Granaders prussians

Prussian grenadiers
Alymer i marca desconeguda, 33mm

Si hi ha algú que llegeixi regularment aquest blog, potser deu estar començant a avorrir-se de tantes entrades referides als models vintage de la casa Alymer. En tal cas, prego excuses i paciència per tanta reiteració; però és que tot de sobte hi he trobat un especial plaer tot reparant i restaurant aquestes miniatures, que havien protagonitzat tantes aventures a la meva infància. Certament que estic treballant en d'altres projectes simultàniament (com ara Terra Mitjana, Elastolin, Mitologia grega i històrics de 15mm), però reconec que aquest projecte en particular està agafant un innegable protagonisme, almenys actualment.

El conjunt de miniatures d'avui representa un grup de granaders prussians de mitjans del segle XVIII, caracteritzats per les altes mitres que solien cofar els caps dels granaders al nord d'Europa. Les miniatures no estaven en gaire males condicions, així que la meva feina aquí ha consistit essencialment en quatre pinzellades per retornar vividesa als colors, repintar els detalls daurats i envernissar el conjunt amb vernís satinat, per reforçar l'aire vintage de les figures. Novament, la bandera original de llautó pintada a mà ha estat reemplaçada per una de paper dissenyada per ordinador, quadrada de 2cm de costat.

Paga la pena apuntar que Alymer comercialitzava les seves figures en capsetes de quatre (oficial, abanderat i dos soldats), mentre que aquí n'hi podeu veure cinc. El motiu és que hi he afegit un timbaler procedent d'un lot que havia comprat en un mercat de les puces; les figures d'aquest lot són de marca desconeguda però resulten perfectament compatibles amb les d'Alymer; així que, de tant en tant, n'hi faig servir alguna per completar un conjunt.

Infanteria confederada

CSA infantry
Alymer, 33mm

Aquest és un conjunt d'Alymer que a la meva infància va patir moltes guerres, i que ja en el seu moment havia jo retocat una mica. Els darrers dies m'he estat dedicant només a afinar aquells retocs llunyans, amb la intenció de deixar les miniatures acabades i a punt de mostra.

Un canvi notori ha estat, emperò, el de repintar blaus els pantalons (doncs inicialment eren grisos) i, ja de passada, afegir el color blau distintiu de la infanteria a colls, punys i gorres. La idea és que, com que aquestes miniatures estan d'ara endavant destinades exclusivament a exposició, resulta més vistós de reflectir-hi l'uniforme d'ordenança, bo i sabent que al camp de batalla seria ben poc comú.

Seguint aquesta mateixa filosofia, he reemplaçat la bandera de llautó pintada a mà que hi havia originalment per una de quadrada amb vora blanca, feta de paper com acostumo, tal com les utilitzava el cos d'exèrcit del nord de Virgínia (ANV); força que de lluny era la més ben organitzada i equipada de tota la Confederació i on no resultaria tan extremadament difícil trobar-hi algun regiment uniformat d'acord amb les ordenances.

Les figures han estat envernissades a pinzell amb vernís satinat i emplaçades en una base rodona de plàstic, com de costum amb aquesta col·lecció.

General en cap siracusà

Syracusian C-in-C
Metal Magic i Essex, 15mm

Ara fa anys que no parava atenció al meu exèrcit grec siracusà de 15mm. Tot prosseguint amb els meus renovats esforços per posar-ho tot al dia arran de la meva jubilació, darrerament he estat fent els darrers retocs al general en cap de dit exèrcit, que feia temps que s'esperava. Es tracta d'un conjunt de figures de la desapareguda casa alemanya Metal Magic; si no vaig errat, els seus motlles van ser adquirits per la britànica Gladiator i actualment encara se'n pot trobar una part a Fighting 15s.

Són figures ni molt grans ni molt petites dintre la gamma de 15mm (lleugerament menors que les de Xyston); però molt ben proporcionades i detallades al meu entendre, cosa que les fa molt agraïdes de pintar. Un possible inconvenient que s'hi podria objectar és la manca de diversitat postural tant en homes com cavalls --cosa que en aquest cas he solucionat donant un cavall d'Essex al genet a l'esquerra del grup, mentre que el portaestendard conserva el cavall original de Metal Magic. El general i el seu cavall estan fets d'una sola peça, emperò.

