Enceto la col·lecció de personatges de la Mitologia Clàssica amb aquesta reina amazona muntada en carro de guerra. Totes les figures són de l'excel·lent firma australiana Eureka Miniatures, però el carro és un muntatge scratch a partir de peces de molt diversos origens: la barca és d'un fabricant de plàstic tou d'un parell de dècades enrere (Giant?), mentre que les rodes provenen d'una maqueta nord-americana també força antiga, etc. El carro original estava força bé, però d'aspecte molt simple per als meus propòsits, doncs tenia una aparença clarament inspirada en els carros minoics de guerra.
En aquesta vista posterior podeu veure dos detalls: en primer lloc, les malles ajustades que porta l'auriga, amb franges horitzontals de color, com els grecs solien representar les amazones; les combinacions de color estan directament inspirades per uns mitjons de la meva dona... ;)
I el segon detall, quelcom més difícil de copsar, és que les figures no estan fixades a la barca, sinó només subjectes per imants. Vaig enganxar una fina làmina de ferro al sòl de la barca, i vaig fer les peanyes de les dues noies amb cinta magnètica convencional, d'aquella que es fa servir per magnetitzar bases. És més fàcil de veure si també us mostro aquesta foto del costat, que representa la reina desmuntada del seu vehicle.
Les línies de la figura són, al meu parer, prou netes i elegants; no li ha calgut a l'escultor aplicar a la figura cap exuberància anatòmica per deixar clara la seva feminitat, cosa que particularment m'agrada força. La noia va vestida i armada com un hòplita clàssic, amb casc corinti de bronze i cuirassa de fil. L'escut i la llança tampoc no són originals; el primer prové d'una figura de plàstic de la casa Elastolin, mentre que la segona és de metall dur -segurament d'un soldadet de plom antic, dels de joguina infantil d'abans.
Bé, vist el resultat, sembla que no he començat la col·lecció amb mal peu, oi?
I el segon detall, quelcom més difícil de copsar, és que les figures no estan fixades a la barca, sinó només subjectes per imants. Vaig enganxar una fina làmina de ferro al sòl de la barca, i vaig fer les peanyes de les dues noies amb cinta magnètica convencional, d'aquella que es fa servir per magnetitzar bases. És més fàcil de veure si també us mostro aquesta foto del costat, que representa la reina desmuntada del seu vehicle.
Les línies de la figura són, al meu parer, prou netes i elegants; no li ha calgut a l'escultor aplicar a la figura cap exuberància anatòmica per deixar clara la seva feminitat, cosa que particularment m'agrada força. La noia va vestida i armada com un hòplita clàssic, amb casc corinti de bronze i cuirassa de fil. L'escut i la llança tampoc no són originals; el primer prové d'una figura de plàstic de la casa Elastolin, mentre que la segona és de metall dur -segurament d'un soldadet de plom antic, dels de joguina infantil d'abans.
Bé, vist el resultat, sembla que no he començat la col·lecció amb mal peu, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada