitat en funció del tipus de joc utilitzat.

A la foto de sota es pot veure la distribució de figures, de forma que restin en primera fila les de comandament i totes les que mostren postures d'acció (dispar, càrrega, etc), mentre que les de segona fila integren un conjunt més homogeni, amb tot de figures caminant i un sergent major a l'extrem dret. M'he acostumat a fer servir aquesta mateixa distribució en tots els meus regiments austriacistes.

La majoria d'aquesta figures són de la marca Dixon, amb petites aportacions d'Essex (oficial i un fuseller) i Roundway (dos fusellers i el sergent major). La bandera és de Minairons, com ja havia comentat.

diumenge, 23 de juny de 2019

Regiment femení Fiona McGregor


WSS Female Regiment
Minifigs, Roundway, Peter Pig i Minairons, 15mm

Aquest regiment de la Guerra de Successió ha estat muntat en diverses etapes, de les que ja en vaig donar compte en dos articles complementaris, l'un de 18 de Març del 2011 i l'altre de 19 de Maig de 2013. Com que recentment l'hi he afegit una bandera nova de trinca, dissenyada per ordinador seguint l'estil de les que estic comercialitzant per Minairons miniatures, he aprofitat l'avinentesa per a fer-ne fotos noves i reorganitzar-ho tot plegat en un únic article.

En un principi, la unitat constava de només 9 figures, en tres bases de 3 x 1,5 centímetres tal com prescriu el veterà reglament Principles of War. Com que finalment vaig acabar adoptant Beneath the Lily Banners per a jugar, em calgué doblar la mida del regiment, tot ampliant-lo de 9 a 18 figures --sense canviar les bases, això sí; a fi de comptes, les actuals equivalen a "mitja base" de BLB i amb això ja en tinc prou...

Essent un regiment totalment fictici, ben lògicament no hi havia figures específiques, així que vaig haver de fer una mica de bricolatge, assajant una operació de canvi de sexe, amb l'ajut de diverses figures sobreres i la inevitable massilla ("green stuff"). Em vaig basar majoritàriament en figures de soldats borbònics de Minifigs o Roundway, que van ser escapçades per col·locar-les-hi un cap nou. Els nous caps tenien diferents origens: en alguns casos de pirates femenines de la sèrie 10 de Peter Pig, o de restes d'altres marques. A totes les figures s'hi va haver de fer certa feina amb "green stuff", bàsicament per realçar-ne els pits i recomposar les cabelleres.

A l'hora d'ampliar la mida del regiment, resultà providencial assabentar-me que Minifigs tenia en catàleg una referència de figures femenines, la 35NR. Només hi havia un possible problema: eren milicianes russes de les guerres napoleòniques. Apriorísticament, força allunyades de les catalanes del segle XVIII en què jo volia transformar-les... Bé, s'havia de provar i les vaig encarregar.

Per al meu alleujament, va resultar que s'adaptaven prou bé a les meves finalitats: només em caldria reemplaçar alguns barrets de pell d'ós o gorres d'estil prussià per barrets de tres pics, i poca cosa més. La uniformitat, fins aleshores basada en casaques, calces i mitges d'estil masculí, quedaria trencada per les faldilles llargues i pantalons "bombatxos" de les noves figures; però lluny d'amoïnar-m'hi, vaig subratllar aquesta diparitat tot accentuant les disparitats de color en el vestit de les diferents figures, i aquest n'és el resultat.

divendres, 10 de maig de 2019

Flotes espanyola i pirata (encàrrec)


Age of Sail spanish & pirate fleets (commission)
Peter Pig, escala 1/450 (=4mm)

Porto molt de temps sense dir "ase ni bèstia", ja ho sé. Però això no implica pas cap inactivitat, sinó ans al contrari; doncs he estat enfeinadíssim els darrers mesos, pintant fins a 17 vaixells de la marca Peter Pig per a un segon client anglès.

