Infanteria valona de Felip d'Anjou

Philip d'Anjou's Walloon Infantry 1705-1714
(purchased figures)
Dixon, 15mm

Ara us explicaré una cosa que segurament sorprendrà aquells que em coneixen d'anys enrere: fa ben poc, vaig comprar per eBay un lot de figures pintades del segle XVIII, amb intenció d'incorporar-les a la meva col·lecció. En els més de vint anys que porto en aquest hobby, només ho havia fet una vegada (al principi de tot, per tenir el meu primer exèrcit). Mai més. Sempre he preferit pintar jo mateix les meves figures, de mena que pintar és una part consubstancial del meu hobby.

Doncs bé, unes setmanes enrere vaig trencar la norma, i he de dir que no me'n penedeixo pas. Ha estat una forma ràpida d'incrementar el meu contingent de tropes borbòniques (dos batallons d'infanteria i dos esquadrons de cavalleria) amb una dosi mínima d'esforç i dedicació. Avui us presento el primer resultat d'aquesta operació de compra i arranjament.

Es tracta d'un batalló de 18 figures d'infanteria, totes de la marca Dixon. L'estil amb què van ser pintats és molt diferent del meu, però llur aparença final és prou ben aconseguida, així que vaig decidir respectar íntegrament la feina del pintor original. Llàstima que aquest va intentar pintar els ulls dels soldadets, cosa que els dóna un aspecte molt marcat de "ninots". Feu-me cas, no us molesteu mai a pintar el blanc i les pupil·les dels ulls als soldadets de 15mm, són massa petits per a que l'esforç doni resultats apreciables. Ni tan sols tenint-ne la vista, la traça i el pols necessaris, no paga pas la pena; com a molt aconseguiríeu estampar-los-hi una expressió dement al rostre!

En tot el procés, l'única feina important que hi he hagut d'esmerçar és la de canviar-ne les peanyes, doncs les originals agrupaven els soldadets de 4 en 4, i em cal tenir-los en grups de 3. Com que no volia tocar la feina de pintura ja feta, i atenyent llurs uniformes gris pàl·lid, vaig decidir fer-ne un regiment d'infanteria valona al servei de Felip d'Anjou. Només em caldria modificar les escarapel·les del barret, que eren grogues i havien de ser vermelles --tal com correspon a les tropes dels Borbons espanyols. Finalment, la unitat no duia cap bandera, així que en vaig fer una per ordinador (copiada d'un exemplar real capturat pels Aliats a Flandes), la vaig imprimir sobre paper normal i la vaig retocar lleugerament amb pintura. I ja està! ...ja tinc un altre regiment borbònic!

Regiment d'Inf. de la Diputació General

"Diputació General" Inf. Reg. 1705-1714
Dixon, Roundway i Warrior, 15mm

Com ja he comentat en alguna ocasió anterior, l'adopció del reglament Beneath the Lily Banners ha motivat la decisió d'ampliar els meus regiments d'infanteria de 9 a 18 figures. En realitat, aquesta acció no requereix refer les peanyes (que actualment són de 3 x 1,5 cm, a raó de 3 figures per cadascuna), sinó només doblar la quantitat de figures del regiment.

Fins ara, només ho havia fet amb regiments de les Dues Corones (McAuliff i La Marine) i un "sometent" local, però cap unitat regular catalana; a l'hora d'emprendre aquesta tasca, m'ha semblat d'allò més natural seguir llur mateix ordre d'antiguitat, així que el primer en ser reformat ha estat el Regiment de la Diputació General (que ja va ser objecte d'un primer article el Maig de 2009).

Les 9 figures fins ara existents mostraven actituds força dinàmiques, per la qual cosa he cregut millor assignar-les a primera fila, mentre que les noves incorporacions anirien en segona fila i mantindrien una positura més coordinada, de marxa. Gairebé totes són de la casa Dixon, llevat de la de l'extrem, un sergent amb alabarda, que és de la casa Roundway. He aprofitat l'avinentesa per a substituir l'antiga bandera pintada sobre paper d'estany per una de nova, seguint el nou costum adoptat de dissenyar-les per ordinador, imprimir-les, fer-hi algun lleuger retoc amb pintura, i aplicar-hi els doblecs a l'hora d'enganxar-ne ambdues cares. No hi he fet cap altre intervenció sobre les figures ja pintades.

El balanç final, un cop feta l'adaptació a la mida requerida per Beneath the Lily Banners, és de 15 figures de Dixon, 2 de Roundway (el sergent i el soldat que recarrega l'arma) i 1 de Warrior (el soldat bigotut al seu costat). Comptat i debatut, cal admetre que l'aspecte del regiment ha millorat moltíssim amb l'increment de mida... Però ara se'm presenta un altre problema, que és el de com classificar els dos articles del blog dedicats al mateix regiment. No esborraré pas l'article antic, doncs seria una pèrdua inútil d'informació; però sí que el mantindré "en segona línia", privat de tota etiqueta, de mena que només resti mútuament enllaçat amb l'actual.

Un altre general espanyol

Yet another Spanish General!
Essex i Dixon, 15mm

Amb aquest ja he completat el mínim de tres generals necessari en qualsevol desplegament que impliqui espanyols de la Guerra de Successió, per bàsic que sigui. Un segon pas consistirà a proveir-me de missatgers (els anomenats runners, en anglès), a raó d'un per cada general. I també de coronels habilitats --és a dir, obligats a fer de brigadiers ad hoc per manca d'oficials superiors, cosa que passava tot sovint en enfrontaments de mida mitjana o petita. Sense oblidar de seguir incrementant els efectius d'infanteria i cavalleria, clar...

Igual com en cas del primer general, la figura principal és d'Essex i també es tracta d'una escultura d'una sola peça --cosa que ja em va bé, donat el met mètode habitual de pintar genet i cavall després d'haver-los enganxat. El porta-estendard és una airosa figura de Dixon, que ha estat pintada com a oficial d'infanteria. Pel que fa a la bandera, ha estat dissenyada per ordinador com els altres, lleugerament retocada amb pintura acríl·lica i després enganxada amb cola blanca a un filferro.

Una casa retallable

A cut-out house
Susaeta Editores & scratch, 15mm

L'escenografia de resina que es pot trobar al mercat està francament bé, però no és apta per a totes les butxaques. Així que he decidit retornar a la infantesa i tornar a emprar els clàssics retallables de paper; si més no per a determinats elements escenogràfics, com poden ser les cases. En concret, l'editorial Susaeta comercialitzava una sèrie de llibrets d'edificacions retallables de l'Edat Mitjana europea, a escala H0 (1/87) que per les seves característiques podrien fàcilment passar per posteriors: Renaixement, Segle de les Llums i àdhuc per al període napoleònic. Per les seves mides, calculo que podran ser emprades igualment en escenografies de 15mm i de 20mm.

Em cal disposar d'un nombre moderadament important de cases, per a un escenari de skirmish urbà del segle XVIII, així que n'he fet una prova construint 3 edificis de la "ciutat" de Susaeta, seguits d'una quarta edificació quelcom més complexa, de la que us en parlaré més endavant. No m'he limitat pas a retallar i enganxar les peces de paper, sinó que hi he construït una superestructura de cartró ploma, damunt la què hi van enganxades les peces. Això me n'assegurarà major durabilitat i resistència al mal tracte. Com podeu veure per la foto de l'esquerra, les he anades edificant "en cadena", fent cada dia un bocí de cadascuna.

Aquest procediment de treball produeix la sensació "de no acabar mai"; però, a mida que vas avançant i t'acostes al final, aleshores tens el gratificant efecte d'enllestir-les en un marge molt curt de temps. Avui us en presento la primera i més senzilla de les 3 cases. Les fotografies han estat preses amb una càmera de butxaca, amb poca resolució, per la qual cosa no mostren tota la nitidesa que caldria; tot i això, em penso que serveixen prou bé per a donar-vos una idea de la fila que fan aquestes casetes.

