dimecres, 25 de novembre de 2020

1er Batalló de Florida


CSA 1st Florida Bn.
AB i OldGlory15, 15mm

Aquí teniu un altre regiment del meu vell exèrcit confederat, degudament arreglat i millorat (o això em sembla). Es tracta del 1er de Florida, que a la batalla de Shiloh formava part de la brigada del general Anderson. Hi he utilitzat majoritàriament figures d'Anthony Barton, però també n'hi ha una bona quantitat de procedents d'Old Glory 15s.

He volgut respectar la gama de colors que hi havia aplicat anys enrere, consistent en una mescla heterogènia de gris clar, "butternut" i colors sorrencs. Quasi totes les figures vesteixen la típica caçadora o "shell jacket" de cotó, i unes poques hi porten el color blau distintiu de l'arma d'infanteria a mànigues o coll. Igualment, hi ha una majoria de figures que porten barrets d'ala ampla, que he procurat pintar de colors clars, com suggerint que poden estar fets de palla o d'altres materials lleugers.

Fixeu-vos en les petites marques de color que hi ha al costat posterior de les bases. És un sistema codificat que se'm va acudir mentre treballava en aquest regiment, i ara ja ho llueixen totes les unitats que he arreglat. Es tracta de tres punts de color que permeten identificar a quina divisió, brigada i regiment pertany cada base: vermell és 1, blanc és 2, groc és 3, verd és 4, blau és 5 i lila és 6. Per tant, si qualsevol dia em trobo una d'aquestes bases fora de lloc, puc immediatament saber on l'he de guardar llegint aquest codi. En aquest cas concret, hi diu "1ª Divisió, 2ª Brigada, 1er Regiment". Molt útil quan tens un fotimer de figuretes damunt la taula i has d'endreçar-les!

Una darrera nota sobre la bandera, que suposadament segueix el disseny de Bragg, si bé amb la vora blanca en lloc de rosa. Això es deu a haver-ne trobat alguna interpretació així a la Xarxa, així com també a criteris estètics particulars: em fa l'efecte que la vora blanca llueix més que no pas rosa. Fixeu-vos també que hi ha 12 estels en lloc de 13, i que són de 6 puntes en lloc de 5.

dijous, 19 de novembre de 2020

Xabec-fragata


Xebec-frigate
Imperial-modellbau i Minairons, 1/600 (=3mm)

Us presento avui un curiós model de la marca alemanya Imperial-modellbau, un xabec gran que he modificat lleugerament per a transformar-lo en un xabec-pollacra o xabec-fragata de 22 canons, tot reemplaçant-ne les veles llatines dels pals major i de mitjana per veles quadrades de la meva marca Minairons.

També és de Minairons el fanal de popa, mentre que el pavelló i banderes són de confecció pròpia, volent representar les d'un vaixell de guerra austriacista de la Guerra de Successió.

divendres, 13 de novembre de 2020

Ketchum's Alabama Battery


Ketchum's Alabama Battery
OldGlory 15s, AB i Essex, 15mm

Aquesta és la segona artilleria del meu exèrcit confederat, representant la bateria del capità Ketchum, que formava part de la brigada comandada pel coronel Preston Prond Jr., del cos del general Bragg. No tenint informació especial en contrari, n'he pintat els servidors amb l'uniforme estàndard de l'artilleria confederada. Les figures provenen d'Essex, Anthony Barton i Old Glory 15s a parts quasi iguals.

Igual com en el cas de la bateria de Nova Orleans, he disposat una figura d'abanderat a part damunt una petita base hexagonal, sense cap finalitat concreta; segons el sistema de joc que acabi jugant, pot tenir una funció o una altra. D'altra banda, em serveix per a donar més color al conjunt, mercès a la bandera pròpia de la bateria.

També com de costum, he muntat i pintat una versió en marxa de la bateria, que com podeu comprovar consta de tres bases separades: la del canó enganxat; la del tren d'artilleria pròpiament dit, que inclou dos cavalls de tir, i una tercera amb dos cavalls addicionals. Aquesta disposició en múltiples bases és que permet millor adaptabilitat al terreny, i d'altra banda permet conformar la mida del tren d'artilleria al sistema de joc que s'estigui jugant.

dimecres, 11 de novembre de 2020

Galera "Sant Maurici"


"St. Maurice" Catalan galley
Imperial-modellbau, 1/600 (=3mm)

Ben pocs dies enrere vaig comentar que havia trobat una font de galeres a escala 1/600 que em feia prou el pes. Es tracta d'una petita marca alemanya que porta per nom Imperial-modellbau; bo i que a les seves galeres van fluixes d'algun detall referent a les bancades de galiots i els rems mateixos o la manca de fanals, tenen en canvi un parell de detalls força interessants, com és la varietat d'armament opcional o el fet que les veles hi van plegades; a part de tenir unes dimensions un xic més reduïdes que les de Skytrex (i més realistes en la meva modesta opinió).