Les trisqueles als escuts i estendard són calcomanies que m'he fet jo mateix. Encara n'he de polir algun detall, com el color de fons idoni abans d'emplaçar la calcomania, però el resultat m'ha semblat prou prometedor com per a tornar-ho a provar més endavant. La base imantada és de 4 x 3 cm, com és el costum.

Cavalleria esquelètica

Skeleton cavalry
Zvezda i Games Workshop, 28mm

Tot prosseguint amb el recent projecte relacionat amb Mitologia clàssica, arribem al tema dels Σπαρτοί o "homes sembrats", que eren uns guerrers nascuts de les dents del drac mort per Cadme en ser sembrades a terra. Algunes d'aquestes dents eren atresorades pel rei Eetes de Còlquida, que més endavant les empraria de parany per a Jàson amb la intenció de desempallegar-se'n. Les fonts antigues no semblen esmentar per a res que aquests guerrers fossin esquelètics; però la cinematografia moderna els ha consagrat així, i m'ha semblat pràctic i útil no contradir aquesta visió.

Per a muntar els meus "homes sembrats" he fet servir uns genets esquelètics de la marca russa Zvezda, procedents de la seva sèrie de fantasia Ring of Rule. Les també esquelètiques muntures procedeixen de Games Workshop, doncs les originals de Zvezda eren cavalls normals i no els volia així. Els guerrers portaven equipament romà, així que he mirat de canviar-los-hi armes, escuts i algun casc per desdibuixar-ne l'aparença.

Bo i compartir paleta de colors, homes i cavalls han sofert diferents procediments de pintura. Mentre que el color base és 70.921 English uniform en ambdós casos, per a il·luminar els esquelets equins he utilitzat successius pinzells secs de 70.976 Buff, 70.837 Pale sand i 70.918 Ivory, mentre que per als esquelets humans ho he fet a pinzellades humides.

He cregut que les superfícies metàl·liques havien de semblar ben rovellades, tot suggerint un llarg enterrament. He volgut experimentar-ho tot aplicant-hi una capa base amb mescla de 70.878 Old gold i 70.996 Gold, per passar després a embrutar-les amb un rentat verd i tornar a il·luminar-les amb pinzell sec de 70.996 Gold; tot repetint el procés un segon cop. Cosa semblant he fet amb la cota de malla d'anelles que dos dels guerrers llueixen, bo i que en aquest cas la capa base és de 70.864 Natural steel i el rovell és pàtina marró.

En el cas de roba i equipament, allò que he intentat representar és l'esvaïment de les tintures originals; cosa que he provat d'assolir tot emprant o bé colors pàl·lids (com el 70.904 Blue grey o el 70.837 Pale sand), o bé mesclant el color presumptament original (vermell o marró) amb 70.992 Neutral grey. En cada cas el rentat posterior es feia amb una pàtina diferent (blava, ocre, vermella o marró respectivament).

Per ser un primer experiment, crec que no han quedat malament, bo i que admeto que em caldria millorar el procediment. Si algú hi segueix una pràctica diferent, que m'ho faci saber!

Cavaller medieval

Medieval knight
Alymer, 33mm

Aquesta és una de les figures de la meva antiga col·lecció d'infantesa que més he hagut de retocar; no pas perquè estigués gaire malmesa ni n'hagués perdut la pintura per l'ús, sinó perquè la feina de pintura de fàbrica resultava massa justeta, fins i tot per als estàndards senzills de la casa Alymer de 50 anys enrere. No és que jo l'hagi hagut de decapar i pintar de nou, ni molt menys. Però el cert és que, per exemple, hi havia superfícies on la pintura de fàbrica no havia arribat, tot deixant clapes de metall nu; o les pinzellades havien sobreeixit l'àrea predestinada, tot envaïnt un element contigu. D'altra banda, alguns detalls semblaven una mica fora de lloc, com la sobrevesta del cavaller, que originalment era completament blanca; o la llança de justa que esgrimeix, que de fàbrica era de franges grogues i blaves --essent el blau un color que no apareixia enlloc més de la figura.

Així que ho he retocat tot una mica, sense arribar a capgirar-ne res: arnesos del cavall, l'escut al flanc esquerre de l'animal, sobrevesta, cota de malles i casc del cavaller, armadura del cavall, llança de justa i àdhuc petits retocs a les potes de la bèstia. L'espasa que penja del costat esquerre, al costat de l'escut, és un afegit meu tot substituïnt l'"espasa" original, que era una simple vareta de metall rectilínia soldada al costat del cavall, sense guardes ni cap altra mena de detallat.

Després d'emplaçar la figura en una peanya ovalada i envernissar-la amb vernís satinat, crec que li he retornat l'esplendor que el fabricant pretenia.

Infanteria otomana

WWI Ottoman infantry
Alymer, 33mm

És meravellós adonar-se de com canvia i millora un conjunt de figures antigues, després de tot simplement haver-hi fet uns quants retocs per retornar la vividesa dels colors originals! Aquest és el cas que us mostro avui, d'un conjunt d'infanteria otomana de la 1ª Guerra Mundial de la casa valenciana Alymer. Els colors originals estaven força esvaïts, potser perquè les figures no anaven envarnissades de fàbrica, o potser degut a l'ús ben intensiu que en vaig fer a la meva infància.

Tot just m'ha calgut revifar el color de rostres, calçat, corretjam i parts dels vestits per retornar aquestes figures a la vida; només hi he fet dues modificacions dignes d'esment: d'una banda, hi he substituït la bandera de llautó pintada a mà per una altra més vistosa de paper, dissenyada a l'ordinador i impresa en impresora domèstica; mentre que, d'altra banda, he repintat de color caqui les polaines de veta, que originalment eren blaves. Per acabar d'arrodonir la millora, he envernissat les figures a mà amb vernís satinat.

Com sempre, he emplaçat el conjunt en una peanya rodona de plàstic de 70mm de diàmetre. En resum, es tracta d'una intervenció prou limitada, que ha donat molt bon fruit al meu parer.

Legionaris romans

Roman legionaries
Alymer, 33mm

Aquest és un dels conjunts de l'antiga casa Alymer que més m'ha fascinat sempre, per la seva inusual i heterodoxa aparença. Es tracta d'uns legionaris romans que cal presumir com a imperials tardans, i molt possiblement pertanyents a una guarnició del Rhin o del mur d'Adrià, com semblaria indicar la seva abrigada vestimenta. Cal destacar-ne l'estranya armadura corporal, que no és lorica segmentata ni hamata, sinó una jupa de cuir reforçada frontalment amb unes phalerae o condecoracions discoidals. Això darrer faria pensar que els d'Alymer hi volien representar alguna unitat d'elit o veterana.

En tot cas, totes elles ja van ser força modificades en la meva infantesa, essencialment amb escuts sobrants d'Elastolin i armes de metall; el portaestendard va rebre, a més, un vexillum de plàstic procedent també d'Elastolin. Les meves modificacions primerenques n'afectaven també la pintura; però, com que aquestes figures estan descatalogades i no en sé l'esquema de color original, he optat per respectar-ne l'aparença general en lloc de restaurar-los, tot limitant-me a retocar-ne detalls, millorar clarobscurs i revifar colors metàl·lics.

En aquesta vista posterior podeu veure una altra característica curiosa (i diria que ben poc rigorosa) d'aquestes figures, que són els dos cinturons creuats a l'estil de les pistoleres del Far West hollywoodià. Com de costum, he emplaçat les quatre figures en una base de plàstic rodona de 70mm de diàmetre, després d'envernissar-les a mà amb vernís satinat.

Infanteria prussiana

Prussian infantry
Alymer, 33mm

Les quatre figures d'avui formen també part de la meva col·lecció d'infantesa, fabricades cap a finals dels 60 o principis dels 70 del segle XX per la marca valenciana Alymer, com una categoria especial de miniatures de 33mm anomenada "Miniploms". El conjunt representa uns soldats prussians d'infanteria d'algun moment entre 1842 i 1907, quan els uniformes blaus van ser reemplaçats pels de color gris verdós que serien emprats durant la Primera Guerra Mundial.

La meva feina en aquesta ocasió s'ha limitat a restaurar alguns colors que amb el pas dels anys s'havien anat esvaïnt, particularment els daurats; així com molt lleus retocs en determinades superfícies, tot respectant escrupolosament l'aparença general del conjunt.

Per acabar d'arrodonir l'aire vintage del conjunt, he envernissat les figures amb vernís satinat i les he disposades en una base circular de plàstic, de 70mm de diàmetre.

L'única modificació d'importància soferta pel conjunt és la substitució de la bandera original, que era un rectangle de llautó pintat amb la tricolor horitzontal del II Reich, per una altra de paper dissenyada i impresa al meu ordinador. Aquesta darrera és un estendard regimental d'infanteria, que em va semblar més apropiat i elegant que la genèrica tricolor.

Semi-orcs d'Ísengard

Isengard half-orcs
Mithril, 32mm

Les quatre figures que us mostro aquest cop pertanyen a la coneguda casa irlandesa Mithril, bo i que totes elles han estat modificades en major o menor grau. Formen part de dues sèries nominalment diferents, la clàssica "M" i la "LT"; aquesta darrera va tenir molt curta durada, amb només 15 referències relacionades amb la batalla de l'Abisme de Helm; en principi havia de substituir la sèrie "M", però al capdavall la casa se'n va fer enrere, potser a causa de les bases, que eren força diferents de les rectangulars típiques.

Només una d'aquestes figures ha estat pintada recentment, mentre que les altres tres daten d'almenys una dècada i mitja enrere; es nota força pels diferents mètodes de fer-ne les bases. Tot i així, he aconseguit de mantenir-ne un esquema de colors força coherent al llarg dels anys, com podreu comprovar.

Mithril M179: semi-orcs d'Ísengard

Aquesta referència reuneix les dues figures que han estat pintades en primer i darrer lloc, com podeu veure per la disparitat de bases. Totes dues n'han vist reemplaçat l'escut hexagonal original per un altre visualment més atractiu, de la casa Games Workshop, doncs relliga directament amb la cèlebre trilogia cinematògrafica. Una d'elles, a més, ha vist substituïda la llança original per una altra de prou més tètrica (ves a saber d'on). És un recurs certament repulsiu, però al meu entendre reforça notablement la noció de ferotgia i salvatgisme d'aquestes criatures.

Mithril LT13: semi-orcs d'Ísengard

Les dues figures que componen la referència LT13 han vist també substituïts els escuts originals per uns altres de Games Workshop, així com també les espases; he de confessar que aquestes espases m'agraden prou, doncs les seves formes bastes suggereixen prou clarament quina devia ser la seva funció, més contundent que no pas de tall. Finalment, el cap original d'una figura ha estat reemplaçat per la d'un uruk-hai de Games Workshop també.

Hoplites grecs

Greek hoplites
Mirliton SG, 28mm

Aquest és un altre exemple de figures adquirides fa molt de temps, i que van quedar oblidades en una capsa de sabates fins al meu recentment despertat interès per la Mitologia clàssica. Es tracta de tres hoplites grecs clàssics de la firma italiana Mirliton SG que havien quedat a mig pintar, que aquests darrers dies he estat retocant i finalitzant.

Tots els elements de les figures són originals, bo i que vaig estar temptat de reemplaçar-ne les llances de peltre per unes altres de plàstic, que no és tan propens a doblegar-se a la primera de canvi. Pel que fa a la decoració dels escuts, els símbols de la trinàcria i la gòrgona són calcomanies, mentre que la serp és pintada.

Totes tres figures han estat muntades sobre bases rodones magnetitzades. Espero poder-les emprar properament en alguna partida del recentment publicat joc Warriors of Athena, de l'editorial Osprey.

Fanfàrria romana

Roman musicians
Elastolin, 40mm

Aquesta és una nova entrega de la col·lecció d'Elastolin que últimament estic restaurant, en la mateixa línia dels que us he mostrat anteriorment. Les figures d'aquesta tongada són els músics d'una legió, i totes tres tenien un defecte o un altre: alguna peça o extremitat trencades, manca de la base original, etc. Bona part de la feina ha consistit doncs en reparar la figura malmesa, amb resultats jo diria que prou bons.

L'esquema de pintura aplicat és l'habitual de túniques roges, cascs de bronze, cuirasses de cuir o bronze i resta d'elements en bronze o ferro. L'única diferència amb els legionaris combatents és que les crineres dels meus músics són blanques en lloc de negres. Les bases originals (allà on n'hi havia) han estat substituïdes per bases quadrades de plàstic de 20x20mm, imantades per sota.

Elastolin 8404-4

Aquesta és la figura d'un tubicen; que, com podeu comprovar per la figura testimoni a la seva dreta, tenia la tuba trencada a l'alçada de la mà. Vaig mirar de substituir la part mancant amb una peça de plàstic corresponent a la guarda d'una llança de torneig de cavaller medieval, que és la cosa més propera que vaig trobar tot regirant les capses de recanvis. Si ho comparem amb la figura original intacta, es pot observar que la corbatura del pavelló de l'instrument no és igual en totes dues figures --però el resultat em va semblar suficient.

Elastolin 8405-4

Aquesta altra figura correspon a un cornicen, la barra transversal de quin instrument musical estava trencada. En aquest cas la reparació es va limitar a reencolar el punt de rotura. Per cert, les figures testimoni d'aquest conjunt han estat pintades amb túniques de color groc en lloc de violeta, amb crineres també grogues en lloc de blanques. La resta de l'esquema de pintura és idèntic, però.

Elastolin 8406-4

Per acabar, aquesta és la figura d'un timbaler. Val a dir que les legions romanes no usaven cap instrument de percussió, sinó només de vent: tubes, corns i sembla ser que xiulets (aquests darrers, per a ordres tàctiques). Tot i això, la figura és prou bonica com per haver merescut una restauració malgrat la incorrecció històrica. En el seu cas, allò que hi havia trencat eren les baquetes. Ho vaig mirar d'arreglar amb un parell de vidrets de bijuteria, enfilats en dos bastonets de filferro. Els bastonets són una mica més llargs que l'original, però em va semblar que quedaven prou reeixits per no haver d'escurçar-los.

Guerrers dunlendins

Dunlending clansmen
Mithril i Reconquest miniatures, 32mm

A l'hora de representar guerrers dunlendins de la Terra Mitjana, em vénen a la imaginació dues possibles configuracions, en funció del status polític del clan a què pertanyen: o bé es tracta de dunlendins integrats en la xarxa de poder d'Ísengard, i per tant cal imaginar-se'ls com a més "militaritzats" i proveïts d'equipament força uniforme; o bé es tracta de guerrers pertanyents a clans més o menys independents dels tentacles de Sàruman, i en conseqüència llurs vestits i equipaments poden arribar a ser prou heterogenis.

Les figures que us presento avui representen aquesta segona categoria de dunlendins. En l'imaginari de la casa Mithril se'ls descriu amb trets força evocadors dels pobles celtes d'l'Antiguitat, i jo he mirat d'aprofondir-ho una mica més, tot substituint-los-hi els escuts hexagonals originals, que portaven inscrita la mà de Sàruman, per uns altres d'inequívocament cèltics provinents de Warlord. Aquests escuts anaven acompanyats d'un full de calcomanies que he aprofitat per a decorar els escuts.

Mithril LT12: heroi dunlendí

Aquesta figura pertany a la curta sèrie "LT" de Mithril. Igual com en el cas del cabdill dunlendí de la setmana passada, em vaig debatre entre aplicar-li un patró reminiscent d'un "tartan" a la capa o bé als pantalons, decidint-me al capdavall per aquests darrers. L'espasa original va ser reemplaçada per una altra de plàstic, d'una caixa de Warlord, perquè aquesta segona tenia un aire més cèltic.

Mithril M177: guerrers dunlendins

Aquestes altres dues componen el conjunt M177, també amb petites modificacions: els escuts originals d'Ísengard han estat substituïts per escuts celtes, així com una de les espases. Els pantalons exhibeixen un patró similar de línies horitzontals i verticals, cosa que he convertit en una mena de símbol identitari dunlendí.

Però encara, l'esperable heterogeneïtat dels guerrers d'un clan dunlendí m'ha permès d'esmunyir en aquest grup un parell de figures que no pertanyen a Mithril, sinó que són un producte d'impressió 3D de la marca Reconquer miniatures; en concret un parell d'almogàvers que un amic amb impressora 3D em va regalar temps enrere. Només m'ha calgut substituir-ne les rodelles originals per escuts cèltics i pintar-los en concordança amb la resta del grup.

Medusa

Medusa
Otherworld miniatures, 28mm

En mitologia grega, les gòrgones eren temibles monstres vinculats a les divinitats marines preolímpiques. N'hi havia tres, de gòrgones: Esteno, Euríale i Medusa; i, mentre que totes tres compartien trets comuns, com un bust femení, dentadures prominents i esmolades, cabelleres formades de serps verinoses i un esguard esfereïdor que convertia en pedra, Medusa era l'única de les tres que era mortal. Potser per això, alguns autors de l'Antiguitat no li atribuïen ascendència divina, sinó que la feien una simple humana que havia estat cruelment castigada per Atena.

Aquesta escultura pertany a la marca Otherworld; que, si no m'equivoco, ja no és activa. L'he triada per a representar el paper de Medusa per tenir el cos sencerament de dona. Si en el futur hagués de representar les altres dues gòrgones, probablement triaria escultures amb cos de peix o amb ales, que són altres dues formes de representar-les i que amb aquests atributs mostren la seva ascendència ctònica.

Pel que fa al treball de pintura en si, veureu que és força simple, amb tons de color deliberadament apagats que pretenen contrastar amb la lluentor dels ulls i la intrincada mata de serps que corona el seu cap.

Cabdill dunlendí

M008 Dunlending Chieftain
Mithril, 32mm

Aquesta figura recentment finalitzada m'ha fet dubtar una mica abans de començar a pintar-la, doncs en aquell moment no m'havia acabat de formar una idea de com pintar els meus dunlendins; al capdavall m'he decidit, amb l'ajut d'unes quantes figures més que us mostraré més endavant. Com que els dunlendins de Mithril tenen un aire evocador dels pobles celtes, he mirat d'incidir en aquest aspecte amb la tria d'un patró de línies verticals i horitzontals, reminiscent d'un "tartan"; que no he aplicat a túniques ni eventuals capes, sinó als pantalons.

He estat dubtant de si també aplicar aquest patró a la capa, però al capdavall ho he acabat descartant, tot deixant-l'hi una capa sencerament vermella. La figura ha estat envernissada a pinzell amb vernís mat, però el resultat final ha quedat una mica brillant, no sé per quin motiu. Potser és que el vernís del pot estava mal barrejat?

Minotaures armats

Armed Minotaurs
Ral Partha, 28mm

Segueixo ampliant la col·lecció de miniatures relacionades amb la mitologia grega, en previsió de la imminent aparició del joc Warriors of Athena d'Osprey; de moment, però, estic només aprofitant models antics que guardava en el meu fons d'armari. Aquest és el cas de les figures d'avui, un trio de minotaures de la casa Ral Partha armats com a soldats romans --o una cosa semblant.

Les figures originals portaven armes i armament inequívocamnt romans: pílum, gladius i scutum; però vaig voler atenuar un caràcter tan marcat a base de donar-los escut rodó d'estil hòplon i llances d'hoplita anomenades dory. Els escuts són de plàstic, segurament de Games Workshop, mentre que les llances deuen ser de Wargames Foundry.