Vaig decidir d'abordar la tasca dividint els vaixells en grups de cinc, i anar pintant successivament un grup després de l'altre. Una part dels vaixells havien de ser pintats com a mercants espanyols, mentre que la resta hevien de ser pirates. Val a dir que l'usuari em va concedir permís explícit per a fer-hi modificacions al meu albir. Vaig voler començar amb cinc vaixells mercants (dos galions i tres filibots). Vegeu-ne els resultats:

Ambdós galions foren modificats en cert grau, doncs els hi vaig afegir alçada al castell de popa, a més de bescanviar-l'hi el velam original a un. Mentre que un va rebre pavellons mercants normatius del periode 1701-1785 period (creu de Borgonya vermella sobre blanc), a l'altre l'hi vaig posar banderes o tan conegudes (creu de Borgonya blanca sobre blau). Sembla que aquest disseny es va imposar durant la Guerra de Successió (1701-1715), emprat deliberadament pels mercants espanyols amb ànim d'ésser confosos amb francesos. Encoratjada primer per les autoritats, aquesta bandera fou després prohibida, no desapareixent emperò fins ben bé la dècada dels 1760.

Aquí teniu, tot seguit, els tres filibots. També sofriren algunes modificacions al velam, amb la intenció que no fossin completament idèntics. Vaig decorar-ne un amb pavelló de Galícia, un altre va rebre bandera de Castella i el tercer llueix el bonic tricolor de Flandes.

Acte seguit em vaig dedicar als cinc vaixells de dos pals que hi havia a la comanda: un bergantí i quatre goletes. Dos d'ells havien d'ésser vaixells d'escorta espanyols, i pirates els altres tres.

Dels dos escortes espanyols, l'un fou modificat a base d'engrandir-li el castell de popa i posar-li vela llatina al pal major, com si fos una forma primerenca de bergantí o quetx. L'altre va rebre velam rodó en ambdós pals i cangrea al major, convertint-lo així en un bergantí de mida petita; i ambdós reberen pavellons navals espanyols del s. XVIII, blanc amb l'escut dels Borbons.

Pel que fa al bergantí de mida més gran, com que l'havia de fer pirata vaig voler donar-l'hi un aire sever, amb tot just uns tocs de pintura vermella i pavellons també vermells --suposadament emprats pel pirata Christopher Moody.

I aquí teniu els altres dos pirates, un d'ells amb modificacions al velam per fer-lo semblar una goleta pròpiament dita (amb vela cangrea també al trinquet, no només al pal major), i deixant l'altre com un cúter o un bergantí-goleta potser. L'un llueix les banderes suposadament emprades per la pirata bretona Jacquotte Delahaye, mentre que l'altre enarbora el pavelló atribuït a Olivier Levasseur (bé, un dels dos pavellons que hom l'hi atribueix; l'altre és amb els colors invertits: blanc amb un esquelet negre).

El següent lot de cinc vaixells consistia en tots els d'un sol pal, que havien de ser tots pirates; menys un, que seria un altre escorta espanyol. Una d'aquestes petites naus va sofrir una important modificació, doncs vaig afegir-l'hi un segon pal, com veureu.

Efectivament, tenia intenció de transformar una d'aquestes balandres en una tartana d'estil mediterrani, així que l'hi vaig afegir un segon pal i hi vaig posar vela llatina. No us en sorprengueu: malgrat tot el que s'hi diu, les naus de vela llatina no foren infreqüents en aigües del Carib, si bé emprades només per França i Espanya (i aquesta darrera, tot sovint llogant-hi tripulacions no castellanes, que no estaven avesades a aquest tipus de velam (italians, catalans, magribins, etc). "Mareaje levantisco" (=oriental), en deien. L'altre vaixell que l'acompanya és una balandra, amb el seu caracteristic velam bermudià dominat per veles de ganivet i cangrea.

I aquests de sota són els altres dos vaixells pirata d'un sol pal. Novament, s'hi poden veure petites diferències al velam.

Com he dit abans, un d'aquests vaixells petits havia de ser un escorta espanyol, i aquí el teniu. Aquest no va patir cap modificació (escepte escurçar-l'hi un xic la vela cangrea, per a fer més visible el pavelló de popa).

Passo finalment als dos vaixells més grans de la col·lecció, que vaig deixar per al final i que he acabat aquesta setmana. Es tracta de dos grans navilis o galions d'Índies, que òbviament han rebut sengles pavellons mercants espanyols, amb la creu de Borgonya sobre blanc. Diria que fan certa patxoca, no?