dimarts, 28 d’abril de 2009

Mercenaris itàlics

Punic Wars Italic Mercenaries
Donnington i Minifigs, 15mm


Aquestes són de les figures més antigues que tinc, que fins fa poc formaven part de diferents unitats que m'havia pintat temps enrere, sense massa traça i una finalitat no gaire concreta. Fa poc vaig decidir de repintar-les en una falanx hoplita de 6 bases, amb la intenció que formi part del meu projectat exèrcit siracusà de les Guerres Púniques, en qualitat de mercenaris itàlics. L'altre propòsit que tenia jo en ment era de comprovar fins a quin punt havia evolucionat la meva tècnica pictòrica, doncs podeu comprovar que l'esculptura de les figures de Donnington no és gaire lluïda i la veritat és que no m'agradaven massa, pintats amb la traça d'una dècada i mitja enrere. Tal com em pensava, una aplicació rigorosa i sense concessions de les llums i ombres han aconseguit realçar força l'aspecte de conjunt de la unitat, tot dissimulant algunes de les falles i imprecisions de les figures i posant de relleu les seves millors qualitats. O això em sembla a mi, si més no. Voldria aprofitar l'avinentesa per a comentar breument una pràctica que darrerament aplico de forma sistemàtica a totes les figures armades amb llances i piques: sempre substitueixo les llances de metall originals per unes altres que em fabrico jo, amb varetes de poliestirè de 0,75mm de diàmetre, de les que es venen en botigues de modelisme. D'aquesta forma m'asseguro que les llances conservaran la rectitud malgrat els accidents, a diferència del que sol passar amb les de metalls tous. I m'estalvio també haver de fer servir metalls rígids, amb els que massa sovint et punxes! Ah, una última nota: una de les figures no és de Donnington, sinó de la verteraníssima Minifigs: es tracta del guerrer que fa sona la trompa. Tot i l'antiguitat de la figura, sempre m'ha agradat aquesta postura, així que finalment l'hi he guardat un raconet!