Si de resultes de llegir aquest article tens curiositat per provar-les, sàpigues que les comercialitzo al web de Minairons (tot siguit dit...).

Vaig triar un dels seus models de galera mitjana per a recrear la "Sant Maurici", una altra de les galeres de dotació regular de la Generalitat de Catalunya al segle XVII. Només he modificat el model original tot afegint-hi uns empavesats laterals per a cobrir els galiots, i modificant la part de popa per afegir-l'hi un vistós tendal i un fanal de Minairons.

El tendal té una carcassa de filferro que vaig cobrir amb paper de diari, degudament conformat amb l'ajut de cola blanca. El gallardet de l'arbre major està inspirat en el d'una maqueta del Museu Marítim, mentre que l'estendard reial al sector de popa és plausible però hipotètic.

A les imatges següents podeu veure les galeres "Sta. Anna" i "St. Maurici" navegant costat per costat:

dilluns, 9 de novembre de 2020

Galera "Santa Anna"


"St. Ann" Catalan galley
Made from scratch, 1/600 (=3mm)

Amb puntuals intermitències, durant l'Edat Moderna la Generalitat de Catalunya mantingué una flota de tres o quatre galeres, que darrerament m'he proposat de reproduir. A l'hora de començar aquest projecte, jo no coneixia cap marca fabricant de galeres a escala 1/600 que em fes prou el pes; excepció feta de Skytrex, de prou bona factura però molt voluminoses per al meu gust. És per aquest motiu que vaig decidir de fabricar-me'n una a partir de scratch --és a dir, amb elements improvisats, com ja us vaig mostrar fa ben pocs dies, amb ocasió d'una galiota que em va servir de prova.

Vaig seguir el mateix procés de muntatge que amb la galiota, tot emprant també eñs mateixos materials: plàstic PVC de 2mm de gruix, làmines fines de plasticard (=plàstic de modelisme) i bastonets del mateix material i diferents gruixos per a les vergues, antenes i rems. Per a les veles vaig fer servir retalls de calendaris de plàstic, adientment doblegats per aplicació de calor.

L'estendard del pal major està inspirat en el que llueix una maqueta del Museu Marítim, a les Drassanes de Barcelona.

A les imatges següents podeu veure galera i galiota navegant costat per costat:

Val a dir que recentment he trobat una altra font de galeres en miniatura que m'agrada prou. Ben aviat us ho mostraré!

dimecres, 4 de novembre de 2020

Artilleria otomana


Ottoman artillery
Essex, unknown, 15mm

Aquest darrer cap de setmana he completat les artilleries del meu exèrcit otomà. En jocs del segle XVIII les artilleries de campanya no solen sovintejar gaire, de forma que per alsmeus exèrcits austriacista i borbònics només n'hi he muntat tres (una de lleugera, una altra de mitjana i una tercera de pesant); però en el cas otomà he pensat que potser havia de preveure un nombre més gran de bateries, així que n'he acabat muntat cinc: una de pesant, una de mitjana, una altra que tant pot passar com mitjana o lleugera, una de lleugera i, finalment, una cinquena peça (la que veieu a l'esquerra de la foto) que em fa l'efecte de ser molt antiquada per al s. XVIII i que, per tant, pot passar per qualsevol cosa.

Totes les miniatures han estat obtingudes a Hinds Figures Ltd. per bescanvi, així que en desconec la marca de la immensa majoria; excepte per uns quants artillers, que són inequívocament d'Essex. Un cop a les meves mans, ho vaig rentar, repintar i basar tot de nou. Vaig emprar-hi un esquema de pintura admesament arbitrari: com que els canons borbònics eren vermells i els catalans, grocs, doncs vaig decidir de pintar aquests de verd, i fora confusions!

Els trens d'artilleria en són una notable excepció: em van agradar tant en conjunt que els he deixat tal com em van arribar, excepte pel fet d'haver-ne canviat els conductors o traginers per uns altres més en consonància amb l'exèrcit otomà.