No descarto comprar en un futur una altra mena de minotaures, que tinguin un aspecte més aviat bestial i vagin despullats; però aquests faran el fet, de moment.

Reina Bruixa d'Úmbar

Witch Queen of Umbar
Dark Sword, 32mm

Qui diu que en l'imaginari de Tolkien tots els Nazgûl havien de ser del gènere masculí? Bé, honestament no hi ha res que insinuï el contrari, així que estic sortint-me del cànon sense pal·liatius; però el fet és que em feia il·lusió integrar aquesta preciosa figura de la casa nord-americana Dark Sword en la meva col·lecció de la Terra Mitjana, i el mètode que se'm va acudir fou de caracteritzar-la d'una poderosa servent de Sàuron.

La figura en si està etiquetada com a Evil Female Sorceress dintre la col·lecció Visions in Fantasy de la marca abans esmentada, així que tampoc no m'allunyo tant del concepte original de l'escultor. He procurat triar-l'hi una paleta de colors més aviat fosca, que n'evoqués alhora l'alineament malvat i la dignitat del càrrec. El color fosc de pell no va ser del·liberat, sinó que tot just em semblà el més adient a les formes altives de la figura.

L'única modificació experimentada en aquesta figura fou la substitució del braç dret, que es limitava a apuntar endavant, per un altre de protegit esgrimint una katana de través. Amb això pretenia donar a la figura un aire físicament més letal, que permetés la possibilitat de posar-la al taulell de joc acompanyant d'altres Nazgûls, o liderant una partida de hàradrim potser.

Legionaris romans (II)

Roman Legionaries (II)
Elastolin, 40mm

Tot seguint amb la col·lecció d'Elastolin, aquí teniu una segona tongada de legionaris romans degudament restaurats i repintats, en la mateixa línia dels que us vaig mostrar un parell de dies enrere. L'esquema de pintura aplicat és el mateix de túniques roges, cascs de bronze amb crinera negra, cuirasses de cuir o bronze i resta d'elements en bronze o ferro.

Les bases originals (quan n'hi havia) han estat substituïdes per bases quadrades de plàstic de 20x20mm, imantades per sota. També els escuts originals han estat reemplaçats per uns altres fets amb green stuff, que són còpia d'uns originals metàl·lics que pesaven massa per a ser emprats directament, doncs destarotaven el centre de gravetat de les figures.

Elastolin 8420-4

Aquesta figura té la referència de catàleg 8420-4. Representa un legionari corrent amb pilum, que com de costum és un afegit de plàstic dur, d'un kit de la marca Zvezda. A efectes de comparació, la podeu veure al costat de l'original, que he pintat amb un esquema de color diferent, consistent en túniques violeta, cascs de ferro amb crinera blanca, cuirasses de bronze o ferro i detalls de cuir cru.

Elastolin 8421-4

Aquesta altra figura, amb referència 8421-4, representa un legionari prenent impuls per llençar el pilum; les modificacions que ha experimentat són les habituals d'aquesta sèrie: arma de Zvezda, "scutum" de green stuff i base de plàstic quadrada imantada per sota. Crec recordar que també tenia una cama trencada, cosa que vaig poder solucionar fàcilment amb cola de modelisme. Novament la podem veure al costat d'una altra de més fidel a l'original.

Elastolin 8422-4

I la tercera figura, amb referència 8422-4, representa un altre legionari llençant pilum, però des d'una posició estàtica o defensiva; les modificacions sofertes són les habituals, si bé crec recordar que l'hi mancava la mà dreta i n'hi vaig haver d'implementar una de nova. Aprofito aquesta fotografia per a destacar-hi el patró de pintura dels "scuta": vermells a l'anvers i el revers, amb vora i botó central daurats. Hi ha dos motius decoratius diferents, ambdós serpentiformes, que he pintat sempre grocs; un dels dos motius inclou també quatre raigs rectilinis, que he pintat blancs. En contrast, les figures immodificades llueixen escuts de forma i motius molt variats, que he procurat pintar donant certa aparença d'uniformitat: anvers i revers liles, amb vora daurada o platejada, i motius platejats o daurats segons l'ocasió.