LR9 Galadriel, bearer of Nenya
Mithril Miniatures, 32mm
Aquells que em coneixen de fa temps saben la meva especial debilitat per aquest personatge de la saga de ficció "El Senyor dels Anells", que ratlla la devoció. Per això, pintar aquesta figura de sèrie limitada de Gàladriel, senyora de Lothlórien, va representar per a mi un singular repte, per diferents raons. Per damunt de tot, pel compromís de com pintar una figura tan delicadament esculpida sense malmetre la sensació d'esveltesa i majestuositat que transmetia abans de pintar-la, en un moment que jo havia començat a canviar gradualment les meves tècniques d'il·luminació, des de la pràctica exclusiva del pinzell sec originària, fins a un mètode més mixt (i, al meu entendre, versàtil) que alterna els pinzells secs amb tocs de pintura fresca en funció de... bé, en funció del sisè sentit, deixem-nos de teoritzar que no n'hi ha per a tant.
Crec que me n'he sortit força bé, sobretot per la texturització de la túnica, on crec haver aconseguit donar la sensació de relleu sense farcir la superfície d'ombres (que és el que més por em feia). Algú m'ha comentat haver-li sobtat el to de pell, que s'esperava més pàl·lid; però a mi en canvi m'agrada aquest "to de salut" que la pell de la meva Gàladriel transmet. Bé, qüestió de gustos... Vaig dubtar força a l'hora d'aplicar les ombres a braços i espatlles, i en un primer moment vaig creure més prudent aplicar-hi pinzell sec, però al capdavall em vaig decidir per uns tocs de pintura fresca, i trobo que el resultat ha estat força bo, doncs al meu entendre ha quedat realçada la magror de les formes del personatge. Bé, en resum, que n'estic força satisfet. Tot i que, ara que m'hi miro bé, potser hauria de retocar-l'hi l'ull esquerre, que, tot i la mata de cabell que li cau per davant, no acaba de quedar ben marcat. Vaja, aquesta feina mai no s'acaba!
Crec que me n'he sortit força bé, sobretot per la texturització de la túnica, on crec haver aconseguit donar la sensació de relleu sense farcir la superfície d'ombres (que és el que més por em feia). Algú m'ha comentat haver-li sobtat el to de pell, que s'esperava més pàl·lid; però a mi en canvi m'agrada aquest "to de salut" que la pell de la meva Gàladriel transmet. Bé, qüestió de gustos... Vaig dubtar força a l'hora d'aplicar les ombres a braços i espatlles, i en un primer moment vaig creure més prudent aplicar-hi pinzell sec, però al capdavall em vaig decidir per uns tocs de pintura fresca, i trobo que el resultat ha estat força bo, doncs al meu entendre ha quedat realçada la magror de les formes del personatge. Bé, en resum, que n'estic força satisfet. Tot i que, ara que m'hi miro bé, potser hauria de retocar-l'hi l'ull esquerre, que, tot i la mata de cabell que li cau per davant, no acaba de quedar ben marcat. Vaja, aquesta feina mai no s'acaba!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada