dimarts, 19 de maig de 2020

General otomà


Ottoman General
Legio Heroica, 15mm

Retorno avui amb el tema principal que m'ha estat ocupant els darrers mesos, que en són els turcs otomans del segle XVIII. Aquesta vegada, com que ja començo a tenir-hi una bona colla de tropes, m'he dedicat a fornir el meu exèrcit d'un comandament; tot triant per a aquesta tasca la figura d'un general a cavall de la marca italiana Legio Heroica, que he pintat amb color força cridaners - que és tal com m'ha semblat que era moda a Constantinoble per aquella època.

Igual com amb els meus exèrcits espanyol i català d'aquest període, he triat de posar aquesta figura sobre una base quadrada de 2,5 cm de costat, i l'he complementada amb un porta-estendard a peu enarborant una bandera otomana de grans dimensions. Aquesta ha estat obtinguda d'una recerca per Internet, texturitzada amb l'ajut d'un programa informàtic i després impresa sobre paper d'impresora normal.

dissabte, 16 de maig de 2020

Infanteria britànica del s. XVIII


18th cent. British Infantry
Alymer i marca desconeguda, 33mm

Aquests d'avui són uns soldadets que formen part de la meva antiga col·lecció d'infantesa, com ja us vaig explicar en aquesta altra entrada del blog. Aquí es tracta d'un grupet de soldats britànics del segle XVIII, dels que només són de la marca Alymer les dues figures posteriors, l'oficial i l'abanderat. Els tres fusellers de la fila del davant són de marca desconeguda, formant part d'un lot de figures sense pintar que vaig comprar en algun mercat de les puces (al mercat de Sant Antoni, potser? No ho recordo, sincerament).

Òbviament, els fusellers sí que han estat pintats de dalt a baix, mentre que oficial i abanderat només han estat retocats una mica - molt poc, per no alterar-ne la personalitat. L'única modificació important n'ha estat la bandera, que originalment era pintada sobre una làmina de llautó, i que jo he bescanviat per una altra de feta per ordinador i impresa sobre paper normal. Després d'envernissar-les, les figures han estat disposades damunt una peanya ovalada de plàstic negre, i res més.

dissabte, 9 de maig de 2020

Infanteria provincial otomana (III)


Ottoman provincial infantry (III)
Legio Heroica i Wargamer.pl, 15mm

Avui us presento un tercer regiment d'infanteria regular provincial otomana o tüfekçi, composat com altres cops per una barreja paritària de figures de la marca italiana Legio Heroica i la polonesa Wargamer.pl, fins a un total de 18 figures en dues files, muntades en sis bases de 3 x 1,5 cm.

A l'hora de pintar aquest regiment, per una vegada m'he allunyat de l'esquema de color suggerit per la bibliografia consultada (que coincideix a assenyalar el vermell com a color dominant als tüfekçi); tot pintant les guerreres en verd oliva, amb pantalons i faixes de color bru clar. Per la seva banda, les túniques de la oficialitat han estat pintades de vermell carmí, en lloc de blau reial com havia estat fent fins ara. No hi ha cap motiu fonamentat al darrere, només el desig de mitigar una uniformitat potser excessiva.

D'altres elements d'uniformitat d'aquest regiment mantenen l'esquema general ja establert en ocasions anteriors (fez vermells amb borla a joc amb pantalons i faixes), corretjam de color cuir i funda d'espasa negra. Pel que fa a la bandera, és un reeelaboració pròpia a partir d'un original que la marca Wargamer.pl subministra en alguns dels seus blisters - bo i que redimensionada, doncs l'original em semblava massa gran.

dimarts, 5 de maig de 2020

16è R.I. de Lluisiana


CSA 16th Louisiana IR
AB, Totentanz, OldGlory15 i Essex, 15mm

Aquí teniu avui un segon regiment del meu Exèrcit del Tennesse, remodelat de dalt a baix i amb algunes figures noves. L'he batejat com a 16è de Lluisiana, però no hi tenia jo la pretensió de reflectir amb total precisió l'uniforme d'aquest regiment, pertanyent al Cos de Bragg, sinó de representar com devien ser, genèricament, els regiments de Lluisiana durant la primera meitat de la guerra.

Amb aquesta intenció, n'he pintat una majoria de figures amb l'uniforme que en podríem dir "de preguerra", blau marí amb vores blau cel a punys i camals, i cofats amb kepis vermells; mentre que una altra part ha estat pintada amb la lliurea grisa prescrita per les autoritats confederades, com si el regiment estigués en procés de remplaçar la uniformitat vella per la nova. Voldria remarcar aquí que, seguint els raonaments de diversos usuaris de TMP, aquí hi he utilitzat un gris més fosc, el 70.992 Neutral Grey en lloc del 70.989 Sky Grey habitual.

Pel que fa a les figures, totes les que es poden veure a l'esquerra d'aquesta imatge, avançant amb el fusell a l'espatlla, són esculpides per Xan per a la marca Totentanz (marca que, segons els darrers rumors, podria ser al caire del tancament), mentre que la resta són majoritàriament d'Anthony Barton (comercialitzades per Battle Honours quan les vaig comprar, si no m'equivoco; però ara a mans d'Old Glory) amb un parell d'excepcions de la pròpia Old Glory i un timbaler d'Essex.

Un darrer apunt sobre la bandera regimental, que és una curiosa variant de la de l'Estat de Lluisiana, on el requadre superior vermell ha estat remplaçat per una tricolor francesa, amb l'estel groc més petit del normal i centrat a la franja blanca. No tinc cap constància que aquesta bandera pertangués realment al 16è de Lluisiana; però no tenint cap informació de quina utilitzaven els hi he assignat aquesta, que és prou vistosa.

dimarts, 14 d’abril de 2020

Regiment d'Inf. Sant Patrici


WSS St. Patrick's Irish IR in Catalan service (fictional)
Dixon i Peter Pig, 15mm

L'any passat vaig bescanviar un lot de figures velles al comerç britànic Hinds Figures per un altre lot que em resultava de més interès immediat - diferents regiments del segle XVIII, majoritàriament composats per figures de la marca Dixon, que m'agraden molt. Aleshores vaig reunir un grapat d'elles, que tenien uniforme del mateix color, i les vaig modificar per a fer-ne un regiment nou de trinca.

Com he dit, les casaques ja eren blaves i només hi calgué afegir-hi una mica d'ombres i llums; les gires de la casaca foren repintades d'un mateix color, així com mitges i calces - essent el color escollit un verd mig de Vallejo, doncs hi volia representar un (fictici) regiment irlandès al servei de Catalunya. En consonància amb aquesta finalitat, vaig repintar grogues les escarapeles dels soldats, així com les faixes dels oficials.

Totes les figures són de Dixon excepte el suboficial que es pot veure en segona línia, que és de Peter Pig. La bandera ha estat dissenyada per mi seguint la pauta comú a regiments irlandesos en servei estranger, amb una creu de Sant Jordi ribetejada de blanc sobre fons verd, en concordança amb les gires de l'uniforme. L'anvers mostra una efígie de Sant Patrici, patró d'Irlanda, i el revers mostra les armes majors o completes de la Corona d'Aragó.

Aquest regiment és òbviament fictici, però ha estat pensat per a resultar plausible, versemblant. Crec que ho he aconseguit.

divendres, 10 d’abril de 2020

English Racing Automobiles tipus A/B


A/B Type E.R.A. racing car
Minairons, escala 1/100

Aquesta és la meva quarta parella d'automòbils de competició de la meva marca, Minairons miniatures. Es tracta de l'E.R.A. (sigles d'English Racing Automobiles), que fabrico a escales 1/100 i 1/72, del què me n'he agençat un parell d'exemplars d'escala més petita.

Els models són força simples i consten de només 7 peces de resina, a més corresponent del pilot de metall. Els he pintat amb una mescla de verds fosc i mig de Vallejo, per imitar el color verd dels automòbils de competició anglesos (els escocesos anaven pintats d'un blau intens). Aquí a sota podeu veure la meva col·lecció actual al complet. Amb el temps, espero completar-la amb un parell de Maserati 8CTF i, si els déus ens acompanyen, uns Bugatti tipus 59/50 també.

Se m'acut que amb la col·lecció actual ja es podria fer alguna prova de Formule Dé amb un circuit a la mida d'aquests petits torpedes; amb quatre jugadors portant dos vehicles cadascun, ja faríem. Es podria agafar un dels circuits estàndard i reescalar-lo de forma que un vehicle cabés en una casella del joc; a tall d'orientació, les bases d'aquests cotxes són de 4 x 2 cm...

El Gran Premi de 1938 tenia quatre curses puntuables: Reims-Gueux (França), Bremgarten (Suïssa), Nürburgring (Alemanya) i Monza (Itàlia). Recordo que aquests dos darrers estaven contemplats al joc Formule Dé, o sigui que ja tindríem alguna base de partida... Hum, caldrà pensar-hi.

dilluns, 6 d’abril de 2020

Infanteria espanyola del s. XVIII


18th cent. Spanish Infantry
Alymer, 33mm

Avui us voldria presentar uns soldadets de plom força antics, de finals dels 60 o principis dels 70 del segle passat, que formen part de la meva col·lecció d'infantesa. Eren fabricats per la marca valenciana Alymer com una categoria especial de miniatures de 33mm anomenada "Miniploms", que em sembla que ja no és en producció (tot i que la marca encara existeix).

De petit, vaig arribar a tenir-ne una col·lecció prou important i vaig jugar-hi a bastament. Coses de la vida, en arribar a l'adolescència els vaig deixar arraconats en caixes de sabates, i allà van restar abandonats fins que, anys després d'haver-me casat, ma mare els va rescatar i me'ls va lliurar (que a la meva antiga habitació l'hi feien nosa, vaja). Després d'un grapat d'anys d'incertesa, he decidit restaurar-los i retornar-los-hi l'esplendor passada. Cal tenir en compte que són figures antigues, foses amb un aliatge molt alt en plom i amb un esculpit força primitiu i bast. Potser per això les hi trobo un atractiu especial.

Donada la simplicitat de línies i volums, no m'he escarrassat gaire en afegir-les-hi detalls, sinó que m'he limitat a refer la pintura i reproduir-ne els escadussers efectes de contrast, aplicant-hi al damunt una capa de vernís satinat. L'únic canvi important n'és la substitució de la bandera original (rectangular, de llautó i pintada amb molt poca gràcia) per una altra de paper, dissenyada i texturitzada per ordinador, que reprodueix la bandera batallona del Regiment d'Aragó. Finalment, els he posat tots junts en una peanya ovalada de plàstic PVC negre.

divendres, 3 d’abril de 2020

Mapes aleatoris

Random Maps for Campaigning
The Perfect Captain website

He aprofitat aquests dies d'obligat confinament universal (que ens costarà molt d'oblidar) per a enllestir una col·lecció de mapes aleatoris, per tal de fer-los servir a la campanya que estàvem preparant, la Guerra Otomano-veneciana de 1714-1718; aquesta campanya serà objecte de seguiment en un altre blog meu, Defiant Principality.

El sistema de joc que hi planejàvem fer servir és Maurice, que entre d'altres particularitats preveu una generació dinàmica del terreny de joc, condicionada d'antuvi amb una petita baralla de 7 cartes que indiquen l'orografia dominant, els tipus de tropes adients per a reconèixer aquell terreny i una sèrie de xifres indicant quantitat d'elements a posar damunt la taula.

El sistema és innovador, dinàmic i participatiu, però costós en termes de temps necessari. Per això he cregut més útil jugar amb terrenys predefinits, que es triarien a l'atzar i es prepararien amb anticipació a la sessió de joc. Hi ha en total 100 mapes dissenyats en forma de carta, numerats del 0 al 99, amb una tipificació precisa (planúries, boscos, muntanyes, aiguamolls i poblacions) i una configuració única. Cada carta porta unes icones que indiquen els tipus de tropa que tenen avantatge a l'hora d'explorar aquell terreny.

Així, quan s'hagi de jugar una partida només caldrà llençar 1D100 i ja sabrem en quin terreny es jugarà. Només ens resta decidir si es jugarà al llarg o a l'ample; jo en principi em decantaria per jugar al llarg a no ser que hi hagués un nombre de tropes molt elevat. El jugador amb superioritat d'exploració decidirà per quin d'ambdós cantons desplega.

Els mapes estan extrets de la web The Perfect Captain, que ofereix gran quantitat de recursos i ajudes al joc, força útils tots ells.

dimarts, 31 de març de 2020

Miquelets de Moragues i Llirós


Moragues' and Llirós' Mountain Fusiliers
Eureka i Roundway, 15mm

Aquí teniu una nova unitat de fusellers de muntanya de la Guerra de Successió Espanyola, composada quasi en exlcusiva per figures de la marca australiana Eureka, amb l'única excepció d'un fuseller solitari que és de la britànica Roundway. Hi he volgut representar el regiment o partida de fusellers reunit pel general Moragues i el coronel Llirós, que va ser singularment activa al Pirineu, des del Pallars al Ripollès.

No hi ha cap uniformitat coneguda d'aquest regiment, així que a l'hora de pintar-lo he basat la meva paleta de colors en uns ex-vots que, si mal no recordo, es conserven a La Seu d'Urgell; paleta que consisteix bàsicament en una varietat de colors terrosos, dels que s'utilitzen en uniformes de les guerres mundials. M'hi he permès la llibertat d'afegir-hi gires blaves als punys de les casaques, sense més argument que la seva plausibilitat.

Com ja he dit amb anterioritat, no hi ha cap constància que els regiments de fusellers de muntanya tinguessin banderes assignades, i de fet les ordenances de l'Arxiduc Carles d'Àustria no n'hi fan cap esment; però n'hi he afegit una, tant per raons estètiques com de plausibilitat també. En asquesta ocasió, els he assignat bandera blanca amb un escut amb la imatge de Sant Jordi, com podeu veure.

dijous, 26 de març de 2020

Auto Union tipus D


Auto Union D-type racer
Minairons, escala 1/100

Avui us voldria presentar el meu tercer model del Grand Prix de 1938, del què novament en vaig pintar dos exemplars, com en els casos precedents. Es tracta d'un Auto Union tipus D de Minairons miniatures, que consta de tot just set peces (carrosseria, dos eixos i quatre rodes de resina), complementat per un pilot de metall.

Igual com en el cas dels Mercedes Benz W154, he pintat els Auto Union de color alumini, tal com eren els automòbils de competició alemanys durant el règim nazi. Per allò que he llegit, només BMW va mantenir el color blanc del període democràtic.

dilluns, 23 de març de 2020

Infanteria provincial otomana (II)


Ottoman provincial infantry (II)
Legio Heroica, Wargamer.pl i Essex, 15mm

Avui us voldria presentar el meu segon regiment d'infanteria provincial otomana, composat com el primer per figures de la marca polonesa Wargamer.pl (primera línia), i de la firma italiana Legio Heroica (segona línia i grup de comandament); amb l'afegit en aquesta ocasió d'un parell de figures de la britànica Essex, que a primera vista semblaven força compatibles amb les precedents.

A l'hora de pintar aquesta nova unitat, hi he seguit la pauta ja marcada pel primer regiment; consistent en guerreres de color vermelló i capells vermell carmí, amb pantalons, faixes i borles d'un mateix color - que en aquesta ocasió ha estat un groc intens. Per la seva banda, els oficials vesteixen diferent, amb guerreres blaves.

La bandera regimental és històrica, presa d'Internet i retocada per ordinador, per tal de millorar el disseny del zulfiqar (espasa de dues puntes que és un símbol de guerra comú a moltes nacions musulmanes) i donar al llenç una aparença texturada, amb ombres degudes a l'oneig pel vent.

Com de costum, he fet el regiment com de 18 figures, disposades a raó de tres en una base de 3 x 1,5 cm, imantada per baix. A l'hora de maniobrar la unitat sobre el terreny, disposo les bases en una safata de moviment tapissada amb material magnètic; així redueixo en gran mesura el risc d'accidents durant el joc.

diumenge, 22 de març de 2020

Alfa Romeo 12c/312


Alfa Romeo 12c/312 racing car
Minairons, escala 1/100

Segueixo avui amb un altre model del Grand Prix de 1938, del què en vaig pintar també dos models per si calia jugar per equips. Una vegada més, es tracta d'un model de Minairons miniatures composat per tot just per set peces (carrosseria, dos eixos i quatre rodes de resina), a més d'un pilot de metall.

Les fotografies de l'època són totes en blanc i negre, però de llur observació em va semblar entendre que els pilots solien dur majoritàriament granota blanca amb casquet també blanc, però m'hi he permès algunes variacions per ajudar a distingir vehicles d'una mateixa escuderia. No hi ha molt més a dir, sincerament; a mi m'agraden força.

divendres, 20 de març de 2020

Mercedes-Benz W154


Mercedes-Benz W154 racing car
Minairons, escala 1/100

Aprofitaré aquestes setmanes d'obligat confinament per a treure la pols d'un projecte que vaig emprendre uns anys enrere, però que fins ara no us havia mostrat en aquestes pàgines: es tracta d'una col·lecció d'automòbils de competició a escala 1/100 del Grand Prix de 1938, que vaig començar a pintar poc després d'haver-los tret al mercat sota la meva marca Minairons miniatures. Es tracta de models de factura simple però ben detallada, composats per una carrosseria, dos eixos i quatre rodes de resina, i un pilot de metall.

El primer que us volia mostrar és el Mercedes-Benz W154, un dels vehicles que va dominar aquella competició. En aquella època, els automòbils no anaven pintats amb colors corporatius, sinó de nacionalitat; així, els italians eren vermells (ja sabeu d'on vé el color dels Ferrari), els francesos eren d'un blau mig (recordeu l'escuderia Renault?), verds eren els anglesos (penseu en Jaguar), de color blau fosc els escocesos, mentre que els alemanys foren blancs fins a l'adveniment del règim nazi, quan passaren a ser argentats (ara ja sabeu el per què del terme "silver arrows"). Com no podia ser altrament, per aquells anys els autos espanyols eren... vermells, grocs i vermells! (molt previsible).

N'he pintat dos en lloc de només un, pensant en un possible joc per equips. No hi ha gaire cosa a dir sobre la feina de pintura, excepte potser que aquí hi he aplicat un vernís sainat en lloc de mat. Les calcomanies són també de la meva marca.

dijous, 13 de febrer de 2020

Cavalleria feudal otomana (II)


18th cent. Ottoman tımarlı sipahi (II)
Legio Heroica i Wargamer.pl, 15mm

Aquest és el meu segon regiment de cavalleria provincial otomana de lleves feudals, novament format per figures de la casa italiana Legio Heroica quasi exclusivament - excepte per la figura amb cota de malla, que és de la polonesa Wargamer.pl. A diferència del primer regiment que vaig pintar, aquest no seria ètnicament turc sinó més aviat de Rumèlia (és a dir, de la part europea de l'imperi), podent ésser els seus components búlgars, valacs, albanesos o àdhuc grecs.

Totes les figures porten llança, a diferència d'un regiment d'Anatòlia, i algunes porten també escut. La bandera en aquest cas és de la meva invenció, amb un disseny prou ambigu perquè pugui representar tant súbdits otomans com enemics de l'imperi. Pel que fa als cavalls, són d'origen ben divers, havent-n'hi una majoria de la mateixa Legio Heroica, però també d'Essex, AB i encara alguna altra marca que ja he oblidat.