divendres, 10 de maig del 2019

Flotes espanyola i pirata (encàrrec)


Age of Sail spanish & pirate fleets (commission)
Peter Pig, escala 1/450 (=4mm)

Porto molt de temps sense dir "ase ni bèstia", ja ho sé. Però això no implica pas cap inactivitat, sinó ans al contrari; doncs he estat enfeinadíssim els darrers mesos, pintant fins a 17 vaixells de la marca Peter Pig per a un segon client anglès.

Vaig decidir d'abordar la tasca dividint els vaixells en grups de cinc, i anar pintant successivament un grup després de l'altre. Una part dels vaixells havien de ser pintats com a mercants espanyols, mentre que la resta hevien de ser pirates. Val a dir que l'usuari em va concedir permís explícit per a fer-hi modificacions al meu albir. Vaig voler començar amb cinc vaixells mercants (dos galions i tres filibots). Vegeu-ne els resultats:

Ambdós galions foren modificats en cert grau, doncs els hi vaig afegir alçada al castell de popa, a més de bescanviar-l'hi el velam original a un. Mentre que un va rebre pavellons mercants normatius del periode 1701-1785 period (creu de Borgonya vermella sobre blanc), a l'altre l'hi vaig posar banderes o tan conegudes (creu de Borgonya blanca sobre blau). Sembla que aquest disseny es va imposar durant la Guerra de Successió (1701-1715), emprat deliberadament pels mercants espanyols amb ànim d'ésser confosos amb francesos. Encoratjada primer per les autoritats, aquesta bandera fou després prohibida, no desapareixent emperò fins ben bé la dècada dels 1760.

Aquí teniu, tot seguit, els tres filibots. També sofriren algunes modificacions al velam, amb la intenció que no fossin completament idèntics. Vaig decorar-ne un amb pavelló de Galícia, un altre va rebre bandera de Castella i el tercer llueix el bonic tricolor de Flandes.

Acte seguit em vaig dedicar als cinc vaixells de dos pals que hi havia a la comanda: un bergantí i quatre goletes. Dos d'ells havien d'ésser vaixells d'escorta espanyols, i pirates els altres tres.

Dels dos escortes espanyols, l'un fou modificat a base d'engrandir-li el castell de popa i posar-li vela llatina al pal major, com si fos una forma primerenca de bergantí o quetx. L'altre va rebre velam rodó en ambdós pals i cangrea al major, convertint-lo així en un bergantí de mida petita; i ambdós reberen pavellons navals espanyols del s. XVIII, blanc amb l'escut dels Borbons.

Pel que fa al bergantí de mida més gran, com que l'havia de fer pirata vaig voler donar-l'hi un aire sever, amb tot just uns tocs de pintura vermella i pavellons també vermells --suposadament emprats pel pirata Christopher Moody.

I aquí teniu els altres dos pirates, un d'ells amb modificacions al velam per fer-lo semblar una goleta pròpiament dita (amb vela cangrea també al trinquet, no només al pal major), i deixant l'altre com un cúter o un bergantí-goleta potser. L'un llueix les banderes suposadament emprades per la pirata bretona Jacquotte Delahaye, mentre que l'altre enarbora el pavelló atribuït a Olivier Levasseur (bé, un dels dos pavellons que hom l'hi atribueix; l'altre és amb els colors invertits: blanc amb un esquelet negre).

El següent lot de cinc vaixells consistia en tots els d'un sol pal, que havien de ser tots pirates; menys un, que seria un altre escorta espanyol. Una d'aquestes petites naus va sofrir una important modificació, doncs vaig afegir-l'hi un segon pal, com veureu.

Efectivament, tenia intenció de transformar una d'aquestes balandres en una tartana d'estil mediterrani, així que l'hi vaig afegir un segon pal i hi vaig posar vela llatina. No us en sorprengueu: malgrat tot el que s'hi diu, les naus de vela llatina no foren infreqüents en aigües del Carib, si bé emprades només per França i Espanya (i aquesta darrera, tot sovint llogant-hi tripulacions no castellanes, que no estaven avesades a aquest tipus de velam (italians, catalans, magribins, etc). "Mareaje levantisco" (=oriental), en deien. L'altre vaixell que l'acompanya és una balandra, amb el seu caracteristic velam bermudià dominat per veles de ganivet i cangrea.

I aquests de sota són els altres dos vaixells pirata d'un sol pal. Novament, s'hi poden veure petites diferències al velam.

Com he dit abans, un d'aquests vaixells petits havia de ser un escorta espanyol, i aquí el teniu. Aquest no va patir cap modificació (escepte escurçar-l'hi un xic la vela cangrea, per a fer més visible el pavelló de popa).

Passo finalment als dos vaixells més grans de la col·lecció, que vaig deixar per al final i que he acabat aquesta setmana. Es tracta de dos grans navilis o galions d'Índies, que òbviament han rebut sengles pavellons mercants espanyols, amb la creu de Borgonya sobre blanc. Diria que fan certa patxoca, no?