Cal fer notar que m'ha calgut rebaixar l'angle de les teulades, doncs les originals en formaven un d'excessivament pronunciat per a una casa mediterrània. Les peces de teulada originals simulaven cobertes medievals de palla, així que les he recobertes amb un paper adhesiu pre-imprès amb textura de teules de terra cuita, que he pogut trobar a eBay. Materials similars conformen el pis de l'interior de la casa i les voreres exteriors. Les parets interiors han estat simplement pintades, sense cap detall. En principi no és esperable que calgui jugar dintre les cases gaire sovint, però per si de cas he deixat solt el conjunt de la teulada, per si hi arriba l'ocasió.

A les fotos hi he afegit una figura de 15mm, per a que s'hi puguin veure les proporcions relatives. Reitero que em sap greu la baixa resolució de les fotos; la propera tongada, la tornaré a fer amb una càmera com cal!

Hússars catalans

Catalan Hussars 1713-1714
Minifigs i Roundway, 15mm

El Juliol de 1713, coincidint amb l'evacuació d'imperials de la Península Ibèrica, la Diputació General (=Generalitat) va organitzar dues companyies d'hússars, majoritàriament integrades al principi per soldats austro-alemanys i hongaresos, per bé que amb oficials catalans. No hi ha certesa sobre el seu enquadrament definitiu: mentre que alguns indicis apunten a que van operar com a companyies independents, d'altres assenyalen que foren formalment assignats al Regiment de Sant Jordi.

D'acord amb els meus interessos lúdics actuals, els he donat la mida d'un regiment complet, amb 3 bases completes (més endavant n'hi hauré d'afegir una quarta, per adaptar-lo al sistema de joc de Beneath the Lily Banners). Les figures de comandament (oficial, porta-estendard i corneta) són de la veterana firma Minifigs, així com els seus cavalls; mentre que els soldats són d'una altra marca que al principi jo no recordava (a TMP m'han aclarit que són de Roundway); cadascun d'ells munta un cavall de marca diferent, d'esquerra a dreta Minifigs, Roundway i Essex.

Els he pintat seguint l'esquema suggerit al llibre del Dr. Hernàndez i Francesc Riart, consistent amb caçadora i pellisse blanques amb vius vermells i cordons negres, pantalons vermells i bótes de cuir natural. El corneta va amb colors invertits, però aquest detall és mera suposició meva. Pel que fa a la bandera, se sap que cada companyia enarborava un estendard diferent, l'un vermell i l'altre blau; no se'n coneixen els detalls.

Davant d'aquesta disjuntiva, i com que la unitat havia estat del·liberadament sobredimensionada, he optat per inventar-me'n també l'estendard, fent-ne un de fictici, similar als dels dragons. És vermell, amb l'escut d'armes complet de la Corona d'Aragó a l'anvers, i les armes de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I, al revers --cosa que em va semblar força escaient, pel principi aquell de "si non é vero, almeno é ben trobato..."

"Divertimento": Spitfire republicà

Spanish Republican Spitfire --just for musing
Revell, escala 1/144

D'acord, d'acord: això és una excentricitat, ho reconec. Però el fet és que fa temps que tenia aquesta maqueta de Spitfire oblidada en un calaix, i un bon dia se'm va acudir de muntar-la i pintar-la... Com que no tinc absolutament res de 2ª Guerra Mundial que hi combini, vaig decidir-me a deixar volar la imaginació i... en va sortir un Spitfire de les Forces Aèries de la República! Així de simple, en tenia ganes i ho he fet.

A l'hora de pintar-lo, vaig descartar els esquemes bicolor verd-grisos britànics, i vaig triar un esquema tricolor inspirat en el de les forces aèries franceses, si bé amb colors més escaients per a un teatre de guerra mediterrani: terra bruna, verd oliva i arena. Les superfícies inferiors han estat pintades amb una mescla de gris pàl·lid i blau cel, a parts iguals.

Les escarapel·les són espanyoles, però amb el cercle central emmascarat per una petita calcomania de color morat de fabricació pròpia. La bandera del timó de cua i les franges roges són pintades, en canvi. Finalment, els numerals es corresponen amb els atorgats als Polikarpov I-16 Mosca. El distintiu d'esquadreta és la calcomania d'un trèvol de 4 fulles, com els utilitzats per l'esquadreta 13 de caça amb base a El Prat de Llobregat.