Catalan Artillery - September 11, 1714 Project
BUM and Strelets plastic miniatures, 20mm
Aquí teniu una nova mostra de les miniatures de Guerra de Successió Espanyola que utilitzarem per al nostre Projecte 11 Setembre 1714; en aquest cas, es tracta d'una peça d'artilleria catalana, produïda pel fabricant BUM, amb dos artillers (un dels quals, de BUM també, mentre que l'altre és de Strelets). Tant el canó com el soldat de la firma BUM estan fabricats en un estrany material, que no sé com qualificar: per la seva consistència i porositat no és cap plàstic, ni tampoc sembla ser resina. Dóna la sensació de ser una mena de conglomerat o premsat de material no necessàriament plàstic. Segons el propietari de l'empresa fabricant, és completament innocu en cas d'ingestió, però no hem pogut esbrinar-ne més, per més que ho hem intentat.
De fet, el material de les figures de BUM reuneix les pitjors característiques d'ambdós materials, resina i plàstic: és massa inconsistent per a ser perforat amb tirabuixons manuals, doncs s'esmicola a mida que el trepant hi va penetrant. També és massa tou per a que les seves parts més primes (espases, fusells, beines...) siguin treballades amb cutter amb un mínim d'efectivitat. Si a això hi afegim la fragilitat extrema de les parts esmentades, que a la més petita tensió es trenquen (he vist partir-se en dos un fusell per un simple copet d'esbiaix amb una capsa de sabates); i si, per acabar, ens posem a recordar el seu preu exorbitant (una capsa de dues dotzenes i mitja de soldadets por costar gairebé el triple que una de Zvezda amb gairebé cinquanta figures), no podem deixar de concloure, molt a desgrat nostre, que les miniatures de la casa BUM són completament inadequades per a la funció que ens havíem proposat.
Tot i així, he decidit fer-ne una prova de muntatge i pintura, per tal de fer servir aquesta mena de figures als nostres playtestings... amb un parell de mesures precautòries prèvies, això sí: la primera, substituir l'escombra de l'artiller per una metxa lenta de plàstic, extreta d'un artiller de Strelets, per tal d'eliminar una possible font posterior de disgustos; la segona, aplicar a pinzell una generosa capa de cola blanca, gairebé sense dil·lució, abans de cap imprimació de canó i soldat. Degut a la relativa porositat del material, sembla que aquesta mesura ha contribuït a incrementar la rigidesa del material, tot i que dubto que n'hagi pogut reduir la fragilitat; com a mínim, m'ha permès manipular i pintar canó i artiller amb molta més confiança i sensació de seguretat (que ja és molt!).
L'artiller de Strelets, en canvi, no ha requerit cap manipulació especial, a part de retallar-li la base, que era massa grossa per a les meves necessitats. La pintura del conjunt no ha presentat especials complicacions. He cregut lògic pintar l'armó de color groc mostassa, per paral·lelisme amb els canons austríacs, tot i no tenir dades que avalin aquesta decisió (doncs podria ser que fossin també vermells, com els canons de l'exèrcit de Felip V). També ha estat més estètica que realista la tria de color del canó mateix, que ha estat pintat amb una mescla d'or i coure de Vallejo. Al capdavall, he enganxat el conjunt en una base provisional de cartró, amb les mides justes per a encabir-hi model i figures. Una lleugera capa de pintura d'un to argilós ha estat tota la feina d'acabat aplicada a la base (doncs de moment no cal escarrasar-s'hi més). En fi, el resultat és el que podeu veure a les fotos que acompanyen aquest article.
De fet, el material de les figures de BUM reuneix les pitjors característiques d'ambdós materials, resina i plàstic: és massa inconsistent per a ser perforat amb tirabuixons manuals, doncs s'esmicola a mida que el trepant hi va penetrant. També és massa tou per a que les seves parts més primes (espases, fusells, beines...) siguin treballades amb cutter amb un mínim d'efectivitat. Si a això hi afegim la fragilitat extrema de les parts esmentades, que a la més petita tensió es trenquen (he vist partir-se en dos un fusell per un simple copet d'esbiaix amb una capsa de sabates); i si, per acabar, ens posem a recordar el seu preu exorbitant (una capsa de dues dotzenes i mitja de soldadets por costar gairebé el triple que una de Zvezda amb gairebé cinquanta figures), no podem deixar de concloure, molt a desgrat nostre, que les miniatures de la casa BUM són completament inadequades per a la funció que ens havíem proposat.
Tot i així, he decidit fer-ne una prova de muntatge i pintura, per tal de fer servir aquesta mena de figures als nostres playtestings... amb un parell de mesures precautòries prèvies, això sí: la primera, substituir l'escombra de l'artiller per una metxa lenta de plàstic, extreta d'un artiller de Strelets, per tal d'eliminar una possible font posterior de disgustos; la segona, aplicar a pinzell una generosa capa de cola blanca, gairebé sense dil·lució, abans de cap imprimació de canó i soldat. Degut a la relativa porositat del material, sembla que aquesta mesura ha contribuït a incrementar la rigidesa del material, tot i que dubto que n'hagi pogut reduir la fragilitat; com a mínim, m'ha permès manipular i pintar canó i artiller amb molta més confiança i sensació de seguretat (que ja és molt!).
L'artiller de Strelets, en canvi, no ha requerit cap manipulació especial, a part de retallar-li la base, que era massa grossa per a les meves necessitats. La pintura del conjunt no ha presentat especials complicacions. He cregut lògic pintar l'armó de color groc mostassa, per paral·lelisme amb els canons austríacs, tot i no tenir dades que avalin aquesta decisió (doncs podria ser que fossin també vermells, com els canons de l'exèrcit de Felip V). També ha estat més estètica que realista la tria de color del canó mateix, que ha estat pintat amb una mescla d'or i coure de Vallejo. Al capdavall, he enganxat el conjunt en una base provisional de cartró, amb les mides justes per a encabir-hi model i figures. Una lleugera capa de pintura d'un to argilós ha estat tota la feina d'acabat aplicada a la base (doncs de moment no cal escarrasar-s'hi més). En fi, el resultat és el que podeu veure a les fotos que acompanyen aquest article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada