dijous, 26 d’agost de 2010

Bergantí "Sant Francesc de Paula"


"Sant Francesc de Paula" Brig
"Souvenir" turístic de fusta


Us exposo aquí els resultat d'una segona temptativa de conversió d'un senzill vaixell d'artesania turística en un model de navili de guerra del segle XVIII. En aquest cas, es tracta d'un model de major mida que el primer i, per tant, més ben modelat i "més agraït" a l'hora de treballar-hi i obtindre'n resultats.

Si us fixeu en el model original, la feina ha consistit bàsicament en quatre passes principals: la primera ha estat asserrar la quilla a nivell de línia de flotació; això ha estat més fàcil del que al principi em pensava, mercès a que el casc era fet de fusta de balsa, molt toveta. Un cop fet això, la segona part de la feina ha consistit en substituir part del velam llatí per veles quadres, cosa que he fet (amb no excessiva traça per al meu gust, tot s'ha de dir) amb l'inestimable ajut d'un mocador vell, pobrissó. Part de les veles afegides donen l'aparença de plegades, efecte aconseguit relligant retalls de mocador amb fil de cosir de color fosc, que ha fet el paper d'obencs i estais.

Resolt aquest tema, he procedit a perforar al casc nou forats per banda, amb un tirabuixó manual, amb la intenció d'emplaçar-hi altres tants canons. Per a aquests darrers he aprofitat les cabotes tornejades d'uns escuradents. Fantàstica troballa! En aquesta primera ocasió, m'he entretingut més del compte en la feina d'acabat (és a dir, en repintar el casc), suposo que per la manca d'experiència. Tenint en compte els més que acceptables acabats d'aquests senzills models, potser no m'hi escarrassaré tant la propera vegada.

Ah, clar, les banderes: no són històricament fidedignes, sinó que es corresponen a un dels meus projectes lúdics actuals, una nació fictícia del segle XVIII, òbviament inspirada en cert país real ;) ...En tot cas, han estat realitzades per ordinador i impreses en paper convencional. Les he retocades un xic amb pintura, sobretot per a camuflar les vores blanques de les línies de tall de els tisores...

...I ja tinc un fabulós, baratet i comparativament senzill model per a les meves batalles navals!

Val a dir, que aquest model és d'escala major que el primer, per la qual cosa segurament els utilitzaré en circumstàncies diferents; per exemple, aquest bonic vaixell farà bona fila com a complement o escenografia de batalles terrestres amb miniatures de 15mm, mentre que els models més petit es poden utilitzar en batalles navals de més envergadura...

...I aquí a sota, el meu proper projecte: un vaixell de línia de tres pals i dos ponts, a partir d'un altre "souvenir" de fusta. En aquest cas, provenint d'una d'aquestes botigues de xinesos, per un preu tan irrisori que em fa vergonya confessar-lo...

dissabte, 21 d’agost de 2010

Panzerkampfwagen IV F2 capturat


Captured PzKpfw IV F2
Roskopf, escala 1/100 (=15mm)


Amb aquest article vinc a trencar la tònica de les darreres setmanes, potser una mica massa centrades en el segle XVIII -tot i que aquest fet reflecteix amb certa fidelitat quina és la meva activitat principal actualment... Sí, no deixo de pintar (o repintar) grecs clàssics, però el Segle de les Llums em té darrerament captivat...

En aquesta ocasió us voldria mostrar el resultat de pintar un model de plàstic a escala 1/100 d'un tanc PzKpfw IV F2 alemany de la 2ª Guerra Mundial, produït dècades enrere per la firma alemanya Roskopf. Cal dir d'entrada que les miniatures militars d'aquesta casa són completament compatibles amb els seus equivalents per a wargame de 15mm, com vaig comprovar personalment, tot comparant aquest model amb els mateixos tancs d'un company, produïts per la neo-zelandesa Battlefront en resina i metall.

No hi vaig haver de fer cap modificació ni arranjament especial, sinó només imprimir el model i posar-me a pintar-lo. Com podeu comprovar, no m'hi vaig complicar massa la vida i l'hi vaig aplicar directament l'esquema de pintura panzergrau, sense pretendre jugar amb esquemes de camuflatge. Com en d'altres ocasions, la primera capa va consistir en un gris panzer de Vallejo rebaixat amb blanc, sobre el què després hi vaig aplicar un rentat amb gris panzer amb una punteta de negre, per a rematar-ho amb un pinzell sec, novament amb gris panzer aclarit amb blanc.

Per a les insígnies i lemes, vaig utilitzar (si mal no recordo) les més petites que vaig trobar d'un joc de calcomanies de tancs capturats per l'URSS a escala 1/72, editat per la casa ACE. Les calcomanies venien acompanyades d'un fulletó explicatiu que mostrava diferents exemples de vehicles alemanys capturats, que vaig seguir amb relativa fidelitat; per la qual cosa, us puc garantir que els distintius lluïts per aquest tanc són força plausibles.

Ah, i per acabar, la mica d'embrutat amb un lleuger pinzell sec de marró terra -sempre després d'haver-hi aplicat les calcomanies, per a reforçar la idea que el fang s'ha escampat per damunt d'eventuals distintius...

dissabte, 7 d’agost de 2010

Bergantí espanyol del s. XVIII


18th Century Spanish Brig
"Souvenir" turístic de fusta


Sembla que l'estiu és una època propícia a les divagacions i experiments. En aquesta ocasió, allò que em vingué al cap fou la conversió d'un model naval de fusta, d'aquests que es venen per dos rals a les botigues de souvenirs de qualsevol localitat turística costanera, en una miniatura de vaixell de guerra del segle XVIII.

La idea era assajar una alternativa barata i senzilla per a fornir la força naval del meu Principat imaginari del Segle de les Llums, i en aquest article podeu veure'n el resultat. A la imatge de dalt a l'esquerra veieu el model en qüestió abans de ser modificat (el petit veler blanc i roig), i a la resta de fotos podeu apreciar-ne l'aspecte final, un cop completades les tasques de conversió. D'acord que no és cap obra d'art, però em fa l'efecte que la simulació és prou aconseguida...

Com a feina preliminar, va caldre desmuntar-ne eixàrcia, velam i pal originals, i rebaixar el tallamar de proa. Després vaig tornar a emplaçar el pal en una posició més endarrerida, per tal de fer lloc a un segon pal (fet amb un escuradents). Allò que més feina m'ha reportat és la col·locació de vergues (fetes amb petits llistons de modelisme naval) i refer l'eixàrcia. Un cop assegurats els pals mitjançant els pertinents estais i obencs, vaig enganxar-hi les veles; per no complicar-me la vida en aquesta primera ocasió, només hi vaig posar veles quadres, que estan fetes amb el paper d'estany d'una ampolla de cava. Després vaig acabar de posar drisses i escotes, emprant a tal efecte un senzill fil de cosir. Després d'això, ja només em restà una somera feina de pintat del casc i les veles, i col·locar pavelló i banderes menors (fets a l'ordinador i impresos en paper normal). I finalment era qüestió de finalitzar donant una bona capa de vernís mat a tot plegat.

Indubtablement que, amb l'experiència assolida, hi podré aconseguir millors resultats amb menys esforç (quatre tardes, tenint en compte els períodes d'espera per a l'assecament de la cola), però aquest primer model no fa pas mala fila, oi?

diumenge, 1 d’agost de 2010

Regiment de Cav. de Sant Jordi


"Saint George" Cav. Reg. 1713-1714
Dixon, Peter Pig i Essex, 15mm


Aquesta és la primera unitat de cavalleria del meu exèrcit català del Segle XVIII, composada íntegrament per figures de la casa Dixon. Durant la Guerra de Successió Espanyola, la Diputació General de Catalunya va mantenir dos regiments de cavalleria (aquest i el del general Nebot) que, tot i estar nominalment etiquetats com de cuirassers, anaven equipats i armats com els dragons, amb carrabina i pistoles a més del sabre recte propi de la cavalleria pesant. És per aquest motiu que m'he permès de fer servir figures esgrimint cadascuna d'aquestes armes, alguna de les quals apriorísticament hauria de correspondre més aviat amb un dragó.

Si per als genets només he fet servir figures de Dixon, en canvi les muntures són de procedència més variada. Concretament, per a l'oficial i el porta-estendard m'he estimat més muntar-los damunt cavalls d'Essex, que tenen postures força més dinàmiques i "heroiques".

D'acord amb el rol presumiblement dual que aquest regiment devia exercir, he cregut adient crear-ne també una versió desmuntada, com si de dragons es tractés. En aquesta versió desmuntada sí que m'he permès una major llicència a l'hora de combinar figures de diferents cases. De fet, tres de les figures són de Peter Pig (l'oficial, el soldat a la seva dreta i el de l'esquerra de la imatge), unes altres tres són de Dixon (els dos que comparteixen posició i el que sosté els cavalls) i la setena és d'Essex (el que està recarregant la carrabina, que, per cert, porta el barret sense els tres pics).